11 d'octubre de 2025, dissabte XXVII: Sant Joan XXIII

DISSABTE DE LA SETMANA XXVII / I

Sant Joan XXIII

Lectura primera Jl 4,12-21

Feu córrer la falç, que ja és el temps de la sega

Lectura de la profecia de Joel

Açò diu el Senyor:

«Que es desvetlen tots els pobles

i pugen a la vall de Josafat:

allà m'assentaré per a jutjar

tots els pobles de la redor.

Feu córrer la falç,

ja és el temps de la sega;

xafeu els raïms,

que el trull n'està ple;

les tines sobreïxen

de tanta maldat.

Multituds i multituds

a la vall de la Sentència,

perquè, a la vall de la Sentència,

el dia del Senyor està prop.

El sol i la lluna s'han enfosquit,

les estrelles han apagat la seua llum.

El Senyor rugix des de Sió,

brama des de Jerusalem;

el cel i la terra s'estremixen,

però el Senyor és un refugi per al seu poble,

una ciutadella on s'emparen els fills d'Israel.

Ara sabreu que jo soc el Senyor, el vostre Déu,

que jo habite a Sió, la muntanya santa.

Jerusalem serà una ciutat santa,

no la profanaran mai més els estrangers.

Aquell dia les muntanyes 

destil·laran vi nou,

i rajarà llet dels tossals;

tots els rius de Judà

portaran aigua

i del temple del Senyor naixerà una font

que regarà la vall de les Acàcies.

Egipte quedarà desolat,

Edom serà una estepa deserta

per les violències comeses contra els fills de Judà,

per la sang innocent que han escampat en el país. 

Però Judà sempre serà habitat,

i Jerusalem de generació en generació.

I als qui han escampat la seua sang

no els deixaré sense castic,

i el Senyor residirà a Sió».

Salm responsorial 96,1-2.5-6.11-12 (R.: 12a)

El Senyor és rei: la terra ho celebra,

se n'alegren totes les illes.

Foscor i núvols el rodegen,

dret i justícia sostenen el seu tron.

R. Justos, alegreu-vos en el Senyor.

Es desfan com cera les muntanyes

davant del Senyor de tota la terra.

El cel proclama la seua justícia,

i tots els pobles contemplen la seua glòria. R.

Apunta la llum per al just,

i l'alegria per als rectes de cor.

Justos, alegreu-vos en el Senyor

i commemoreu la seua santedat. R.

Al·leluia Lc 11,28

Feliços els qui escolten la paraula de Déu

i la guarden.

Evangeli Lc 11,27-28

Felices les entranyes que vos van dur.

Millor encara: feliços els qui escolten la paraula de Déu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, mentres Jesús parlava, una dona va cridar entre la gent: «Felices les entranyes que vos van dur i els pits que vos van criar». Però ell va replicar: «Millor encara: feliços els qui escolten la paraula de Déu i la guarden»

* * * * *

Sant Joan XXIII, papa

Sant Joan XXIII, papa

Sant Joan XXIII, papa, la vida i l'activitat del qual van estar plenes d'una humanitat singular i es va esforçar a manifestar la caritat cristiana cap a tots, treballant per la unió fraterna dels pobles. Sol·lícit per l'eficàcia pastoral de l'Església de Crist en tota la terra, va convocar el Concili Ecumènic Vaticà II (1963). Canonitzat el 27 d'abril de 2014.

• J.M. Bausset: El papa Joan XXIII (2013)
• J.M. Bausset: El papa Joan XXIII (2014)

Sant Joan XXIII, papa (mem. ll.), cotitular d'una església parroquial d'Alcoi.

• Textos propis per a la missa i per a la litúrgia de les hores.

Santa Soledat Torres Acosta, verge

Santa Maria Soledat (Manuela) Torres Acosta va demostrar des de la seua joventut gran sol·licitud cap als malalts pobres, als quals va atendre amb total abnegació, especialment en fundar la Congregació de les Serventes de Maria, Ministres dels Malalts. Va morir a Madrid en 1887. (mem. ll.)

• J.M. Bausset: Santa Soledat Torres Acosta (2015)

Aniversari del naiximent de François Mauriac (1885)

• François Mauriac: Molt més pròxims com més allunyats de l'Església (1962)

Aniversari de l'obertura del concili Vaticà II (1963)

Santoral

Commemoració de sant Felip, u dels set diaques elegits pels apòstols, que va convertir els samaritans a la fe en Crist, va batejar l'eunuc de Candace, que era la reina dels etíops, i va evangelitzar totes les ciutats per les quals passava fins a arribar a Cesarea de Palestina, actual Israel, on, segons la tradició, va descansar en el Senyor. (s. I)

Sants Tarac, Probe i Andrònic, màrtirs, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, van perdre la vida per confessar a Crist. († Anazarb, lloc de Cilícia, hui Turquia, c. 304)

Commemoració dels sants Nicasi, Quirí, Scubícol i Piència, màrtirs. († A la regió de Vexin, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, s. inc.)

Sant Santí, bisbe, que, segons es creu, va ser el primer a predicar l'Evangeli en esta ciutat. († Verdun, també a la Gàl·lia, s. IV)

Commemoració de sant Sàrmata, abat a la regió de la Tebaida, a Egipte, que, sent deixeble de sant Antoni, va rebre la mort a les mans dels sarraïns. († 357)

Sant Fermí, bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va ensenyar al seu poble el camí de la veritat. († Usés, lloc de la Gàl·lia Narbonense, actual França, c. 552)

Sant Cànic d'Irlanda, abat del monestir d'Achadh Bhó, hui Aghaboe, un dels molts que va fundar. († regió d'Ossory, a Hibèrnia, hui Irlanda, 599)

Mort de sant Anastasi, prevere, subdelegat de l'Església Romana i company en la confessió de la fe catòlica i en el desterrament de sant Màxim el Confessor, que va entregar el seu esperit a Déu mentre pronunciava en la celebració de la santa Sinaxi: «El sant per als sants». († Prop de la fortalesa de Schemaris, hui Tzager, a les muntanyes georgianes del Caucas, 666)

Sant Gumar, que sent militar, però devot de Déu, amb els seus béns va construir un oratori, on a la seua mort va ser enterrat. († Lier, lloc de Brabant, actual França, c. 775)

Sant Brunó, bisbe, que, sent germà de l'emperador Otó I, va rebre conjuntament el govern de Lotaríngia i la funció episcopal, i va dur a terme la seua missió sacerdotal amb gran fidelitat, mostrant alhora la seua gran magnanimitat com a príncep. († Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germania, hui Alemanya, 965)

Sant Gaudenci o Radzim, bisbe, germà segons la carn i segons l'esperit, de sant Adalbert, bisbe de Praga, company fidel seu en els treballs, testimoni del seu martiri i cocaptiu també en els empresonaments patits. († Gniezno, ciutat de Polònia, c. 1011)

Commemoració de sant Meinhard de Holstein, bisbe, que, sent monjo a Germània, ja ancià va decidir dirigir-se a Livònia per a evangelitzar eixe poble. Allí va construir l'església d'Üxkül, de la qual va ser ordenat bisbe, i va posar així els fonaments de la fe cristiana en aquella regió. († Riga, a Letònia, al costat de la mar Bàltica, 1196)

Beat Jaume d'Ulm Griesinger, religiós de l'Orde de Predicadors, el qual, encara que analfabet, era molt bon pintor de vidrieres, i va donar exemple de constant treball i oració. († Bolonya, població d'Emília-Romanya, a Itàlia, 1491)

Mort de sant Alexandre Sauli, que va ser primer bisbe d'Aleria, a l'illa de Còrsega, i després de Pavia, i va formar part de la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau, on va treballar amb gran caritat en favor dels pobres. († Calosso d'Asti, a la regió també italiana del Piemont, 1592)

Sant Pere Le Tuy, prevere i màrtir, que per la seua fe en Crist, va ser decapitat en temps de l'emperador Minh Mang. († Hanoi, població de Tonquín, hui Vietnam, 1833)

Beat Àngel Ramos Velázquez, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir. († Barcelona, 1936)