DIUMENGE XXIII / Cicle C
Lectura primera Sa 9,13-18
¿Qui pot descobrir les intencions del Senyor?Lectura del llibre de la Saviesa¿Quin home podria conéixer els designis de Déu? ¿Qui pot descobrir les intencions del Senyor? Perquè els raonaments dels mortals són insegurs, són precàries les nostres reflexions. Un cos que es pot descompondre és un pes per a l’ànima; esta habitació terrenal és una càrrega per a l’esperit, ple de cavil·lacions. Si a dures penes ens representem les coses de la terra, si ens costa descobrir allò que tenim a la mà, ¿qui seria capaç de seguir el rastre de les coses del cel? ¿Qui hauria conegut mai els vostres designis si vós mateix no li haguéreu donat la saviesa, si no li haguéreu enviat des de dalt el vostre Esperit Sant? Així s’han redreçat els camins dels habitants de la terra, els hòmens han aprés allò que vos agrada. La saviesa els ha salvat.
Salm responsorial 89,3-4.5-6.12-13.14 i 17 (R.: 1)
Vós feu tornar els hòmens a la polsdient-los: «Retorneu, fills d'Adam».Mil anys als vostres ullssón com un dia que ja ha passat,com un torn de guàrdia de nit.R. Al llarg de tots els segles, Senyor,heu sigut sempre la nostra muralla.O bé:Quan preneu els hòmens,són com un somni en fer-se dia,són com l'herba que s'espiga:ha tret florida al matí,a la vesprada es pansix i se seca. R.Ensenyeu-nos a comptar els nostres diesper a adquirir la saviesa del cor.Torneu, Senyor, ¿què espereu?Tingueu pietat dels vostres servents. R.Que cada matí ens assacie el vostre amor,i ho celebrarem amb goig tota la vida.Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu,repose damunt de nosaltres.Refermeu l'obra de les nostres mans. R.
Lectura segona Flm 9b-10.12-17
Rep-lo, no ja com a esclau, sinó com un germà estimatLectura de la carta de sant Pau a FilèmonBenvolgut,Jo, Pau, ancià com soc, i ara, a més, presoner per causa de Jesucrist, et faig una súplica a favor d’Onèsim, el meu fill, que he engendrat en la fe estant en la presó. Ara te’l torne a enviar, com si t’enviara el fruit de les meues entranyes. M’hauria agradat retindre’l al meu costat, per a que em servira en lloc teu mentres estic en la presó per causa de l’Evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment, a fi que no em feres este favor per obligació, sinó de bona gana. Qui sap si, en realitat, Onèsim se separà un moment de tu per a que ara el recobres per sempre, i no ja com a esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, i molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor. Per tant, si em tens per company en la fe, rep-lo com si fora jo mateix.
Al·leluia Salm 118,135
Deixeu que m'il·lumine la vostra mirada,feu que el vostre servent aprenga els decrets.
Ningú de vosaltres pot ser deixeble meu si no renuncia a tot allò que téLectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, una multitud de gent anava amb Jesús; i ell es girà i els va dir:«Si algú ve cap a mi i no m’estima més que a son pare i sa mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot més que a la pròpia vida, no pot ser el meu deixeble. Qui no carrega la seua creu i em seguix, no pot ser deixeble meu.¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’assentarà primer a calcular el gasto i vore si té recursos per a acabar-la? Perquè si, després de posar els fonaments, no poguera acabar l’obra, tots els qui ho vorien començarien a burlar-se d’ell dient: “Este home començà a construir, però no ha pogut acabar”.O bé, ¿quin rei, si va a la guerra a lluitar contra un altre rei, no s’assenta primer a decidir si amb deu mil hòmens podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no pot, quan aquell encara està lluny, li enviarà una ambaixada per a demanar la pau. Igualment, ningú de vosaltres pot ser deixeble meu si no renuncia a tot allò que té».
A. La litúrgia d'este diumenge ens recordarà que Crist és llum del món i que aquell que el seguix no camina en les tenebres, sinó que tindrà la llum de la vida (ant. de la comunió). L'autèntic progrés de l'home –la llum– està en el seguiment ple a Jesucrist: «Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot allò que té» (Ev.). Hem de renunciar fins i tot a la intenció de voler tancar l'Evangeli en els motles de sempre, amb actituds fonamentalistes, sense voler discernir, units a l'Església, els «signes dels temps». A través d'ells descobrirem la veu de l'Esperit Sant, que és qui ens ajuda a comprendre el que Déu vol (cf. 1 lect.). Així aconseguirem la llibertat verdadera (cf. primera orac.), que ens farà capaços de no anteposar res ni ningú a Jesucrist.
B. El seguiment de Jesús exigix una lluita diària, fugint d'interessos personals, ideologies i acomodacions, perquè l'enemic s'amaga i no dona la cara, i fàcilment ens acomoda en la dolça mediocritat. Només la gràcia de l'Esperit Sant ens manté en el servici diari amb perseverança, i només així trobarem la verdadera bellesa i l'entusiasme de la radicalitat del seguiment de Jesús. La raó és que Jesús ens ensenya primer a servir a la gran família de Déu amb despreniment, «posposant» altres interessos humans, i en este servici s'integrarà també la nostra família carnal, quan mostrem la bellesa de ser la gran família de Déu.
- Ho vull tot (Lluc 14,25-33) (laparaula.com)
- Missa d'À Punt: Seguir-vos a vós, Jesús, el Crist (J. Casassas)
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Alberto Guerrero: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
* * * * *
A Alaquàs, pujaeta i pujà de la Mare de Déu de l'Olivar. A continuació, cant d'albaes a la Mare de Déu en la parroquiaA l'Alcúdia (la Ribera Alta), entrada de la Mare de Déu de l'Oreto.
- J.M. Bausset: L'entrà de la Mare de Déu de l'Oreto (2015)
A Alfara de la Baronia, baixada de la Mare de Déu dels Afligits i ofrena de flors
A Peníscola, seté dia del novenari a la Mare de Déu de l'Ermitana
Beat Guiu d'Arezzo, pare de la música occidental
Beata valenciana Ascensió (de Sant Josep de Calasanç) Lloret i Marco, verge de l'Institut de Germanes de les Escoles Cristianes, màrtir (memòria a Gandia)
Aniversari de la mort de Vicent Ruiz Monrabal, advocat i polític democristià (2011)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 7 de setembre
1. A Alèsia, al territori dels edus, a la Gàl·lia, hui França, santa Regina, màrtir. (s. inc.)
2. A Pompeiòpolis, a Cilícia, actual Turquia, sant Sozont, màrtir. (s. inc.)
3. A Benevent, localitat de Campània, a la Itàlia actual, sants màrtirs Fest, diaca, i Desideri, lector. (s. IV)
4. A Orleans, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, Sant Evorci de Toul, bisbe. (s. IV)
5. A Aosta, al territori italià dels Alps de Graies, sant Grat, bisbe. (s. V)
6. A Breuil, de la Gàl·lia Trecense, actual França, sants Memori (abans Nemori) i companys, màrtirs, segons la tradició, sota Àtila, rei dels huns. (s. V)
7. A Châlons, a la Gàl·lia Lugdunense, també a França, sant Alpí, bisbe, deixeble de sant Llop de Troyes. (s. V)
8. A Saint-Cloud, al territori de París, de nou a la Gàl·lia, sant Clodoald, prevere, que, d'estirp règia, assassinats els seus pares i germans i tutelat per la seua àvia, santa Clotilde, es va fer clergue i va renunciar al regne terrenal. (560)
9. A Albi, a Aquitània, així mateix a França, santa Caríssima, verge de vida reclosa. (s. VI/VII)
10. A Maubeuge, a la regió d'Hainaut, a Austràsia, de nou a l'actual França, santa Madelberta, abadessa, successora de la seua germana santa Adeltrudis. (c. 705)
11. A Flandes, a l'actual Bèlgica, commemoració de sant Hilduard [o Garibald], bisbe. (c. 760)
12. A Toul, a la Lotaríngia, actualment França, sant Gozelí, bisbe, promotor de la vida monàstica. (962)
 |
| Sant Joan de Lodi |
14. A Die, a França, sant Esteve de Châtillon, bisbe, que, tret de la soledat cenobítica de la Cartoixa dels Ports (Belley), va presidir l'Església amb gran diligència i sense menyscapte de la seua austeritat cartoixana. (1208)
15. A Košice, a les muntanyes dels Carpats, a l'actual Eslovàquia, sants màrtirs Marc Krizevcanin, prevere d'Esztergom, Esteve Pongracz i Melcior Grodziecki, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús, als qui ni la fam, ni les màquines, ni els turments del foc els van fer abjurar de la fe catòlica. (1619)
16. A Nagasaki, del Japó, beats màrtirs Tomàs Tsuji, prevere jesuïta, Lluís Maki i el seu fill Joan, condemnats al foc a causa de la seua fe cristiana. (1627)
17. A Londres, a Anglaterra, beats Randulf Corby, jesuïta, i Joan Duckett, preveres i màrtirs, que, en temps del rei Carles I, van ser condemnats a mort en el patíbul de Tyburn per haver entrat a Anglaterra com a sacerdots, i van aconseguir així la palma celestial. (1644)
18. En una nau ancorada enfront de Rochefort, a França, beats Claudi Bernabé Laurent de Mascloux i Francesc d'Oudinot de la Boissière, preveres i màrtirs, que, durant la Revolució Francesa van ser detinguts per ser sacerdots i per Crist van morir malalts d'inanició. (1794)
19. A l'illa Woodlark, a Oceania, beat Joan Baptiste Mazzucconi, prevere de l'Institut de Milà per a Missions Estrangeres i màrtir, que després de dos anys evangelitzant, ja exhaust per febres i nafres, va ser decapitat pels qui odiaven la fe. (1855)
20. A Parma, ciutat d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Eugènia Picco, verge de la Congregació de Filles dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria, que, entregada al compliment de la voluntat de Déu, va promoure la dignitat de la dona i es va dedicar a la formació de les religioses. (1921)
21. Beat Ignasi Kłopotowski (1866-1931) Religiós, fundador de la Congregació de les Germanes Loretanes, a Polònia. En els últims anys de la seua vida va ser rector a l'església de sant Florià, cuidava dels pobres i els "sense sostre", i es va dedicar també a l'apostolat de la paraula de Déu mitjançant el treball editorial.
22. A Gandia, capital de la Safor, beata Ascensió de Sant Josep de Calassanç Lloret Marco, verge de l'Institut de Germanes de les Escoles Cristianes i màrtir, que va culminar la seua vida terrestre en la persecució contra l'Església, afirmant la seua fe religiosa. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada