18 de març de 2026, dimecres IV de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: escoltar el Fill i creure en el Pare és arribar a la llum i a la vida

Oració col·lecta

Oh Déu, per la penitència,
vós concediu als justs el premi
i als pecadors el perdó;
tingueu pietat de nosaltres,
i feu que, per la nostra humil confessió,
obtingam la remissió dels pecats.
Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Is 49,8-15

Et destine a ser aliança del poble, a restaurar el país

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:
«T'he escoltat en l'hora favorable,
t'he ajudat el dia de la salvació;
jo t'he creat i et destine
a ser aliança del poble,
a restaurar el país,
a repartir les heretats devastades,
a dir als captius: "Eixiu",
i als qui viuen en la foscor:
"Eixiu a la llum".
Pasturaran pels camins,
trobaran prats en totes les clarianes,
no passaran fam ni set,
no els farà mal el sol ni la calor,
perquè els guiarà el qui té compassió
i els durà a les fonts d'aigua viva.
Convertiré les muntanyes en camins,
anivellaré les meues sendes.
Mireu, uns venen de l'orient,
d'altres, del nord o del mar,
uns altres, de les fronteres del Nil».
Cel, exulta; celebra-ho, terra;
muntanyes, esclateu en crits de festa.
El Senyor consola el seu poble,
té compassió dels afligits.
Sió deia: «El Senyor m'ha abandonat,
el meu Déu s'ha oblidat de mi».
¿Pot una mare oblidar-se de la seua criatura,
i no apiadar-se del fill de les seues entranyes?
Però, encara que alguna l'oblidara,
jo no m'oblidaria mai de tu.

Salm responsorial 144,8-9.13cd-14.17-18 (R.: 8a)

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, gran en l'amor.
El Senyor és bo amb tots,
estima entranyablement
totes les seues criatures. 

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seues obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui van a caure, 
redreça els qui han entropessat. R.

El Senyor és just en tots el seus camins,
i bondadós en totes les seues obres.
El Senyor està prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen de bon cor. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 11,25a.26

Jo soc la resurrecció i la vida,
diu el Senyor;
els qui creuen en mi no moriran mai més.

Evangeli Jo 5,17-30

Igual com el Pare ressuscita els morts i els torna a la vida,
també el Fill dona la vida a qui ell vol

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als jueus: «Mon Pare continua treballant, i jo també treballe». 
Per això els jueus, més que mai, volien matar-lo, perquè veen que, a més de trencar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era son Pare, i així es feia ell igual a Déu. 
Jesús va prendre la paraula i els va dir: «En veritat vos dic que el Fill, per ell mateix, no pot fer res si no li ho veu fer al Pare: allò que el Pare fa, ho fa igualment el Fill, perquè el Pare ama el Fill i li mostra tot el que fa. I li mostrarà obres més grans encara, que vos deixaran meravellats. Perquè, igual com el Pare ressuscita els morts i els torna a la vida, també el Fill dona la vida a qui vol. 
I el Pare no s'ha reservat el juí de ningú, sinó que ha confiat tot el juí al Fill, perquè vol que tots honren el Fill com honren el Pare. Qui no honra el Fill, no honra el Pare que l'ha enviat. 
En veritat vos dic que qui escolta la meua paraula i creu en aquell que m'ha enviat, tindra la vida eterna; i s'estalviarà el juí, perquè ja ha passat de la mort a la vida. 
També vos dic que s'acosta l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i tots els qui l'escolten viuran. Perquè el Pare, que és font de tota vida, ha fet que el Fill també ho siga; i també, com a Fill de l'home, li ha donat poder de jutjar. No vos estranyeu d'açò que vos dic: s'acosta l'hora que tots els qui estan en els sepulcres sentiran la seua veu i, si han fet el bé, eixiran per a ressuscitar i viure; però si han fet el mal, per a ressuscitar i anar al juí. 
Jo no puc fer res pel meu compte; jutge escoltant el Pare, i les sentències que jo done són justes, perquè no vullc fer la meua voluntat, sinó la d'aquell que m'ha enviat».
Oració sobre les ofrenes

Que el poder d'este sacrifici, Senyor,
cancel·le l'antiga esclavitud del pecat
i faça brotar dins de nosaltres la vida nova i la salvació.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Senyor, no deixeu que els dons del cel
rebuts com a medicina de salvació
esdevinguen causa de condemna per a nosaltres.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Que els vostres fidels, Senyor,
siguen protegits per la vostra benevolència,
i que, fent el bé en esta vida,
arriben a vós, font de tota bondat.
Per Crist, Senyor nostre. 
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Jesús va vindre entre nosaltres, es va fer home com nosaltres en tot excepte en el pecat, va morir per nosaltres i va ressuscitar, dona als seus deixebles l'Esperit Sant com a penyora de plena comunió en el seu Regne gloriós, que esperem amb vigilància. Esta espera és la font i la raó de la nostra esperança. Recordem-ho sempre: som deixebles d'Aquell que va vindre, ve cada dia i vindrà al final. Si poguérem mantenir esta realitat més present, no estaríem tan cansats de la vida quotidiana, ni tan presoners de l'efímer, i més disposats a caminar amb el cor misericordiós pel camí de la salvació. (Audiència General, 4 de desembre de 2013)

Demà és Sant Josep

* * * * *

Commemoració de Sant Ciril de Jerusalem, bisbe i doctor de l'Església

Ciril de Jerusalem (315-386), va nàixer en una família cristiana benestant. L’any 348 va ser nomenat bisbe de Jerusalem i es va dedicar a la formació dels catecúmens, amb les seues Catequesis. El seu episcopat es complicà per les disputes teològiques amb els arrians, que van aconseguir exiliar-lo de Jerusalem. 

Després d’uns anys de persecució tornà a la seua seu episcopal i parti­cipà en el Concili de Constantinoble del 381. Pels seus escrits va ser declarat doctor de l’Església per Lleó XIII l’any 1882. [font]

Aniversari del naiximent del pintor Josep Segrelles i Albert (Albaida, 1885)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 de març

Sant Ciril, bisbe de Jerusalem i doctor de l'Església, que, a causa de la fe, va patir moltes injúries per part dels arrians i va ser expulsat amb freqüència de la seu. Amb oracions i catequesis va exposar admirablement la doctrina ortodoxa, les Escriptures i els misteris sagrats. (ca. 386)

2. Commemoració de sant Alexandre, bisbe i màrtir, que, anant de Capadòcia a Jerusalem, va rebre l'encàrrec pastoral de la Ciutat Santa, on va fundar una biblioteca important i va instituir una escola. En la seua ja venerable i longeva edat, durant la persecució desencadenada sota Deci va ser conduït a Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, on va completar amb un gloriós martiri la seua confessió de Crist. (c. 250)

3. A Lucca, a la regió italiana de Toscana, sant Fredià, bisbe, el qual, oriünd d'Irlanda, va reunir clergues en un monestir, i pel bé del poble va desviar el curs del riu Serchio, per a aconseguir un nou territori fèrtil, i va convertir a la fe catòlica els llombards que havien envaït el territori. (c. 588)

4. A Tours, a Nèustria, hui França sant Leobard, que, reclòs en la cel·la anomenada Major, pròxima a un monestir, va brillar per la seua admirable abstinència i humilitat. (c. 593)

5. A Saragossa, ciutat de la Hispània Tarraconense, sant Brauli, bisbe, que, amic íntim de sant Isidor, va col·laborar amb ell per a restaurar la disciplina eclesiàstica a tot Hispània i va ser semblant a ell en eloqüència i ciència. (651)

6. Prop de la localitat de Wareham, a Anglaterra, sant Eduard, rei, que, encara adolescent, va ser assassinat dolosament pels criats de la madrastra. (978)

7. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, trànsit de sant Anselm, que, sent bisbe de Lucca, en la controvèrsia de les investidures, fidelíssim a la Seu de Roma, va posar en mans del papa sant Gregori VII l'anell i el bàcul pastoral que, a pesar seu, havia rebut de mans de l'emperador Enric IV, i, expulsat de la seu pels canonges que rebutjaven la vida comunitària, va ser enviat a Llombardia com a legat del Papa, que el va tindre com a un valuós col·laborador. (1086)

8. A Càller, a l'illa italiana de Sardenya, sant Salvador d'Horta, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que per a la salvació de cossos i ànimes es va fer humil instrument de Crist. (1567)

9. A Lancaster, a Anglaterra, beats Joan Thules, prevere, i Roger Wrenno, oriünds tots dos d'eixa mateixa regió, màrtirs de Crist en temps del rei Jaume I. (1616)

10. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, a la regió de Normandia, a França, beata Marta (Amada) Le Bouteiller, verge de les Germanes de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia, que, recolzant-se només en Déu, va complir els oficis més humils, sempre amb tota paciència. (1883)

11. Beata Celestina de la Mare de Déu (Florència, Itàlia 1848-1925). Va fundar la congregació de les Filles Pobres de Sant Josep de Calassanç, anomenades calassancianes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

18 de març de 2026, dimecres IV de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA La  Quaresma : escoltar el Fill i creure en el Pare és arribar a la llum i a la vida Oració col·lecta ...

entrades populars