15 de setembre de 2025, dilluns XXIV: Mare de Déu dels Dolors

DILLUNS DE LA SETMANA XXIV DURANT L'ANY / I

Mare de Déu dels Dolors

Oració col·lecta

Oh Déu, vós volguéreu que els dolors del vostre Fill, crucificat, 

foren compartits per sa Mare al peu de la creu; 

concediu a la vostra Església que, associada amb Maria a la passió, 

meresca participar de la resurrecció del mateix nostre Senyor Jesucrist.

L'evangeli d'esta memòria és propi.

La lectura primera és de la fèria corresponent.

Lectura primera 1Tm 2,1-8

Feu pregàries per tota la humanitat a Déu,

que vol que totes les persones se salven

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu

Benvolguts, primer de tot vos recomane que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tota la humanitat, pels reis i per tots els qui ocupen un lloc d'autoritat, a fi que pugam portar una vida tranquil·la i serena, plena de pietat i d'honestedat. Açò és bo i agradable a Déu, salvador nostre, que vol que totes les persones se salven i arriben al coneiximent de la veritat.

Hi ha un sol Déu. Hi ha també un sol mediador entre Déu i la humanitat, l'home Jesucrist, que es donà a si mateix com a rescat de tots: este és el testimoni que Déu ha donat en els temps fixats per ell. I d'ell m'han fet anunciant i apòstol, mestre per a instruir en la fe i en la veritat els qui no són jueus. Açò que dic és veritat, no dic mentira.

Desitge que els hòmens preguen en tots els llocs i que puguen alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions.

Salm responsorial 27,2.7.8-9 (R.: 6)

Escolteu la meua veu suplicant,

quan vos demane auxili

i alce les mans cap al santuari.

R. Beneït siga el Senyor,

que escolta la meua veu suplicant.

El Senyor és la muralla que em protegix;

el meu cor confia en ell.

M'ha ajudat i el meu cor se n'alegra;

l'alabaré amb els meus cants. R.

El Senyor és la força del seu poble,

el baluard que salva el seu Ungit.

Salveu el vostre poble,

beneïu la vostra heretat.

Sigau el seu pastor,

abraceu-los per sempre. R.

Seqüència (opcional): Stabat mater

Al·leluia

Feliç la Verge Maria,

que al peu de la creu de Jesús

va meréixer, sense morir, la palma del martiri.

Evangeli Jo 19,25-27

La bona mare s'entristia i patia

mentres veia els sofriments del seu Fill

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Vora la creu de Jesús estava sa mare i la germana de sa mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena.

Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i va dir a la mare:

«Dona, ací tens el teu fill».

Després va dir al deixeble:

«Ací tens ta mare».

I des d'aquell dia el deixeble la va acollir en sa casa.

O bé:

Evangeli Lc 2,33-35

A tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el pare de Jesús i sa mare estaven meravellats d'açò que es deia d'ell. Simeó els va beneir i va dir a Maria, sa mare: «Este serà motiu que molts, a Israel, caiguen i s'alcen; serà signe de contradicció -a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima-, i així es revelaran els pensaments amagats en els cors de molts».

Mare de Déu dels Dolors,
patrona canònica de
Castelló (la Ribera Alta)

* * * * *

La Mare de Déu dels Dolors, que dreta al costat de la creu de Jesús, el seu Fill, va estar íntimament i fidelment associada a la seua passió salvadora. Va ser la nova Eva, que per la seua admirable obediència va contribuir a la vida, al contrari del que va fer la primera dona, que per la seua desobediència va portar la mort.

Titular de les esglésies parroquials de Dolores, Los Dolores de Callosa, el Genovés, Las Ventas (Buñol) i una de València; patrona dels poetes valencians; patrona canònica de Castelló (la Ribera Alta), patrona de Canals.

• Josep d'Orga i Pinyana: Stabat Mater (1877)
• J.M. Bausset: La Mare de Déu dels Dolors (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 15 de setembre

Sant Nicomedes de Roma, màrtir, el sepulcre del qual va honrar el papa Bonifaci V en la via Nomentana amb una basílica sepulcral. (s. inc.)

Sant Valerià, màrtir, company de san Potí a Lió, va aconseguir fugir de la presó i aparegué a Tournus, Chalon-sur-Saône, on va seguir evangelitzant al poble; fou capturat per segona vegada i decapitat. (s. inc.).

Sants Estrató, Valeri, Macrobi i Gordià, màrtirs, la passió dels quals va tindre lloc, segons sembla, a Tomis, Escítia, regió de l'actual Romania, quan Licini era emperador. (s. IV)

Sant Nicetes el Got, màrtir, a qui el rei arrià Atanaric, que odiava la fe catòlica, va manar cremar a la vora del Danubi, Il·líria oriental, actual Sèrbia-Montenegro (c. 370).

Sant Alpí [o Albí] de Lió, bisbe, successor de sant Just. (s. IV)

Sant Apre de Toul, bisbe. (s. VI)

Sant Aicard o Acard, abat, deixeble i successor, en el càrrec, de sant Filibert. († Monestir de Jumièges, prop de Rouen, a Nèustria, França, s. VII)

Sants màrtirs Èmila, diaca, i Jeremies, que van ser decapitats per la seua fe cristiana durant la persecució sarraïna a Còrdova, després de patir una llarga i dura presó. (852)

Beat Roland [o Rotlà] de Mèdici, anacoreta, que va passar una vida solitària en els abruptes Alps, vivint en gran penitència i conversant només amb Déu. († Busseto, prop de Fidenza, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, 1386)

Beat Carles de Montegranelli (1417)

Santa Caterina Fieschi, viuda, insigne pel menyspreu del mundà, pels seus freqüents dejunis, amor de Déu i caritat envers els necessitats i malalts. († Gènova, a la Ligúria, Itàlia, 1510)

Beat Camil Costanzo, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, enviat a la foguera pel regent suprem Hidetada, no va cessar de predicar a Crist encara en la mateixa pira. († Hirado, Japó, 1622)

Beats Joan Baptista i Jacint dels Àngels, màrtirs, que, quan eren catequistes, en pretendre apartar els ídols per a servir a Crist, van ser apallissats cruelment, i així, imitant la passió del Senyor, van aconseguir el premi etern a Santo Domingo Xagacia, Mèxic (1700).

Beat Antoni Maria Schwartz, prevere, que va fundar la Congregació per als Obrers Cristians sota la protecció de sant Josep de Calassanç, per a cura pastoral de principiants i jóvens obrers i per a la defensa dels seus drets. († Viena, 1929)

Beat Pasqual Penadés i Jornet, prevere i màrtir valencià (†La Llosa de Ranes, 1936). Memòria a Montaverner i a Bèlgida.

Beat Ladislau Miegon, prevere i màrtir, que des de Polònia, dominada pels nazis, a causa de la seua fe va ser portat al camp de concentració de Dachau, on el turment el va coronar de glòria eterna. (1942)

Beat Pau Manna, prevere del Pontifici Institut per a Missions Estrangeres, que va ser missioner a Birmània, si bé per raons de salut va haver de deixar-ho i es va dedicar a l'evangelització, a la predicació de la Paraula de Déu i a afavorir la unió dels cristians. († Nàpols, 1952)