Vigília de Pentecosta

DIUMENGE DE PENTECOSTA

Solemnitat

MISSA DE LA VIGÍLIA

Lectura primera Gn 11,1-9

La ciutat porta el nom de Babel,

perquè allí el Senyor va posar la confusió

en la llengua de tota la terra

Lectura del llibre del Gènesi

En aquell temps, en tota la terra es parlava una sola llengua, amb les mateixes paraules. Venint de l'Orient, els hòmens trobaren una plana al país de Xinar i la poblaren. 

Parlaren entre ells de fer rajoles i coure-les al forn. Així començaren a fer servir rajoles en lloc de pedra, i betum en lloc de morter. 

Després digueren: «Construïm-nos una ciutat i una torre que arribe fins al cel; així farem famós el nostre nom i no ens dispersarem per tota la terra». 

El Senyor va baixar per a vore la ciutat i la torre que es construïa, i va dir: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si esta és la primera obra que emprenen, des d'ara no quedarà fora del seu abast qualsevol dels seus projectes. Baixem a posar confusió en la llengua, i que ningú entenga els altres».

Així el Senyor els va dispersar per tota la terra des d'aquell lloc, i abandonaren la construcció de la ciutat. 

Per això la ciutat porta el nom de Babel, perquè allí el Senyor va posar la confusió en la llengua de tota la terra, i des d'allí el Senyor els va dispersar per tota la terra.

O bé:

Lectura primera Ex 19,3-8a.16-20b

El Senyor baixà a la muntanya del Sinaí

davant de tot el poble

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisès pujà a la muntanya de Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: 

«Parla a la casa de Jacob, comunica açò als israelites: Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, i com vos he portat sobre les ales igual que una àguila, i vos he conduït fins a mi. Ara, per tant, si escolteu la meua veu i observeu la meua aliança, sereu la meua heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meua: sereu el meu regne sacerdotal i una nació santa. Açò és el que has de dir als israelites». 

Moisès va tornar, convocà els ancians del poble i els proposà tot açò que el Senyor li havia encomanat. Tot el poble, unànimement, va respondre: «Complirem tot això que el Senyor ha dit».

El tercer dia, quan clarejava, dalt de la muntanya, coberta d'un núvol espés, esclataren trons i llamps, acompanyats d'un toc de corn fortíssim. En el campament tot el poble es va espantar. Moisés va fer eixir del campament el poble a l'encontre de Déu, i es detingueren al peu de la muntanya.

Tota la muntanya del Sinaí fumejava, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum pujava de la muntanya com la fumaguera d'una carbonera, i tota la muntanya tremolava. El toc de corn creixia, cada vegada més fort: Moisés parlava i Déu li responia enmig d'aquell so.

El Senyor va baixar a la muntanya del Sinaí, al punt més alt de la muntanya. Des d'allí va cridar a Moisés, i ell hi va pujar.

O bé:

Lectura primera Ez 37,1-14

Ossos descarnats, vos infondré l'esperit,

i recobrareu la vida

Lectura de la profecia d'Ezequiel

En aquells dies, la mà del Senyor es posà sobre mi,

em feu eixir fora,

portat per l'Esperit del Senyor,

i em deixà al mig de la plana,

que estava plena d'ossos.

Em va fer passar entre ells:

n'hi havia moltíssims per tota la plana,

i es veien del tot descarnats.

Llavors em digué:

«¿Què et sembla, fill d'home: reviuran estos ossos?»

Jo li vaig respondre:

«Senyor, Déu meu, només vós ho sabeu».

Ell em digué:

«Profetitza sobre estos ossos i dis-los:

Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor.

Açò diu el Senyor Déu a estos ossos:

Jo vos infondré l'esperit,

i recobrareu la vida.

Vos cobriré amb tendons,

faré créixer la carn damunt de vosaltres,

vos revestiré de pell,

vos infondré el meu esperit,

i recobrareu la vida.

Llavors sabreu que jo soc el Senyor».

Jo vaig profetitzar tal com ell m'havia manat

i, només vaig començar, se sentí una remor:

amb molt d'estrèpit,

els ossos s'acostaren l'un a l'altre

i vaig vore que es cobrien amb tendons,

els creixia la carn,

es revestiren de pell,

però no tenien esperit.

Llavors em digué:

«Profetitza a l'esperit,

profetitza, fill d'home.

Digues a l'esperit:

Açò diu el Senyor Déu:

Vine dels quatre vents, esperit,

alena sobre estos morts i que visquen».

Jo vaig profetitzar tal com m'havia manat,

i els entrà dins l'esperit,

recobraren la vida

i es posaren drets.

Formaven una multitud molt, però molt gran.

I ell em digué:

«Fill d'home, estos ossos

són tot el poble d'Israel.

Ells diuen:

"Els nostres ossos ja estan descarnats,

hem perdut l'esperança,

per a nosaltres tot s'ha acabat".

Per això profetitza i dis-los:

Açò diu el Senyor Déu: Mira, poble meu,

jo obriré els vostres sepulcres,

vos en faré eixir

i vos faré tornar a la terra d'Israel.

I quan obriré els vostres sepulcres

i vos en faré eixir,

sabreu que jo soc el Senyor.

Vos infondré el meu esperit

i recobrareu la vida,

i vos deixaré en la vostra terra.

Llavors sabreu que jo, el Senyor,

ho he anunciat i ho he complit».

Açò diu el Senyor Déu.

O bé:

Lectura primera Jl 3,1-5

Abocaré el meu Esperit

sobre els servents i les serventes

Lectura de la profecia de Joel

Açò diu el Senyor: 

«Abocaré el meu Esperit sobre tots: 

els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, 

els vostres vells tindran somnis,

i els vostres joves, visions.

En aquells dies fins i tot abocaré el meu Esperit 

sobre els servents i les serventes. 

Faré que apareguen prodigis en el cel i en la terra: 

sang i foc i núvols de fum; 

el sol s'enfosquirà

i la lluna es tornarà sang 

abans no arribe el dia del Senyor, 

dia gran i terrible. 

I tots els qui invocaran el nom del Senyor se salvaran, 

perquè, tal com ha dit el Senyor, 

sobreviuran a la muntanya de Sió, a Jerusalem,

i, entre els qui quedaran, hi haurà aquells que el Senyor crida».

Salm responsorial 103,1-2a.24 i 35c.27-28.29bc-30 (R.: 30)

Beneïx el Senyor, ànima meua.

Senyor, Déu meu, ¡que gran sou!

Aneu vestit d'esplendor i majestat,

vos rodeja la llum com un mantell.

R. Quan envieu el vostre alé, Senyor,

renoveu la vida sobre la terra.

O bé: Al·leluia.

Que variades són, Senyor, les vostres obres,

i totes les heu fetes amb saviesa.

La terra està plena de les vostres criatures.

Beneïx el Senyor, ànima meua. R.

Tots esperen de la vostra mà

que els doneu l'aliment al seu temps;

els el doneu, i ells l'arrepleguen:

obriu la mà i mengen a la gana. R.

Si els retireu l'alé, expiren

i tornen a la pols d'on van eixir.

Quan envieu el vostre alé, renaix la creació,

i renoveu la vida sobre la terra. R.

Lectura segona Rm 8,22-27

L'Esperit intercedix amb gemecs que no es poden expressar

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, fins ara tota la creació gemeca i patix dolors de part.

I no sola això: També nosaltres, els qui ja posseïm les primícies del'Esperit, gemecem igualment dins de nosaltres, esperant l'hora que serem plenament fills, i el nostre cos siga redimit. Ja estem salvats, però només en esperança. Ara bé, ningú espera allò que veu; si ja es veu, per què s'ha d'esperar? Però nosaltres esperem allò que no veem, i ho anhelem amb constància.

L'Esperit mateix, per ajudar la nostra debilitat, intercedix amb gemecs que no es poden expressar; perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per a pregar com cal, però és ell, l'Esperit, qui es posa en lloc nostre. I encara que els seus gemecs no es puguen expressar, el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit; ell intercedix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Al·leluia

Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels

i enceneu-hi la flama del vostre amor.

Evangeli Jo 7,37-39

Naixeran rius d'aigua viva

de l'interior del qui creu en mi

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Quan se celebrava el darrer dia de la festa dels Tabernacles, que era el més solemne, Jesús es posà dret i va dir a crits: «Si algú té set, que vinga a mi, i que bega: a qui creu en mi, com diu l'Escriptura, li naixeran rius d'aigua viva de l'interior».

Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Encara no havia vingut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia sigut glorificat.