24 de setembre de 2025, dimecres XXV: Mare de Déu de la Mercé

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Temps de creació (2025, setembre 17)
• Papa Lleó XIV: Llavors de pau i esperança: Missatge per a la X Jornada Mundial d'Oració per la Cura de la Creació (2025)

DIMECRES DE LA SETMANA XXV / I

Mare de Déu de la Mercé

Oració col·lecta

Senyor Déu nostre, que en la vostra admirable providència

volguéreu que la Mare del vostre Fill 

experimentara les angoixes i els patiments humans; 

per la intercessió de Maria, 

consol dels afligits i alliberadora dels captius, 

concediu als qui viuen sota qualsevol esclavitud 

la verdadera llibertat dels fills de Déu.

Lectura primera Esd 9,5-9

El nostre Déu no ens ha abandonat en l'esclavitud

Lectura del llibre d'Esdres

A l'hora de l'ofrena de la vesprada, jo, Esdres, em vaig alçar del meu estat de prostració, amb els vestits i el mantell esgarrats, vaig caure de genolls i, amb les mans esteses cap al Senyor, el meu Déu, li vaig dir:

«Déu meu, estic tan avergonyit i humiliat que no gose alçar la cara davant de vós: les nostres culpes ens cobrixen per damunt del cap, els nostres pecats han crescut i arriben al cel. Des del temps dels nostres pares fins al dia de hui hem sigut culpables. Pels nostres pecats, tant nosaltres com els nostres reis i sacerdots hem estat posats en mans dels reis d'altres països, morts per l'espasa, fets captius, espoliats i avergonyits fins al dia de hui.

Però ara, per un moment, vós, Senyor, Déu nostre, començàveu a mostrar-vos bondadós amb nosaltres: heu rescatat de l'exili una resta del vostre poble, i ens heu permés salvar-nos al voltant del vostre lloc sant; Déu nostre, heu fet brillar davant dels nostres ulls una llum d'esperança i ens heu concedit un respir de vida enmig de la nostra esclavitud. Som esclaus, Déu nostre, peròno ens heu abandonat en l'esclavitud, sinó que heu fet que els reis de Pèrsia s'inclinaren a favor nostre. Ens han concedit un respir per a poder restaurar el temple del nostre Déu i reparar les seues ruïnes, i han protegit el país de Judà i la ciutat de Jerusalem».

Salm responsorial Tb [Tobit] 13,2.3-4a.4bcd.5.10 (R.: 2a)

Que siga beneït el Senyor,

Déu que viu eternament;

el seu regne dura per sempre.

Ell castiga i es compadix,

fa baixar al país dels morts i en fa eixir,

i no pot fugir ningú de la seua mà.

R. Que siga beneït el Senyor,

Déu que viu eternament.

Fills d'Israel, enaltiu-lo davant dels altres pobles,

perquè és ell qui ens ha escampat

per totes les nacions.

Allà vos ha fet conéixer la seua grandesa. R.

Glorifiqueu-lo davant de tots els vivents:

ell és el vostre Senyor i el vostre Déu,

és el vostre pare per sempre. R.

Ell vos castiga per les vostres culpes,

però, compadit de vosaltres,

vos reunirà de les nacions

on esteu dispersats. R.

Beneïu el Senyor, tots els seus elegits,

celebreu festes i glorifiqueu-lo,

alabeu tots la seua majestat. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Lc 9,1-6

Jesús els envià a proclamar el Regne de Déu i a curar els malalts

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va reunir els Dotze, els va donar autoritat sobre tots els dimonis i poder de sanar malalties, i els va enviar a proclamar el Regne de Déu i a curar els malalts. I els va dir:

«No prengau res per al camí: ni bastó, ni alforja, ni pa, ni diners, ni un altre vestit. La primera casa on vos allotgeu, no la deixeu fins que moureu d'aquell lloc.

Si no vos han volgut acollir, al moment d'anar-vos-en del poble, espolseu-vos la pols dels peus, com una acusació contra ells».

Els Dotze se n'anaren i passaven de poble en poble anunciant la Bona Nova i curant malalts per allà on passaven. 

 

LA MARE DE DÉU DE LA MERCÉ

 La Mare de Déu de la Mercé, titular de les esglésies parroquials de Borriana, Casas del Rey, Algar de Palància i cotitular d'una església de Xàtiva.

Celebrem hui la memòria de la benaurada Mare de Déu de la Mercé. Entre les famílies religioses dedicades amb un vincle especial a la Mare de Crist, es troba l'orde de la Mercé, que va fundar sant Pere Nolasc per a la redempció dels captius cristians, al començament del segle XIII. La Mare de Déu és la Mare que el Senyor ens va concedir misericordiosament i que cuida sempre amb afecte dels germans del seu Fill que estan en perill i intercedix perquè alcancen la plena llibertat dels fills de Déu.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 de setembre

Sant Anatoli de Milà, considerat primer bisbe d'aquesta ciutat. († Milà, s. II)

Sants Andoqui, Tirs i Fèlix, màrtirs. († Saulieu, al territori d'Autun, a la Gàl·lia, hui França, s. inc.)

Sant Rústic, bisbe, que, quan era prevere a Clarmont, va assumir el bisbat amb gran aplaudiment del poble. († Clarmont, a Aquitània, també França en l'actualitat, s. V)

Sant Llop, bisbe, que abans havia viscut com anacoreta. († Lió, a la Gàl·lia, de nou França, d. 528)

Sant Isarn de Marsella, abat, renovador de la vida regular al monestir de Sant Víctor, auster amb si i comprensiu i pacífic amb els altres. († Marsella, a Provença, 1043)

Sant Gerard de Csanad o Gerard Sagredo, bisbe de la seu de Morisena (hui Csanad) i màrtir, que va ser preceptor de sant Emeric, príncep adolescent fill del rei sant Esteve, i en una sedició d'hongaresos pagans va morir apedregat prop del riu Danubi. († Panònia, Hongria, 1046)

Beat Dalmau Moner, prevere de l'Orde de Predicadors, conegut pel seu amor a la soledat i al silenci. († Girona, 1341)

Beats màrtirs Guillem Spenser, prevere, i Robert Hardesty, condemnats tots dos a la pena capital i penjats, regnant Isabel I, el primer, per ser sacerdot, i el segon, per haver-li donat hospitalitat. († York, a Anglaterra, 1589)

Passió de sant Antoni González, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, enviat a la nació nipona amb altres cinc companys, poc després, en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, va ser empresonat i martiritzat amb el turment de l'aigua, fins que, enfebrat, va precedir en la mort els altres. († Nagasaki, al Japó, 1637)

Sant Pacífic, prevere de l'Orde dels Germans Menors, preclar per les seues penitències, amor a la soledat i oració davant el Santíssim Sagrament. († San Severino Marche, lloc del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1721)

Beat Antoni Martí Slomsek, bisbe, que va tindre gran dedicació al cultiu de la vida cristiana de les famílies, al de la institució del clergat i a la defensa de la unitat de l'Església. († Maribor, localitat d'Eslovènia, 1862)

Beata Coloma (Joana) Gabriel, abadessa del monestir de Lviv, a Ucraïna, que, injustament calumniada, va viatjar a Roma, on, vivint pobra i alegre, va fundar la Congregació de Germanes Benedictines de la Caritat, a més de l'obra social anomenada Casa de la Família, per a jóvens obreres pobres o allunyades de la seua família. († Roma, 1926)

Beat valencià J. R. Pasqual Ferrer i Botella, prevere i màrtir (memòria a Algemesí). († Albalat de la Ribera, 1936)

Beat valencià Josep Ma. Ferrándiz i Hernández, prevere i màrtir (memòria a Camp de Mirra i Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)

Beata Encarnació Gil i Valls, verge i màrtir valenciana (memòria a Ontinyent). († l'Olleria, 1936)

Beat valencià Josep Ramon Ferragud i Girbés, pare de família i màrtir (memòria a Algemesí). († Alzira, 1936)