26 de juny de 2024, divendres XII

DIVENDRES DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 25,1-12

La població de Judà va ser deportada fora del seu país

Lectura del segon llibre dels Reis

L'any nové del regnat de Sedecies, el dia deu del mes que fa deu, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem amb tot el seu exèrcit, va acampar davant de la ciutat i va fer construir un mur que la rodejava. La ciutat va patir el setge fins a l'any onze del rei Sedecies. Finalment, el dia nou del mes quart, quan la fam ja s'havia apoderat de la ciutat i la gent del poble no tenia gens de pa, els enemics obriren una bretxa en la muralla de la ciutat. Tots els guerrers van fugir de nit per la porta que hi ha entre les dos muralles, davant del jardí del rei, encara que els caldeus tenien rodejada la ciutat. El rei se'n va anar pel camí de l'Arabà. Però les tropes caldees el perseguiren i l'atraparen a les planes de Jericó. Tot l'exèrcit del rei es va desbandar i els caldeus agarraren el rei i el conduïren a Riblà, on estava el rei de Babilònia, i li donaren la sentència: els fills de Sedecies foren degollats davant d'ell, i a Sedecies, li buidaren els ulls i el portaren encadenat a Babilònia.

L'any dèneu de Nabucodonosor, rei de Babilònia, el dia set del mes que fa cinc, un oficial del rei de Babilònia, Nabuzardan, comandant de la guàrdia, va entrar en Jerusalem i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. L'exèrcit dels caldeus, que anava amb el comandant de la guàrdia, va enderrocar tota la muralla de Jerusalem, i Nabuzardan, comandant de la guàrdia, va deportar tota la gent que havia quedat a la ciutat, juntament amb els desertors que s'havien passat al rei de Babilònia. Deixà només una part de la gent senzilla del país, per a que cultivara les vinyes i els camps.

Salm responsorial 136,1-2.3.4-5.6 (R.: 5a i 6a)

Vora els rius de Babilònia

paràvem i ploràvem

d'enyorança de Sió;

en els salzes que hi havia

teníem penjades les lires.

R. Si t'oblidara, Jerusalem,

que se m'apegue la llengua al paladar.

Els qui ens havien deportat

volien que cantàrem;

ens demanaven cants de festa

els qui ens havien entristit:

«Canteu-nos algun càntic de Sió». R.

¿Com podíem cantar cants del Senyor

en una terra estrangera?

Si t'oblidara, Jerusalem,

que se'm paralitze la mà dreta. R.

Que se m'apegue la llengua al paladar,

si no guardara el teu record,

si no posara Jerusalem,

per damunt dels cants de festa. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors.

Evangeli Mt 8,1-4

Si voleu, podeu deixar-me net

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va baixar de la muntanya, i el seguia molta gent. En això que se li va acostar un leprós, va caure als seus peus i li va dir: «Senyor, si voleu, podeu deixar-me net». Jesús va allargar la mà i el va tocar dient: «Sí que vullc; queda net». A l'instant va quedar net de la lepra.

Jesús li va dir: «Vigila de no dir-ho a ningú. Ves només a presentar-te al sacerdot i presenta l'ofrena que va ordenar Moisés: això els servirà de prova». 

 

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 26 de juny

Sant Pelai (o Pelagi), màrtir, que a Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, a tretze anys, per voler conservar la seua fe en Crist i la seua castedat davant dels costums deshonestos d'Abd-ar-Rahman III, califa dels musulmans, va consumar el seu gloriós martiri en ser esbocinat amb tenalles. (925)

• J.M. Bausset: Sant Pelai (2015)

2. A Roma, commemoració dels sants Joan i Pau, als quals es va dedicar una basílica al mont Celi, al Clivo di Scauro, en les propietats del senador Pammaqui. (s. IV)

3. A Trento, al territori de Venècia, també a Itàlia, sant Vigili, bisbe, que, havent rebut de sant Ambròs de Milà les insígnies de la seua comesa i una instrucció pastoral, es va esforçar per consolidar a la seua regió la tasca d'evangelització i per a extirpar a fons el que quedava d'idolatria. S'assegura que va consumar el seu martiri pel nom de Crist, colpejat a mort per hòmens cruels. (405)

4. A Nola, Lloc de la regió també italiana de Campània, sant Deodat, bisbe, successor de sant Paulí. (405)

5. Al territori de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, actual França, sant Maixent [o Majenci], abat, insigne per la seua virtut. (c. 515)

6. A Tessalònica, a la regió de Macedònia, hui Grècia, sant David, eremita, que va passar quasi huitanta anys reclòs en una xicoteta cel·la, fora dels murs de la ciutat. (c. 540)

7. Prop de Valenciennes, a Austràsia, actualment França, sants Salvi, bisbe, i el seu deixeble, que van arribar a esta regió procedents d'Alvèrnia, i van ser assassinats baix Winegard, senyor del lloc. (s. VIII)

8. A Gubbio, lloc de l'Úmbria, actual regió d'Itàlia, sant Radulf, bisbe, que es va dedicar sense descans a la predicació i va distribuir amb gran prodigalitat entre els pobres tot allò que va poder sostraure de les seues expenses domèstiques. (1064)

9. A Belley, a Savoia, actual França, sant Antelm, bisbe, monjo de la Gran Cartoixa, que va restaurar els edificis destruïts per una gran nevada. Elegit després prior, va convocar el capítol general, i designat més tard bisbe, es va distingir per la seua aplicació ferma i decidida en la correcció del clero i en la reforma dels costums. (1177)

10. En una nau ancorada enfront del port de Rochefort, també a França, beat Ramon Petiniaud de Jourgnac, prevere i màrtir, ardiaca de Llemotges, que en temps de la Revolució Francesa, per ser sacerdot, va ser empresonat en condicions atroces i, víctima de les malalties, va consumar el seu martiri. (1794)

11. A Cambrai, de nou a França, beates Magdalena Fontaine, Francesca Lanel, Teresa Fantou i Joana Gérard, verges i màrtirs, de la Companyia de Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, que durant la Revolució Francesa van ser condemnades a mort i conduïdes al suplici coronades a manera de burla amb el rosari. (1794)

12. Al territori de Qianshengzhuang, prop de la ciutat de Liushuitao, a la província de Hebei, a la Xina, sant Josep Maria Taishun, màrtir, el qual, sent metge i catequista, malgrat que durant la persecució duta a terme per la secta dels Yihetuan tots els membres de la seua família van renegar de la fe, ell va preferir donar testimoniatge de Crist escampant la seua sang. (1900)

13. Als voltants de Guadalajara, en l'estat de Jalisco, a Mèxic, sant Josep Maria Robles, prevere i màrtir, que, durant la persecució contra l'Església en temps de la Revolució Mexicana, va ser penjat d'un arbre. (1927)

14. A Treviso, a Itàlia, beat Andreu Jacint Longhin, bisbe, que, en les dificultats de la guerra, va acudir generós a les necessitats dels pròfugs i captius, i enmig de l'agitació del seu temps, amb singular sol·licitud va defendre els drets dels obrers, dels agricultors i de tots els necessitats. (1936)

15. En els boscos de Birok, prop d'Stradch, a la regió de Lviv, a Ucraïna, beats Nicolau Konrad, prevere, i Vladímir Pryjma, que, sota un règim contrari a Déu, van donar testimoniatge de l'esperança en la resurrecció de Crist, sense cap temor a la mort. (1941)

16. Al llogaret de Sykhiv, també a la regió de Lviv, a Ucraïna, beat Andreu Iscak, prevere i màrtir, que en la mateixa persecució va ser afusellat per la seua fe en Crist. (1941)

17. Beat Jaume Ghazir Haddad (Beirut, Líban 1875-1954). Sacerdot caputxí. Fundador de les Germanes Franciscanes de la Santa Creu.

18. A Roma, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, prevere, fundador de l'Opus Dei i de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu. (1975)