6 de juny de 2026, dissabte IX

DISSABTE DE LA SETMANA IX / II

Lectura primera 2Tm 4,1-8

Fes obra d'evangelitzador.

Estic a punt d'oferir la meua vida com una libació,

i el Senyor em donarà la corona que ja tinc reservada

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut, davant de Déu i de Jesucrist, que ha de jutjar els vius i els morts, i pensant en la seua manifestació i en el seu regne, et conjure que proclames la paraula de Déu: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, reprén, interpel·la, exhorta, com un mestre que té molta paciència i sap ensenyar. Perquè vindrà un temps que alguns no suportaran la sana doctrina. Seguint els seus capricis, s'ajuntaran un muntó de mestres que els afalaguen les orelles, i no voldran escoltar la veritat, sinó qualsevol fal·làcia. Tu, sigues sobri en tot, aguanta els sofriments, fes obra d'evangelitzador, complix bé el teu ministeri.

Pel que fa a mi, ja estic a punt d'oferir la meua vida com una libació. Ha arribat el moment de la meua partida. He lliurat un bon combat, he acabat la carrera, he conservat la fe. I ara ja tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seua manifestació.

Salm responsorial 70,8-9.14-15ab.16-17.22 (R.: cf. 15b)

Dels teus elogis s'omplia la meua boca,

de la teua glòria, tot el dia.

No em rebutgeu ara, en l'ancianitat;

quan decau el meu vigor, no m'abandoneu.

R. Els meus llavis diran a tothom

com m'ajudeu, Senyor.

Però jo viuré en l'esperança,

i vos alabaré més i més.

Els meus llavis contaran la vostra bondat,

tot el dia la vostra salvació. R.

Contaré els vostres prodigis, Senyor,

recordaré la vostra bondat, que és única.

M'instruïu, Déu meu, des de jove,

i encara proclame les vostres meravelles. R.

Cantaré amb la cítara, Déu meu,

la vostra fidelitat;

vos alabaré al so de l'arpa, Sant d'Israel. R.

Al·leluia Cf. Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:

el Regne del cel és per a ells.

Evangeli Mc 12,38-44

Esta viuda pobra ha donat més que ningú

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, quan ensenyava, deia: «No vos fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures i que els saluden en les places; volen els primers bancs en les sinagogues i els primers llocs en els convits; devoren els béns de les viudes i fan llargues oracions a la vista de tots. Per això seran jutjats amb més rigor». 

Estant en el temple, Jesús es va apostar davant de la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics n'hi tiraven molts, però vingué una viuda pobra que hi va tirar dos monedes de les més menudes. Jesús va cridar els deixebles i els va dir: «Vos dic de veres que esta viuda pobra ha donat més que ningú; perquè tots han donat d'allò que els sobrava, però ella, que passa necessitat, ha donat tot el que li quedava, tot el que tenia per a viure».

* * * * *

Sant Norbert, bisbe (mem. ll.)

Aniversari de la mort del valencià Joan Hervàs i Benet, bisbe de Ciudad Real (1982).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 6 de juny

Sant Norbert, bisbe, home de costums austers i donat enterament a la unió amb Déu i a la predicació de l'Evangeli, que va instituir prop de Laon, a França, l'Orde Premonstratenc de Canonges Regulars, i després, designat bisbe de Magdeburg, a Saxònia, es va mostrar pastor eximi en la renovació de la vida cristiana i en la difusió de la fe entre les poblacions veïnes. (1134)

Norbert va viure una vida lleugera, fins que un dia en alta mar va patir una tempesta tan forta que el va moure a la conversió. Esdevingut prevere, es va lliurar de ple a la predicació. Va reformar els clergues premonstratencs (Opraem, 1120), del convent dels quals van brollar nou monestirs. Va ser bisbe de Magdeburg, on va morir (1134). És d'ell la frase: «He constatat que la felicitat més gran és donar-se a Déu». [font]

 2. A Roma, a la segona milla de la via Aurèlia, sants Artemi i Paulina, màrtirs. (302)

3. A Scete [Uadi el Natrum], a Egipte, sant Bessarió, anacoreta, que per l'amor de Déu va ser mendicant i pelegrí. (s. IV)

4. A Grenoble, a Burgúndia, hui França, sant Ceraci, bisbe, que va expressar paraules de gratitud al papa sant Lleó I per haver escrit a Flavià, i va preservar el seu ramat del contagi de l'heretgia. (c. 452)

5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Eustorgi II, bisbe, que conegut per la seua pietat, justícia i altres virtuts pròpies d'un pastor, va edificar un cèlebre baptisteri. (518)

6. A Hibèrnia, actualment Irlanda, sant Jarlat, bisbe. (550)

7. A les muntanyes del Jura, a França, sant Claudi, a qui es considera com a bisbe i abat del monestir de Condat. (c. 703)

8. Al territori de Bolonya, a la regió ara italiana d'Emília-Romanya, trànsit de sant Alexandre, bisbe de Fiesole, que, al seu retorn de la ciutat de Pavia, on havia anat per a reclamar davant del rei dels longobards els béns de la seua església retinguts per usurpadors, estos el van ofegar llançant-lo a un riu. (823)

9. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Hilarió, prevere i abat del monestir anomenat de Dalmaci, que per defendre el culte de les sagrades imatges va haver de suportar presó, assots i l'exili. (845)

10. A les illes Òrcades, pròximes a la costa d'Escòcia, sant Colomà, bisbe. (c. 1010)

11. En el monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Falcó, abat. (1146)

12. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Gilbert, abat de l'Orde Premonstratenc, que, després d'haver viscut com a eremita, va fundar el monestir i l'hospital de Neuffontaines. (1152)

13. A Udine, al territori de Venècia, actualment Itàlia, beat Bertran, bisbe d'Aquileia i màrtir, que va treballar en la formació del seu clero, va alimentar amb els seus béns els pobres en temps d'escassetat, va defensar amb tenacitat els drets de l'Església i, ja nonagenari, va ser víctima d'uns sicaris. (1350)

14. A Ortona, a l'actual regió italiana dels Abruços, beat Llorenç de Mascoli de Villamagna, prevere de l'Orde dels Germans Menors, il·lustre pel seu zel a predicar la paraula de Déu. (1535)

15. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Greenwood, màrtir, monjo de la cartoixa d'esta ciutat, que en temps d'Enric VIII, per la seua tenaç fidelitat a l'Església catòlica, va consumar el seu martiri amb la presó, la fam i la malaltia. (1537)

16. A Saint-Chamond, al territori de Lió, a França, sant Marcel·lí Champagnat, prevere de la Societat de Maria, que va fundar l'Institut de Germans Maristes de l'Ensenyança, per a la formació cristiana dels xiquets. (1840)

• J.M. Bausset: Sant Marcel·lí Champagnat (2015).

17. A la ciutat de Luong My, a Tonquín, sants màrtirs Pere Dung i PereThuan, pescadors, i Vicent Duong, agricultor, que en temps de l'emperador Tu Duc, per negar-se a xafar la Creu van ser condemnats a la foguera. (1862)

18. A Ciutat de Mèxic, trànsit de sant Rafael Guizar Valencia, bisbe de Veracruz, a Mèxic, que durant el temps de persecució, tant clandestinament com en el desterrament, va exercir amb coratge el seu ministeri episcopal. (1938) (Canonitzat el 15 d'octubre de 2006).

19. A Sachsenhausen, a Alemanya, beat Innocenci Guz, prevere, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, el qual, durant l'ocupació militar de Polònia, la seua pàtria, per un règim contrari a la religió i a la humanitat, va ser assassinat pels guàrdies del camp de concentració a causa de la seua fe en Crist. (1940)

20. Beata Maria Laura (Teresina Elsa) Mainetti (1939 - Chiavenna, Sondrio, Itàlia 2000), superiora de la comunitat religiosa de les Filles de la Creu en l'Institut Maria Immaculada de Chiavenna, màrtir, va ser assassinada en un ritu satànic.