25 de juny de 2026, dijous XII

DIJOUS DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 24,8-17

El rei de Babilònia va deportar a Joaquim

i a tots els guerrers a Babilònia

Lectura del segon llibre dels Reis

Joaquim tenia dihuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. Sa mare es deia Nohestà, filla d'Elnatan de Jerusalem. Va fer el mal que ofén el Senyor, tal com havia fet son pare.

En aquell temps l'exèrcit de Nabucodonosor, rei de Babilònia, pujà a Jerusalem, i la ciutat quedà assetjada. Nabucodonosor en persona va arribar a la ciutat mentres el seu exèrcit l'assetjava, i Joaquim, rei de Judà, amb sa mare, els seus dignataris, els seus oficials i els seus eunucs, es va entregar al rei de Babilònia, qui els va fer presoners. Era l'any octau del seu regnat.

Tal com el Senyor ho havia anunciat, Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i del palau del rei, va fer miques tots els objectes d'or que Salomó, rei d'Israel, havia manat fer per al temple. Va deportar tota la població de Jerusalem, deu mil en total, és a dir, tots els oficials, tots els guerrers, i tots els ferrers i els altres artesans. Només va quedar la gent pobra del poble.

També va deportar a Joaquim de Jerusalem a Babilònia, amb sa mare i les seues esposes, els eunucs i els notables del país. Els hòmens valents que deportà a Babilònia eren set mil, i els ferrers i altres artesans, mil, tots en edat de prendre les armes. En lloc de Joaquim, el rei de Babilònia nomenà rei el seu oncle Matanià, i li canvià el nom pel de Sedecies.

Salm responsorial 78,1-2.3-5.8-9 (R.: 9b)

Mireu, Déu meu,

han entrat els pobles en la vostra heretat,

han profanat el temple sant,

Han arruïnat Jerusalem.

Han tirat els cossos dels vostres servents

als ocells com a menjar;

la carn dels vostres fidels,

a les bèsties de la terra.

R. Per l'honor del vostre nom, Senyor, allibereu-nos.

Entorn de Jerusalem

la sang corre com l'aigua,

i ningú enterra els morts.

Convertits en menyspreu dels veïns,

som la burla dels pobles que ens rodegen.

Senyor, ¿quant de temps estaràs irritat

i cremarà el teu zel com un foc? R.

No ens culpeu dels pecats dels nostres pares,

que ens arribe prompte la vostra misericòrdia,

que estem desemparats del tot. R.

Defeneu-nos, Déu, salvador nostre,

per l'honor del vostre nom,

allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats

per amor del vostre nom. R.

Al·leluia Jo 14,23

Si algú m'estima, guardarà la meua paraula;

mon Pare l'estimarà, i vindrem els dos a viure en ell.

Evangeli Mt 7,21-29

Una casa construïda damunt de la roca,

i una altra damunt de l'arena

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «No tot el qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà en el Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat de mon Pare que està en el cel. Aquell dia molts em diran: "Senyor, Senyor, ¿no recordeu que en el vostre nom profetitzàvem i expulsàvem dimonis i féiem molts miracles?" Però jo els diré clarament: "No vos he conegut mai. ¡Aparteu-vos de mi els qui obreu el mal!"

Per això, qui escolta estes paraules meues i les posa en pràctica, es pareix a un home sensat que va construir sa casa damunt de la roca. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments en la roca. 

En canvi, qui escolta estes paraules meues i no les posa en pràctica, es pareix a un home insensat que va construir sa casa damunt de l'arena. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa va caure: la seua ruïna fou completa». 

Quan Jesús acabà de dir estes paraules, la gent quedà molt admirada de la seua doctrina, perquè no ensenyava com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.

* * * * * 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de juny

1. A Torí, a la regió hui italiana de Ligúria, sant Màxim, primer bisbe d'esta seu, qui amb la seua paterna paraula va cridar al poble pagà a la fe de Crist, i amb sòlida doctrina el va conduir al premi de la salvació eterna. (c. 408-423)

• J.M. Bausset: Sant Màxim de Torí (2015)

2. Commemoració de sant Pròsper d'Aquitània, qui, versat en filosofia i en lletres, va portar amb la seua esposa una vida íntegra i modesta, i havent abraçat la vida monàstica a Marsella, va defendre enèrgicament contra els pelagians la doctrina de sant Agustí sobre la gràcia divina i el do de la perseverança; després assumí a Roma el servici de secretari del papa sant Lleó I el Gran. (c. 463)

Pròsper (390-465) va prosperar en la seua Aquitània natal empassant-se tota la doctrina sobre la gràcia i en va quedar fascinat: Déu ens té comptats tots els cabells i no ens deixarà mai, sempre està al nostra costat. Al traslladar-se a Marsella va comprovar la gran difusió del pelagianisme: “La gràcia? Quina gràcia divina? Tot depén de la nostra voluntat personal”.

I aleshores va treballar perquè sacerdots, monjos i bisbes, abandonaren el pelagianisme, ell que no era més que un laic. La seua activitat va cridar l’atenció del papa Lleó I, que el va nomenar secretari personal. Des de Roma sant Pròsper va continuar predicant la doctrina ortodoxa fins poc abans de morir, obrint-se a la gràcia divina. [font]

3. A Reggio, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, sant Pròsper, bisbe. (s. V/VI)

4. A Maurienne, a Savoia, hui França, santa Tigris, verge, que amb gran zel va propagar en este lloc allí el culte a sant Joan, el Precursor. (s. VI)

5. A Roosmarkei, a Escòcia, sant Moloc o Luan, bisbe. (c. 592)

6. A Jaca, a la Hispània Tarraconense, santa Oròsia, verge i màrtir. (c. 714)

7. A Egmond, al territori de Frísia, a l'actual Holanda, sant Adalbert, diaca i abat, que va ajudar sant Willibrord en l'evangelització d'aquells llocs. (s. VIII inc.)

8. A la Bretanya Menor, hui França, sant Salomó, màrtir, que, mentres va ser rei, va instituir seus episcopals, va ampliar els monestirs i va mantindre la justícia, però en ser apartat del seu càrrec, va ser encegat i mort a l'església pels seus adversaris. (874)

9. A Goleto, prop de Nusco, a l'actual regió italiana de Campània, sant Guillem, abat, el qual, nascut a Vercelli, es va fer pelegrí i pobre per amor de Crist, i, aconsellat per sant Joan de Matera, va fundar el monestir de Montevergine, en el qual va reunir uns monjos als quals va impartir una profunda doctrina espiritual, i també altres diversos monestirs, tant masculins com femenins, en diverses regions de la Itàlia meridional. (1142)

10. A la Cartoixa de Le Reposoir, a Savoia, a l'actual França, beat Joan, anomenat «Hispà», monjo, que va escriure els estatuts per a les monges de la Cartoixa. (1160)

11. A la ciutat de Marienwerder, a la Prússia polonesa, beata Dorotea de Montau, que, en quedar viuda, va viure reclosa en una cel·la al costat de la catedral, entregada a l'oració contínua i a la penitència. (1394)

12. A Laval, a França, beata Maria Lhuillier, verge i màrtir, que, rebuda en la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, durant la Revolució Francesa va ser decapitada per mantindre's fidel als vots religiosos de l'Església. (1794)

13. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Henares, bisbe de l'Orde de Predicadors, i Francesc Do Minh Chieu, màrtirs, el primer dels quals va propagar la fe cristiana durant quaranta-nou anys, i el segon va cooperar amb ell com a catequista. Tots dos van ser decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)