DIUMENGE XXIX / Cicle C
Mentres Moisès mantenia les mans alçades, guanyava IsraelLectura del llibre de l'ÈxodeEn aquells dies, els amalequites vingueren a Refidim per a atacar Israel. Moisés digué a Josué: «Tria uns quants hòmens que ens defenguen i ves demà a lluitar contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt de la muntanya amb el bastó de Déu en la mà». Josué va fer com li havia dit Moisés i va atacar els amalequites. Mentrestant, Moisés, Aaron i Hur havien pujat dalt de la muntanya. Si Moisés mantenia les mans alçades, guanyava Israel; però, si les abaixava, guanyaven els amalequites. Quan a Moisés començaven a pesar-li les mans, li van acostar una pedra, i ell s’hi va assentar. Aaron i Hur, un a cada banda, li sostenien les mans. Així les mantingué fermes fins a la posta del sol. Josué va desfer la tropa amalequita i els passà a tall d’espasa.
Salm responsorial 120,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)
Alce els ulls a les muntanyes:¿d'on em vindrà l'ajuda?L'ajuda em vindrà del Senyor,que ha fet el cel i la terra.R. L'ajuda em vindrà del Senyor,que ha fet el cel i la terra.O bé:Al·leluia.Que no deixe esvarar el teu peu,el teu guardià no dorm.No dorm i sempre vetlael guardià d'Israel. R.El Senyor, el teu guardià,el Senyor, la teua ombra,està al teu costat.De dia el sol no et farà mal,ni la lluna de nit. R.El Senyor et guarda de tot mal,et guarda la vida.El Senyor et guarda quan vas i quan tornes,ara i per tots els segles. R.
Lectura segona 2Tm 3,14-4,2
Que l'home de Déu siga complet i preparat per a tota obra bonaLectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, tu persevera en el que has aprés i has acceptat fermament, sabent de qui ho has aprés. Des de ben menut coneixes les Sagrades Escriptures, que tenen el poder de donar-te la saviesa que du a la salvació gràcies a la fe en Jesucrist. Tota l’Escriptura està inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé, a fi que l’home de Déu siga complet i preparat per a tota obra bona. Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de jutjar els vius i els morts, i pensant en la seua manifestació i en el seu regne, et conjure que proclames la paraula de Déu, insistix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, reprén, interpel·la, exhorta, com un mestre que té molta paciència i sap ensenyar.
Al·leluia He 4,12
La paraula de Déu és viva i eficaç,i discernix les intencions i els pensaments del cor.
Evangeli Lc 18,1-8
Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de nit i de diaLectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús va contar als deixebles una paràbola sobre la necessitat de pregar sempre i sense desanimar-se:
«En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones. En la mateixa ciutat hi havia una viuda que anava a buscar-lo sovint i li deia: “Feu-me justícia contra el meu adversari”. Durant molt de temps el jutge no li feia cas, però al remat va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració a les persones, però esta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; i que no vinga ací a molestar-me més”».
I el Senyor afegí: «Ja veeu què diu este jutge injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que s’aclamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Vos assegure que els farà justícia molt prompte. Però el Fill de l’home, quan vinga, ¿trobarà fe en la terra?»
A. L'oració a Déu, especialment la de petició, ha d'estar basada en la màxima confiança en Déu: «Jo vos invoque perquè vós em responeu, Déu meu; inclineu l'oïda i escolteu les meues paraules. Guardeu-me com a les ninetes dels vostres ulls, a l'ombra de les vostres ales amagueu-me» (ant. d'entrada). Però moltes vegades ens desanimem perquè sembla que Déu no ens escolta. Per això hem de sentir amb atenció l'Ev. de hui, en el qual el Senyor ens diu que hem de pregar sempre i sense desanimar-nos. Però moltes vegades ens falta la fe, i seran ella i la confiança en Déu les que ens ajudaran a pregar sempre, sobretot quan tenim per mediador no ja a Moisés (cf. 1 lect.) sinó a Jesucrist, sabent que Ell ens guarda de tot mal ara i per tots els segles (cf. salm resp.). Demanem-li cada dia que augmente la nostra fe.
B. L'oració és l'altra cara de la fe, perquè sense oració insistent i constant no hi ha fe. Una oració que clama a Déu des de la nostra vida, des del que som i sentim, amb humilitat i pobresa, sentint-nos necessitats. Sempre en camí, i sempre buscant a Déu. Ningú pot jutjar l'oració d'un altre, i hi ha oracions que només Déu sent i ell respondrà amb justícia i misericòrdia. Hi ha qui busca cada dia enmig de molts patiments, propis i aliens. L'oració és un exercici d'inconformisme i d'encontre amb nosaltres mateixos en veritat i amor. En l'oració expressem la nostra verdadera humanitat.
- Missa d'À Punt: Pregar com la viuda insistent.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Joan Sifre: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Dilexit te (I) (2025, octubre 15)
- Papa Lleó XIV: Missatge per a la XCIX Jornada Mundial de les Missions (2025)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Dia del Domund (2025)
- Parròquia Maria Auxiliadora d'Algemesí: Guió per a la missa del Dia del Domund (2025)
- Estampa i pregària 2025.
Memòries del dia
 |
| Sant Pere d'Alcàntara |
Sant Pere d'Alcàntara (Alcàntara 1499 - Arenas de San Pedro 1562), prevere de l'Orde dels Germans Menors, adornat amb el do de consell i de vida penitent i austera, va reformar la disciplina regular en els convents de l'Orde a Espanya; fou conseller de santa Teresa de Jesús en l'obra reformadora de l'Orde dels Carmelites.
Sants Joan de Brébeuf, Isaac Jogues, preveres i els seus companys, màrtirs
Recordem els huit màrtirs francesos de la Companyia de Jesús, lliurats a una duríssima tasca missionera entre els hurons. Cinc d'ells van sofrir coratjosament un martiri despietat a l'actual Canadà: són els preveres Joan de Brébeuf († 16 de març de 1649), Antoni Daniel († 4 de juliol de 1648), Gabriel Lalemant († 17 de març de 1649), Carles Garnier († 7 de desembre de 1649) i Nadal Chabanel († 8 de desembre de 1649). Els altres tres: el prevere Isaac Jogues († 18 d'octubre de 1646) i els coadjutors René Goupil († 29 de setembre de 1642) i Joan de la Lande († 19 d'octubre de 1646) van oferir el suprem sacrifici amb heroica fortalesa a l'actual territori dels Estats Units d'Amèrica del Nord. Tots van ser canonitzats per Pius XI l'any 1930.
- J.M. Bausset: Sant Joan Brébeuf i els màrtirs del Canadà (2015)
- Sant Pau de la Creu, prevere, que des de la seua joventut va destacar per la seua vida penitent, el seu zel ardent i la seua singular caritat cap a Crist crucificat, al qual veia en els pobres i malalts. Va fundar la Congregació dels Clergues Regulars de la Creu i de la Passió de Jesucrist, i va passar a la glòria el dia 18 d'octubre. (1775)
- J.M. Bausset: Sant Pau de la Creu (2015)
Martirologi Romà
Commemoració de sant Joel, profeta, que va anunciar el dia gran del Senyor i el misteri de l'efusió de l'Esperit sobre tota criatura, la qual cosa Déu va tindre a bé fer arribar al seu ple compliment en la persona de Crist el dia de Pentecosta. (s. IV a. C.)
A Roma, commemoració dels sants Ptolemeu, Luci [o Lluci] i un altre company, que, tal com relata sant Justí, sent cristians honestos, per haver représ els costums llicenciosos i la injustícia en les sentències, van ser condemnats a mort en temps de l'emperador Antoní Pius i el prefecte Quint Lol·li Urbic. (c. 160)
A Òstia Tiberina, a l'actual regió del Laci, a Itàlia, sant Asteri, màrtir. (c. s. III)
Prop de Sens, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, commemoració dels sants Sabinià i Potencià, considerats com els dos primers pastors d'esta ciutat que van completar la seua confessió de fe amb el martiri. (c. s. IV)
En terres d'Egipte, sant Var, soldat, que sota l'emperador Maximià, en visitar i ajudar a sis sants eremites empresonats, sabent que un seté havia mort en el desert, es va oferir a ocupar el seu lloc, i al costat d'ells, després de diversos i cruels turments, va adquirir la palma del martiri. (307)
A Auloron, al costat dels Pirineus, a Aquitània, actual França, commemoració de sant Grat, bisbe, que en temps d'Alaric, rei arrià dels gots, va participar en el Concili d'Agde, per a restaurar l'Església en eixa regió de la Gàl·lia. (c. 506)
Al territori de la Bretanya Menor, també a França, sant Etbí, monjo, que va portar vida solitària. (s. VI)
A Cavalhon, a Provença, de nou a l'actual França, sant Verà del Gavaldà, bisbe, que gaudia de gran autoritat, sobretot per les curacions de malalts. (s. VI)
A Evreux, a la Gàl·lia, també França actualment, sant Aquilini, bisbe, qui, segons la tradició, era soldat i que practicava bones obres; amb el consentiment de la seua esposa, va fer vot de continència i va ser elegit bisbe. (c. 690)
A Oxford, a Anglaterra, santa Fridesvida, verge, que, sent d'estirp règia, va ser elegida abadessa d'un monestir doble de monjos i de monges. (1257)
A Biville, prop de Cherbourg, a la regió francesa de Normandia, beat Tomàs Hélye, prevere, que passava els dies en l'exercici del seu ministeri i dedicava les nits a l'oració i a la penitència. (1595)
 |
| Sant Felip Howard |
A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Lluc Alfons Gordo, prevere, i Mateu Kohioye, religiós, els dos de l'Orde de Predicadors. El primer va treballar abans a les Illes Filipines i va passar després al Japó, on va ser fervent ministre de l'Evangeli durant deu anys, i el segon, de díhuit anys, va ser el seu company per a propagar i testimoniar la fe cristiana. (1634)
A Langeac, al costat del riu Allier, a França, beata Agnés [o Ainés] de Jesús Galand, verge de l'Orde de Predicadors, que, sent priora del seu monestir, es va distingir pel seu ardent amor cap a Jesucrist i la seua preocupació pel bé de l'Església, oferint contínues oracions i penitències pels seus pastors. (1634)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada