3 de març de 2026, dimarts II de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: fer el bé amb paraules i amb fets

Lectura primera Is 1,10.16-20

Apreneu a fer el bé. Busqueu la justícia

Lectura del llibre d'Isaïes

¡Escolteu la paraula del Senyor,

nobles de Sodoma!

¡Sentiu l'advertència del nostre Déu,

poble de Gomorra!

«Llaveu-vos i renteu-vos.

Lleveu-me de davant dels ulls

tot el mal que feu.

Deixeu de fer el mal,

apreneu a fer el bé.

Busqueu la justícia,

ajudeu l'oprimit,

feu justícia a l'orfe,

sostingueu la viuda. 

 

Després veniu a discutir,

diu el Senyor.

Si els vostres pecats són com l'escarlata,

quedaran blancs com la neu;

si són rojos com la púrpura,

es tornaran com la llana.

Si em voleu escoltar,

menjareu els fruits d'esta terra;

però si no voleu i vos resistiu,

vos devorarà l'espasa». 

 

La boca del Senyor ha parlat.

Salm responsorial 49,8-9.16bc-17.21 i 23 (R.: 23b)

No condemne els teus sacrificis,

els teus holocausts sempre presents;

però no accepte el bou de ta casa

ni el cabrit del teu corral. 

R. A qui camina honradament,

li mostraré la salvació de Déu.

¿Per què em recites els manaments

i t'omplis la boca amb la meua aliança,

si tu odies els mandats,

i desdenyes les meues paraules? R.

¿He de callar mentres fas tot això?

¿Penses que soc com tu?

T'acuse i t'ho dic a la cara.

L'alabança és un sacrifici que m'honora.

A qui camina honradament,

li mostraré la salvació de Déu. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 18,31

Aparteu de vosaltres totes les infidelitats, diu el Senyor,

i renoveu el vostre cor i el vostre esperit.

Evangeli Mt 23,1-12

Diuen i no fan

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles i a tota la multitud:

«Els mestres de la Llei i els fariseus han ocupat la càtedra de Moisés: compliu i observeu tot el que vos diuen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen sacs pesadíssims i els carreguen als muscles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit.

En tot obren per a fer-se vore de la gent. Per això es fan ben amples les filactèries i els flocs ben llargs; els agrada ocupar els primers llocs en els convits i els primers bancs en les sinagogues, i que els saluden pel carrer i que la gent els diga "rabí", o siga, "mestre".

Però vosaltres no deixeu que vos diguen mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de "pare" ací en la terra, perquè, de pare, només en teniu un, el del cel; ni permeteu tampoc que vos diguen "guies", perquè, de guia, només en teniu un, que és Crist. El més gran de vosaltres ha de ser el vostre servidor.

El qui s'enaltirà serà humiliat, però el qui es mantinga humil serà enaltit». 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

L'autoritat sorgix del bon exemple, per a ajudar els altres a practicar allò que és just i correcte, sostenint-los en les proves que troben en el camí de la bondat. L'autoritat és una ajuda, però si s'exercix malament, es torna opressiva, no deixa créixer i crea un clima de desconfiança i hostilitat, i també porta a la corrupció. 

Jesús denuncia obertament alguns comportaments negatius dels escribes i d'alguns fariseus: «els agrada ocupar els primers llocs en els convits i els primers bancs en les sinagogues, i que els saluden pel carrer» (vv.6-7). Esta és una temptació que correspon a l'orgull humà i que no sempre és fàcil de superar. És l'actitud de viure només per les aparences. […] Els deixebles de Jesús no hem de buscar títols d'honor, autoritat o supremacia. Et dic que personalment em dol veure gent que psicològicament viu perseguint la vanitat dels honors. Nosaltres, deixebles de Jesús, no ho hem de fer, perquè hi ha d'haver una actitud senzilla i fraternal entre nosaltres. Tots som germans i no hem de dominar de cap manera els altres i despreciar-los. No. Tots som germans. (Àngelus, 5 de novembre de 2017)

* * * * *

Aniversari del traspàs del poeta Ausiàs March (1459)

Aniversari de la mort del pintor Josep Segrelles i Albert (1969)

Aniversari de la mort del bisbe valencià Eduard Poveda i Rodríguez (València 1993).

• F. Xavier Martí: Eduard Poveda i Rodríguez.
• F. Xavier Martí: Bisbe Poveda: en el centenari del seu naiximent (2020)

Venerable valencià Faustí Pérez Manglano

• Pregària a Faustí Pérez (Cercapou)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 de març

1. A Cesarea de Palestina, sant Marí, soldat, i sant Asteri, senador, màrtirs en temps de l'emperador Galié. El primer, delatat per la seua condició de cristià per un company envejós, va professar la seua fe davant del jutge amb paraules molt clares i, decapitat, va aconseguir la corona del martiri. Asteri, per haver honrat el cos del màrtir en ajustar-li la pròpia vesta amb què es cobria, va meréixer al seu torn ser martiritzat. (c. 260)

2. A Calahorra, a la Hispània Tarraconense, sants Emeteri [o Ermenter] i Celdoni [o Celoni], els qui, durant l'acompliment de la milícia en els campaments al costat de Lleó, a la província romana de Galícia, per confessar el nom de Crist al començament de la persecució van ser conduïts a Calahorra, i allí coronats amb el martiri (c. s. IV).

3. A Amasea, a la regió del Pont, hui Turquia, sants Cleònic i Eutropi, màrtirs en la persecució desencadenada sota l'emperador Maximià, sent procurador Asclepiòdot. (s. IV)

4. A Brescia, a la regió de Venècia, a Itàlia actualment, sant Ticià, bisbe. (c. 526)

5. A la península d'Armòrica, a Bretanya, actual França, sant Guénolé [Wennolé, Winwaloei, Winvaloci, Walloy o Vinvalocius], primer abat de Landévennec, el qual, segons la tradició, va ser deixeble de sant Budoc a l'illa de Lavret, i que amb la seua vida va il·lustrar la regla monàstica. (533)

6. A Benevent, a la regió italiana de Campània, santa Artelaida, verge. (c. 570)

7. A Nonantola, lloc d'Emília-Romanya, també Itàlia, sant Anselm, fundador i primer abat d'este monestir, on durant cinquanta anys va promoure la disciplina monàstica, tant amb les seues normes com amb l'exercici de les virtuts. (803)

8. Al monestir d'Oberkaufungen, a Hesse, actual Alemanya, santa Cunegunda, que va aportar molts beneficis a l'Església juntament amb el seu cònjuge, l'emperador sant Enric, i que, després de la mort d'este, va abraçar la vida cenobítica al monestir on s'havia retirat. En morir, va fer a Crist hereu de tots els seus béns, i el seu cos va ser col·locat al costat de les restes del seu espòs, a Bamberg. (1033/1039)

9. A Frísia, actualment Holanda, beat Frederic, prevere, que primer va ser rector a la ciutat de Hallum i després va arribar a ser abat del monestir de Mariengaarde, de l'Orde Premonstratenc. (1175)

10. A Palerm, a l'illa italiana de Sicília, beat Pere Geremia, prevere de l'Ordre de Predicadors, que, confirmat per sant Vicent Ferrer en el ministeri de la paraula de Déu, es va entregar completament a la salvació de les ànimes. (1452)

11. A Vercelli, a la regió del Piemont, de nou a Itàlia, beat Jacobí de' Canepacci, religiós de l'Orde dels Carmelites, preclar per la seua dedicació a l'oració i la penitència. (1508)

12. A Gondar, a Etiòpia, beats Liberat Weiß, Samuel Marzorati, i Miquel Pius Fasoli de Zerbo, preveres, de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que van morir lapidats a causa de la fe catòlica. (1716)

13. A Vannes, localitat de la Bretanya Menor, a França, beat Pere Renat Rogue, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que en temps de la Revolució Francesa, rebutjant l'inic jurament imposat al clero, va romandre secretament a la ciutat per a atendre amb el seu ministeri els fidels, i finalment, condemnat a la pena capital, va descansar en la misericòrdia del Senyor en la mateixa església on celebrava els misteris sagrats. (1796)

Santa Caterina Drexel

14. A Brescia, a la regió italiana de Llombardia, santa Teresa Eustoqui (Ignàsia) Verzeri, verge, fundadora de l'Institut de les Filles del Sagrat Cor de Jesús. (1852)

15. A Bèrgam, també de Llombardia, a Itàlia, beat Innocenci de Berzo (Joan) Scalvinoni, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va brillar per la seua exímia caritat difonent la paraula de Déu i escoltant les confessions. (1890)

16. A Filadèlfia, ciutat de l'estat de Pennsilvània, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Caterina Drexel, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes del Santíssim Sagrament i va utilitzar amb llarguesa i bon grat els béns de la seua herència a educar i ajudar indis i negres. (1955)

• J.M. Bausset: Santa Caterina Maria Drexel (2015)