11 de juny de 2026, dijous X: Sant Bernabeu

SANT BERNABEU, APÒSTOL

Memòria

Oració col·lecta

Oh Déu, que volguéreu que sant Bernabeu, 

ple de fe i de l’Esperit Sant, 

fora elegit per a la conversió dels pagans; 

feu que l’Evangeli de Crist, 

que ell predicà amb valentia,

siga proclamat per totes parts d’obra i de paraula.

Lectura primera Fets 11,21b-26;13,1-3

Era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, a Antioquia, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor.

Esta notícia va arribar a la comunitat de Jerusalem, i enviaren a Bernabé a Antioquia. Quan hi va arribar i va vore els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, es va posar molt content, i els exhortava a tots a seguir units al Senyor, amb cor decidit. I molta gent va ser guanyada per al Senyor.

Bernabé se'n va anar a Tars a buscar a Saule; el va trobar i el va dur a Antioquia. Durant un any sencer visqueren en aquella comunitat i instruïren molta gent. Va ser a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.

En la comunitat d'Antioquia hi havia alguns profetes i mestres, com ara Bernabé, Simeó dit el Negre, Lluci de Cirene, Manaén, que s'havia criat amb el tetrarca Herodes, i Saule.

Un dia que celebraven un acte de culte al Senyor amb dejuni, l'Esperit Sant els va parlar: «Separeu-me a Bernabé i a Saule per a dedicar-los a l'obra a què els cride».

Després del dejuni i de la pregària, els imposaren les mans i els despediren.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seua victòria

i els pobles contemplen la salvació.

El Senyor ha revelat la seua victòria

i els pobles contemplen la salvació.

L'ha mogut la misericòrdia

i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor per tota la terra,

esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Canteu al Senyor les vostres melodies,

canteu-les al so de les cítares;

aclameu el rei, que és el Senyor,

amb trompetes i clarins. R. 

 

Al·leluia Jo 13,34

 

Vos done un manament nou,

diu el Senyor:

Que vos estimeu els uns als altres tal com jo vos he amat. 

 

Evangeli Mt 10,7-13 

 

Gratis ho heu rebut, doneu-ho també gratis

 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

 

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols: «Pel camí anuncieu que el Regne del cel està prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis. Gratis ho heu rebut, doneu-ho també gratis. No guardeu en la faixa ni or ni plata ni coure, no prengueu alforja per al camí, ni dos túniques, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa mereix que el mantinguen. Quan arribeu a una vila o a un poble, busqueu algú de confiança i quedeu-vos en sa casa fins que moureu d'aquell lloc. Quan entreu en la casa, saludeu desitjant-los la pau. Si la casa ho mereix, que reba la pau que li desitgeu; si no ho mereix, que esta pau torne a vosaltres».

 

Santoral

Sant Bernabeu o Bernabé, apòstol (mem. ob.)

Levita originari de Xipre, Bernabé tingué un paper important en la primera comunitat cristiana de Jerusalem i d'Antioquia. Diverses missions l'associaren als apòstols. Acompanyà sant Pau en els principis de la seua predicació, prengué part en el concili de Jerusalem (Ga 2, 9). Després se separà de Pau per a unir-se al seu cosí Joan Marc i anar a Xipre (Fets 15, 36). Es diu que el 488 el seu cos fou descobert a Salamina. [Font: MCL, p. 1244]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 11 de juny

Memòria de sant Bernabeu o Bernabé, apòstol, home bo, ple d'Esperit Sant i de fe, que va formar part dels primers creients a Jerusalem, va predicar l'Evangeli a Antioquia i va introduir entre els germans a Saule de Tars, acabat de convertir. Amb ell va fer un primer viatge per Àsia per a anunciar la Paraula de Déu, va participar després en el Concili de Jerusalem i va acabar els seus dies a l'illa de Xipre, la seua pàtria, sense parar de difondre l'Evangeli. (s. I)

2. A Nàpols, a la regió hui italiana de Campània, sant Màxim, bisbe, que per la seua fidelitat a la fe de Nicea va ser desterrat per l'emperador Constanci, on va morir consumit per les tribulacions. (s. IV)

3. A Bremen, a Saxònia, actualment Alemanya, sant Rembert, bisbe d'Hamburg i Bremen, fidel deixeble i successor de sant Òscar, que va continuar el seu ministeri per terres de Dinamarca i Suècia, i en temps de les incursions dels normands es va preocupar de redimir els captius. (888)

4. A Magúncia, lloc de Francònia, de nou a l'actual Alemanya, beat Bardó, bisbe, el qual, sent abat del monestir de Hersfeld, va ser elevat a l'orde episcopal i va treballar amb summa sol·licitud pastoral per a bé de la seua església. (1051)

5. Al monestir de la Chambre, prop de Brussel·les, a Brabant, hui Bèlgica, santa Alícia o Aleida, verge, de l'Orde Cistercenc, que havent emmalaltit de lepra a vint-i-dos anys, es va veure obligada a viure marginada, i cap al final de la seua vida, perduda fins i tot la vista, ni un sol membre del seu cos va quedar sa, excepte la seua llengua per a cantar les lloances de Déu. (1250)

6. A Treviso, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Paris, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, que va ser director espiritual de religioses durant setanta-set anys, i va morir a l'edat de cent huit anys. (1267)

7. A Gniezno, lloc de Polònia, beata Iolanda [o Iolant], abadessa, la qual, a la mort del seu espòs, el duc Boleslau el Piadós, va abandonar tots els béns temporals i, juntament amb la seua filla, va professar la vida monàstica en l'Orde de les Clarisses. (1298)

8. A Saluzzo, a la regió del Piemont, a la Itàlia actual, beat Esteve Bandelli, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi en la predicació i el sagrament de la Confessió. (1450)

9. A Salamanca, a Espanya, sant Joan de Sahagún González de Castrillo, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, amb la seua santedat de vida i els seus col·loquis constants, va aconseguir la concòrdia de les faccions existents entre els ciutadans. (1479)

10. A Tortosa, a Espanya, santa Rosa Francesca Maria dels Dolors (Maria Rosa) Molas i Vallvé, verge, que va transformar una associació de piadoses dones en la Congregació de Germanes de la Mare de Déu de la Consolació, per a assistir a les persones afligides. (1876)

11. A Roma, santa Paula Frassinetti, verge, qui, enmig de grans dificultats, va fundar la Congregació de Germanes de Santa Dorotea, per a la formació cristiana de les jóvens. Es va distingir per la seua fortalesa d'ànim, per la seua gran delicadesa en obrar i per l'energia amb què va dirigir el seu Institut. (1882)

12. A Ragusa, ciutat de la regió italiana de Sicília, beata Maria Schininà, verge, que va triar una vida senzilla i humil, dedicada a curar malalts, abandonats i pobres, i va instituir les Germanes del Sagrat Cor, per a prestar ajuda a tot gènere de misèria. (1910)

13. Al llogaret de Kara-Kenpru, prop de Diyarbakir, a Turquia, beat Ignasi Maloyan, bisbe de Mardin, a Armènia, i màrtir durant el genocidi dels cristians perpetrat en aquella regió pels perseguidors de la fe. Havent refusat abraçar cap altra religió, després de consagrar el pa per a la refecció espiritual dels seus companys de captivitat, va ser afusellat juntament amb un ingent nombre de cristians, escampant la seua sang per a l'obtenció del fruit de la pau eterna. (1915)