10 de juny de 2026, dimecres X

DIMECRES DE LA SETMANA X / II

Lectura primera 1R 18,20-39

Que este poble reconega que vós sou l'únic Déu:

convertiu el seu cor

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, el rei Acab convocà tots els fills d'Israel a la muntanya del Carmel i reuní també tots els profetes de Baal. Elies es va acostar al poble i va exclamar: «¿Quant de temps continuareu amunt i avall? Si el Senyor és el Déu verdader, seguiu-lo, i si és Baal, seguiu a Baal». Com que el poble no va saber què contestar, Elies els va dir: «De tots els profetes del Senyor jo soc l'únic que he quedat, mentres que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. Porteu dos vedells; que ells en trien un, que el tallen i el posen damunt de la llenya de l'altar, però que no encenguen el foc. Jo prepararé l'altre vedell, el posaré damunt de la llenya del meu altar, sense encendre foc. Vosaltres invocareu el nom del vostre déu i jo invocaré el nom del Senyor; aquell dels dos que respondrà encenent el foc, és el Déu verdader».

El poble trobà bé la proposta i Elies digué als profetes de Baal: «Trieu un dels vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc». Ells prengueren el vedell que els van donar, el prepararen i des del matí fins al migdia estigueren invocant el nom de Baal cridant-li: «Baal, escolteu-nos!» Però no arribava cap resposta, per més que saltaven al voltant de l'altar que havien fet. A migdia, Elies es va posar a riure's d'ells i els deia: «Crideu més fort! Baal és déu, però potser ara està cavil·lós, o té faena o està fora de casa. Qui sap si dorm, però ja es despertarà». Ells bramaven tant com podien i es feien incisions amb punyals o amb llances fins que els rajava la sang. Van estar delirant des del migdia fins a l'hora de presentar l'ofrena; però no arribava cap resposta, ni els escoltava ningú.

Aleshores Elies va dir a tot el poble: «Acosteu-vos». I tots se li van acostar. Elies va refer l'altar del Senyor, que estava enderrocat. Prengué dotze pedres, per a representar les dotze tribus dels fills de Jacob, aquell Jacob a qui el Senyor havia comunicat esta paraula: «El teu nom serà Israel». Amb aquelles pedres va refer l'altar dedicat al nom del Senyor. Una vegada refet, el rodejà amb un solc com per a sembrar dos mesures de gra, va arreglar la llenya, va tallar el vedell i el posà damunt de la llenya. Després va dir a la gent: «Ompliu quatre gerres d'aigua i aboqueu-les damunt de la víctima». Quan ho hagueren fet, els va manar: «Torneu a fer-ho». Ells ho feren de nou, i els digué encara: «Feu-ho per tercera vegada». A la tercera vegada, l'aigua rajava per tots els costats i es va omplir el solc.

Ja era l'hora de presentar l'ofrena. Elies s'acostà a l'altar i va pregar així: «Senyor, Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel: Que tots, a Israel, sàpien hui que vós sou Déu a Israel i jo soc servidor vostre, i la vostra paraula m'ha manat tot açò que he fet. Escolteu-me, Senyor, escolteu-me. Que este poble reconega que vós sou l'únic Déu: convertiu el seu cor». A l'instant va caure el foc del Senyor, va consumir la víctima, la llenya, les pedres i la cendra, i va secar l'aigua del solc. En vore-ho, tot el poble es va prosternar i repetia: «¡El Senyor és l'únic Déu, el Senyor és l'únic Déu!»

Salm responsorial 15,1-2.4.5 i 8.11 (R.: 1)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Jo dic al Senyor: «Sou el meu Déu,

no hi ha felicitat en mi sense vós».

R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Multipliquen els seus ídols,

van darrere dels falsos déus.

Però jo no els oferiré més sacrificis,

ni posaré en els meus llavis els seus noms. R.

Senyor, heretat meua i calze meu,

vós m'heu triat la possessió.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, no cauré mai. R.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:

en la vostra presència, alegria plena;

al costat vostre, delícies per sempre. R.

Al·leluia Salm 24,4b.5a

Feu que aprenga, Senyor, les vostres sendes,

que camine en la vostra veritat.

Evangeli Mt 5,17-19

No vinc a abolir, sinó a donar plenitud

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«No vos penseu que he vingut a abolir els llibres de la Llei i dels Profetes. No he vingut a abolir, sinó a donar plenitud. 

Vos ho assegure: mentres duren el cel i la terra, no passarà per alt ni una lletra, ni una coma dels llibres de la Llei. Tot es complirà. 

Per tant, aquell que deixe de complir u dels manaments més menuts, i ensenye als altres a fer igual, serà tingut pel més menut en el Regne del cel; però aquell que els complixca i els ensenye a complir, serà tingut per gran en el Regne del cel».

* * * * *

Servent de Déu Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte

El 10 de juny de 1953 va nàixer Dominique de Courcelles, historiadora de les idees

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 10 de juny

1. A la població d'Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Censuri, bisbe. (s. V)

2. A París, ciutat de Nèustria, de nou a França, sant Landeric, bisbe, de qui es conta que, en temps de fam, per a atendre els pobres va alienar els ornaments de l'església, i que va edificar un hospital al costat de l'església catedral. (657)

3. A Rochester, a Anglaterra, sant Itamar, bisbe, que va ser el primer de la regió de Kent a ser elevat a l'orde episcopal, i va brillar sempre per la dignitat de la seua vida i per la seua erudició. (656)

4. A Dobrowo, a Polònia, mort de sant Bogomil, bisbe de Gniezno, que, després de renunciar a la seua seu, va portar en este lloc vida eremítica, consumat per la seua austeritat (1182)

5. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beata Diana d'Andalò, verge, la qual, superant totes les dificultats que li anteposava la seua família, va prometre davant de sant Doménec abraçar la vida claustral i va ingressar al monestir de Santa Ainés, que ella mateixa havia fundat. (1236)

6. A Treviso, en el territori de Venècia, a la Itàlia actual, beat Enric de Bozen, fuster i analfabet, que entregava als pobres tot el que tenia, i ja al final, quasi sense forces, demanava el necessari per a viure, sense deixar de compartir-ho amb els captaires (1315).

7. A la ciutat de Buda, a Hongria, trànsit del beat Joan Dominici, bisbe de Dubrovnik, que, després de la pesta negra, va restaurar l'observança regular en els convents de l'Orde de Predicadors, i enviat després, a Bohèmia i Hongria per a contindre la predicació herètica de Joan Hus, allí el va sorprendre la mort. (1419)

8. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Tomàs Green, prevere, i Gualter Pierson, monjos de la Cartoixa d'eixa ciutat, els quals, per haver-se oposat al rei Enric VIII en les seues pretensions de suprem moderador en assumptes eclesiàstics, van ser tancats en llòbrega presó, on van morir de fam i malaltia. (1537)

Cartoixans de Londres que el 18 de maig de 1537 es van negar a donar el permís al rei Enric VIII per a que fora el suprem moderador de l’Església anglesa al marge de la Catòlica romana. Tancats en una presó llòbrega, van morir de fam i malaltia el 10 de juny següent. Foren beatificats el 9 de desembre de 1886. «Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!» (Mt 5,10). [font]

9. A la ciutat de Moerzeke-els-Termonde, prop de Gant, a Bèlgica, beat Eduardo Poppe, prevere, que, en temps difícils, amb els seus escrits i la seua predicació va propagar per Flandes la formació cristiana i la devoció a l'Eucaristia. (1924)

10. Beat Eustaqui Kugler (1867- Regensburg 1946). Religiós profés de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.