15 de març de 2026, diumenge IV de Quaresma "Laetare"

DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle A

"Laetare"

Lectura primera 1S 16,1b.6-7.10-13a

David és ungit rei d'Israel

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Ompli d’oli el corn i ves. T’envie a casa de Jessé, el de Betlem: entre els seus fills veig el qui jo vullc com a rei».

Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té davant d’ell el seu ungit». Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixes en el seu aspecte ni en la seua estatura. L’he descartat. La mirada humana no val; els ulls humans veuen només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor».

Jessé va fer passar per davant de Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’eixos set, el Senyor no en tria cap». I Samuel afegí: «¿No et queda ningun fill més?» Jessé respongué: «Encara queda el més menut: està pasturant el ramat». Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula fins que no estiga ací».

Jessé feu que anaren a buscar-lo. Tenia els cabells rojos i els ulls bonics; tot ell feia goig de vore. El Senyor digué a Samuel: «Ungix-lo, que és ell». Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

El Senyor és el meu pastor:

no em falta res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna les forces.

Em guia per camins segurs,

per l'amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor,

no em falta res.

Ni quan passe per una vall fosca,

no tinc gens de por.

Vos esteu al meu costat:

la vostra vara i el vostre bastó

em donen confiança. R.

Vós pareu una taula davant de mi

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor

m'acompanyen tota la vida,

i viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R.

Lectura segona Ef 5,8-14

Ressuscita d'entre els morts i Crist t'il·luminarà

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans,

En un altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum, perquè els fruits de la llum són bondat, justícia i veritat. Mireu bé quines coses agraden al Senyor i no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són foscor, sinó denuncieu-les, perquè allò que fan d’amagat fins i tot fa vergonya dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això es diu: «Desperta’t, tu que dorms, ressuscita d’entre els morts i Crist t’il·luminarà».

Vers abans de l'evangeli Jo 8,12b

Jo soc la llum del món, diu el Senyor;

qui em seguixca tindrà la llum de la vida.

Evangeli Jo 9,1-41

Va anar a Siloè, s'hi llavà i, quan tornà, ja s'hi veia

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús, caminant pel carrer, va vore un cego de naiximent. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, ¿qui va pecar perquè nasquera cego, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Ni ell ni els seus pares van pecar; és per a que es revelen en ell les obres de Déu. Mentres és de dia, jo he de fer les obres del qui m'ha enviat. La nit s'acosta, i no podrà fer-les ningú. Mentres estic en el món, soc la llum del món».

Dit això va escopir en terra, feu amb la saliva un poc de fang, li’n va aplicar als ulls i li digué: «Ves a llavar-te a la piscina de Siloé» (que significa ‘Enviat’). Ell hi va anar, es llavà i, quan tornà, ja s’hi veia. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «¿No és aquell home que véiem assentat captant?» Uns deien: «Sí que és ell». I uns altres: «No és ell, però és algú que se li pareix». Ell digué: «Sí que ho soc».

Per això li preguntaren: «Com se t'han obert els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer un poc de fang, me'n va aplicar als ulls i em va dir que anara a llavar-me a Siloè. Hi he anat i, en llavar-me, ja m'hi veia». Li digueren: «On està?». Respongué: «No ho sé».

Dugueren als fariseus l’home que abans era cego. El dia que Jesús havia fet fang i li havia obert els ulls era dissabte. També els fariseus li preguntaren com havia recuperat la vista. Ell els digué: «M’ha posat fang als ulls, m’he llavat, i ara m’hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Un home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu»; però uns altres deien: «¿Com és possible que un pecador faça prodigis tan grans?» I es dividiren entre ells. I tornaren a dirigir-se al cego: «¿I tu què dius d’ell, que t’ha obert els ulls?» Ell contestà: «Que és un profeta».

Els jueus no volien creure que aquell home haguera estat cego i ara s'hi poguera vore, fins que van cridar els seus pares per a dir-los: «¿Este és el vostre fill que, segons vosaltres, va nàixer cego? ¿Com és, per tant, que ara s'hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de veritat que este és el nostre fill, i que va nàixer cego. Però com és que ara s'hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran per a donar raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja havien acordat expulsar de la sinagoga tot aquell que reconeguera que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l'interrogaren a ell mateix.

Tornaren a cridar aquell home que havia estat cego i li digueren: «Dona glòria a Déu i reconeix la veritat: nosaltres sabem que eixe home és un pecador». Ell contestà: «Si és pecador, no ho sé. Només sé una cosa: jo, que era cego, ara m'hi veig». Ells insistiren: «Digues què t'ha fet per a obrir-te els ulls». Respongué: «Ja vos ho he dit i no n'heu fet cas. ¿Per què voleu sentir-ho una altra vegada? ¿És que també voleu fer-vos seguidors d'ell?». Li contestaren en un to insolent: «Eres tu qui t'has fet seguidor d'ell. Nosaltres som seguidors de Moisés. De Moisés, sabem que Déu li va parlar, però d'eixe, no sabem ni d'on és». L'home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d'on és, però a mi m'ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i complixen la seua voluntat. Des que el món existix, no s'ha sentit dir mai que ningú haja obert els ulls a un cego de naiximent. Si ell no vinguera de Déu, no tindria poder per a fer res».

Li replicaren: «Tu ja vas nàixer en pecat, ¿i ens vols donar lliçons?»; i el van tirar fora. Jesús va sentir dir que l’havien tirat i, quan se’l va trobar, li va dir: «¿Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué: «I ¿qui és, Senyor, per a que jo puga creure en ell?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és este que està parlant amb tu». Li diu ell: «Crec, Senyor»; i es va prostrar davant d’ell.

Jesús afegí: «Jo he vingut a este món per a fer un juí: per a que els qui no s'hi veuen, que s'hi vegen, i els qui s'hi veien, que es tornen cegos». Ho van sentir alguns dels fariseus que estaven amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cegos?». Jesús els contestà: «Si ho fóreu, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que vos hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa».

A. Crist es va fer home per a conduir-nos, als pelegrins en tenebres, a l'esplendor de la fe (cf. Pf). És el que s'exposa en l'Evangeli: tots naixem privats de la llum de la fe i la gràcia de Déu pel pecat original. Igual que el primer home va ser creat del fang de la terra, Crist va fer fang amb la seua saliva, en va aplicar als ulls del cego i li va manar llavar-se'ls amb aigua, i el cego s'hi va vore. En el baptisme Crist ens torna a crear. I, com el cego, en la Quaresma hem de continuar renunciant a tot allò que ens impedix dir-li a Crist amb tota veritat: «Crec en tu, Senyor».

B. El Senyor vol obrir amb la seua gràcia els nostres ulls espirituals per a poder vore així la llum de la seua grandesa, fer-nos sentir fills de Déu, i ser així llum per als altres. Aprendre a mirar amb els ulls de la fe deixant arrere les aparences mundanes, vivint una vida honrada, senzilla i autèntica. Ens veem a nosaltres mateixos i als altres amb els ulls misericordiosos de Déu. I trobem a Jesús en el rostre sofrent del pobre, del marginat, del necessitat, perquè amb els ulls de la fe no podem acceptar que cap ser humà siga condemnat a l'exclusió o a la marginació.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge IV de Quaresma  (2026)
• Ximo Garcia Roca: Tres minuts amb les lectures del diumenge: Les tres cegueses.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Una fe que eixample la mirada (2026, març 11)
• Missa d'À Punt: Doneu-me la vostra llum (Jacinto López Gorgé)

* * * * *

El 15 de març de 1298 Jaume el Just funda el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, amb dotze monjos i l'abat arribats de Santes Creus.

Sant Ramon de Fitero, abat

Santa Vicenta de Còria, verge i màrtir

Aniversari del traspàs de l'escriptora valenciana Magdalena Garcia Bravo (1891)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de març

1. A Pàrion, a l'Hel·lespont, hui Turquia, sant Menigne, d'ofici bataner, que segons la tradició, va patir sota l'emperador Deci. (c. 250)

2. A Roma, sant Zacaries, papa, que va governar l'Església de Déu amb gran esforç i prudència, perquè va frenar l'ímpetu dels llombards, va indicar el recte orde als francs, va proveir d'esglésies els germànics i va procurar l'entesa amb els grecs. (752)

3. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Leocrícia, verge i màrtir, que, havent nascut de família musulmana, ocultament va abraçar la fe de Crist, i detinguda a casa juntament amb sant Eulogi, quatre dies després del seu martiri, va passar a la glòria eterna en ser decapitada. (859)

4. Prop de Burgos, a la regió de Castella, sant Sisebut, abat de Cardeña. (1086)

5. A York, a Anglaterra, beat Guillem Hart, prevere i màrtir, el qual, ordenat en el Col·legi Romà dels Anglesos, en temps de la reina Isabel I va ser penjat i esquarterat per haver persuadit a alguns a abraçar la fe catòlica. (1583)

 6. A París, a França, santa Lluïsa de Marillac, viuda, que amb l'exemple i la dedicació va formar l'Institut de Germanes de la Caritat, per a ajuda dels necessitats, i va completar així l'obra delineada per sant Vicent de Paül. (1660)

7. A Viena, a Àustria, sant Climent Maria Hofbauer, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que va treballar admirablement per la propagació de la fe i la reforma de la disciplina eclesiàstica. Preclar tant pel seu enginy com per les seues virtuts, va impulsar a entrar a l'Església a no pocs hòmens prestigiosos en les ciències i en les arts. (1820)

8. A Przemyśl, a Polònia, beat Joan Adalbert Balicki, prevere, que es va dedicar amb fervor a l'exercici del seu ministeri en favor del poble de Déu, i va demostrar una especial disposició per a predicar l'Evangeli i assistir a les jóvens esgarriades. (1948)

9. A la localitat de Viedma, a la República Argentina, beat Artèmides Zatti, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales, que es va distingir pel seu zel missioner. Establit a la Patagònia, va passar tota la seua vida en un hospital d'eixa regió, ajudant amb fortalesa d'ànim, paciència i humilitat els necessitats. (1951)