DILLUNS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
La Quaresma: acollir la vida
Oració col·lecta
Senyor, vós renoveu el mónamb uns sagraments admirables,feu que a la vostra l'Església,que s'edifica amb estos signes de vida eterna,no li falten tampoc els auxilis temporals.Per nostre Senyor Jesucrist...
Lectura primera Is 65,17-21
No s'hi sentira mai més cap plor ni cap crit de dolorLectura del llibre d'IsaïesDiu el Senyor:«Crearé un cel nou i una terra nova.Ningú no es recordarà del passat,no tornarà a pensar-hi mai més.Alegreu-vos i exulteu per sempreper la meua nova creació;crearé una Jerusalem joiosai el seu poble s'alegrarà.També jo exultaré per Jerusalemi m'alegraré pel meu poble.No s'hi sentira mai més cap plorni cap crit de dolor.Ja no hi haurà albats de dies,ni adults que no arriben a la vellesa;els més jóvens moriran a cent anys,i tindran per maleït el qui no hi arribe.Construiran cases i les habitaran,plantaran vinyes i en menjaran els fruits».
Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11-12a i 13b (R.: 2a)
Amb quin goig vos exalce, Senyor.M'heu tret de l'aigua quan m'ofegava,i no heu permés que se n'alegren els enemics.Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts;quan ja m'afonava, m'heu tornat la vida.R. Amb quin goig vos exalce, Senyor.Canteu-li, fidels del Senyor,alabeu el seu nom sant;el seu rigor dura un instant,el seu favor, tota la vida;a la nit, tot eren plors,al matí, cants de joia. R.Escolteu, Senyor, apiadeu-vos de mi;ajudeu-me, Senyor.Heu mudat els meus plors en danses;Senyor, Déu meu, vos alabaré per sempre. R.
Vers abans de l'evangeli Am 5,14
Busqueu el bé i no el mal;així trobareu la vida i el Senyor estarà amb vosaltres.
Evangeli Jo 4,43-54
Ves, que el teu fill viu᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús se'n va anar de Samaria cap a Galilea, encara que ell mateix havia afirmat que un profeta no és ben acollit en el seu poble. Esta vegada els galileus, que havien assistit també a les festes de Jerusalem i havien vist tot el que ell havia fet, el van acollir bé.
Va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l'aigua en vi. Allí hi havia un funcionari del rei que tenia el fill malalt a Cafarnaüm. Quan va sentir que Jesús havia tornat de Judea a Galilea, va anar a buscar-lo per a demanar-li que baixara a curar el seu fill, que estava a punt de morir.
Jesús li va dir: «Només creieu quan veieu miracles i prodigis». Però el funcionari li va insistir: «Senyor, baixeu abans que es muiga el meu fill». Jesús li va dir: «Ves, que el teu fill viu». Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i va emprendre el camí de retorn. Quan ja baixava a Cafarnaüm, els seus criats venien a buscar-lo per a dir-li: «El teu fill viu!». Ell els va preguntar a quina hora s'havia posat millor, i ells li respongueren: «Ahir, a primera hora de la vesprada, li va baixar la febra». El pare va vore que era justament l'hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill viu». I cregueren en Jesús ell i tota la seua família.
Jesús va fer este segon miracle quan va tornar de Judea a Galilea.
- Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).
Oració sobre les ofrenes
Que l'ofrena d'este sacrifici, Senyor,ens allibere de l'antiga esclavitud del pecata fi que pugam caminar en novetat de vida.Per Crist, Senyor nostre.
Oració després de la comunió
Que els vostres sants dons, Senyor,transformen la nostra vidai ens porten al bé etern.Per Crist, Senyor nostre.
Oració sobre el poble (ad libitum)
Renoveu, Senyor, el vostre poble en ànima i cos;vós, que no voleu privar-lo dels goigs de la terra,enfortiu-lo en els seus anhels espirituals.Per Crist, Senyor nostre.
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
«Només creieu quan veieu miracles i prodigis». El funcionari, en compte de callar i callar, avança i li diu: «Senyor, baixeu abans que es muiga el meu fill» I Jesús li digué: «Ves, que el teu fill viu». Estes són les tres coses que es necessiten per a fer una pregària verdadera. La primera és la fe: «SI no tens fe...» I moltes vegades, la pregària és només oral, amb els llavis, però no ve de la fe del cor; o és una fe dèbil... La segona condició que Jesús mateix ens ensenya és la perseverança. Alguns demanen, però la gràcia no ve: no tenen esta perseverança, perquè en el fons no la necessiten, o no tenen fe. Preneu-vos l'oració seriosament, no com els lloros: bla, bla, bla i res més. Jesús mateix ens retrau: «No sigau com els pagans que creuen en l'eficàcia de l'oració i en les paraules, moltes paraules» (vegeu Mt 6,7-8). No. És perseverança. Ahí hi ha fe. I la tercera cosa que Déu vol en l'oració és coratge. Algú pot pensar: ¿cal valentia per a pregar i posar-se davant del Senyor? En cal. El coratge de quedar-se allà demanant i avançar. Esta virtut del coratge, en cal molta. No només per a accions apostòliques, sinó també per a la pregària. (Homilia a Santa Marta, 23 de març de 2020)
* * * * *
Aniversari de la troballa de la Mare de Déu del Sofratge a la platja de Benidorm (1740)
MARTIROLOGI ROMÀElogis del 16 de març
1. A Aquileia, al territori de Venècia, actualment regió del Vèneto, a Itàlia, sants Hilari, bisbe, i Tacià, màrtirs. (s. inc.)
2. A Selèucia, ciutat de Pèrsia, hui l'Iraq, sant Papes, oriünd de Licaònia, que, després de molts suplicis, va afrontar el martiri per la fe de Crist (s. IV).
3. A Anazarb, a Cilícia, ara Turquia, sant Julià, qui, després de patir turments durant molt de temps per orde del governador Marcià, va ser introduït en un sac ple de serps i precipitat a la mar. (s. IV)
4. A la regió d'Artois, de Nèustria, hui França, santa Eusèbia, abadessa d'Hamage, que, després de la mort de son pare, amb la seua santa mare Rictruda [o Rictrudis] es va retirar a la vida monàstica i, encara adolescent, va ser elegida abadessa, després de la seua àvia santa Gertruda d'Hamage. (c. 680)
5. A Colònia, a Alemanya, sant Heribert, bisbe, que, sent canceller de l'emperador Otó III, va ser elegit contra la seua voluntat per a la seu episcopal, des d'on va il·luminar constantment el clero i el poble amb l'exemple de les seues virtuts i la seua predicació. (1021)
6. A Vicenza, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, beat Joan Sordi o Cacciafronte, bisbe i màrtir, que, sent abat, va ser condemnat a l'exili per la seua fidelitat al Papa. Elegit temps després bisbe de Màntua, va ser traslladat finalment a la seu de Vicenza, on va morir en defensa de la llibertat eclesiàstica, assassinat per un sicari. (1181)
7. A York, a Anglaterra, beats Joan Amias i Robert Dalby, preveres i màrtirs, que durant el regnat d'Isabel I van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots, suplici que van acceptar amb alegria. (1589)
8. A la regió dels hurons, al Canadà, passió de sant Joan de Brébeuf, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, qui, enviat des de França a la missió de l'Huró, va morir per Crist, després de treballs ingents, turmentat amb gran crueltat per alguns pagans del lloc. La seua memòria, juntament amb la dels companys en el martiri, se celebra el dia 19 d'octubre. (1649)- J.M. Bausset: Sant Joan Brébeuf i els màrtirs del Canadà (2015)
9. Sant Josep Gabriel del Rosari Brochero, prevere. (1914)
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 16 de març1. A Aquileia, al territori de Venècia, actualment regió del Vèneto, a Itàlia, sants Hilari, bisbe, i Tacià, màrtirs. (s. inc.)
2. A Selèucia, ciutat de Pèrsia, hui l'Iraq, sant Papes, oriünd de Licaònia, que, després de molts suplicis, va afrontar el martiri per la fe de Crist (s. IV).
3. A Anazarb, a Cilícia, ara Turquia, sant Julià, qui, després de patir turments durant molt de temps per orde del governador Marcià, va ser introduït en un sac ple de serps i precipitat a la mar. (s. IV)
4. A la regió d'Artois, de Nèustria, hui França, santa Eusèbia, abadessa d'Hamage, que, després de la mort de son pare, amb la seua santa mare Rictruda [o Rictrudis] es va retirar a la vida monàstica i, encara adolescent, va ser elegida abadessa, després de la seua àvia santa Gertruda d'Hamage. (c. 680)
5. A Colònia, a Alemanya, sant Heribert, bisbe, que, sent canceller de l'emperador Otó III, va ser elegit contra la seua voluntat per a la seu episcopal, des d'on va il·luminar constantment el clero i el poble amb l'exemple de les seues virtuts i la seua predicació. (1021)
6. A Vicenza, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, beat Joan Sordi o Cacciafronte, bisbe i màrtir, que, sent abat, va ser condemnat a l'exili per la seua fidelitat al Papa. Elegit temps després bisbe de Màntua, va ser traslladat finalment a la seu de Vicenza, on va morir en defensa de la llibertat eclesiàstica, assassinat per un sicari. (1181)
7. A York, a Anglaterra, beats Joan Amias i Robert Dalby, preveres i màrtirs, que durant el regnat d'Isabel I van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots, suplici que van acceptar amb alegria. (1589)
8. A la regió dels hurons, al Canadà, passió de sant Joan de Brébeuf, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, qui, enviat des de França a la missió de l'Huró, va morir per Crist, després de treballs ingents, turmentat amb gran crueltat per alguns pagans del lloc. La seua memòria, juntament amb la dels companys en el martiri, se celebra el dia 19 d'octubre. (1649)
- J.M. Bausset: Sant Joan Brébeuf i els màrtirs del Canadà (2015)
9. Sant Josep Gabriel del Rosari Brochero, prevere. (1914)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada