7 de març de 2026, dissabte II de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: alçar-se i tornar al Pare

Lectura primera Mi 7,14-15.18-20

Tireu al fons del mar tots els nostres pecats

Lectura de la profecia de Miquees

Amb la vostra vara, Senyor,

pastureu el vostre poble, 

el ramat que és la vostra heretat,

que viu solitari en el bosc

entre camps fèrtils.

Que pasture a Basan i a Galaad

com en temps antics.

Mostreu-nos els vostres prodigis,

com el dia que ens vau traure d'Egipte. 

 

¿Qui és com vós, Déu nostre?

Vós perdoneu les culpes

i passeu per alt la infidelitat

de la resta de la vostra heretat:

no vos obstineu a castigar,

perquè estimeu la bondat.

Torneu a compadir-vos de nosaltres,

esclafeu les nostres culpes,

tireu al fons del mar tots els nostres pecats.

Sigau fidel a Jacob,

bondadós amb Abraham,

tal com vau jurar als nostres pares

des dels primers temps.

Salm responsorial 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

i tot el meu cor el seu sant nom.

Beneïx el Senyor, ànima meua,

no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Ell et perdona les culpes

i et cura totes les malalties;

rescata de la mort la teua vida

i t'engalana d'amor entranyable. R.

No sempre acusa,

ni guarda rancor sense fi;

no ens castiga els pecats com mereixem,

no ens paga com deuria les nostres culpes. R.

El seu amor als fidels és tan immens

com la distància del cel a la terra, 

aparta de nosaltres les nostres culpes, 

com l'Orient està separat de l'Occident. R. 

 

Vers abans de l'evangeli Lc 15,18

Aniré a l'encontre de mon pare i li diré:

Pare, he pecat contra el cel i contra tu.

Evangeli Lc 15,1-3.11-32

Este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per a escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei remugaven i deien: «Eixe home acull els pecadors i menja en companyia seua».
Jesús els va proposar esta paràbola:

«Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove va dir al pare: "Pare, dona'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els béns. 

Al cap d'uns quants dies, el fill més jove va vendre la seua part, se'n va anar amb els diners a un país llunyà i, una vegada allí, va dilapidar la seua fortuna portant una vida dissoluta. 

Després d'haver-ho malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Per això es va llogar a un habitant d'aquell país, que el va enviar al camp a pasturar porcs. Tenia ganes d'afartar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però no li'n donava ningú. Va reflexionar i es va dir: "¡Quants jornalers de mon pare tenen pa de sobra, i ací jo m'estic morint de fam! M'alçaré i aniré a l'encontre de mon pare i li diré: 'Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers'". I es posà en camí cap a casa del pare.

Encara estava lluny, quan son pare el va vore i es va commoure, i va córrer a abraçar-lo i a besar-lo. El fill li va dir: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu". 

Però el pare va dir als criats: "De pressa, porteu el vestit millor i mudeu-lo, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus, porteu el vedell més gros i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè este fill meu, que ja el donava per mort, ha tornat a la vida; ja el donava per perdut i l'hem trobat". I es posaren a celebrar-ho. 

Mentrestant, el fill major tornava del camp. Quan s'acostava a casa va sentir músiques i dansades i va cridar u dels criats per a preguntar-li què passava. Este li va dir: "Ha tornat el teu germà. Ton pare, content d'haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell més gros". 

El fill major s'indignà i no volia entrar. Son pare va eixir i li insistia, però ell li va respondre: "He passat tants anys al teu servici, sense haver-te desobeït en res, i no m'has donat mai un cabrit per a fer festa amb els meus amics; i ara que torna este fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell més gros".

El pare li va contestar: "Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida; ja el donàvem per perdut i l'hem trobat"».

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

Déu perdona sempre, som nosaltres els que ens cansem de demanar perdó, però Ell perdona sempre. Ens diu que Déu és Pare, que no només acull novament, sinó que s'alegra i fa festa pel seu fill, que ha tornat a casa després d'haver malbaratat tots els seus béns. Nosaltres som este fill, i commou pensar quant ens estima i espera sempre el Pare. Però en la mateixa paràbola hi ha també el fill gran, que entra en crisi davant d'este Pare. I que ens pot posar en crisi també a nosaltres. De fet, en nosaltres també hi ha este fill gran i, almenys en part, tenim la temptació de donar-li la raó (…) Qui té un cor sintonitzat amb Déu, quan veu el penediment d'una persona, per greus que hagen sigut els seus errors, se n'alegra. No es fixa en els errors, no assenyala amb el dit el mal, sinó que s'alegra pel bé, perquè el bé de l'altre també és el meu! I nosaltres, ¿sabem vore els altres així? (Àngelus, 27 de març de 2022)

* * * * *

Santes Perpètua i Felicitat. màrtirs (comm.).

Memòria de santa Perpètua i santa Felicitat, màrtirs, que en temps de l'emperador Septimi Sever van ser detingudes a Cartago, actual Tunísia, juntament amb uns altres catecúmens. Perpètua, matrona d'uns vint anys, era mare d'un xiquet encara lactant, mentre que Felicitat, la seua esclava, estava llavors embarassada, per la qual cosa, segons les lleis, no podia ser martiritzada fins que donara a llum. Arribat el moment, enmig dels dolors del part es va alegrar de ser exposada a les feres, i així, amb rostre alegre, van passar les dos de la presó a l'amfiteatre, segures de partir cap al cel. (203)

• J.M. Bausset: Les santes Perpètua i Felicitat (2015)

► “Si el febrer no febreja, i el març no marceja, tot l’any li porta enveja”.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de març

2. També a Cartago, passió dels sants Sàtir, Saturní, Revocat i Secundí, que en la mateixa persecució sota Septimi Sever, l'últim d'ells va morir en la presó, mentre que els altres, maltractats per diverses bèsties, van acabar degollats després de donar-se l'òscul de la pau. (203)

3. A Cesarea de Palestina, passió de sant Eubuli, que va ser company de sant Adrià, i l'endemà passat d'ell va aconseguir la glòria en ser destrossat pels lleons i decapitat. (309)

4. Al Quersonés, a l'actual Grècia, sants Basili, Eugeni, Agatodor, Elpidi, Eteri, Capitó, i Efrem [o Efraïm], bisbes i màrtirs. (c. s. IV)

5. A la regió de Tebaida, a Egipte, sant Pau, per sobrenom "Simple", deixeble de sant Antoni. (s. IV)

6. A Brescia, a la regió de Venècia, a l'actual Itàlia sant Gaudiós, bisbe. (s. V)

7. A l'abadia d'Aniana, al territori de Septimània, hui França, sant Ardó Esmaragde, prevere, company de sant Benet d'Aniana en la vida cenobítica. (843)

8. A Prusa, a Bitínia, actual Turquia, sant Pau, bisbe, que per defendre el culte de les sagrades imatges va ser expulsat de la pàtria i va morir en l'exili. (850)

9. Al monestir de Fossanova de l'Orde Cistercenc, a la regió italiana del Laci, trànsit de sant Tomàs d'Aquino, la memòria del qual se celebra el dia 28 de gener. (1274)

10. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Joan Larke i Joan Ireland, preveres, i Germà Gardiner, tots els quals, per la seua fidelitat al Romà Pontífex, van ser penjats a Tyburn, en temps del rei Enric VIII. (1544)

11. A Florència, població de Toscana, a Itàlia, santa Teresa Margarida Redi, verge, que, havent entrat en l'Orde de Carmelites Descalces, va avançar per l'ardu camí de la perfecció i va morir sent encara jove. (1770)

12. Beata Maria Antònia de Sant Josep de Paz y Figueroa (1730- Buenos Aires Argentina 1799). Verge, fundadora del Beateri dels Exercicis Espirituals de Buenos Aires a l'Argentina. Coneguda popularment com "Mama Antula".

13. A Seül, ciutat de Corea, sant Joan Baptista Nam Chong-sam, màrtir. (1866)

14. Al lloc de Sai-Nam-Hte, també a Corea, sants màrtirs Simeó Berneux, bisbe, Just Ranfer de Bretenières, Lluís Beaulieu i Pere Enric Dorie, preveres de la Societat de Missions Estrangeres de París, que van ser decapitats per afirmar amb decisió que havien vingut a Corea en nom de Crist per a salvar ànimes. (1866)

15. Beat Josep Olallo Valdés (1820- Puerto Príncipe, hui Camagüey, 1889). Religiós cubà de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Va dedicar heroicament tota la seua vida a la cura dels malalts.

16. A la ciutat de Kirov, a Rússia, beat Leònides Fëdorov, bisbe i màrtir, el qual, sent exarca apostòlic dels catòlics russos de ritu bizantí, va meréixer ser deixeble fidel a Crist fins a la mort, sota un règim contrari a la religió. (1934)