COR IMMACULAT DE LA BENAURADA VERGE MARIA
Memòria
- Cor Immaculat de Maria (Directori sobre la pietat popular i la litúrgia)
Senyor, vós vau preparar una mansió digna de l’Esperit Santen el cor de la Verge Maria;concediu-nos, per la seua intercessió,que també nosaltres sigam un temple de la vostra glòria.
La lectura primera és de la fèria corresponent.
¿Hi ha res impossible al Senyor? Tornaré, i Sara haurà tingut un fillLectura del llibre del GènesiEn aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham en la carrasca de Mambré. Abraham descansava a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Va alçar els ulls i va vore tres hòmens drets davant d'ell. Només els va vore va córrer al seu encontre des de l'entrada de la tenda, es va prosternar, va inclinar el front fins a terra i va dir:«Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vos pregue que no passeu de llarg sense parar ací amb el vostre servent. Permeteu que porten aigua per a llavar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'este arbre. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que vos ha fet passar prop del vostre servent».Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».Abraham va entrar de pressa en la tenda i va dir a Sara:«Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes panets».Després va córrer cap al ramat, va triar un vedell tendre i gros i el va donar al criat per a que el preparara de seguida. Quan tot estava a punt, va prendre brullo, llet i la carn del vedell, els ho va servir i es va quedar dret al costat d'ells a l'ombra de la carrasca, mentres ells menjaven.I li preguntaren: «¿On està Sara, la teua esposa?»Abraham va respondre: «Està dins de la tenda».Ell li va dir: «L'any que ve tornaré per este temps i Sara, la teua esposa, haurà tingut un fill».Sara ho sentia des de l'entrada de la tenda. Abraham i Sara ja eren vells, tenien molts anys. Sara, que ja li havia passat l'edat de tindre fills, es va posar a riure pensant: «¿Seré fecunda ara a la vellesa i quan el meu marit també és vell?»
El Senyor va dir a Abraham: «¿Com és que Sara ha rist pensant que una dona tan vella no podrà tindre fills? ¿Hi ha res impossible per al Senyor? L'any vinent tornaré per este temps, i Sara haurà tingut un fill».Ella, mentint per por, va assegurar que no havia rist, però ell va insistir: «Sí que has rist».
La meua ànima magnifica el Senyor,el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,perquè ha mirat la humilitat de la seua serventa.R. El Senyor s'ha recordat de la seua misericòrdia.Des d'ara totes les generacionsem diran benaventurada,perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans. R.El seu nom és sant,i la seua misericòrdia arriba
a tots els qui creuen en ellde generació en generació.Ompli de béns els pobres,i deixa els rics sense res. R.Ha protegit Israel, el seu servent,i s'ha recordat de la misericòrdiaque havia promés als nostres pares,a Abraham i a la seua descendència per sempre. R.
Feliç la verge Maria, que conservava en el seu corla paraula de Déu i la meditava.
Conservava tots estos records en el seu corLectura de l'evangeli segons sant LlucEls pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem a la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar la festa com era costum, i passats els dies, quan tots se'n tornaven, el xiquet es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares ho saberen. Ells, pensant que anava entre els de la caravana, feren la primera jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; i com que no el trobaven, tornaren a Jerusalem a buscar-lo.Al cap de tres dies el trobaren en el temple, entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes, i tots els qui el sentien estaven meravellats de la seua intel·ligència i de les seues respostes.Els seus pares quedaren sorpresos de vore'l allí, i sa mare li va dir: «Fill, ¿per què ens has fet açò? Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els va dir: «¿Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que jo només podia estar en casa de mon Pare?». Ells no van entendre estes paraules.Després va baixar amb ells a Natzaret i els era obedient. Sa mare guardava totes les paraules en el seu cor.
- Sant Vicent Ferrer: Jesús perdut i trobat al temple
Va nàixer a Lisboa (1195) i, vivint encara sant Francesc, entrà a l'orde dels frares menors. després d'uns anys de vida eremítica a Forli, fou enviat a predicar per Itàlia i pel Nord de França. Va morir a trenta-sis anys a Pàdua, amb fama de miracler popular. [font: MCL, p. 1251]
- J.M. Bausset: Sant Antoni de Pàdua (2015)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 13 de juny
Memòria de sant Antoni, prevere i doctor de l'Església, que, nascut a Portugal, primer va ser canonge regular i després va entrar en l'Orde recentment fundat dels Germans Menors, per a propagar la fe entre els pobles d'Àfrica, però es va dedicar a predicar per Itàlia i França, on va atraure molts a la verdadera fe. Va escriure sermons notables per la seua doctrina i estil, i per mandat de sant Francesc va ensenyar teologia als germans, fins que a Pàdua va descansar en el Senyor. (1231)
2. A Roma, en la setena milla de la via Ardeatina, santa Felícula, màrtir. (90)
3. A Alexandria d'Egipte, beat Aquil·leu, bisbe, insigne per la seua erudició, la seua fe i la seua vida i costums. (312)
4. A Nicòsia, a Xipre, sant Trifili, bisbe, que va defensar amb fermesa la fe de Nicea i, com afirma sant Jeroni, va ser l'orador més eloqüent del seu temps, i gran comentarista del Càntic dels Càntics. (370)
5. A la regió italiana dels Abruços, sant Ceteu o Pelegrí, bisbe d'Amiternum, el qual, en envair els llombards el territori, falsament acusat d'haver traït la ciutat, va ser condemnat a mort i ofegat en el riu. (c. 600)
6. A Alexandria d'Egipte, sant Eulogi, bisbe, cèlebre per la seua doctrina, al qual el papa sant Gregori el Gran va escriure diverses cartes, dient d'ell: «No està lluny de mi el que està unit a mi». (c. 607)
7. Prop de Llemotges, a Aquitània, actual França, sant Salmodi, eremita. (s. VII)
8. A la regió de Lió, a la Gàl·lia, també França, sant Ragnebert [o Rambert], màrtir, el qual, d'origen noble i adornat de virtuts, es va fer odiós a Ebroí, mestre de palau, qui el va enviar al desterrament i finalment el va fer assassinar. (680)
9. A la vall de Larbost, als Pirineus francesos, sant Aventí, eremita i màrtir, mort, segons la tradició, a mans dels mahometans. (s. VIII)
10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Fàndila, prevere i monjo, que en la persecució desencadenada pels sarraïns, en temps de l'emir Muhammad I, va ser decapitat per la seua fe en Crist. (853)
11. Al monestir de Claravall, a Borgonya, actualment França, beat Gerard, monjo, germà de sant Bernat, que, doctrinalment preparat, va demostrar una especial prudència i encertat criteri en el camp de l'espiritualitat. (1138)
12. A Hue, a Annam, hui Vietnam, sants Agustí Phan Viet Huy i Nicolau Bui Viet The, màrtirs, els quals, portats primer per la por, van profanar la Creu, però penedits immediatament, van sol·licitar de l'emperador Minh Mang ser jutjats de nou com a cristians, i van ser ferits mortalment i llançats a la mar, encara vius, des d'una nau. (1839)
13. Al llogaret de Naumowicze, pròxima a Grodno, a Polònia, beata Marianna Biernacka, mare de família i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, es va oferir espontàniament als soldats en lloc de la seua nora encinta i, afusellada immediatament, va rebre la gloriosa palma del martiri. (1943)
14. Beat Francesc Mottola (1901- Tropea, Itàlia 1969). Sacerdot diocesà, canonge, fundador de l'Institut Secular dels Oblats del Sagrat Cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada