28 de març de 2026: Dissabte de Passió

DISSABTE DE LA SETMANA V DE QUARESMA

La Quaresma: pujar amb Jesús a Jerusalem per a reunir tota la humanitat

Oració col·lecta

Oh Déu, vós sempre obreu la salvació dels hòmens,
però estos dies alegreu el vostre poble
amb més abundància de gràcies;
mireu, propici, els vostres escollits
i feu que vinga el vostre auxili protector
damunt dels catecúmens i damunt dels batejats.
Per Crist, Senyor nostre.

Lectura primera Ez 37,21-28

Faré d'ells un sol poble

Lectura de la profecia d'Ezequiel

Açò diu el Senyor Déu: 
«Jo prendré els fills d'Israel 
d'entre les nacions on han anat, 
els reuniré de totes parts 
i els faré tornar a la seua terra. 
I allí, a les muntanyes d'Israel, 
faré d'ells un sol poble 
i tindran un sol rei. 
No formaran ja dos pobles 
ni estaran dividits en dos regnes. 
No tornaran a quedar impurs 
amb el seus ídols detestables 
i amb les seues infidelitats. 
Els alliberaré del seu pecat d'apostasia, 
els purificaré, 
i seran el meu poble 
i jo seré el seu Déu. 
 
El meu servent David serà el seu rei, 
tots tindran un sol pastor 
i seguiran els meus preceptes, 
guardaran els meus decrets i els compliran. 
Habitaran el país que vaig donar a Jacob, el meu servent, 
on els seus pares havien habitat; 
ells, els seus fills i els fills dels seus fills 
habitaran sempre allí, 
i el meu servent David serà per sempre el seu príncep. 
 
Faré amb ells una aliança de pau, 
que durarà sempre. 
Els restabliré i els multiplicaré, 
i posaré per sempre el meu santuari entre ells; 
tindré enmig d'ells el meu tabernacle, 
jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. 
Quan hauré posat per sempre el meu santuari entre ells, 
totes les nacions sabran que jo, el Senyor, 
santifique el poble d'Israel».

Salm responsorial Jr 31,10.11-12ab.13 (R.: 10d)

Escolteu, nacions, la paraula del Senyor,
anuncieu-la lluny, en les illes:
«El qui havia dispersat Israel, el reunirà,
i el guardarà com un pastor el seu ramat.

R. El Senyor ens guardarà,
com un pastor guarda el seu ramat.

El Senyor ha redimit el poble de Jacob,
l'allibera de les mans dels més forts.
Arriben a les altures de Sió cridant de goig,
a la llum de l'abundor del Senyor. R.

Dansaran d'alegria les xiques,
jóvens i vells dansaran junts:
canviaré el dol en dies de festa,
els consolaré de les penes i els alegraré». R.

Vers abans de l'evangeli Ez 18,31

Desfeu-vos de totes les infidelitats, diu el Senyor,
i renoveu el vostre cor i el vostre esperit.

Evangeli Jo 11,45-56

Jesús havia de reunir a tots els fills de Déu dispersos

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i veren el que havia fet Jesús [és a dir, la resurrecció de Llàtzer] cregueren en ell, però uns altres anaren a contar als fariseus el que Jesús havia fet. 
Els grans sacerdots i els fariseus es reuniren en consell i es preguntaven: «¿Què fem? Este home fa molts miracles. Si el deixem estar, tots creuran en ell, i vindran els romans a arrasar el nostre temple i el nostre poble». 
U d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els va dir: «No enteneu res: ¿no veeu que val més que muiga un sol home pel poble, i no que es perda tot el poble!» Açò, Caifàs no ho deia pel seu compte: com que aquell any era gran sacerdot, profetitzava que Jesús havia de morir pel poble, i no només pel poble, sinó també per a reunir els fills de Déu dispersos. Des d'aquell dia tenien decidit que el matarien.
Per això Jesús ja no es deixava vore públicament entre els jueus; es va retirar a una regió vora el desert, al poble d'Efraïm, on es va quedar amb els seus deixebles. 
S'acostava la Pasqua dels jueus, i molta gent del camp pujava a Jerusalem a purificar-se abans de la Pasqua. Miraven si Jesús havia vingut i, en el recinte del temple, es preguntaven entre ells: «¿Què vos pareix? ¿No vindrà a la festa?»

Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, els dons que vos presentem
en este dejuni quaresmal,
a fi que el seu poder purificador
ens faça dignes de la vostra gràcia
i ens guie cap a l'eternitat que heu promés.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la communió

Oh Pare, que ens heu nodrit
amb el Cos i la Sang del vostre Fill,
per mitjà d'este sagrament de salvació
feu que entrem en comunió amb la vostra vida divina.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Tingueu pietat, Pare, de la vostra Església en oració:
mireu amb amor els fidels que giren el cor cap a vós,
i no permeteu que siguen esclaus del pecat,
ni oprimits per l'adversitat,
aquells que heu redimit amb la mort del vostre Fill unigènit.
Ell, que viu i regna pels segles dels segles.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Després de la resurrecció de Llàtzer —ho hem sentit hui— molts jueus anaven a visitar les germanes de Llàtzer, però alguns hi anaven per vore bé què havia passat i contar-ho, i alguns anaren a contar als fariseus el que Jesús havia fet (cf. Jo 11,45). (...) En aquell moment, aquell grup que s'havia format de doctors de la llei va fer una reunió formal: "Açò és molt perillós i hem de prendre una decisió. Què fem? U d'ells, Caifàs (…) Era el gran sacerdot i va fer la proposta: “Eliminem-lo”. (…) però ningú ho havia dit tan clarament: “S'ha d'eliminar este”. Esta manera de procedir dels doctors de la llei és precisament una figura de com actua la temptació en nosaltres, (…) comença amb poc, amb un desig, una idea, creix, contagia els altres i, al final es justifica. (Homilia en Santa Marta, 4 d'abril de 2020)

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de març

1. A Tars, ciutat de Cilícia, hui Turquia, sant Castor, màrtir(s. inc.)

2. Commemoració dels sants màrtirs Prisc, Malc [o Malcus] i Alexandre, els quals, durant la persecució sota l'emperador Valerià, vivien en una granja prop de Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, i sabent que en eixa ciutat s'oferien celestials corones de martiri, inflamats de l'ardor diví de la fe es van presentar espontàniament davant del jutge i li van retraure que s'acarnissara tant amb la sang dels sants, i este, immediatament, els va entregar a les feres perquè els devoraren. (260)

3. A Heliòpolis, a Fenícia, hui el Líban, sant Ciril, diaca i màrtir, que sota l'emperador Julià Apòstata va patir un martiri cruel. (c. 362)

4. A Alexandria d'Egipte, sant Proteri, bisbe, que el Dijous Sant, després d'un tumult popular, va ser cruelment assassinat pels monofisites, seguidors del seu predecessor Diòscor. (454)

Sant Guntram
5. A Chalon-sur-Saône, a la regió hui francesa de Burgúndia, sepultura de sant Guntram, rei dels francs, que va distribuir els seus tresors entre les esglésies i als pobres. (593)

6. Prop de la muntanya de l'Olimp, a Bitínia, actualment Grècia, sant Hilarió, abat del monestir de Pelecete, que va lluitar valerosament en defensa del culte de les santes imatges. (s. VIII)

7. A l'abadia de Cister, a Borgonya, a l'actual França, sant Esteve Harding, abat, que, juntament amb altres monjos, va arribar de Molesme i va estar, més tard, al capdavant d'este cèlebre cenobi, on va instituir els germans conversos, va rebre sant Bernat amb trenta companys i va fundar dotze monestirs, unint-los amb el vincle de la Carta de Caritat, perquè no hi haguera cap discòrdia entre ells, de manera que els monjos actuaren amb unitat d'amor, de Regla i amb costums similars. (1134)

8. A Naso, prop de Messina, a l'illa italiana de Sicília, sant Conó, monjo, el qual, de retorn d'una peregrinació als Sants Llocs, en trobar difunts els seus pares, va distribuir la seua hisenda familiar entre els indigents i va abraçar la vida eremítica, segons la disciplina dels monjos orientals. (1236)

9. A Monticiano, prop de Siena, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Antoni Patrizi, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va distingir pel seu eximi amor als germans i al proïsme. (c. 1311)

10. A Tours, ciutat de França, beata Joana Maria de Maillé, la qual, en morir el seu espòs en la guerra, va quedar reduïda a la misèria i, desallotjada pels seus de sa casa, va viure abandonada de tots i reclosa en una cel·la menuda prop del convent dels Germans Menors, mendicant el pa, però plena de confiança en el Senyor. (1414)

11. A York, a Anglaterra, beat Cristòfol Wharton, prevere, màrtir en temps de la reina Isabel I, ajusticiat per ser sacerdot. (1600)

12. A Angers, a França, beata Renata Maria Feillatreau, màrtir, que, estant casada, durant la Revolució Francesa va morir guillotinada per la seua fidelitat a l'Església catòlica. (1794)

13. Beat Lluís-Eduard Cestac (1801- Anglet, França 1868). Sacerdot diocesà, fundador de l'Institut de les Serventes de Maria d'Anglet.

14. A Przemysl, lloc de Polònia, sant Josep Sebastià Pelczar, bisbe, fundador de la Congregació d'Esclaves del Sagrat Cor i mestre eximi de la vida espiritual. (1924)

15. Beata Maria Felícia de Jesús Sacramentat Guggiari Echeverría (1925- Asunción, Paraguai 1959). Religiosa professa de l'Orde de les Carmelites Descalces.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

28 de març de 2026: Dissabte de Passió

DISSABTE DE LA SETMANA V DE QUARESMA La  Quaresma : pujar amb Jesús a Jerusalem per a reunir tota la humanitat Oració col·lecta Oh Déu, vós ...

entrades populars