9 de juny de 2026, dimarts X: Sant Efrem

DIMARTS DE LA SETMANA X / II

Lectura primera 1R 17,7-16

No es va buidar el pot de farina,

tal com el Senyor havia anunciat per boca d'Elies

Lectura del primer llibre dels Reis

Al cap d'un temps, el torrent d'on bevia Elies es va secar, perquè no plovia en tot el país. El Senyor li va fer arribar la seua paraula, Li  va dir: «Ves a Sarepta de Sidó i queda't allí. He donat ordes que et mantinga una viuda d'aquella ciutat».

Elies se'n va anar a Sarepta. Quan arribà a la porta del poble, va vore una viuda que arreplegava llenya. Elies la cridà i li digué: «¿Pots dur-me un un gotet d'aigua per a beure?».

Mentres anava a buscar-lo, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta'm, també, un tros de pa». Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et jure que no tinc gens de pa. Només tinc un grapat de farina i una miqueta d'oli. Ara estava arreplegant estes branquetes i anava a coure pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem, i després morirem de fam».

Elies li va dir: «No tingues por. Fes-ho tal com dius, però cou primer un panet per a mi i dona-me'l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill, perquè el Senyor, Déu d'Israel, diu: No es buidarà el pot de farina ni s'acabarà l'oli de la gerra, fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra».

Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seua família van poder menjar: no es va buidar el pot de farina ni s'acabà l'oli de la gerra, tal com el Senyor havia anunciat per boca d'Elies.

Salm responsorial 4,2-3.4-5.7-8 (R.: 7a)

Responeu quan vos invoque,

oh Déu que em feu justícia.

Eixampleu-me el cor en el perill,

compadiu-me i escolteu la meua súplica.

I vosaltres, ¿quan de temps ofendreu el meu honor,

estimareu la vanitat i buscareu l'engany?

R. Que brille damunt de nosaltres, Senyor,

la claror de la vostra mirada.

Sapiau que el Senyor ha elegit

l'home que li és fidel;

el Senyor m'escolta

sempre que l'invoque.

Temeu el Senyor i no pequeu;

reflexioneu de nit i assereneu-vos. R.

Que brille damunt de nosaltres

la claror de la vostra mirada.

El goig que m'heu posat en el cor

és més gran que el d'ells

quan han tingut bona collita de blat i de vi. R.

Al·leluia Mt 5,16

La vostra llum ha de respandir davant de la gent:

que vegen les vostres bones obres

i glorifiquen el vostre Pare del cel. 

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, ¿amb què la salaran? Ja no servix per a res més que per a tirar-la al carrer i que la xafe la gent.

Vosaltres sou la llum del món. Una ciutat dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un cresol, no el posa baix d'una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els de casa. Igualment, ha de resplandir la vostra llum davant de la gent: que vegen les vostres bones obres i glorifiquen el vostre Pare del cel».  

 

MEDITACIÓ 

 

Del papa Francesc, Àngelus, 9 de febrer de 2014 

 

Tots nosaltres, els batejats, som deixebles missioners i estem cridats a ser en el món un Evangeli vivent: amb una vida santa donarem "sabor" als diferents ambients i els defendrem de la corrupció, com ho fa la sal; i portarem la llum de Crist amb el testimoni d'una caritat genuïna. Però si nosaltres, els cristians, perdem el sabor i apaguem la nostra presència de sal i de llum, perdem l'eficàcia. ¡Quina bella missió, la de donar llum al món! És una missió que tenim nosaltres. És bella! És també molt bell conservar la llum que rebem de Jesús, custodiar-la, conservar-la. El cristià hauria de ser una persona lluminosa, que porta llum, que sempre fa llum. Una llum que no és seua, sinó que és el regal de Déu, és el regal de Jesús. I nosaltres portem esta llum. Si el cristià apaga esta llum, la seua vida no té sentit: és un cristià només de nom, que no porta la llum, una vida sense sentit. Però jo vos voldria preguntar ara: com voleu viure? Com un llum encés o com un llum apagat? Encés o apagat? Com voleu viure? [la gent respon: Encés!] Llum encés! És precisament Déu qui ens dona este llum i nosaltres el donem als altres. Llum encés! Esta és la vocació cristiana.

* * * * *

Sant Efrem, diaca i doctor de l'Església (mem. ll.)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 9 de juny

1. Sant Efrem [o Efraïm], diaca i doctor de l'Església, que primer va exercir a Nisibis, la seua pàtria, el ministeri de la predicació i l'ensenyament de la doctrina, i més tard, en envair Nisibis els perses, es va traslladar a Edessa, a Osroene, hui Turquia, on va iniciar una escola teològica amb els deixebles que l'havien seguit, en la qual va exercir el seu ministeri amb la paraula i els escrits. Va ser cèlebre per la seua austeritat de vida i la riquesa de la seua doctrina, i pels exquisits himnes que també va compondre va meréixer ser anomenat "cítara de l'Esperit Sant". (373)

2. A Roma, en la quinzena milla de la Via Nomentana, al lloc anomenat ad Arcas, sants Prim i Felicià, màrtirs. (s. inc.)

Estos dos màrtirs eren germans i varen ser decapitats per causa de la fe en Crist prop de Roma, al segle III. Al segle VII el papa Teodor feu portar les seues relíquies a l'església redona del Mont Celi, dedicada a Sant Esteve. [font: MCL, p. 1241]

3. A Nicea, ciutat de Bitínia, actual Turquia, sant Diomedes, màrtir. (s. inc.)

4. A Vernemet, a la regió d'Agen, a Aquitània, actualment França, sant Vicent, màrtir, que, segons conta la tradició, va consumar el seu propi martiri per Crist durant la celebració d'una festa pagana en honor del sol. (292)

5. A Siracusa, a la regió italiana de Sicília, sant Maximià, bisbe, a qui esmenta amb freqüència el papa sant Gregori I el Gran. (594)

6. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Columba, prevere i abat, que, natural d'Hibèrnia, hui Irlanda, i instruït en els preceptes monàstics, en la seua pàtria i finalment a Iona va fundar monestirs cèlebres per l'observança i pel cultiu de les lletres, i ja ancià, esperant el suprem dia, al peu de l'altar va reposar en el Senyor. (597)

7. A Andria, a la regió italiana de la Pulla, sant Ricard, bisbe, el qual, anglés de naixement i cèlebre pels seus mèrits, va acollir amb devoció les relíquies dels sants Erasme i Poncià. (1196)

8. A Londres, a Anglaterra, beat Robert Salt, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que en temps del rei Enric VIII, per raó de la seua fidelitat a l'Església catòlica, va ser tancat en la presó de Newport, on va morir de fam. (1537)

9. En Reritiba, al Brasil, sant Josep d'Anchieta, prevere de l'ordre de la Companyia de Jesús, el qual, nascut a les Illes Canàries, va passar quasi tota la seua vida en les missions del Brasil, on va treballar intrèpidament i amb gran zel. (1597)

Josep d'Anchieta va nàixer a San Cristóbal de la Laguna, a l'illa canària de Tenerife, el dia 19 de març de 1534. Ingressà a la Companyia de Jesús el primer de maig de 1551 a la Província de Portugal. Passats dos anys, és destinat al Brasil on, mogut per l'amor a Crist, es dedica a la formació humana i cristiana dels indígenes sota la llum de l'Evangeli, perseverant incansable en una múltiple activitat apostòlica fins a la mort. Ordenat sacerdot el 1566, fou nomenat superior de les comunitats de Sant Vicenç i de Sant Pau; i, després de deu anys, Provincial de totes les Missions brasileres, on es mostrà, durant deu anys més, com a excel·lent superior i organitzador. Josep d'Anchieta fou el primer a compondre una gramàtica de la llengua indígena; i el primer també a escriure un catecisme en la mateixa llengua. Com a missioner apostòlic va procurar per tots els mitjans la promoció dels indígenes en els aspectes humà, social i moral. Així és com va meréixer, per part dels natius, el títol d'"Apòstol del Brasil". Morí el 9 de juny de 1597 a la ciutat brasilera de Reritiba, ciutat que, en honor seu, ara porta el nom d'Anchieta. El papa Joan Pau II el va inscriure en el catàleg dels beats l'any 1980 i el papa Francesc en el dels sants el 3 d'abril de 2014. [Font: Litúrgia de les Hores: propi de la Companyia de Jesús, 2016]

10. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Josep Imbert, prevere i màrtir, de l'Orde de la Companyia de Jesús, a qui, en els temps difícils de la Revolució Francesa, el papa Pius VI va nomenar vicari apostòlic de Moulins. Va ser empresonat, pels qui odiaven l'Església, en una nau presó, on va morir a conseqüència d'una fatal malaltia que allí va contraure. (1794)

11. A Roma, beata Anna Maria Taigi, mare de família, que, víctima de la violència del seu marit, va cuidar d'ell i dels seus set fills, educant-los convenientment, i es va distingir, a més, per la seua atenció a les necessitats espirituals i materials dels pobres i dels malalts. (1837)

12. Beat Moisés Tovini (1877-1930). Sacerdot diocesà de Brescia, rector del Seminari.

13. Beat Lluís Boccardo (1861-1936). Sacerdot i fundador de les Germanes de Crist Rei.