17 de setembre de 2025, dimecres XXIV: Santa Hildegarda de Bingen

DIMECRES DE LA SETMANA XXIV / I

Oració col·lecta

Oh Déu, font de vida,

que vau omplir d’esperit profètic

santa Hildegarda, verge,

feu que nosaltres, amb el seu exemple i intercessió,

conegam els vostres camins

i que, en la foscor d’este món,

reconegam la claredat de la vostra llum.

Lectura primera 1Tm 3,14-16

El misteri de la pietat és immens

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut, t'escric açò amb l'esperança de trobar-me prompte amb tu, però, per si tardara, vullc que sàpies com t'has de comportar en la casa de Déu, que és l'Església del Déu viu, columna i fonament de la veritat.

És realment immens el misteri de la pietat:

Manifestat en la carn,

justificat en l'Esperit,

aparegut als àngels,

proclamat a tots els pobles,

cregut en el món,

endut a la glòria.

Salm responsorial 110,1-2.3-4.5-6 (R.: 2a)

De tot cor alabe el Senyor,

amb els justs davant del poble.

Les obres del Senyor són grans,

qui les contempla les estima.

R. Les obres del Senyor són grans.

La seua gesta és gloriosa i esplèndida,

la seua bondat durarà sempre.

Ha fet prodigis memorables:

el Senyor és compassiu i benigne. R.

Recordant-se per sempre del seu pacte,

donà aliment als qui el veneren.

Demostrà al seu poble la força del seu braç,

repartint-los la terra dels natius. R.

Al·leluia Cf. Jo 6,63b.68b

Les vostres paraules, Senyor,

són esperit i són vida,

vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Lc 7,31-35

Si toquem la flauta, no voleu ballar,

i si entonem cants de dol, no voleu plorar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor va dir:

«¿A qui podria comparar jo la gent del nostre temps? ¿A qui es pareixen? Són com els xiquets que, jugant en la plaça, es diuen a crits:

"Si toquem la flauta, no voleu ballar,

i si entonem cants de dol, no voleu plorar".

Perquè ha vingut Joan Baptiste, que no és amic de menjar pa ni de beure vi, i dieu que té el dimoni; però ara ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i dieu: "Mireu quin home més fartó i bevedor; és amic de publicans i de pecadors".

Però qui justifica la saviesa són tots els seus fills». 

 

* * * * *

Sant Robert Bel.larmino, bisbe i doctor de l'Església

Recordem sant Robert Bel·larmino, bisbe i doctor de l'Església, membre de l'Orde de la Companyia de Jesús. Va nàixer l'any 1542. Va intervindre sàviament, amb aportacions subtils i peculiars en les disputes teològiques del seu temps. Va ser cardenal i, durant algun temps, també bisbe de la diòcesi de Càpua, a Itàlia. Finalment, va exercir en la Cúria romana múltiples activitats relacionades amb la defensa doctrinal de la fe. Va entregar la seua ànima a Déu l'any 1621. Fou canonitzat en 1930 per Pius XI, i l'any següent el va declarar Doctor de l'Església universal.

• J.M. Bausset: Sant Robert Bel.larmino (2015)

Santa Hildegarda de Bingen, verge i doctora de l'Església

• Textos litúrgics de la memòria, en valencià.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de setembre

Sepultura de sant Sàtir, els insignes mèrits del qual relata el seu germà sant Ambròs. Quan encara no estava iniciat en els misteris cristians, va patir un naufragi sense por de la mort, però, salvat de les aigües, va entrar a l'Església de Déu per a no morir amb les mans buides. Unit en íntima i mútua fraternitat al seu germà Ambròs, va ser enterrat pel bisbe de Milà al costat del màrtir sant Víctor, a Milà, a la regió italiana de Ligúria. († 377)

Passió de sant Lambert, bisbe de Maastricht i màrtir, que, desterrat, es va retirar al monestir de Stavelot, i temps després, restituït a la seu, encara que innocent va ser assassinat a Lieja (Austràsia, actual Bèlgica) pels enemics de l'Església mentre exercia brillantment la funció pastoral. († c. 705)

Sant Roding, abat, fundador i piadós prepòsit del monestir de Beaulieu, pròxim a Lió. († Bosc de la regió d'Argona, a la vora del Mosa, a Austràsia, França actualment, s. VIII inc.)

Santa Coloma, verge i màrtir, que en la persecució desencadenada pels musulmans va confessar espontàniament la seua fe davant el jutge i altres magistrats, per la qual cosa va ser degollada enfront de les portes del palau. († Còrdova 853)

Sant Reinald, que va abraçar la vida eremítica a les muntanyes de Craon, per a millor viure els preceptes del Senyor. († Mélinais, a la regió d'Angers, a la Gàl·lia, hui França, c. 1104)

Miniatura del Liber Scivias
amb Hildegarda dictant a un escriba

 Santa Hildegarda (Bermersheim, Alemanya 1098 - Bingen am Rhein 1179), verge i doctora de l'Església que, entesa en la ciència natural i la medicina així com en l’art de la música, va exposar i descriure piadosament en els llibres el que havia experimentat en la contemplació mística.

• Georgina Rabassó: Hildegarda de Bingen: pensar, imaginar i crear a l'Edat Mitjana (CEIC Alfons el Vell, 2019)

Beat Querubí Testa, prevere de l'Ordre d'Ermitans de Sant Agustí, devotíssim de la passió del Senyor. (†Avigliana, territori de Torí, el Piemont, actual regió d'Itàlia, 1479)

Sant Pere Arbués, prevere i màrtir, canonge regular de l'Orde de Sant Agustí, que, dedicat en aquest regne a combatre supersticions i heretgies, va ser assassinat davant l'altar de l'església catedral a les mans d'alguns afectats pel seu ofici d'inquisidor. († Saragossa, 1485)

Beat Estanislau de Jesús i Maria (Joan Papczynski) (Gora Kalwaria, Polònia 1631-1701), sacerdot i fundador dels Clergues Marians de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu.

Passió de sant Manuel Nguyen Van Triêu, prevere, màrtir sota el règim de l'emperador Canh Thinh. († Hue, Annam, hui Vietnam, 1798)

Sant Francesc Maria de Camporosso, religiós de l'Orde de Germans Menors Caputxins, que va ser eximi per la seua caritat envers els pobres, així com pel seu lliurament al bé i salvació dels seus veïns malalts d'una pesta arrasadora, de la qual ell mateix es va fer ofrena com a víctima a Gènova, de la regió italiana de Ligúria. († 1866)

Beat Segimon Fèlix Felinski, bisbe de Varsòvia, que enmig de grans dificultats va treballar per la llibertat i la instauració de l'Església, i per a atendre les necessitats del poble va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes de la Família de Maria. († Cracòvia, a Polònia, 1895)

Beat valencià Joan Ventura i Solsona, prevere i màrtir (mem. a Vilafermosa). (†Castell de Vilamalefa, 1936)

Beat Timoteu Valero Pérez, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. († Madrid, 1936)

Beat Segimon Sajna, prevere i màrtir, afusellat en temps de guerra per no abdicar de la seua fe sota un règim estranger hostil a Déu. († Boscos de Palmiry, prop de Varsòvia, 1940)

Beata Leonella (Rosa) Sgorbati (1940- Mogadiscio, Somàlia 2006). Religiosa professa de l'Institut de les Missioneres de la Consolata assassinada per odi a la fe.