DISSABTE DE LA SETMANA III DE QUARESMA
Senyor, feu que, els que celebrem amb goig
l'observança anual de la Quaresma,
ens preparem talment per a la Pasqua
que pugam disfrutar plenament del seu efecte salvador.
Per Crist, Senyor nostre.
El que jo vullc és amor, i no sacrificisLectura de la profecia d'Osees«Vingueu, tornem al Senyor.Ell, que ens ha ferit, ens curarà;ell, que ens ha colpejat, ens cuidarà.Ens tornarà la vida en dos dies,el dia tercer ens farà alçari viurem en la seua presència.Esforcem-nos per conéixer el Senyor;està a punt d'alçar-se com l'aurora,ens vindrà com pluja de tardor,com el ruixat que amera la terra».
El Senyor respon:«¿Què he de fer amb tu, Efraïm?¿Què he de fer amb tu, Judà?El vostre amor és com la boira del matí,com la rosada que a l'alba es fon.Per això vos he forjat valent-me dels profetes;les paraules dels meus llavis vos han dut la mort,però la meua decisió brilla com la llum:el que jo vullc és amor, i no sacrificis,coneiximent de Déu, i no holocausts».
Pietat, Déu meu, vós que sou bo;per la vostra gran misericòrdia,ofegueu la meua malícia;llaveu del tot la meua falta,renteu el meu pecat.R. El que jo vullc és amor, i no sacrificis.No vos satisfan els sacrificis,si vos oferira un holocaust, no vos plauria.El meu sacrifici és un esperit abatut;un cor trencat i humiliat,vós, Déu meu, no el desprecieu. R.Beneïu a Sió, per la vostra bondat,restaureu les muralles de Jerusalem.Així acceptareu els sacrificis,ofrenes i holocausts. R.
No enduriu, hui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.
Va ser el publicà, i no el fariseu,el qui va baixar perdonat a sa casa᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va dir una altra paràbola a uns que es consideraven justs, i tenien per no res els altres:
«Dos hòmens pujaren al temple a fer oració: un era fariseu i l'altre publicà. El fariseu, dret, pregava d'esta manera en el seu interior: "Déu meu, vos done gràcies perquè no soc com els altres: lladres, injusts, adúlters, ni soc tampoc com eixe publicà. Dejune dos dies per setmana i done la desena part de totes les meues rendes".
El publicà, en canvi, que s'havia quedat a una certa distància, ni gosava alçar els ulls al cel, sinó que es colpejava el pit i deia: "Déu meu, tingueu compassió de mi, que soc un pecador".
Jo vos dic que este va baixar perdonat a sa casa, i l'altre no; perquè qui s'enaltix serà humiliat, però el qui es fa humil serà enaltit»
- Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).
Oh Déu, que ens concediu la gràciad'acostar-nos als vostres misteris amb els sentits purificats,feu que, recordant allò que ens ha estat transmés,pugam elevar la lloança que vos plau.Per Crist, Senyor nostre.
Déu de misericòrdia,concediu-nos celebrar sempre amb sincera devociói rebre amb esperit de feels sagraments que ens doneuamb una generositat inesgotable.Per Crist, Senyor nostre.
Allargueu la vostra mà, Senyor,en defensa dels vostres fidels,per a que vos busquen amb tot el cori vegen complits els seus justs desitjos.Per Crist, Senyor nostre.
Beat Agnus de Saragossa, bisbe i franciscà (m. 1260)
Serventa de Déu Zita de Borbó-Parma, emperadriu (1892-1989)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 14 de març
1. A Pidna, lloc de Macedònia, actualment a Albània, sant Alexandre, màrtir. (c. 390)
2. A Milà, ciutat de l'actual regió italiana de Ligúria, sant Llàtzer, bisbe. (s. V)
3. A Chartres, a la Gàl·lia, hui França, sant Leobí, bisbe. (c. 557)
Filla del comte Dietrich de Westfalia (895) fou educada per la seua àvia, l’abadessa de Herford. A catorze anys la casen amb Enric l’Ocellaire, futur rei d’Alemanya (919), amb qui tindrà cinc fills, entre ells l’emperador Otó I i (sant) Brunó el Gran. Molts dels béns que tenia els escapolia, dissimuladament, cap als pobres. Mort el seu home (936) -i després d’algunes trifulgues dinàstiques amb els seus propis fills, que aconseguí reconciliar-, es retirà al monestir de Nordhausen on portà una vida exemplar i on hi morí el dia 14 de març del 968. [font]
5. A la regió de Fulda, a Alemanya, santa Paulina, religiosa. (1107)
6. A Lieja, a la Lotaríngia, hui Bèlgica, beata Eva del Mont Corneli, reclosa al costat del cenobi de Sant Martí, que amb santa Juliana, priora del mateix cenobi, va treballar molt perquè el papa Urbà IV instituïra la festa del Cos de Crist. (1265)
7. A Palerm, a la regió de Sicília, a Itàlia, beat Jaume Cusmano, prevere, que va fundar la Congregació dels Servents i Serventes dels Pobres, i es va destacar per la seua caritat cap als necessitats i malalts (1888)
8. Beata Maria Josefina de Jesús Crucificat (1894- Nàpols, Itàlia 1948). Religiosa carmelita descalça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada