20 d'octubre de 2025, dilluns XXIX

  • Enric Benavent, arquebisbe de València: Dilexit te (I) (2025, octubre 15)

DILLUNS DE LA SETMANA XXIX / I


Lectura primera Rm 4,20-25

L'Escriptura ho diu també per a nosaltres:
Déu ens havia de tindre en compte la fe

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, Abraham, davant de la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que el va enfortir la fe i donà glòria a Déu. Estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promés.
Per això també està escrit: «El Senyor li ho comptà com a justícia». I si es va escriure «li ho comptà», no va ser només per a ell, sinó també per a nosaltres, a qui Déu tindrà en compte la fe: nosaltres, que creiem en aquell que va ressuscitar d'entre els morts, Jesús, Senyor nostre, que fou entregat per a perdonar-nos els pecats, i ressuscitat per a fer-nos justs.

Salm responsorial Lc 1,69-70.71-73-74-75 (R.: 68)

El Senyor ha suscitat un salvador poderós
en la casa de David, el seu servent,
com ho havia anunciat, de temps antic,
per boca dels seus sants profetes.

R. Beneït siga el Senyor, Déu d'Israel,
ha visitat el seu poble i l'ha redimit.

És la salvació que ens desliiura dels enemics,
de les mans dels qui ens volen mal,
per fer manifest l'amor als nostres pares,
i el record de l'aliança santa
que jurà al nostre pare Abraham. R.

Prometent concedir-nos que, sense por,
lliures dels enemics, li donem culte
amb santedat i justícia tots els nostres dies. R.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Lc 12,13-21

Tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, un d'entre la gent digué a Jesús: «Mestre, ordeneu al meu germà que es partixca l'herència amb mi». Jesús li contestà: «Home, ¿qui m'ha nomenat a mi jutge o partidor vostre?». I, dirigint-se a tots, va afegir: «Mireu, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nade en l'abundància, la vida d'un home no depén dels seus béns». 
I els ho explicà amb una paràbola: «A un home ric, la terra li va donar molt. Ell cavil·lava: "¿Què faré si no tinc on guardar tanta collita?" I es va dir: "Ja sé què he de fer: tiraré a terra els graners, i en construiré de més grans, on puga guardar tot el blat i les altres collites. Després podré dir-me a mi mateix: Tens un bon rebals per a molts anys: reposa, menja, beu i passa-t'ho bé". Però Déu li digué: "Insensat, esta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?" Açò passa al qui reunix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu». 
 
* * * * *

Santa Íria

Festa de la Mare de Déu Pobra a Xaló

Santa Íria, o Irene de Tomar, o Irene de Portugal.

Irene era una jove noble de Nebància (Portugal). Era tan bonica com pietosa i un jove se'n va enamorar i li va demanar que es casara amb ell, però ella li va dir que havia fet vot de virginitat. El jove ho va haver d'acceptar, però poc temps després, un mestre d'Irene que havia intentat seduir-la i havia estat rebutjat per la xica, va córrer a explicar al jove que Irene aviat seria mare, i este, boig de ràbia, la va matar i va llançar el seu cos al riu. La van trobar a la vora del riu Tajo, davant la vila d'Scalabis, que des d'aleshores s'anomena Santarem (derivació popular de santa Irene). Esta santa és molt estimada a Portugal i a Espanya. [font
 

Martirologi Romà


1. Commemoració de sant Corneli, centurió, que a la ciutat de Cesarea de Palestina, actualment a Israel, va ser batejat per l'apòstol sant Pere, com a primícia de l'Església dels gentils. (s. I)

2. A Agen, a Aquitània, hui França, sant Caprasi, màrtir(c. 303)

3. A Aussonce, a la regió de Reims, a Nèustria, també la França actual, sant Sindulf, eremita, que va triar la vida solitària, solament conegut per Déu. (c. 600)

4. A Salzburg, a Baviera, a Àustria actualment, sant Vital [o Vidal], bisbe, el qual, originari d'Hibèrnia, va ser deixeble de sant Rupert, company en els seus viatges i imitador dels seus treballs i vigílies, i, elegit successor seu, va convertir a la fe de Crist la població de Pinzgau. (c. 730)

5. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Andreu, anomenat "in Crisi" o "Calibita", monjo i màrtir, el qual, nascut a l'illa de Creta, per defensar el culte de les santes imatges, en temps de l'emperador Constantí Coprònim va ser flagel·lat, torturat fins a la mort i llançat des de l'alt de la muralla. (767)

6. Prop de Troyes, al costat del Sena, a la Gàl·lia, actual França, sant Aderald, ardiaca, que amb les seues paraules i els seus exemples va il·lustrar la regla canonical, fins i tot durant el seu empresonament entre els sarraïns en Terra Santa. (c. 1002)

7. A Savigny, a Normandia, també França actualment, santa Adelina, primera abadessa del monestir de Mortain, que va fundar amb l'ajuda de sant Vital, el seu germà. (c. 1125)

Beat Jaume Kern
8. En Lviv, població de Rutènia, a l'actual Ucraïna, beat Jaume Strepa, bisbe de Halyc, de l'Orde dels Germans Menors, il·lustre per la seua sol·licitud pastoral i per les seues virtuts apostòliques. (1409)

9. A Treviso, a Itàlia, santa Maria Bertila (Anna Francesca) Boscardin, verge de la Congregació de Germanes de Santa Dorotea dels Sagrats Cors, que en el seu treball en un hospital es va mostrar sol·lícita per la salut corporal i espiritual dels malalts. (1922)

10. A Viena, a Àustria, beat Jaume (Francesc Alexandre) Kern, prevere de l'Orde Premonstratenc, que, mobilitzat durant la guerra, va ser ferit en combat i, més tard es va entregar al ministeri pastoral. Afectat per una llarga i penosa malaltia, la va suportar amb admirable fortalesa d'ànim. (1924)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

21 d'octubre de 2025, dimarts XXIX

DIMARTS DE LA SETMANA XXIX / I Lectura primera Rm 5,12.15b.17-19.20b-21 Si pel pecat d'un sol home va imperar la mort, amb més motiu enc...

entrades populars