3 de setembre de 2025, dimecres XXII: Sant Gregori el Gran

DIMECRES DE LA SETMANA XXII

Oració col·lecta

Oh Déu, vós cuideu del vostre poble i el conduïu amb amor;
per la intercessió del papa sant Gregori,
concediu l’esperit de saviesa als qui heu confiat el govern de l’Església,
per a que el progrés de les ovelles siga el goig dels pastors.

Lectura primera Col 1,1-8

La veritat de l'Evangeli vos ha arribat i va creixent en tot el món

Comença la carta de sant Pau als cristians de Colosses

Pau, apòstol de Jesucrist per voluntat de Déu, i el germà Timoteu, als germans sants i fidels en Crist que viuen a Colosses: Vos desitgem la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare.
Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem sempre per vosaltres des que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l'amor que teniu a tots els del poble sant, a causa de l'esperança d'allò que Déu vos té reservat en el cel, i de la qual vau sentir parlar quan vos va arribar la paraula de la veritat, l'Evangeli.
En tot el món va creixent i donant fruit, com n'ha donat entre vosaltres des del dia que sentíreu l'anunci de la gràcia de Déu i la coneguéreu de veritat. Això és el que vos va ensenyar Èpafres, el nostre company de ministeri, que ha sigut entre vosaltres un servidor fidel de Crist. Ell és qui ens ha parlat de l'amor que regna en la vostra comunitat per la gràcia de l'Esperit.

Salm responsorial 51,10.11. (R.: cf. 10b)

Jo, com l'olivera verda
en la casa de Déu,
espere en la seua gràcia
ara i per tots els segles.

R. Espere en la gràcia del Senyor ara i per tots els segles.

Sempre vos donaré gràcies
per les vostres accions;
davant dels vostres fidels
proclamaré la bondat del vostre nom. R.

Al·leluia Lc 4,18

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat.

Evangeli Lc 4,38-44

També he d'anunciar la Bona Nova del Regne de Déu als altres pobles,
que per això m'han enviat

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va eixir de la sinagoga i va entrar en casa de Simó. La sogra de Simó tenia molta febra i li van pregar per ella. Jesús se li va acostar, va manar a la febra que la deixara i la febra la va deixar. A l'instant es va alçar del llit i es va posar a servir-los.
A la posta de sol, tots els qui tenien malalts de diverses malalties, li'ls duien. Jesús imposava les mans a cada u i els curava. De molts d'ells eixien també dimonis bramant: «Tu eres el Fill de Déu». Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.
En fer-se de dia, va eixir de casa i se'n va anar a un lloc solitari. Mentrestant, la gent anava buscant-lo i, quan el trobaren, volien retindre'l per a que no se n'anara. Però ell els va dir: «També he d'anunciar la Bona Nova del Regne de Déu als altres pobles, que per això m'han enviat». I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus. 
 
* * * * *

Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església (mem. ob.)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià monsenyor Artur P. Ros Murgadas, bisbe de Santander (2016)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 de setembre


Memòria de sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església, que sent monjo va exercir ja de legat pontifici a Constantinoble i després, en este dia, va ser elegit Pontífex Romà. Va resoldre problemes temporals i, com a servent dels servents, va atendre els valors espirituals, mostrant-se com a verdader pastor en el govern de l'Església, ajudant sobre manera els necessitats, fomentant la vida monàstica i propagant i reafirmant la fe per totes parts, per a això va escriure moltes i cèlebres obres sobre temes morals i pastorals. Va morir el 12 de març. (604)

2. Commemoració de santa Febe, serventa del Senyor entre els fidels de Cèncrees, a Grècia, que va atendre sant Pau i a molts altres, segons escriu el mateix apòstol en la carta als Romans [16, 1-2].

3. A Nicomèdia, de Bitínia, hui Turquia, santa Basilisa, verge i màrtir(s. IV)

4. A Còrdova, a la Hispània Bètica, sant Sàndal, màrtir(c. s. IV)

5. A Toul, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Mansuet, primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)

6. Al mont Tità, prop de Rímini, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Marí, diaca i anacoreta, portador al poble gentil de l'Evangeli i de la llibertat de Crist. (s. IV/V) [Fundador de la república de San Marino]

7. A Hibèrnia, hui Irlanda, sant Macanisi [o Mac Nisse], bisbe(514)

8. A Milà, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Auxà(c. 589)

9. A l'antiga Caudium, actual Montesarchio, a Campània, també a Itàlia, sant Vitalià, bisbe(s. VII)

10. A l'abadia de Stavelot, a Brabant, actual França, sant Remacle, bisbe i abat, qui, a més de l'abadia de Solignac, a Llemotges, en va fundar dos més: la de Stavelot i la de Malmedy, en la soledat boscosa de les Ardenes(c. 671-679)

11. A l'illa de Lerins, a la Provença, de nou a França, sant Aigulf, abat, i companys, monjos, que, segons la tradició, van patir el martiri durant una incursió sarraïna. (c. 675)

12. A Sées, lloc de Nèustria, així mateix a França, sant Crodegang, bisbe i màrtir(s. VIII)

13. Al territori d'Astino, a la Val Camonica, a la regió italiana de Llombardiabeat Guala, de l'Orde de Predicadors, bisbe de Brescia, qui va lluitar prudentment i esforçadament per la pau de l'Església i el bé comú, i va patir el desterrament en temps de l'emperador Frederic II. (1244)

14. A Nagasaki, al Japó, beats Bertomeu Gutiérrez, prevere, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, i cinc companys*, màrtirs, que foren submergits tots en aigües sulfuroses bullint i després llançats al foc, pels qui odiaven la fe cristiana. (1632)

* Són els noms: beats preveres Vicent Carvalho i Francesc Terrero, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí; Antoni Ishida, de l'Orde de la Companyia de Jesús; Jeroni Jo; i Gabriel de la Magdalena, religiós de l'Orde dels Germans Menors.

15. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Brígida de Jesús Morello, qui, després d'enviduar, es va consagrar a Déu i va maldar per obres de penitència i caritat. Va fundar la Congregació de Religioses Ursulines de Maria Immaculada, dedicades a l'educació cristiana de la joventut femenina. (1679)

16. A París, a França, passió dels beats Andreu Abel Alricy, prevere, més setanta-un companys*, màrtirs, la majoria preveres, tots els quals, després de ser reclosos al Seminari de Sant Fermí a manera de presó, i després de viure una matança el dia anterior, van ser assassinats pels qui odiaven l'Església. (1792) [Màrtirs de París]

Estos són els noms: beats Renat Maria Andrieux, Pere Pau Balzac, Joan Francesc Maria Benoît o Vourlat, Miquel Andreu Silvestre Binard, Nicolau Bize, Pere Bonzé, Pere Briquet, Pere Brisse, Carles Carnus, Bertran Antoni de Caupenne, Jaume Dufour, Dionís Claudi Duval, Josep Falcoz, Gilbert Joan Fautrel, Filibert Fougère, Pere Joan Garrigues, Nicolau Gaudreau, Esteve Miquel Gillet, Jordi Jeroni Giroust, Josep Maria Gros, Pere Guérin du Rocher, Robert Francesc Guérin du Rocher, Iu Andreu Guillon de Keranrun, Julià Francesc Hédouin, Pere Francesc Hénocq, Eloi Herque o du Roule, Pere Lluís Joret, Jaume de la Lande, Gil Lluís Sinforià Lanchon, Lluís Joan Mateu Lanier, Joan Josep de Lavèze-Belay, Miquel Leber, Pere Florenci Leclercq, Joan Carles Legrand, Joan Pere Le Laisant, Julià Le Laisant, Joan Lemaître, Joan Tomàs Leroy, Martí Francesc Aleix Loublier, Claudi Lluís Marmotant de Savigny, Claudi Silvà Mayneaud de Bizefranc, Enric Joan Millet, Francesc Josep Monnier, Maria Francesc Mouffle, Josep Lluïs Oviefre, Joan Miquel Philippot,, Jaume Rabé, Pere Robert Régnet, Iu Joan Pere Rey de Kervizic, Nicolau Claudi Roussel, Pere Saint-James, Jaume Lluís Schmid, Joan Antoni Seconds, Pere Jaume de Turménies, Renat Josep Urvoy, Nicolau Maria Verron, Carles Víctor Véret, tots preveres; a més, Joan Carles Maria Bernard du Cornillet, canonge de l'abadia de Sant Víctor de París; Joan Francesc Bonnel de Pradel i Claudi Pons, canonges de l'abadia de Santa Genoveva de París; Joan Carles Caron, Nicolau Colin, Lluís Josep François i Joan Enric Gruyer, de la Congregació de la Missió; Claudi Bochot i Eustaqui Fèlix, de la Congregació de Pares de la Doctrina Cristiana; Cosme (Joan Pere) Duval, de l'Orde de Germans Menors Caputxins; Pere Claudi Pottier, de la Companyia de Jesús i Maria; i Sebastià Desbrielles, mestre d'escola a París, Lluís Francesc Rigot i Joan Antoni Josep de Villette.

17. També a París, el mateix dia i any, beats màrtirs Joan Baptiste Bottex, Miquel Maria Francesc de la GardettteFrancesc Jacint Le Livec de Trésurin, que van patir similar situació en la presó de La Force, on van morir martiritzats per la seua fe en Crist. (1792)

18. A Seül, a Corea, passió dels sants Joan Pak Hu-jae i cinc companyes*, màrtirs, que, pel fet de ser cristians, en temps de persecució van ser portats davant del tribunal de criminals, on, després de patir cruels suplicis a causa de la seua fe, van morir finalment decapitats. (1839)

Els seus noms: santes Maria Pak Kun-agi Hui-sun, germana de santa Llúcia Pak Hui-sun; Bàrbara Kwon-hui, esposa de sant Agustí Yi Kwang-hon; Bàrbara Yi Chong-huiMaria Yi Yon-hui, esposa de sant Damià Nam Myong-hyog; i Ainés Kim Hyo-dj.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

10 de setembre de 2025, dimecres XXIII: Beat Jacint Orfanell

DIMECRES DE LA SETMANA XXIII / I Oració col·lecta Oh Déu de la pau,  a vós no vos pot comprendre el qui sembra discòrdies, ni vos pot rebre ...

entrades populars