16 de setembre de 2025, dimarts XXIV

DIMARTS DE LA SETMANA XXIV / I

Oració col·lecta

Oh Déu, vós que heu donat a l’Església a sant Corneli i a sant Cebrià 

com a pastors sol·lícits i màrtirs invictes; 

feu que, per la seua intercessió, 

sigam enfortits en la fe i en la constància 

i treballem sense flaquejar per la unitat de l’Església.

Lectura primera 1Tm 3,1-13

Els bisbes han de ser irreprensibles.

Que els diaques guarden el misteri de la fe amb una consciència neta

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut, açò que et dic és ben cert: Si algú aspira a l'episcopat, desitja un ministeri noble. Un bisbe ha de ser irreprensible, fidel a la seua dona, sobri, sensat, educat, hospitalari, hàbil per a ensenyar. Que no siga bevedor, ni violent, sinó de bon tracte. Que no siga amic de baralles ni dels diners. Que sàpia governar la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills, perquè si algú no sap portar la pròpia casa, ¿com podria cuidar de l'Església de Déu? Que no siga convertit de fa poc, no fora cas que, cegat per l'orgull, caiguera en la mateixa condemna del diable. També cal que tinga una bona reputació entre els no creients, per a no caure en el descrèdit ni en els llaços del diable.

Els diaques també han de ser dignes i hòmens de paraula. Que no siguen amics del beure, ni àvids de guanys deshonestos. Que guarden el misteri de la fe amb una consciència neta. Abans de fer-los diaques, examina també la seua vida i, si no hi ha res a dir, que entren al servici de la comunitat.

Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança.

Els diaques han de ser fidels a la dona. Que sàpien portar bé els fills i la pròpia casa. Els qui exercixen bé el seu ministeri es fan respectar i poden parlar amb autoritat de la fe en Jesucrist.

Salm responsorial 100,1-2ab.2cd-3ab.5.6 (R.: 2b)

Celebraré la bondat i la justícia.

A vós, Senyor, dedique el meu cant.

Vullc entendre el camí perfecte,

¿quan vindreu al meu costat?

R. Caminaré amb cor innocent

     dins de ma casa

Caminaré amb cor innocent

dins de ma casa;

no posaré els meus ulls en cap fi innoble.

Deteste els qui cometen maldats:

no s'acostaran a mi. R.

Als qui en secret infamen els semblants,

els obligaré a callar;

ulls altius, cors arrogants,

no els aguantaré. R.

Pose els ulls en els qui són fidels,

ells viuran amb mi;

seguixen el cami perfecte,

els qui estan al meu servici. R.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Lc 7,11-17

Jove, et parle a tu, alça't

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús se n'anà a un poblet anomenat Naïm, en companyia dels deixebles i molta gent. Quan s'acostaven al portal del poble, es trobà que duien a soterrar un mort, fill únic d'una mare viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.

Quan el Senyor la va vore, se'n va compadir i li va dir: «No plores». Després s'acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven van parar, i ell va dir: «A tu t'ho dic, jove, alça't». El mort es va incorporar i començà a parlar. I Jesús el va donar a sa mare.

Tots quedaren espantats i glorificaven a Déu dient: «Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta». Deien també: «Déu ha visitat el seu poble». La fama de Jesús s'escampà per tot el país dels jueus i per les comarques veïnes.

* * * * *

 Sant Corneli, papa, i sant Cebrià [o Ciprià], bisbe, màrtirs (memòria ob.)

Recordem hui en una mateixa celebració els sants Corneli, papa, i Ciprià, bisbe de Cartago. Els dos molt units en vida, van ser màrtirs de Crist a mitjan segle III. El primer, mort en el desterrament; el segon, executat per l'espasa.

De sant Ciprià ens han arribat alguns escrits: cartes pastorals i el seu tractat sobre la unitat de l'Església. Però és sobretot un pastor la influència del qual es deixa sentir no sols al nord d'Àfrica sinó també en les Esglésies d'Espanya.

• J.M. Bausset: Sant Cebrià (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 16 de setembre

Memòria de sant Corneli, papa, i sant Cebrià, bisbe, màrtirs, sobre els quals el 14 de setembre es relata la sepultura del primer i la passió del segon. Junts són celebrats en esta memòria per l'orbe cristià, perquè, en dies de persecució, tots dos van testimoniar el seu amor per la veritat indefectible davant de Déu i del món. (252, 258)

Santa Eufèmia, màrtir, que, segons tradició, després de patir sota l'emperador Dioclecià i el procònsol Prisc nombroses tortures per Crist, al final del seu combat va aconseguir la corona de la glòria a Calcedònia, Bitínia, hui Turquia. († c. 303)

Sants Abundi i companys, màrtirs. (†Muntanya de Soracte, prop de la via Flamínia, al Laci, actualment regió d'Itàlia, 304)

Sants Víctor, Fèlix, Alexandre i Papíes, màrtirs. (†Roma, a la via Nomentana ad Capream, al cementeri major, s. inc.)

Sant Prisc, bisbe i màrtir, a qui sant Paulí de Nola va dedicar lloes poètiques. (†Nocera, lloc de Campània, també a la Itàlia actual, c. s. IV)

Commemoració de sant Ninià de Galloway, bisbe, bretó de naiximent, que va portar el poble dels pictes a la veritat de la fe, i va fundar allí una seu episcopal. († Càndida Casa, actual Whitehorn, a la regió de Galloway, Escòcia, c. 432)

Sants Rogeli [o Roger], monjo ancià, i el jove Servideu (‘Abdallah), que, procedents d'Orient, van predicar amb audàcia a Crist entre els sarraïns, per la qual cosa, condemnats a mort, sense gens de tristesa, amputades cames i mans, van ser finalment decapitats a Còrdova († 852).

Santa Ludmila, màrtir, duquessa de Bohèmia, que, com a responsable de l'educació del seu net sant Venceslau, va procurar infondre en el seu ànim l'amor de Crist, i va perseverar fins a morir estrangulada per la conjuració de la seua nora Drahomira i altres nobles pagans. (†Praga, Bohèmia, 921)

Santa Edit [Edith o Edita] de Wilton, verge, filla del rei dels angles, que des de la seua edat més primerenca es va consagrar a Déu en un monestir, ignorant, més que abandonant, el món. († Wilton, Anglaterra, c. 984)

Beat Víctor III, papa, el qual, després de regir sàviament durant trenta anys el cèlebre monestir de Montecassino i enriquir-lo magníficament, va ser elegit per a governar l'Església romana. († Montecassino, Itàlia, 1087)

Sant Vital [o Vidal], abat, que, deixades les ocupacions seculars, es va entregar en la soledat al cultiu de l'observança rigorosa, i va guanyar molts seguidors per al monestir que ell mateix havia fundat. († Savigny, Normandia, 1122)

Sant Martí de Finojosa, anomenat "el Sacerdot", que, quan era abat cistercenc, va ser ordenat bisbe de Sigüenza, seu des de la qual es va esforçar per reformar el clergat. Finalment es va retirar al seu propi monestir. († Monestir de Santa Maria de Huerta, al regne de Castella, 1213)

Beat Lluís Aleman, bisbe d'Arle, que va viure una vida d'exímia pietat i penitència. (†Selon de Provença, 1450)

Beats Doménec Shobioye, Miquel Timonoya i el seu fill Pau, decapitats a Nagasaki per la seua confessió de fe. († 1628)

Sant Joan Macias, religiós dominic, que, dedicat per molt de temps a oficis humils, va atendre amb diligència pobres i malalts i va resar assíduament el Rosari per les ànimes dels difunts. († Lima, Perú, 1645)

Prop de Sai-Nam-Hte, a Corea, passió de sant Andreu Kim Taegon, prevere i màrtir, que entregat amb gran zel durant dos anys a la labor sacerdotal, va ser decapitat amb gloriós martiri. La seua memòria se celebra el 20 de setembre. (1846)

Beat Ignasi Casanovas, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtir. († prop d'Òdena, Barcelona, 1936)

Beat Pau (Bernardí d'Andújar) Martínez Robles, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolores († Torís, 1936)

Beats valencians Salvador Ferrer i Cardet (Laureà Maria de Borriana), prevere, i Josep Manuel Ferrer i Jordà (Benet Maria de Borriana), germà, terciaris caputxins, màrtirs (†Torís, 1936). Memòria a Borriana i a Torrent.