19 de maig de 2024, diumenge: Pentecosta

Solemnitat de Pentecosta

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Pentecosta: el fruit de l'Esperit (2024, maig 15)

Dia de Pentecosta, en el qual acaben els sagrats cinquanta dies de la Pasqua i es commemoren, juntament amb l'efusió de l'Esperit Sant sobre els deixebles a Jerusalem, els orígens de l'Església i l'inici de la missió apostòlica a totes les tribus, llengües, pobles i nacions (elog. del Martirologi Romà).

• Veni, Sancte Spiritus (seqüència del dia de Pentecosta)
• Veni, Creator Spiritus (Ràban Maur, s. IX)
• Invocació de l'Esperit Sant (Concili IV de Toledo, 633)
• Paraula del dia: Pentecosta (AVL)
• Sant Ignasi de Loiola: Eixir de mi mateix (pregària)
• Sant Ignasi de Loiola: Identificació amb Jesús (pregària)
• Avel·lí Florsi Bonet: Pentecosta, llengua i Església (2018)
• Avel·lí Flors i Bonet: Sant Agustí i Pentecosta (2009-2010)

MISSA DEL DIA / Cicle B

Lectura primera Fets 2,1-11

Tots quedaren plens de l'Esperit Sant

i començaren a parlar

Lectura dels Fets dels Apòstols

Durant la celebració de la festa de Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de repent, se sentí vindre del cel un so com si es girara un vent molt fort, i omplí tota la casa on estaven. Llavors se'ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cada u d'ells. Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia expressar-se.

Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha davall del cel.

Quan es va sentir aquell so, la gent hi va acudir i va quedar desconcertada, perquè cada u els sentia parlar en la seua pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien:

«¿No són galileus, tots estos que parlen? Per tant, ¿com és que cada u de nosaltres els sentim parlar en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i d'Àsia, de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia, tocant Cirene; hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres llengües».

Salm responsorial 103,1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34 (R.: 30)

Beneïx el Senyor, ànima meua.

Senyor, Déu meu, ¡que gran que sou!.

Que variades que són, Senyor, les vostres obres,

la terra està plena de les vostres criatures.

R. Envieu el vostre alé, Senyor,

i renoveu la vida sobre la terra.

O bé:

Al·leluia.

Si els retireu l'alé, expiren

i tornen a la pols d'on van eixir.

Quan envieu el vostre alé, renaix la creació,

i renoveu la vida sobre la terra. R.

Glòria al Senyor per sempre.

Que s'alegre el Senyor de la seua obra,

que li siga agradable el meu poema,

i jo m'alegraré en el Senyor. R.

Lectura segona Ga 5,16-25

El fruit de l'Esperit

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, deixeu-vos guiar per l'Esperit, i no cediu als desitjos de la carn. Perquè la carn és contrària a l'Esperit i l'Esperit és contrari a la carn. Hi ha una lluita entre ells, per a no deixar-vos fer allò que voldríeu. Però si vos deixeu guiar per l'Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

Està ben clar a on porten les obres de la carn: a la luxúria, a la immundícia, a la dissipació, a la idolatria, als maleficis, a les enemistats, discòrdies, recels, ràbies, baralles, divisions, sectarismes, enveges, embriagueses, orgies i coses semblants. Ja vos vaig advertir, i vos advertixc encara, que els qui obren així no podran heretar el Regne de Déu.

En canvi, el fruit de l'Esperit és l'amor, l'alegria, la pau, la paciència, l'afabilitat, la bondat, la fidelitat, la placidesa, el domini d'un mateix. Contra estes coses no hi ha Llei que valga.

Els qui són de Jesucrist han crucificat la carn amb les seues passions i els seus desitjos. Ja que l'Esperit ens dona la vida, deixem-nos guiar per l'Esperit.

Seqüència: Veni, Sancte Spiritus 

Al·leluia

Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels

i enceneu-hi la flama del vostre amor.

Evangeli Jo 15,26-27;16,12-15

L'Esperit de la veritat, vos guiarà cap a la veritat plena

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Quan vinga el Defensor, que jo vos enviaré des del Pare, l'Esperit de la veritat que procedix del Pare, ell donarà testimoni de mi. I vosaltres, que heu estat amb mi des del principi, també sereu els meus testimonis.

Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara no podeu aguantar-ne tantes. Quan vindrà ell, l'Esperit de la veritat, vos guiarà cap a la veritat plena. Ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que senta dir i vos anunciarà les coses futures.

Ell em glorificarà, perquè prendrà d'allò que és meu i vos ho anunciarà. Tot allò que és del Pare és meu; per això he dit que prendrà d'allò que és meu i vos ho anunciarà». 

 

El temps de Pasqua culmina amb l'enviament de l'Esperit Sant que ve sobre Maria i els apòstols en el cenacle, i d'esta manera la festa jueva de Pentecosta es convertix en la festa de la nova aliança de Déu amb el seu poble, no escrita en pedres, sinó en els cors per l'Esperit Sant. Va ser una experiència de foc i de vent, un foc d'amor i un vent de fortalesa i missió. Els batejats en Jesús formem un sol cos espiritual, i sabem que Jesús no ens deixa sols, sinó que ens envia sempre l'Esperit Sant, font de pau i d'alegria, on podem trobar el perdó i la gràcia.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Pregària de lloança i petició de l'Esperit.
• Missa d'À Punt: Pentecosta (Ignacio Iglesias, SJ)

Acaba el Temps Pasqual

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

* * * * *

Alcuí de York

Beats Joan de Cetina, franciscà del convent de Chelva, i Pere de Dueñas, màrtirs.

Beat Alcuí de York

Sant Francesc Coll i Guitart, prevere i fundador

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de maig

1. A Roma i al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sant Urbà I, papa, que va governar fidelment l'Església Romana durant huit anys, després del martiri de sant Calixt. (230)

2. A la mateixa ciutat, sants Parteni i Calòger, màrtirs, que van donar insigne testimoniatge de Crist en temps de l'emperador Dioclecià. (304)

3. A Arres, al territori de Nèustria, actualment França, sant Adolf, bisbe alhora d'esta ciutat i de Cambrai. (728)

4. A Canterbury, a Anglaterra, sant Dunstà, bisbe, que, com a abat de Glastonbury, va restaurar i va propagar la vida monàstica. Va ser promogut a la seu episcopal de Worcester, després a la de Londres i, finalment, a la de Canterbury, treballant sempre en totes elles per a promoure la concòrdia dels monjos i de les monges prescrita en les regles. (988)

5. A Florència, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Humiliana, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que com a esposa va suportar molts maltractaments amb una paciència i una mansuetud admirables, i després, havent enviduat, es va entregar de ple a la pregària i a les obres de caritat. (1246)

6. A Funone, prop d'Alatri, a la regió també italiana del Laci, mort de sant Pere Celestí, el qual, després d'haver abraçat la vida eremítica al territori dels Abruços, cèlebre per la seua fama de santedat i conegut pels seus miracles, va ser elegit, ja octogenari, Pontífex Romà prenent el nom de Celestí V, però abans que haguera transcorregut un sol any, va renunciar al càrrec i va preferir retirar-se de nou a la soledat. (1296)

• J.M. Bausset: Sant Pere Celestí (2015)

7. En un castell pròxim a Tréguier, a la Bretanya Menor, a França, sant Iu [o Ivó], prevere, que per l'amor de Crist va exercir la justícia sense distinció de persones, va fomentar la concòrdia, va defendre les causes dels òrfens, viudes i pobres, i va acollir en sa casa els desfavorits. (1303)

8. A Siena, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Agustí Novelli, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, conreador de la verdadera humilitat i amant de l'observança religiosa. (1310)

9. A Granada, a la regió hispànica d'Andalusia, martiri dels beats Joan Llorenç de Cetina, prevere, i Pere de Dueñas, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que van ser degollats per mà del mateix monarca, en haver anat a aquell regne musulmà a predicar a Crist. (1397)

10. A Suzuta, al Japó, beat Joan de Santo Domingo Martínez, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que per Crist va morir en la presó. (1619)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Pere Wright, prevere i màrtir, que havent abraçat la fe de l'Església catòlica i ingressat en l'Orde de la Companyia de Jesús, on va ser promogut a les ordes sagrades, en temps de la República va patir el martiri en el patíbul de Tyburn. (1651)

12. A Fucecchio, lloc de Toscana, sant Teòfil de Corte, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va propagar de manera especial les cases de retir per als frares, i va mostrar una gran devoció a la Passió del Senyor i a la Mare de Déu. (1740)

13. A Roma, sant Crispí de Viterbo, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que mentre recorria els pobles de les muntanyes per a demanar almoina, ensenyava els rudiments de la fe als llauradors. (1750)

14. En un vaixell presó enfront de Rochefort, a França, beat Joan Baptista Xavier (Joan Lluís) Loir, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, el qual, quasi octogenari, empresonat durant la Revolució Francesa per ser sacerdot, va ser trobat mort de genolls, en actitud d'orar. (1794)

15. Beat Rafael-Lluís Rafiringa (1856-Fianarantsoa, Madagascar 1919). Va nàixer a Antananarivo (Madagascar). Religiós dels Germans de les Escoles Cristianes. La seua incansable activitat missionera en la seua pròpia pàtria va ser posada en relleu durant dos guerres, la de 1883 i la de 1895. Expulsats en eixos anys de l'illa tots els missioners, va saber afrontar amb valentia i èxit la difícil situació. Per la seua notable activitat literària va ser nomenat membre de l'Acadèmia malgaixa.

16. A Cartagena de Nova Granada, a Colòmbia, beata Maria Bernarda (Verena) Bütler, verge, que, d'origen suís, va fundar l'Institut de Germanes Missioneres Franciscanes de Maria Auxiliadora. (1924)

17. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Josep Czempiel, prevere i màrtir, el qual, natural de Polònia, en temps de guerra va perir en la cambra de gas, associat al sacrifici de Crist. (1942)

18. Beata Pina Suriano (Partinico, Palerm, Itàlia 1915-1950). Laica, catequista i membre de l'Acció Catòlica.

19. Beata Elzbieta (Róża) Czacka (1876-Laski, Polònia 1961). Religiosa polonesa, que va fundar les Germanes Franciscanes Serventes de la Creu. Cega després de complir 22 anys; va adaptar la fonètica polonesa a l'alfabet Braille que va acabar sent obligatori en totes les escoles per a cecs des de 1934. En 1950 es va retirar del seu càrrec de superiora general del seu orde (havia ocupat el càrrec des de vora 1923) a causa de la deterioració de la seua salut.