6 de març de 2026, divendres II de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: acollir el regne i no rebutjar l'enviat

Lectura primera Gn 37,3-4.12-13a.17b-28

  

Mireu, ací ve el somiador. Matem-lo

Lectura del llibre del Gènesi

Jacob amava més a Josep que a cap altre dels seus fills, perquè l'havia tingut quan ja començava a ser vell. Li havia fet teixir una túnica de mànega llarga. Els germans notaven que son pare el preferia a tots ells i, per això, no el podien vore ni parlar-li amigablement.

Els germans de Josep havien anat a Siquem, a pasturar els ramats de son pare. Un dia, Jacob va dir a Josep: «Ves a Siquem a vore com estan els teus germans i les ovelles». Josep va anar a buscar els germans i els trobà a Dotan. Ells el veren de lluny i, abans que ell arribara, ja parlaven de matar-lo. Deien entre ells: «Mireu, ací ve el somiador. Matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que un animal salvatge l'ha devorat. Així vorem de què li servixen els seus somnis».

Però Rubén, que ho va sentir, va voler salvar-li la vida. Els va dir: «No el mateu. No vos taqueu les mans de sang. Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li feu cap mal». Rubén el volia salvar i tornar-lo a son pare. Quan Josep arribà on estaven els germans, li llevaren la túnica de mànega llarga i el tiraren a la cisterna, que estava buida, sense aigua. Després es posaren a menjar. Quan menjaven, veren una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats d'herbes aromàtiques, bàlsem i mirra, per a vendre-les a Egipte.

Judà va dir als seus germans: «¿Què en traurem de matar el nostre germà i de dissimular el crim? Venem-lo als ismaelites, no li fem cap mal, que al remat és germà nostre, de la nostra pròpia sang». Els seus germans li van fer cas. Uns marxants madianites que passaven per allà van traure a Josep de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van endur a Egipte.

Salm responsorial 104,16-17.18-19.20-21 (R.: 5a)

El Senyor cridà la fam sobre el país,

els llevà el pa que els mantenia.

Havia enviat un home davant d'ells,

Josep, venut com a esclau.

R. Recordeu les meravelles del Senyor.

Li ferraren els peus amb un cep,

i el coll amb una argolla,

fins que es complí la predicció

i la paraula del Senyor l'acredità. R.

El rei manà que el deslligaren,

el sobirà dels pobles li obrí la presó,

i el nomenà senyor del palau

i administrador de tots els béns. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 3,16

Déu ama tant el món,

que ha donat el seu Fill únic;

tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Mt 21,33-43.45-46

Este és l'hereu: matem-lo

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als grans sacerdots i als notables del poble: 

«Escolteu una altra paràbola:

Un propietari va plantar una vinya, la va rodejar d'un mur, li va cavar un cup i li va construir una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns llauradors, i se'n va anar del país. 

Quan s'acostava el temps de la verema, envià uns criats seus per a cobrar dels llauradors la seua part de la collita, però ells agarraren aquells criats, i a u, li van pegar; a un altre, el van matar; i a un altre, el van traure a pedrades. 

Ell va enviar uns altres criats, més que la primera vegada, però els tractaren igual. 

Finalment els va enviar el seu fill, dient-se: "Almenys al meu fill el respectaran". Però ells, en vore'l, es digueren: "Este és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat". I l'agarraren, el van traure fora de la vinya i el mataren. 

Quan torne l'amo de la vinya, ¿què farà amb aquells llauradors?»

Li contestaren: «Els farà matar de mala manera i passarà la vinya a uns altres que li donen els fruits al seu temps».

Jesús els va dir: «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: "La pedra que descartaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?" Per això vos dic que vos llevaran el Regne de Déu i el confiaran a un poble que el façà fructificar».

En sentir esta paràbola, els grans sacerdots i els fariseus comprengueren que es referia a ells, i volien agarrar-lo, però no es van atrevir per por del poble, que el tenia com a profeta.

* * * * *

Aniversari del naiximent de l'humaniste valencià Joan Lluís Vives i March (València, 1493)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 de març

1. A Tortona, lloc de la regió italiana del Piemont, sant Marcià, venerat com a bisbe i màrtir. (s. inc.)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, sant Victorí, màrtir. (s. inc.).

3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Alemanya, sant Quirze, prevere. (s. IV inc.)

4. Commemoració de sant Evagri, bisbe de Constantinoble, hui Istanbul, a l'actual Turquia, que, desterrat per l'emperador Valent, va descansar en el Senyor com a confessor eximi. (c. 378)

5. A Toledo, a Hispània, sant Julià, bisbe, que va iniciar tres concilis en esta ciutat i va exposar amb escrits la doctrina ortodoxa, donant mostres de caritat i zel per les ànimes. (690)

6. A Säckingen, al territori d'Helvècia, actual Suïssa, sant Fridolí, abat, el qual, oriünd d'Irlanda, va peregrinar per França fins que en esta localitat va fundar un doble monestir en honor de sant Hilari. (s. VIII)

7. A Metz, a Austràsia, hui França, sant Crodegang, bisbe, que va disposar que el clero visquera com darrere dels murs d'un claustre sota una exemplar regla de vida, i va promoure de manera admirable el cant a l'Església. (766)

8. A Síria, passió de quaranta-dos sants màrtirs, que, capturats a Amorio de Frígia i portats al riu Eufrates, van rebre en gloriós combat la palma del martiri. (848)

9. A Barcelona, ciutat de Catalunya, sant Oleguer, bisbe, que va assumir també la càtedra de Tarragona quan esta antiquíssima seu va ser alliberada del domini dels musulmans. (1137)

Este fill del secretari de Ramon Berenguer I, va fer col·lecció d’un muntó de càrrecs (i tots ben emprats): canonge de la catedral de Barcelona, canonge agustinià de Sant Adrià del Besòs, abat de Sant Ruf d’Avinyó, legat pontifici (participà en les campanyes de recuperació de Dertosa/Tortosa i Larida/Lleida), bisbe de Barcelona i, alhora, arquebisbe de Tarragona (la independitzà de la seu de Narbona i la restaurà després de la devastació sarraïna). Home de confiança dels comtes de Barcelona, morí a Barcelona (1137) on havia nascut (1060).

Enterrat inicialment al claustre de la catedral de Barcelona, fou traslladat a la capella del Santíssim. El seu culte va ser confirmat en 1675. [font]

10. A Viterbo, lloc de Toscana, a Itàlia, beata Rosa, verge del Tercer Orde de Sant Francesc, que, assídua en les obres de caritat, a díhuit anys va consumar promptament el breu curs de la seua vida. (1253)

11. A Gant, ciutat de Flandes, a l'actual Bèlgica, santa Coleta Boellet, verge, qui durant tres anys va portar una vida austeríssima, tancada en una casa menuda al costat de l'església, i més tard, després de professar en la Regla de sant Francesc, va reconduir molts monestirs de Clarisses a la forma primitiva de vida, insistint principalment en l'esperit de pobresa i de penitència. (1447)