DILLUNS DE LA SETMANA III DE QUARESMA
Senyor, per la vostra misericòrdia constant,purifiqueu i enfortiu la vostra Esglésiai, com que ella no pot viure sense vós,guieu-la sempre amb la vostra gràcia.Per nostre Senyor Jesucrist.
Hi havia molts leprosos a Israel,però ningú d'ells va ser purificat,sinó Naaman, de SíriaLectura del segon llibre dels ReisEn aquells dies, Naaman, comandant dels exèrcits del rei d'Aram, era un home molt apreciat del seu sobirà, perquè per mitjà d'ell el Senyor havia donat la victòria als arameus. Era un home molt valent, però era leprós.Els arameus, en una incursió en el territori d'Israel, s'havien endut captiva una jove, que va entrar al servici de la dona de Naaman. Esta criada va dir a la seua ama: «¡Si el meu senyor es presentara al profeta que viu a Samaria! A hores d'ara ja estaria bo de la lepra».Naaman va anar a dir-li al rei: «Mireu què ha dit la jove israelita que tenim a casa». El rei li contestà: «Ves-hi. Jo et faré una carta per al rei d'Israel».Naaman s'endugué tres-cents cinquanta quilos de plata, sis mil peces d'or i deu mudes de vestits. En arribar, va presentar al rei d'Israel la carta del seu rei, que deia: «Amb esta carta et faig saber que t'envie a Naaman, el meu servent, per a que el cures de la lepra».Quan el rei d'Israel llegí la carta, s'esgarrà els vestits i exclamà: «¿Que es pensa que soc un déu, capaç de donar la mort i la vida, que m'envia un home per a que jo el cure de la lepra? Açò no és més que un pretext per a buscar-me raons».
Quan Eliseu, l'home de Déu, va saber que el rei d'Israel s'havia esgarrat els vestits, envià a dir-li: «¿Per què t'has esgarrat els vestits? Fes-lo vindre i sabrà que hi ha un profeta a Israel».Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i va parar a l'entrada de la casa d'Eliseu. Eliseu li envià un missatger a dir-li: «Ves a banyar-te set vegades al Jordà i la pell et quedarà neta de la lepra».
Naaman s'indignà i se'n tornava dient: «Jo em pensava que eixiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà sobre el lloc del mal, i la lepra desapareixeria. Els rius de Damasc, l'Amanà i el Parpar, ¿no són millors que totes les aigües d'Israel? ¿Què em costava de banyar-me en qualsevol d'ells, si amb això havia de quedar net de la lepra?»
I es posà en camí tot indignat. Però els seus servidors se li van acostar i li van dir: «Pare, si el profeta vos haguera manat una cosa difícil, ¿no l'hauríeu feta? Molt més, per tant, si vos diu que vos banyeu i quedareu net».Naaman baixà al Jordà i s'hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l'home de Déu. La pell se li tornà com la d'una criatura acabada de nàixer: havia quedat net de la lepra. Després se'n tornà amb tot el seu seguici a ca l'home de Déu, entrà a sa casa i, dret davant d'ell, va proclamar: «Ara sé ben cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d'Israel».
Com la cerva ansia l'aigua viva,també jo vos ansie, Déu meu.R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu vivent;¿quan podré vore la faç de Déu?Tot jo tinc set de Déu, del Déu vivent;¿quan podré vore la faç de Déu? R.Envieu-me la llum i la veritat;que elles em guien,que em duguen al vostre Mont Sant,al lloc on habiteu. R.I arribaré a l'altar de Déu,a Déu, la meua amorosa delícia;i vos cantaré amb la cítara,Senyor, Déu meu. R.
Confie en el Senyor,confie en la seua paraula;perquè són d'ell l'amor fideli la redempció generosa.
Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és enviat només als jueus᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà a dir:
«En veritat vos dic que cap profeta és ben acollit en el seu poble. Més encara, vos assegure que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam es va estendre per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a ninguna d'elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però ningú d'ells va ser purificat, sinó un de Síria, Naaman».En sentir açò, tots en la sinagoga, indignats, s'alçaren, l'espentaren cap a fora del poble i el dugueren cap al precipici de la muntanya, damunt de la qual s'alçava el poble, amb la intenció de despenyar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.
- Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).
Transformeu per a nosaltres, Senyor,en un sagrament de salvaciól'ofrena que vos presentemcom a signe del nostre servici sacerdotal.Per Crist, Senyor nostre.
Que la comunió en el vostre sagramentens purifique, Senyor,i ens reunixca en la unitat i la pau.Per Crist, Senyor nostre.
Que la vostra mà, Senyor,guarde este poble en la pregària,el purifique i el guie,per a que amb la vostra presència consoladoraarribe als béns eterns.Per Crist, Senyor nostre.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 9 de març
Santa Francesca, religiosa, que casada encara adolescent, va viure quaranta anys en matrimoni i va ser excel·lent esposa i mare de família, admirable per la seua pietat, humilitat i paciència. En temps calamitosos va distribuir els seus béns entre els pobres, va assistir els atribolats i, en quedar viuda, es va retirar a viure entre les oblates que ella havia reunit sota la Regla de sant Benet, a Roma. (1440)
2. A Sebaste, a l'antiga Armènia, hui Turquia, passió dels sants quaranta soldats de Capadòcia, que, en temps de l'emperador Licini es van mostrar companys, no per raó de sang, sinó per la fe comuna i l'obediència a la voluntat del Pare celestial. Després de presons i turments cruels, com el fet d'haver de pernoctar nus a l'aire lliure sobre un estany gelat en el més fred hivern, van consumar el martiri amb el trencament de les seues cames. (320)
3. A Barcelona, a la Hispània Tarraconense, sant Pacià, bisbe, que, en exposar la seua fe, proclamava que "cristià" era el seu nom i "catòlic" el seu cognom. (390)
Sant Jeroni elogia este bisbe de Barcelona en el seu tractat Sobre els barons il·lustres, dedicat precisament al fill de Pacià, Dextre, el qual era “Prӕfectus Prӕtorio”. De l’escriptor més il·lustre de la Barcelona romanocristiana, se’ns n’ha conservat una Exhortació a la penitència, un sermó Sobre el baptisme i tres cartes. En una carta a Simpronià escrivia: “Cristià és el meu nom, i catòlic el meu cognom. Aquell diu el que em dic; l’altre em demostra com soc. Este em dona per bo; aquell em significa”. Morí en edat avançada cap al 390. [font]
4. Al lloc de Rapolla, a Lucània, a l'actual Itàlia, sant Vital [o Vidal] de Castronovo, monjo. (993)
5. A Moràvia oriental, actualment Alemanya, sant Bru, bisbe de Querfurt i màrtir, el qual, acompanyant a Itàlia l'emperador Otó III, mogut per l'autoritat de sant Romuald va abraçar la disciplina monàstica, i va rebre el nom de Bonifaci. Tornat a Moràvia i nomenat bisbe pel papa Joan X, durant una expedició apostòlica va ser espedaçat, juntament amb díhuit companys, per uns idòlatres. (1009)
6. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, santa Caterina, verge de l'Orde de les Clarisses, qui, notable pels seus dots naturals, va ser encara més il·lustre per les seues virtuts místiques, així com per la vida de penitència i humilitat, i es va convertir en guia de verges consagrades. (1463)
7. A Mondonio, lloc del Piemont, de nou a Itàlia, sant Doménec Savio, que, dolç i jovial des de la infància, encara adolescent va consumar amb ànim resolt el camí de la perfecció cristiana. (1857)
- J.M. Bausset: Sant Doménec Savio (2015)
8. Al llogaret de Nei-Co-Ri, a Corea, sants Pere Ch'oe Hyong i Joan Baptista Chon Chang-un, màrtirs, els quals, sent pares de família, es van distingir per administrar el baptisme i publicar escrits cristians, raó per la qual van ser entregats al suplici, en el transcurs del qual es van mantindre tan constants en la fe que van suscitar l'admiració dels seus mateixos perseguidors. (1866)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada