DISSABTE DE LA SETMANA XII DURANT L'ANY / II
Sant Ciril d'Alexandria
Lectura primera Lm 2,2.10-14.18-19
Crida al Senyor de tot cor,muralla de la ciutat de SióLectura de les LamentacionsEl Senyor ha devastat sense pietattots els pobles de Jacob,en la seua ira ha enderrocatles fortaleses de Judà,ha llançat per terra i ha profanatel regne amb els seus prínceps.Seuen per terra sense dir paraulaels vells de la ciutat de Sió;s'han cobert el cap de cendra,s'han vestit de sac negre;abaixen el cap fins a terrales jóvens de Jerusalem.Les llàgrimes m'enceguen els ulls,se'm remouen les entranyes,tot jo em desfaig veentel desastre del meu poble,veent les criatures extenuadespels carrers de la ciutat.Diuen els fills a les mares:«Mare, on està el pa i el vi?»I ses desmaien com malferitspels carrers de la ciutat,exhalen el darrer sospira la falda de la mare.¿A qui t'assembles,a qui et puc comparar,ciutat de Jerusalem?A qui et puc equiparar per a consolar-te,poble de Sió?La teua desfeta és immensa com la mar.Qui hi posarà remei?Les visions dels teus profeteseren falses i fictícies:no denunciaven les teues culpesper evitar el desastre,somiaven missatges falsosque t'han llançat fora del país.Crida al Senyor de tot cor,muralla de la ciutat de Sió:plora torrents de llàgrimesde nit i de dia,no aturis el teu plor,que no reposi la nineta dels teus ulls.Alça't de nit i crida el teu dolora cada relleu de la guàrdia,aboca el teu cor com aiguaen presència del Senyor,estén les mans i prega'lper a salvar les teues criatures.
Salm responsorial 73,1-2.3-4.5-7.20-21 (R.: 19b)
Déu nostre, ¿per què ens teniu abandonats,i vos indigneu amb el ramat que pastureu?Recordeu-vos del poble que vau fer vostre,que redimíreu en altre temps per a posseir-lo;recordeu la muntanya de Sió, on residíeu.R. No oblideu els vostres pobres per sempre.Acosteu-vos-hi: tot són ruïnes irreparables,d'un cap a l'altrel'enemic ha devastat el temple.Al lloc de les vostres assembleessentim els crits dels opressors,i han hissat allí els seus estendardsen lloc dels nostres. R.A cops de destralhan abatut els sostres de l'entrada,han estellat les seues portesamb maces i aixes;han calat foc al vostre santuari,l'han arrasat,profanant el lloc on residia el vostre nom. R.Ja és hora que penseu en l'aliança,les coves del país són caus de violència.Que els oprimits no se'n vagen defraudats,que els pobres desvalgutslloen el vostre nom. R.
Al·leluia Mt 8,17
Crist portava les nostres malalties,ens descarregava dels nostres patiments
Evangeli Mt 8,5-17
Vindrà molta gent d'Orient i d'Occident,i es posaran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús entrà en Cafarnaüm. Se li va acostar un centurió i li va suplicar: «Senyor, el meu criat està gitat en casa, paralític i amb dolors terribles». Jesús li diu: «Aniré a curar-lo». Li respon el centurió: «Senyor, jo no soc digne que entreu en ma casa; només que digueu una paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo soc un subordinat i també tinc soldats a les meues ordes, i si a un li dic que vaja, va, si a un altre li dic que vinga, ve, i si al meu criat li mane que faça una cosa, la fa».Jesús es quedà admirat de sentir-ho, i digué als qui el seguien: «Vos dic amb tota veritat que no he trobat a Israel ningú que tinguera tanta fe. I vos assegure que vindrà molta gent d'Orient i d'Occident, i es posaran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel; mentres que als fills del Regne els tiraran fora, a la foscor: allí tot seran plors i cruixir de dents».Després Jesús digué al centurió: «Ves-te'n a casa i que siga tal com ho has cregut». I en aquell mateix moment el criat es posà bo.Arribant a casa de Pere, Jesús va trobar que la sogra d'este estava en el llit amb febra; li tocà la mà i la febra desaparegué. Ella s'alçà i els va servir a taula. A poqueta nit, li portaren molts endimoniats i ell, només amb una paraula, expulsava els esperits i curava tots els malalts. Així es complia allò que el profeta Isaïes havia anunciat: «Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres patiments».
* * * * *
Mare de Déu dels Socors Perpetu, patrona d'Almoradí, de la seguretat social i del cos de Sanitat. Festa a Almoradí.
Sant Ciril d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església.
Sant Ciril, bisbe i doctor de l'Església, que, elegit per a ocupar la seu d'Alexandria d'Egipte, va mostrar singular sol·licitud per la integritat de la fe catòlica, i en el Concili d'Efes va defensar el dogma de la unitat i unicitat de les persones en Crist i de la divina maternitat de la Mare de Déu. (444)
- J.M. Bausset: Sant Ciril d'Alexandria (2015)
Aniversari de la consagració episcopal del papa Francesc (1992)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 27 de juny
2. A Cartago, actual Tunísia, santa Gudenes, màrtir, la qual, per orde del prefecte Rufí, va ser sotmesa quatre vegades al suplici del poltre, lacerada amb garfis, vexada en una sòrdida presó i finalment degollada. (203)
3. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica, sant Zoil, màrtir. (303)
4. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Sampsó, prevere que, refugi dels pobres, va aconseguir que edificara un hospital l'emperador Justinià, a qui havia curat d'una malaltia. (560)
5. A Chinon, a la Gàl·lia Turonense, actual França, sant Joan, prevere, nascut a la Bretanya, que per amor de Déu s'amagava de la mirada dels hòmens, reclòs en una cel·la menuda construïda al costat de l'església del lloc. (s. VI)
6. A Milà, ciutat de la regió italiana de Llombardia, sant Ariald, diaca i màrtir, que va combatre esforçadament els deplorables costums del clero simoníac i depravat, i, pel seu zel en favor de la casa de Déu, va ser assassinat cruelment per dos clergues després d'atroços sofriments. (1066)
7. A Corneto, prop de Bovino, a la regió de la Pulla, també a l'actual Itàlia, beat Benvingut de Gubbio, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va conformar a la vida de Crist pobre pel seu humil servici als malalts. (c. 1232)
8. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Tomàs Toan, màrtir, el qual, sent catequista i responsable de la missió de Trung Linh, en temps de l'emperador Minh Mang va patir, per la seua fe en Crist, nous i terribles suplicis en la presó, fins que va morir de fam i set. (1840)
9. Al cantó de Friburg, a Suïssa, santa Margarida Bays, verge, la qual, exercint en família el treball de modista, es va esforçar a atendre les múltiples necessitats del proïsme sense abandonar mai la vida d'oració. (1879). Canonitzada en 2019.
10. A Moulins, a França, beata Lluïsa Teresa Montaignac de Chauvance, verge, que va fundar la Congregació d'Oblates del Sagrat Cor de Jesús. (1885)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada