25 d'octubre de 2025, dissabte XXIX

DISSABTE DE LA SETMANA XXIX / I

Oració col·lecta

Déu omnipotent, concediu als vostres fidels, 

que confien en la protecció de la santíssima Verge Maria, 

que, per la seua intercessió, 

siguen alliberats de qualsevol mal en la terra 

i arriben al goig etern del cel.

Lectura primera Rm 8,1-11

L'Esperit d'aquell que va ressuscitar a Jesús d'entre els morts

habita en vosaltres

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, ara ja no pesa cap condemna sobre els qui viuen en Crist Jesús, perquè la llei de l'Esperit, que dona la vida en Jesucrist, t'ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. La Llei era impotent, a causa de la debilitat de la carn, però Déu envià el seu Fill en una carn com la dels hòmens pecadors i, oferint-lo en sacrifici pel pecat, condemnà el pecat de l'home perquè la justícia que la Llei exigia es complixca en nosaltres, que ja no vivim segons la carn sinó segons l'Esperit.

Els qui viuen segons la carn s'interessen només per les coses de la carn, i els qui viuen segons l'esperit s'interessen per les coses de l'esperit. La manera de pensar de la carn porta a la mort, mentres que la de l'esperitu du a la vida i a la pau. És que la manera de pensar de la carn obliga a enemistar-se amb Déu, ja que no vol ni pot sotmetre's a la seua Llei. Per això els qui viuen segons la carn no poden agradar a Déu; però vosaltres no viviu segons la carn sinó segons l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en el vostre interior. I si algú de vosaltres no té l’Esperit de Crist, no és de Crist, però si Crist està en vosaltres, encara que el cos haja de morir per culpa del pecat, com que esteu justificats, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar a Jesús d’entre els morts, el mateix que va ressuscitar a Crist d’entre els morts donarà vida als vostres cossos mortals gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres.

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: cf. 6)

És del Senyor la terra i tot el que l'ompli,

el món i tots els qui l'habiten.

Li ha posat els fonaments en els mars,

l'ha assentat en les aigües abismals.

R. Eixe és el poble que vos busca,

que ve a la vostra presència, Senyor.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?

¿Qui pot estar en el seu temple sant?

El qui té el cor net i  les mans innocents,

que no confia en els déus falsos. R.

Serà beneït pel Senyor,

li farà justícia el Déu que salva.

Eixe és el poble que el busca,

que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.

Al·leluia Ez 33,11

Diu el Senyor:

No em complau la mort del pecador,

sinó que es convertixca i vixca.

Evangeli Lc 13,1-9

Si no vos convertiu, tots acabareu malament

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

Per aquell temps, alguns dels presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia mesclat la sang d'ells amb la de les víctimes que oferien. Jesús els respongué: «¿Penseu que aquells galileus acabaren així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Vos dic que no: i si no vos convertiu, tots acabareu igual. I aquells díhuit que moriren quan els caigué damunt la torre de Siloé, ¿penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Vos assegure que no: si no vos convertiu, tots acabareu igual». I va afegir esta paràbola: «Un home tenia una figuera en la vinya, va anar a buscar fruit i no n'hi trobà. En vore això, digué al qui li portava la vinya: "Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d'esta figuera i no en trobe. Talla-la. ¿Per què ha d'ocupar terra inútilment?" Ell li contestà: "Senyor, deixeu-la encara enguany; entretant jo la cavaré i li tiraré fem, a vore si dona fruit d'ara en avant; si no, feu-la tallar"».

* * * * *

Beats Recared Centelles, Isidor Bover, Josep Pasqual Carda, Josep Maria Peris i companys, preveres i màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de Sogorb-Castelló).

Martirologi Romà

1. A Roma, a la catacumda de Trasó, de la via Salària Nova, sants Crisant i Daria, màrtirs, als quals va dedicar les seues lloances el papa sant Damas. (c. 253)

2. A Soissons, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, sants Crispí i Crispinià, màrtirs. (c. s. III) Patrons dels sabaters.

3. A Florència, a la Toscana, sant Miniat, soldat i màrtir. (c. s. III)

4. A Perigús [Périgeux], d'Aquitània, França actualment, sant Front [o Frontó], considerat com el primer anunciador de l'Evangeli en esta ciutat. (c. s. III)

5. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sants Martiri, subdiaca, i Marcià, cantor, que en temps de l'emperador Constanci, van ser assassinats pels arrians. (c. 351)

6. A Brescia, al territori de Venècia, actualment a Itàlia, sant Gaudenci, bisbe, que, ordenat per sant Ambrosi, es va distingir entre els prelats de l'època per la seua doctrina i les seues virtuts, va ensenyar al seu poble de paraula i amb els seus escrits, i va construir una basílica a la qual va anomenar "Concili dels Sants". (c. 410)

7. A la regió de Gavaldà [Gévaudan], a la Gàl·lia, hui França, sant Hilari, bisbe de Javols. (s. VI)

8. A la redor de Segòvia, sant Fructe, que va portar vida eremítica al costat d'una muntanya escarpada. (c. 715)

9. A Pécs, a Hongria, sant Maur [o Maurici], bisbe, home de sòlida formació eclesiàstica, que va ser monjo i abat del monestir de Sant Martí de Pannonhalma. (1070)

Teresa Ferragud i filles, màrtirs

10. A Vic, a Catalunya, sant Bernat Calbó, bisbe, qui va renunciar a l'ofici de jutge per a professar com a monjo cistercenc. Va ser abat del monestir de Santes Creus i, més tard, va resultar elegit per a la seu de Vic, promovent sempre la verdadera doctrina. (1243)

11. A Borgo Sant'Antonio, lloc del Piemont, a la Itàlia actual, mort del beat Tadeu Mac Cárthaigh, bisbe de Cork i Cloyne, a Irlanda, el qual, víctima de les enveges dels poderosos, va haver d'eixir del seu país, i de viatge cap a Roma va descansar en el Senyor. (1492)

12. A Nules, beat valencià Recared Centelles Abad, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir. (1936)

13. Beates Maria Teresa Ferragud i Roig i les seues filles Vicenta (Maria de Jesús), Joaquima (Maria Verònica), Maria Felicitat, clarisses caputxines, i Ramona Masià i Ferragud (Josepa de la Purificació), agostina descalça, màrtirs valencianes (memòria a Algemesí). (1936)

14. Beat Carles Gnocchi (1902- Milà 1956). Sacerdot diocesà, capellà militar, fundador de l'Obra Pro Juventute, hui Fundació Don Gnocchi, amb la finalitat d'assistir les víctimes de la guerra i pal·liar els seus sofriments.