9 de setembre de 2025, dimarts XXIII

DIMARTS DE LA SETMANA XXIII / I


Oració col·lecta

Oh Déu, vós ens heu redimit
i ens heu fet la gràcia de ser els vostres fills; 
mireu estos fills que tant ameu 
i concediu als qui creuen en Crist 
la llibertat verdadera i l’herència eterna.

Lectura primera Col 2,6-15

Déu vos ha donat la vida junt amb Crist,
després de perdonar-vos tots els pecats

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

Germans, vosaltres heu cregut en Jesucrist, el Senyor: viviu, per tant, en ell. Mantingueu-vos arraïlats en ell, edificats sobre este fonament, sòlids en la fe que vos van ensenyar. I no vos canseu de donar gràcies a Déu. Mireu que ningú vos enlluerne amb filosofismes i amb fal·làcies vanes inspirades en tradicions humanes, fonamentades en valors del món i no en Crist.
Perquè en ell habita corporalment tota la plenitud de la divinitat, i vosaltres heu arribat a la plenitud gràcies a ell, que és cap de tots els poders i autoritats. En ell heu estat circumcidats, no amb una circumcisió feta per mà humana, sinó amb la circumcisió de Crist, que vos despulla de les inclinacions deshonestes del vostre cos. 
Pel baptisme heu sigut sepultats amb Crist, i amb ell també heu ressuscitat, gràcies a la fe en l’acció poderosa de Déu que el va ressuscitar d’entre els morts. Vosaltres estàveu morts per culpa dels vostres pecats i pel fet de ser incircumcisos, però ara Déu vos ha donat la vida junt amb Crist. 
Déu ens ha perdonat tots els pecats i ha invalidat el document que ens acusava del nostre deute amb els preceptes; l’ha anul·lat clavant-lo en la creu. Així ha desarmat els poders i les autoritats i els ha exposat públicament en espectacle, afegint-los com a presoners en la seua comitiva triomfal.

Salm responsorial 144,1-2.8-9.10-11 (R.: 9a)

Vos exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el vostre nom per sempre.
Vos beneiré dia a dia,
alabaré per sempre el vostre nom.

R. El Senyor és bo amb tots.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, gran en l'amor.
El Senyor és bo amb tots,
estima entranyablement
totes les seues criatures. R.

Que vos exalcen, Senyor, totes les criatures,
que vos celebren els vostres fidels;
que proclamen la glòria del vostre regnat,
que parlen del vostre poder. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he escollit del món
per a confiar-vos la missió d'anar per totes parts i donar fruit,
un fruit que durarà per sempre.

Evangeli Lc 6,12-19

Va passar tota la nit fent oració a Déu.
Després en va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquells dies, Jesús se'n va anar a la muntanya a resar, i va passar tota la nit fent oració a Déu. Quan es va fer de dia, va cridar els deixebles, en va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols. Eren Simó, que ell anomenava també Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, Joan, Felip, Bertomeu, Mateu, Tomàs; Jaume d'Alfeu; Simó, dit el zelota, Judes, fill de Jaume; i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.
Després Jesús amb els deixebles va baixar i va parar en una plana. Allí hi havia molts dels seus seguidors i una gran multitud del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per a escoltar-lo i fer-se curar de les seues malalties. També curava els qui eren importunats per esperits malignes. Tota la gent el volia tocar, perquè eixia d'ell un poder que els curava a tots.

* * * * *

Sant Pere Claver, prevere (mem. ll.).

    Pere Claver va nàixer a Verdú (Urgell) l'any 1580. A partir del 1596 estudià lletres i arts a Barcelona i el 1602 ingressà a la Companyia de Jesús. Especialment Sant Alfons Rodríguez, porter del col·legi jesuïta de Palma de Mallorca, despertà en ell la vocació de missioner. Ordenat prevere l'any 1616 a la missió de Colòmbia, exercí allí, fins a la mort, un apostolat especialment dedicat als esclaus negres, fent el vot de ser ell mateix "sempre esclau dels esclaus negres". Extenuat, morí a Cartagena d'Índies el dia 8 de setembre de 1654; va ser canonitzat per Lleó XIII l'any 1888. Més tard, l'any 1896, el mateix Papa el declarà Patró de les missions entre negres. [Font]

Aniversari del naiximent de Manuel Sanchis Guarner (1911)

A Peníscola, festa a la Mare de Déu de l'Ermitana

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 9 de setembre

Sant Pere Claver, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que a Nova Cartagena, ciutat de Colòmbia, durant més de quaranta anys va consumir la seua vida amb admirable abnegació i exímia caritat envers els esclaus negres, i en va batejar amb la seua pròpia mà a quasi tres-cents mil. (1654)

2. A Roma, al cementeri ad Duas Lauros, de la via Labicana, sant Gorgoni, màrtir(d. 203)

El culte a este màrtir, que va morir a Roma, és testimoniat des del segle VI pel martirologi Jeronimià i el Gelasià.

3. Al territori de Sabina, en la trentena milla des de Roma, sant Jacint, màrtir(s. inc.)

4. Al monestir de Clonmacnoise, a la vora del riu Shannon, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Ciaran (o bé Querà o Kieran), prevere i abat, fundador d'este cenobi. (s. VI)

5. A Castella la Nova, regió d'Espanya, beata Maria Toríbia (Santa Maria de la Cabeza), esposa de sant Isidre llaurador, amb qui va portar vida humil i recaptosa. (s. XII)

6. A York, a Anglaterra, beat Jordi Douglas, prevere i màrtir, el qual, oriünd d'Escòcia, mestre d'escola i ordenat sacerdot a París, sota el regnat d'Isabel I va patir el patíbul per persuadir uns altres a abraçar la fe catòlica, i va emigrar, així, vencedor al cel. (1587)

7. A Münster, a Alemanya, beata Maria Eutímia (Emma) Üffing, verge de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Mare de Déu dels Dolors, que va passar la seua vida servint els malalts, mostrant la seua exímia pietat, la seua benignitat i l'oblit de si mateixa. (1855)

8. A Gramat, a la regió de Cahors, a França, beat Pere Bonhomme, prevere, que es va distingir per les missions populars i l'evangelització dels llauradors, i va fundar la Congregació de Filles de la Mare de Déu del Mont Calvari, per a cuidar jóvens, malalts i necessitats. (1861)

9. A Port Louis, de l'illa anglesa de Maurici, a l'Oceà Índic, beat Jaume Desideri Laval, prevere, que, després d'exercir alguns anys de metge, va ingressar com a missioner en la Congregació de l'Esperit Sant, on va portar esclaus negres a la llibertat de fills de Déu. (1864)

10. Beata Alfonsa-Maria (Elisabet) Eppinger, (1814 - Niederbronn-les-Bains, França, 1867). Fundadora de la Congregació de les Germanes del Diví Redemptor.

11. A Bilbao, ciutat del País Basc, beat Francesc Gárate Aranguren, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús, que es va santificar practicant la humilitat en l'exercici de porter durant quaranta-dos anys. (1929) La Companyia de Jesús el celebra demà.

Al caseriu Errekarte, tocant a Loiola, al País Basc, va nàixer l'any 1857, el germà Gárate. Acabats els estudis elementals, es va dedicar el 1871 als treballs domèstics en el col·legi jesuític d'Ordunya "Nuestra Señora de la Antigua". Ingressà a la Companyia l'any 1874 a Poyanne (França) i va exercir de 1877 a 1888 l'ofici d'infermer i d'ajudant del sagristà en el Col·legi de Sant Jaume Apòstol, a la Guàrdia, Pontevedra. Després, durant quaranta-un anys i fins a la mort es va fer càrrec de la porteria del Col·legi Universitari de Deusto (Bilbao), on per la seua eminent caritat, laboriositat, delicadesa exquisida i d'altres virtuts, fou un gran exemple per a tothom. Morí el 1929. Joan Pau II l'any 1985 l'inscriví en el catàleg dels Beats. [Font]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

9 de setembre de 2025, dimarts XXIII

DIMARTS DE LA SETMANA XXIII / I Oració col·lecta Oh Déu, vós ens heu redimit i ens heu fet la gràcia de ser els vostres fills;  mireu estos ...

entrades populars