2 d'abril de 2026: Dijous Sant

TRÍDUUM PASQUAL

És el centre culminant de tot l’any litúrgic. Comença el Dijous Sant, amb la missa vespertina «en la cena del Senyor», continua durant el Divendres Sant i el Dissabte Sant, té el seu centre en la Vigília Pasqual i acaba amb les vespres del Diumenge de Resurrecció. Este període de temps s’anomena justament el «tríduum del crucificat, sepultat i ressuscitat».

• Lectures bíbliques per al tríduum pasqual.
• Manual per a viure la Setmana Santa des de casa (Arquebisbat de València, 2020)

Dijous Sant

La missa vespertina «en la cena del Senyor» evoca aquella Cena en què Jesús, va oferir a Déu Pare el seu Cos i la seua Sang. Hui celebrem la institució de l’Eucaristia, la institució de l’Orde Sacerdotal i el manament del Senyor sobre l’amor fratern.

Amb la missa que té lloc en les hores vespertines de dijous de la Setmana Santa, l'Església comença el Tridu pasqual i evoca aquella Cena en la qual el Senyor Jesús, en la nit en què anava a ser entregat, havent estimat fins a l'extrem els seus que estaven en el món, va oferir a Déu Pare el seu Cos i la seua Sang sota les espècies del pa i del vi i els va entregar als apòstols perquè els sumiren, manant-los que ells i els seus successors en el sacerdoci també l'oferiren (Caeremoniale Episcoporum, n. 297).

Tota l'atenció de l'esperit ha de centrar-se en els misteris que es recorden en la Missa: és a dir, la institució de l'Eucaristia, la institució de l'Orde sacerdotal i el manament del Senyor sobre la caritat fraterna; són estos els punts que convé recordar als fidels en l'homilia, perquè tan grans misteris puguen penetrar més profundament en la seua pietat i els vixquen intensament en els seus costums i en la seua vida.

Missa en la Cena del Senyor:

Oració col·lecta

Oh Déu,

hui celebrem aquella Cena santíssima

en què el vostre Unigènit,

abans d'entregar-se a la mort,

va confiar a l'Església el sacrifici nou i etern,

convit del seu amor;

feu que obtingam de tan gran misteri,

la plenitud de la caritat i de la vida.

Pel nostre Senyor Jesucrist...

 

Lectura primera Ex 12,1-8.11-14

El ritual del sopar pasqual

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès i a Aaron mentres estaven en el país d'Egipte:

«Per a vosaltres, este mes serà el primer de tots els mesos de l'any. Digueu a tota la comunitat del poble d'Israel: "El dia deu d'este mes, que cada família, cada casa, prenga un corder o un cabrit. Si una família fora massa menuda, que el prenga junt amb la família del veí més pròxim, fins a completar el nombre de persones que calen per a menjar-se'l. Que siga un animal mascle, sense tara, i que no tinga més d'un any. Podeu prendre igual un corder que un cabrit.

L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i que tots els qui formen part de la comunitat del poble d'Israel el degollen aquell dia a poqueta nit, que prenguen de la seua sang i en posen en els dos brancals i en el travesser de les cases on se'l menjaran.

Aquella mateixa nit han de menjar-se la carn, rostida a la brasa, amb pans sense rent i herbes amargues. Per a menjar-vos-el, aneu cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i vos l'heu de menjar corrents, perquè és la Pasqua, és a dir, el "pas" del Senyor. Aquella nit passaré pel país d'Egipte i faré morir tots els primogènits d'Egipte, tant els dels hòmens com els dels animals, i faré justícia contra les divinitats d'Egipte. Jo soc el Senyor. La sang serà un senyal en les cases on vosaltres viviu. Quan voré la sang "passaré" de llarg i, en el moment que jo castigue el país d'Egipte, no vos caurà damunt la plaga de l'extermini.

Tingueu este dia com un memorial, i celebreu-lo com una festa del Senyor. Que totes les generacions el celebren com una institució perpètua"».

Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 1C 10,16)

¿Com podria retornar al Senyor

tot el bé que m'ha fet?

Alçaré la copa de la salvació

i invocaré el seu nom.

R. El calze de la benedicció

és comunió amb la sang de Crist.

Al Senyor li dol la mort dels seus fidels.

Senyor, soc el vostre servent,

servent vostre, fill de la vostra serventa.

Vós em trencàreu les cadenes. R.

Oferiré una víctima d'acció de gràcies,

invocant el nom del Senyor.

Compliré les meues promeses

en presència de tot el poble. R.

Lectura segona 1C 11,23-26

Cada vegada que mengem este pa i bevem este calze,

anunciem la mort del Senyor

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans,

Esta tradició que jo he rebut i que vos he transmés a vosaltres, ve del Senyor: Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué: «Açò és el meu cos, oferit per vosaltres. Feu açò per a celebrar el meu memorial».

Igualment, després de sopar, prengué el calze i digué: «Este calze és la nova aliança segellada amb la meua sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per a celebrar el meu memorial».

Així, per tant, cada vegada que mengeu este pa i beveu este calze anuncieu la mort del Senyor fins que torne.

Vers abans de l'evangeli Jo 13,34

Vos done un manament nou, diu el Senyor:

Que vos ameu els uns als altres

tal com jo vos he amat.

Evangeli Jo 13,1-15

Jesús els va amar fins a l'extrem

 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

Era abans de la festa de la Pasqua. Jesús, que sabia que havia arribat la seua hora, la de passar d'este món al Pare, i que havia amat els seus que vivien en el món, els va demostrar el seu amor fins a l'extrem.

Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la idea d'entregar-lo, Jesús, sabent que el Pare havia deixat en les seues mans totes les coses, i que venia de Déu i a Déu tornava, s'alçà de taula, deixà el vestit i es va cenyir una tovallola; després abocà aigua en un llibrell i es posà a llavar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia cenyida.

Quan va arribar a Simó Pere, este li diu: «Senyor, ¿vós voleu llavar-me els peus a mi?». Jesús li replica: «Ara no entens açò que estic fent; ho entendràs més tard». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em llavareu els peus». Jesús li contestà: «Si no te'ls llave, tu no seràs dels meus». Li diu Simó Pere: «Senyor, no em llaveu només els peus, sinó també les mans i el cap». Jesús li respon: «El qui s'ha banyat només necessita llavar-se els peus; ja està net del tot. I vosaltres ja esteu nets, però no tots». Jesús sabia qui era el traïdor; per això va dir que no tots estaven nets.

Després de llavar-los els peus, es va vestir vestits i es posà de nou en taula, i els digué: «¿Enteneu açò que vos acabe de fer? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si jo, que soc el Mestre i el Senyor, vos he llavat els peus, també vosaltres heu de llavar-vos els peus els uns als altres. Vos he donat exemple per tal que vosaltres ho feu tal com jo ho he fet».

Oració sobre les ofrenes

Senyor,

concediu-nos prendre part dignament

en estos misteris,

perquè cada vegada que celebrem el memorial

del vostre sacrifici

es fa present l'obra de de la redempció.

Per Crist, Senyor nostre.

Prefaci (Eucaristia I)

És realment just i necessari,

és el nostre deure i és la nostra salvació,

Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern,

que, sempre i en tot lloc,

vos donem gràcies per Crist Senyor nostre,

sacerdot verdader i etern

que, en instituir l’Eucaristia,

començà oferint-se ell mateix a vós

com a víctima de salvació

i ens va manar que celebràrem este sacrifici

per a fer el seu memorial.

El seu Cos, immolat per nosaltres,

és menjar que ens enfortix;

la seua Sang, escampada per nosaltres,

és beguda que ens purifica.

Per això,

amb els àngels i els arcàngels

i amb tots els cors celestials,

cantem l’himne de la vostra glòria,

dient:

Quan es diu el Cànon romà:

Commemoració dels sants

En una mateixa comunió,

i celebrant el dia santíssim

que nostre senyor Jesucrist fou entregat per nosaltres,

venerem la memòria

de la gloriosa sempre Verge Maria, *

Intercessió

Accepteu favorablement

esta ofrena que vos presentem, nosaltres,

els vostres ministres i tota la vostra família; hui,

que és el dia que nostre Senyor Jesucrist

confià als seus deixebles la celebració

dels misteris del seu Cos i de la seua Sang;

feu que els nostres dies

transcórreguen en la vostra pau,

salveu-nos de la condemnació eterna

i compteu-nos entre els vostres elegits.

[Per Crist Senyor nostre. Amén.]

Narració

Ell, el dia abans de patir per la nostra salvació

i la de tots, açò és, hui,

prengué el pa amb les seues mans santes i venerables,

i, alçant els ulls al cel

cap a vós, Déu, el seu Pare omnipotent,

donant-vos gràcies digué la benedicció,

el partí i el donà als seus deixebles, dient:

Oració després de la comunió

Concediu-nos, oh Déu omnipotent,

que, igual que ens alimenta

en la terra la Cena del vostre Fill,

merescam d'assaciar-nos

en el convit de l'eternitat.

Per Crist, Senyor nostre.

L'eucaristia és el sagrament que fa a l'Església. És memòria pasqual del sacrifici nou i etern, del pas de la servitud a la llibertat per tal que pugam arribar a la plenitud de caritat i de vida. L'eucaristia és una ensenyança sobre el servici i el diàleg, perquè és la narració d'allò que Jesús va fer per tots nosaltres, del seu servici, de la seua entrega en la creu. L'eucaristia ens ensenya a no crear enemistat, a no tancar-nos, encara que sabem que en este camí ens podem trobar amb la creu. L'altar, la santa eucaristia, són l'escola espiritual, la càtedra de l'Evangeli, la memòria del diàleg i el servici, la medicina de l'eternitat, el lloc de la fraternitat i l'anunci que la unitat entre tots és possible.

• Sant Agustí: La plenitud de l’amor.
• Adoro te devote (Sant Tomàs d'Aquino - Mossén Sorribes).
• Bartomeu Cucala: La crossa del pastor (1524).
• Sant Pau VI: Homilia «in Cœna Domini» (1964).
• J.M. Bausset: Dijous Sant (2015).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 d'abril

1. Sant Francesc de Pàola, ermità.

Sant Francesc de Pàola, ermità, fundador de l'Orde dels Mínims a Calàbria. Va prescriure als seus deixebles que visqueren d'almoines, que no tingueren propietat ni tocaren mai diners, i que utilitzaren només aliments quaresmals. Cridat a França pel rei Lluís XI, el va assistir en el llit de mort, i, cèlebre per l'austeritat de vida, va morir al seu torn a Plessis-lèz-Tours, al costat de la ciutat francesa de Tours. (1507)

• J.M. Bausset: Sant Francesc de Pàola (2015)

2. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Affià o Anfià, màrtir, que, veent com en temps de l'emperador Maximí s'obligava el poble a sacrificar públicament als déus, es va acostar intrèpid al prefecte Urbà i, agafant-l pel braç, va voler impedir el ritu, per la qual cosa, amb els peus embolicats en lli xopat amb oli, li van calar foc i, encara viu, va ser llançat a la mar pels soldats. (306)

3. A la mateixa ciutat de Cesarea de Palestina, passió de santa Teodora, verge, natural de Tir, que en la mateixa esmentada persecució, per haver saludat els confessors de la fe que estaven drets davant del tribunal, pregant-los que en arribar davant del Senyor es recordaren d'ella, va ser detinguda pels soldats i portada al mateix prefecte, per mandat del qual va ser torturada amb atroços turments i llançada finalment a la mar. (307)

4. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Abundi, bisbe, que enviat a Constantinoble per sant Lleó el Gran, amb gran zel va defensar la fe ortodoxa. (468)

5. A Càpua, ciutat de Campània, també a Itàlia, sant Víctor, bisbe, conspicu per la seua erudició i la seua santedat. (554)

6. A Lió, a la Gàl·lia, hui França, sant Nicet, bisbe, que es va distingir per la seua dedicació als pobres i la seua benignitat envers els senzills, i va ensenyar en esta Església a seguir una norma en la recitació de la salmòdia. (573)

7. A l'abadia de Luxeuil, a Burgúndia, també a la França actual, sant Eustaci, abat, deixeble de sant Columbà, que va ser pare de quasi sis-cents monjos. (629)

8. A Chelmsford, a Anglaterra, sant Joan Payne, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser penjat, acusat falsament de sedició. (1582)

9. Al poble de Tomhom, a l'illa de Guam, a Oceania, pertanyent ara als Estats Units d'Amèrica, beats màrtirs Diego Lluís de San Vitores, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Pere Calungsod, catequista, que per odi a la fe cristiana van ser cruelment precipitats a la mar per alguns apòstates i nadius seguidors del paganisme. (1672)

10. A Spoleto, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, beat Leopold de Gaiche, prevere de l'Orde de Germans Menors, que va establir el santuari de Monte Luco. (1815)

11. Al poble de Xuong Dien, a Tonkín, actual Vietnam, sant Doménec Tuoc, prevere de l'Orde de Predicadors, màrtir en temps de l'emperador Minh Mang. (1839)

12. A Pàdua, al territori de Venècia, a Itàlia, beata Isabel Vendramini, verge, que va dedicar la seua vida als pobres i, després de superar moltes adversitats, va fundar l'Institut de Germanes Terciàries Franciscanes Isabelines de Pàdua. (1860)

13. A Vic, a Catalunya, sant Francesc Coll, prevere de l'Orde de Predicadors, que en ser injustament exclaustrat, va prosseguir la seua ferma vocació i va anunciar per tota la regió el nom del Senyor Jesucrist. (1875) Canonitzat en 2009.

14. A Györ, a Hongria, beat Guillem Apor, bisbe i màrtir, que en temps de guerra va obrir sa casa a uns tres-cents pròfugs, i per defensar a unes xiques de mans dels soldats, la vesprada del Divendres Sant de la Passió del Senyor va ser ferit, i tres dies més tard va expirar. (1945)

15. A Lwiw, a Ucraïna, beat Nicolau Carneckyj, bisbe, que, exercint com a exarca apostòlic de Volyn' i Pidljashja, en temps de persecució contra la fe va seguir com a pastor fidel les petjades de Crist i, per la seua gràcia, va arribar al regne dels cels. (1959)

16. A Maracay, població de Veneçuela, beata Maria de Sant Josep (Laura) Alvarado, verge, que va fundar la Congregació de Germanes Agustines Recol·lectes del Sagrat Cor de Jesús, sempre sol·lícita en la seua caritat a favor de les jóvens òrfenes, dels ancians i dels pobres abandonats. (1967)