20 de març de 2026, divendres IV de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA


La Quaresma: elegir el camí del just perseguit o el dels perseguidors

Oració col·lecta

Oh Déu, vós doneu l’ajuda convenient a la debilitat humana;
feu que acollim amb alegria
i reproduïm en la nostra conducta
els efectes de la vostra gràcia.
Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Sa 2,1a.12-22

Condemnem-lo a una mort vergonyosa

Lectura del llibre de la Saviesa

Els malvats van errats quan diuen entre ells:
«Posem un parany al just; ens molesta i està contra tot el que fem; ens retrau que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. Assegura que té coneiximent de Déu i es dona el nom de fill del Senyor. És una crítica vivent de les nostres idees; només de vore'l, ja se'ns fa insuportable, perquè la seua vida és diferent de la dels altres i camina per sendes estranyes. Ens té per moneda falsa i s'aparta dels nostres camins com de la pesta. Diu que el final dels justs serà afortunat i presumix de tindre a Déu com a pare. A vore si les seues paraules són veres, comprovem quin serà el seu final. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defendrà i el salvarà dels seus adversaris. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a vore si es manté seré; comprovem si sap suportar els mals; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu l'auxiliarà».
Així pensen ells, però van errats. La malícia els encega. Desconeixen els designis secrets de Déu; per això no esperen la recompensa d'una vida santa, ni creuen que Déu premie les ànimes irreprensibles.

Salm responsorial 33,17-18.19-20.21 i 23 (R.: 19a)

El Senyor s'enfronta als malvats,
en la terra es perdrà el seu record.
Als qui clamen, el Senyor els escolta
i els trau de tots els perills.

R. El Senyor s'acosta als cors afligits.

El Senyor s'acosta als cors afligits,
i sutura els cors trencats.
El just patix molts mals,
però el Senyor sempre l'allibera. R.

Vetla per tots els seus ossos,
no en trencaran ni u.
El Senyor rescata els seus servents,
no acusarà els qui confien en ell. R.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 7,1-2.10.25-30

Volien agarrar-lo, però encara no havia arribat la seua hora

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús no es movia de Galilea: no volia anar a Judea, perquè els jueus volien matar-lo. S'acostava la festa jueva dels Tabernacles. Quan els familiars de Jesús ja havien pujat a Jerusalem per a assistir a la festa, ell també hi va pujar, però d'incògnit, no a la vista de tots.
Alguns de Jerusalem comentaven: «¿No és este el que volien matar? ¿Com és que parla obertament i no li diu res ningú? ¿És que l'han reconegut com a Mesies les nostres autoritats? Però quan arribarà el Mesies, no sabrà ningú d'on és; d'este, en canvi, sí que ho sabem». 
I Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d'on soc; encara que, de fet, no he vingut pel meu compte, sinó que m'envia aquell que és veraç, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell i és ell el qui m'ha enviat». 
Per això volien agarrar-lo, però ningú li va posar les mans damunt, perquè encara no havia arribat la seua hora. 
Oració sobre les ofrenes

Que este sacrifici, Déu totpoderós,
ens purifique amb la seua força
i ens permeta arribar renovats a les celebracions de Pasqua,
inici de la nostra salvació.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Senyor, que este sagrament,
que marca el pas de l'antiga aliança a la nova,
ens despulle de l'home antic
i ens renove en esperit.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Mireu amb bondat, Senyor, els vostres fidels,
i protegiu amb la vostra ajuda benèvola
els que confien en la vostra misericòrdia.
Per Crist, Senyor nostre.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

L'Evangeli de hui és clar, ¿no? Jesús estava amagat estos darrers dies perquè la seua hora encara no havia arribat; però Ell sabia quin seria el seu final, quin seria el seu propòsit. Jesús va ser perseguit. Ell certament «sabia quin seria el seu final». Les persecucions comencen de seguida, quan «al començament de la seua predicació torna al seu país, va a la sinagoga i predica». Aleshores, «immediatament després d'una gran admiració, comencen» les murmuracions. Però sabem d'on ve això. Este és u de nosaltres. ¿Però amb quina autoritat ens ve a ensenyar? ¿On va estudiar? El desqualifiquen! És la mateixa història, ¿no? —¡Però sabem d'on és este! Però, quan Crist vinga, ningú no sabrà d'on és. En una paraula, és la mateixa actitud de sempre: «desacrediten el Senyor, desacrediten el profeta per a llevar-li autoritat». (Homilia Santa Marta, 4 d'abril de 2014)

* * * * *


Aniversari del naiximent del papa Lleó XIII (1810)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de març

1. Commemoració de sant Arquip, company de l'apòstol sant Pau, que el recorda en les cartes a Filemó i als Colossencs. (s. I)

2. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sants Pau, Ciril i altres, màrtirs(s. inc)

3. A Metz, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Urbici, bisbe(c. 450)

Sant Martí de Braga
4. A Braga, ciutat de Portugal, sant Martí, bisbe, oriünd de Pannònia, conegut pel sobrenom de "Dumenc" per haver regit primer la seu de Dumium [Dume], des de la qual va passar després a la de Braga, on amb el seu zel i predicació, van abandonar els sueus d'eixa diòcesi l'heretgia arriana i van abraçar la fe catòlica. (c. 579)

5. A l'illa de Farne, a Northúmbria, actual Anglaterra, trànsit de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que en el seu ministeri pastoral es va distingir per la diligència que abans havia demostrat al monestir i a l'erm, i va harmonitzar pacíficament les austeritats i gènere de vida dels celtes amb els costums romans. (687)

6. A l'abadia de Fontenelle, a Nèustria, hui França, sepultura de sant Volfram, qui, sent monjo, va ser elegit bisbe de Sens i es va dedicar a evangelitzar els frisons. Finalment, tornat a l'esmentada abadia, va descansar allí en la pau del Senyor. (c. 700)

7. Commemoració de sant Nicetes, bisbe d'Apol·lònia, a Macedònia, actual Albània, que, per donar culte a les santes imatges, va ser enviat a l'exili per l'emperador Lleó l'Armeni. (733)

8. A la laura de Sant Sabas, a Palestina, martiri de vint sants monjos, asfixiats amb fum a l'església de la Mare de Déu pels sarraïns, que havien assaltat el monestir. (797)

9. A Siena, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beat Ambròs Sansedoni, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser deixeble de sant Albert el Gran, i encara que eximi en doctrina i predicació, es va mostrar al mateix temps senzill envers tots. (1287)

10. A Praga, a Bohèmia, hui Txèquia, sant Joan Nepomucé, prevere i màrtir, que per defendre l'Església va patir moltes injúries per part del rei Venceslau IV, i sotmés a turments i tortures, encara amb vida va ser llançat al riu Moldava. (1393)

11. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beat Baptista Spagnoli, prevere de l'Orde dels Carmelites, que va fomentar la pau entre els prínceps i va reformar el mateix Orde, del qual va ser nomenat prepòsit pel papa Lleó X. (1516)

12. A Florència, ciutat de la Toscana, també a Itàlia, beat Hipòlit Galantini, fundador de l'Associació de la Doctrina Cristiana de sant Francesc d'Assís, que va realitzar una destacadíssima labor en la instrucció catequètica dels xiquets i de la gent senzilla. (1619)

13. A Ernée, a la regió de Mayenne, a França, beata Joana Véron, verge i màrtir, que es va entregar a la cura dels xiquets i els malalts, i que, per haver ocultat dels perseguidors a sacerdots durant la Revolució Francesa, va ser morta a espasa. (1794)

14. A Tarragona, beat Francesc de Jesús, Maria i Josep Palau i Quer, prevere de l'Orde dels Carmelites Descalços, que en el ministeri va suportar greus vexacions i, acusat falsament, va ser relegat a l'illa d'Eivissa i abandonat per tots. (1872)

15. A Bilbao, ciutat del País Basc, santa Maria Josepa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, verge, que va fundar la Congregació de Germanes Serventes de Jesús de la Caritat, a les quals va formar especialment per a la cura dels malalts i dels pobres. (1912)
16. A Lviv, a Ucraïna, sant Josep Bilczewski, bisbe, que es va dedicar amb gran caritat a l'edificació dels costums i a la instrucció del clero i del poble de ritu llatí, i en l'atroç temps de guerra que va assolar aquella regió va fer quant era a la seua mà per a ajudar els pobres i necessitats. (1923) Canonitzat en 2005.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

19 de maig de 2026, dimarts VII de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA VII DE PASQUA Beats Joan de Cetina i Pere de Dueñas, màrtirs Oració col·lecta Ens ompli d'alegria, Senyor, el trio...

entrades populars