DIMECRES DE LA SETMANA IX / II
Procura avivar la flama del do de Déuque portes en virtut de la imposició de les meues mansComença la segona carta de sant Pau a Timoteu
Pau, apòstol de Jesucrist per voluntat de Déu, enviat a anunciar la promesa de vida que ve per Jesucrist, a Timoteu, fill benvolgut. Et desitge la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor.
Et recorde sempre, de nit i de dia, en les meues oracions, i done gràcies a Déu, a qui adore amb consciència neta, com els meus avantpassats.
Per això et recomane que procures avivar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meues mans. L'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fortalesa, d'amor i de prudència. Per tant, no t'avergonyixques ni de donar testimoni de nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tots els treballs que hages de patir per l'Evangeli, suporta'ls amb la fortalesa que Déu ens dona.
Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no per les nostres obres, sinó per la seua pròpia voluntat, segons la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha sigut revelada amb l'aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destruït la mort i, amb l'Evangeli, ha fet resplandir la llum de la vida i de la immortalitat.
Déu m'ha fet herald, apòstol i mestre d'este Evangeli; este és el motiu dels meus patiments; però no em sent derrotat, perquè sé de qui m'he fiat i estic segur que és prou poderós per a guardar fins al darrer dia l'encàrrec que m'ha fet.
A vós, que teniu el tron en el cel,eleve els meus ulls,com els ulls de l'esclauen les mans de l'amo.R. A vós, Senyor, eleve els meus ulls.Com els ulls de l'esclavaen les mans de l'ama,tenim els ulls posats en el Senyor,el nostre Déu,esperant la seua misericòrdia. R.
Jo soc la resurrecció i la vida,diu el Senyor;els qui creuen en mi no moriran mai més.
No és Déu de morts, sinó de vius Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, s'acostaren a Jesús uns saduceus, que neguen la resurrecció; per això li proposaren este cas: «Mestre, Moisés ens va deixar escrit que si un home casat mor i deixa la dona sense fills, el seu germà es case amb la viuda, per a donar descendència al seu germà. Això eren set germans: el primer es va casar i es va morir sense descendència; el segon es va casar amb la viuda i es va morir també sense cap fill; el tercer igual, com tots els set set, però ningú va deixar descendència; i finalment, ella també va morir. Per tant, en la resurrecció, quan ressuscitaran tots ells, ¿de qui serà la dona, si va estar casada amb els set?».Jesús els va respondre: «Aneu molt errats perquè no coneixeu l'Escriptura ni el poder de Déu. De fet, quan ressuscitaran d'entre els morts, ja no es casaran, sinó que seran com els àngels en el cel. I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit en el llibre de Moisés, en el passatge de l'albarzer, que Déu li va dir: "Jo soc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob"? No és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt errats».
Sants Carles Luanga i companys, màrtirs (mem. ob.)
Memòria dels sants Carles Luanga i dotze companys*, tots ells d'edats compreses entre els catorze i els trenta anys, pertanyents a la cort de jóvens nobles o al cos de guàrdia del rei Mwanga, que com a neòfits o seguidors de la fe catòlica, per no cedir als desitjos impurs del monarca, van morir al pujol Namugongo, a Uganda, degollats o cremats vius. (1886)
Estos són els seus noms: Mbaya Tuzinde, Bru Seronuma, Jaume Buzabaliao, Kizito, Ambròs Kibuka, Mgagga, Gyavira, Aquil·les Kiwanuka, Adolf Ludigo Mkasa, Mukasa Kiriwanvu, Anatoli Kiriggwajjo i Lluc Banabakintu.
Foren canonitzats el 22 d'octubre de 1964 per sant Pau VI -en la primera visita apostòlica d'un Papa a l'Àfrica. Són fruit de la presència missionera dels Pares Blancs a Uganda que, un poc després, hagueren d'abandonar el país per la seua oposició a la venda d'esclaus. Amb els catòlics també patiren persecució i martiri alguns anglicans. Sant Carles Luanga és considerat patró de la joventut africana.
- J.M. Bausset: La beata Josefa Monrabal (2015)
- J.M. Bausset: El papa Joan XXIII (2017)
El 3 de juny de 2012 va morir a l'Alcúdia (Ribera Alta) Josep Lluís Bausset i Císcar, professor de Química i activista cívic.
- J.M. Bausset: «Josep Lluís Bausset Císcar, un maulet del País Valencià» (2021)
- Raül Castanyer: Josep Lluís Bausset i Císcar.
- J.M. Bausset: Josep Lluís Bausset, un maulet del País Valencià (2013)
- Francesc Viadel: Josep Lluís Bausset Císcar, mestre de valencianistes (2012)
Dia Mundial de la Bicicleta
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 3 de juny
2. A Cartago, hui Tunísia, sant Cecili, prevere, que va convertir a la fe en Crist a sant Cebrià. (s. III)
3. A Carcassona, a la Gàl·lia Narbonesa, actualment França, sant Hilari, considerat com a primer bisbe d'esta ciutat, i en el temps de la qual els gots van difondre l'heretgia arriana. (s. IV)
 |
| Santa Clotilde |
5. A Meung-sur-Loire, al territori d'Orleans, també a la Gàl·lia, sant Lifard, prevere, que en este lloc va portar vida solitària. (550)
6. A Anagni, a la regió italiana de Campània, santa Oliva, verge. (s. VI/VII)
7. A Glendalough, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Coemgen (o Kevin), abat, que va fundar este monestir on van viure molts monjos, dels quals va ser pare i guia. (622)
8. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Genís, bisbe de Clermont, que va rebre sepultura a l'església de l'abadia de Manglieu que ell mateix havia fundat amb l'hospici annex. (c. 650)
9. A Còrdova, a la província hispànica d'Andalusia, sant Isaac, màrtir, que, sent monjo, en temps de la dominació musulmana, portat per un impuls no humà sinó diví, va eixir del monestir de Tábanos per a presentar-se davant del jutge sarraí i parlar-li sobre la verdadera religió, raó per la qual va ser decapitat. (851)
10. A la ciutat de Lucca, a Toscana, regió de l'actual Itàlia, sant Daví, que, armeni de naiximent, va vendre tots els seus béns per a ser pelegrí per Crist, visitant els Sants Llocs i els sepulcres dels apòstols, fins que, havent emmalaltit, va descansar en el Senyor. (1051)
11. Al llogaret d'Altkirch, a la regió de Basilea, actualment Suïssa, entre el poble dels helvecis, sant Morand, monjo, oriünd de Renània, que de prevere va peregrinar a Compostel·la i, en tornar, es va fer monjo a Cluny; després va fundar el monestir on va acabar la seua intensa vida. (c. 1115)
12. A Spello, lloc d'Úmbria, a Itàlia, beat Andreu Caccioli, que, primer prevere agregat a l'Orde dels Germans Menors, va rebre l'hàbit de l'Orde de mans de sant Francesc, que el va assistir en el seu llit de mort. (1254)
13. Al cenobi de Santa Maria de Cardossa, a Lucània, també a l'actual Itàlia, sant Con, monjo, que, mitjançant la pràctica monàstica i la innocència de vida va arribar en breu temps, amb l'ajuda de Déu, a la culminació de totes les virtuts. (s. XIII)
14. A York, a Anglaterra, beat Francesc Ingleby, prevere i màrtir, alumne del Col·legi dels Anglesos de Reims, que sota la reina Isabel I, per exercir el sacerdoci en la seua pàtria, va ser condemnat a mort. (1580)
15. A Jerez, a la regió espanyola d'Andalusia, sant Joan Grande, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, insigne per la seua dedicació als captius, abandonats i marginats, qui, cuidant dels empestats durant una epidèmia, va morir en haver-se contagiat. (1600)
- J.M. Bausset: Sant Joan Grande (2015)
16. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Carles Renat Collas du Bignon, prevere de la Companyia de Sacerdots de Sant Sulpici i màrtir, rector del Seminari Menor de Bourges, que durant la Revolució Francesa, pel fet de ser sacerdot, va ser empresonat en una nau presó, on va morir a conseqüència de la malaltia que allí va contraure. (1794)
17. A la ciutat d'Au Thi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Dong, màrtir, pare de família, que va preferir patir cruels tortures abans que xafar la Creu, i va aconseguir que en el seu front s'escriguera «verdadera religió» en lloc de «falsa religió», com es pretenia, per la qual cosa va perir decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)
18. A la localitat de Bellegra, als voltants de Roma, beat Diego (Josep) Oddi, religiós de l'Orde dels Germans Menors, eximi per la seua vida d'oració i la seua senzillesa. (1919)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada