DIJOUS DE LA SETMANA XXII / I
Oració col·lecta
Oh Déu, que cuideu de tots, com a bon Pare;concediu que tots els hòmens, ja que tenen un mateix origen,formen una sola família en la paui que visquen units amb un sol amor fratern.
Lectura primera Col 1,9-14
Déu ens alliberà del poder de les tenebresi ens traspassà al Regne del seu Fill benvolgutLectura de la carta de sant Pau als cristians de ColossesGermans, des del moment que ens parlaren de la vostra fe, no ens cansem de pregar demanant a Déu, que amb tota la saviesa i la intel·ligència de l'Esperit, arribeu al ple coneiximent de la seua voluntat: que porteu una vida digna del Senyor, que el complaga en tot. Així fructificareu en tota classe d'obres bones, creixereu en el coneiximent de Déu, i el seu poder gloriós vos enfortirà i farà que sigau sempre pacients i constants amb alegria.I doneu gràcies al Pare, que voss ha fet dignes de tindre part en l'heretat del poble sant, en el Regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al Regne del seu Fill benvolgut, en qui tenim la redempció, el perdó dels nostres pecats.
Salm responsorial 97,2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2a)
El Senyor ha revelat la seua victòria,i els pobles contemplen la salvació.L'ha mogut la misericòrdiai la fidelitat a la casa d'Israel.R. El Senyor ha revelat la seua victòria.D'un cap a l'altre de la terra,tots han vist la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor per tota la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R.Canteu al Senyor les vostres melodies,canteu-les al so de les cítares;aclameu el rei, que és el Senyor,amb trompetes i tocs de clarí. R.
Al·leluia Mt 4,19
Seguiu-me, diu el Senyor,i vos faré pescadors d'hòmens.
Evangeli Lc 5,1-11
Ho deixaren tot i el seguiren᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En una ocasió la gent s'aglomerava sobre Jesús per a escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava a la vora del llac de Genesaret, va vore dos barques amarrades vora l'aigua. Els pescadors havien desembarcat i netejaven les xàrcies. Va pujar a una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartara un poc de terra, s'assentà i ensenyava a la gent des de la barca.
Quan acabà de parlar, li va dir a Simó: «Tira mar cap a dins, i caleu les xàrcies per a pescar». Simó li va respondre: «Mestre, hem estat bregant tota la nit i no hem pescat res, però, si vós ho dieu, calaré les xàrcies». Ho feren i arreplegaren tant de peix, que les xàrcies s'esgarraven. Després feren senyal als pescadors de l'altra barca que anaren a ajudar-los. Ells s'arrimaren, i ompliren tant les barques que ja començaven a afonar-se. Simó Pere, en vore açò, es va deixar caure als peus de Jesús i li va dir: «Senyor, aparteu-vos de mi, que soc un pecador».
Una pesca com aquella l'havia deixat atònit, a ell i a tots els qui anaven amb ell. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús li va dir a Simó: «No tingues por: des d'ara seràs pescador d'hòmens». Ells van traure les barques a terra, ho deixaren tot i el seguiren.
La vocació o missió és sempre la mateixa, perquè es tracta de posar-se al servici del pla de Déu. Esta pesca miraculosa i la crida de Pedro reflectix la missió de l'Església, i este text evocarà sempre la continuïtat entre la senzillesa de la predicació de Jesús i la missió de l'Església. Una Església formada per hòmens limitats que es fien de la paraula de Jesús i naveguen pobrament en les mars d'este món, tirant les xàrcies i posant tota l'atenció a no perdre a ningú. Buscant també l'ajuda dels qui són els nostres companys en les mars de la vida.
Mare de Déu de la Consolació
Esta advocació va nàixer durant l’edat mitjana, propagada pels religiosos agustins, els quals des del segle XIII resen a la Mare de Déu de la Consolació la ‘coroneta’: com un rosari basat en els 13 articles del credo. L’advocació convida a mirar Maria com a auxili, socors, refugi, fortalesa, consol dels qui patixen. Per a reforçar-la, la tradició agustiniana ens parla que la mateixa Mare de Déu s’aparegué a santa Mònica, mare de sant Agustí, el seu fundador, per consolar-la pel seu fill esgarriat. La imatge està dreta, coronada d’estrelles, amb el fill en braços i allargant la corretja als seus devots, per tal que l’agafen, ben fort, com a signe de salvació.
La Mare de Déu del Consol és titular de la parròquia d'Altea
A Algemesí, sèptim dia de la novena a la Mare de Déu de la Salut
A Peníscola, quart dia de la novena a la Mare de Déu de l'Ermitana
* * * * *
Beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, màrtir (mem. a Vila-real)
Nascut a Vila-real el 1893, va ser nomenat superior de filosofia al Seminari de Tarragona el 1916. Fou destinat a diversos seminaris a més del de Tarragona: Belchite, Mèxic, Valladolid, Saragossa, València, Burgos i Ciudad Real, on el va sorprendre la revolta. Refugiat en una fonda, el detingueren a l'estació del seu poble. El mataren el 4 de setembre prop d'Orpesa. [font]
Beats valencianas Francesc Sendra Ivars, prevere, màrtir (mem. a Benissa); i Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, màrtir (mem. a Llocnou d'en Fenollet).
Servent de Déu Robert Schuman, pare d'Europa (1886-1963)
Aniversari del naiximent del pensador Ivan Illich (1926-2002)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 4 de setembre
2. A Chalon-sur-Saône, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Marcel, màrtir. (s. III-IV)
3. A Roma, al cementeri de Màxim, a la via Salària Nova, sepultura de sant Bonifaci I, papa, que va treballar per a solucionar moltes controvèrsies sobre disciplina eclesiàstica. (422)
4. A Chartres, de Nèustria, França actualment, sant Caletric, bisbe. (ante 573)
5. A Herzfeld, lloc de Saxònia, actual Alemanya, santa Ida, viuda del duc Ecbert, insigne per la seua assídua oració i caritat envers els pobres. (825)
6. A Mende, a Aquitània, hui França, sant Fresald del Gavaldà, bisbe i màrtir. (c. s. IX)
7. A Colònia, a Lotaríngia, hui Alemanya, santa Irmgard [o Irmgarda], comtessa de Süchteln, que va utilitzar els seus béns en la construcció d'esglésies. (c. 1089)
8. A Palerm, a la regió italiana de Sicília, santa Rosalia, verge, de qui es diu que va practicar la vida solitària al mont Pellegrino. (s. XII)
9. A Carmagna, al Piemont, regió també d'Itàlia, beata Caterina Mattei, verge, religiosa de les Germanes de Penitència de Sant Doménec, que, vivint amb una salut molt precària, va suportar amb admirable caritat i abundància de virtuts les calúmnies humanes i tota classe de temptacions. (1547)
10. Beat Nicolau Rusca (1563- Thusis, Suïssa 1618). Sacerdot diocesà i arxipreste de Sondrio, màrtir, a qui els enemics de la fe van torturar fins a la mort.
11. En la mar enfront de Rochefort, en el litoral nord de França, beat Escipió Jeroni Brigeat de Lambert, prevere i màrtir, que, sent canonge de la diòcesi d'Avranches, durant la Revolució Francesa va ser tancat, per la seua condició de sacerdot, en una nau ancorada, on va morir d'inanició. (1794)
12. Beat Josep Toniolo (1845- Pisa, Itàlia 1918). Laic, casat i pare de set fills, professor universitari, educador de jóvens, economista i sociòleg, amb una gran fidelitat a l'Església.
13. A Sillery, a la província de Quebec, al Canadà, beata Maria de Santa Cecília Romana (Dina) Bélanger, verge de la Congregació de Religioses de Jesús-Maria, que, entregada i confiant només en el Senyor, durant no pocs anys va suportar una greu malaltia. (1929)
14. A Orpesa, a la comarca valenciana de la Plana Alta, beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, que va patir gloriosament el martiri durant la contesa espanyola, en la cruel persecució contra l'Església. (1936)
15. A Teulada, a la Marina Alta, beat valencià Francesc Sendra Ivars, prevere, martiritzat per la fe en la mateixa persecució religiosa. (1936)
16. Prop del Genovés, prop de Xàtiva, beat valencià Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir gloriós per Crist en la mateixa contesa espanyola. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada