23 d'octubre de 2025, dijous XXIX

DIJOUS DE LA SETMANA XXIX / I

Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern, 

ensenyeu-nos a ser sempre generosos amb vós 

i feu que servim de tot cor la vostra majestat.

Lectura primera Rm 6,19-23

Ara, alliberats de l'esclavitud del pecat,

esteu al servici de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, vos parle amb comparacions humanes perquè sou dèbils. Abans vos havíeu posat al servici de la impuresa i de la injustícia, i portàveu una vida apartada del bé; ara poseu-vos al servici de la justícia i porteu una vida santa.

Quan éreu esclaus del pecat, vos trobàveu al marge d'esta justícia. Però ¿quin fruit collíeu d'aquella vida? Ara vos n'avergonyiu, perquè portava a la mort.

En canvi ara, alliberats de l'esclavitud del pecat i posats al servici de Déu, en colliu el fruit d'una vida santa, que vos portarà a la vida eterna. Perquè la paga del pecat és la mort, mentres que el regal que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida per sempre.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els arrogants,

sinó que es complau en la llei del Senyor:

la medita nit i dia.

R. Feliç aquell que confia en el Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

no li cauen les fulles,

tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda el camí del just,

però el del malvat, acaba malament. R.

Al·leluia Fl 3,8-9

M'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria

a canvi de guanyar a Crist i de viure unit a ell.

Evangeli Lc 12,49-53

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra, i ¡com voldria que ja estiguera encesa! He de rebre un baptisme, i ¡com desitge que això es complixca! ¿Vos penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Vos dic que no, divisió i res més; perquè d'ara en avant una família de cinc estarà dividida: tres contra dos, i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra». 

 

* * * * *

Sant Joan de Capestrano

Sant Joan de Capestrano, prevere (mem. ll.)

Fem memòria hui de sant Joan de Capestrano, prevere de l'Orde de Germans Menors, que va nàixer a Capestrano, Itàlia, l'any 1386. Va treballar amb constància en la formació del clero, va estar al servici de la fe i dels costums catòlics en quasi tot Europa, i amb la seua determinació va mantindre el fervor del poble fidel, defenent també la llibertat dels cristians enfront del perill d'invasió dels turcs. Va morir a Hongria l'any 1456.

• J.M. Bausset: Sant Joan de Capestrano (2015)

Martirologi Romà

2. Prop de Cadis, sants Servand i Germà, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià. (s. IV)

3. A Pèrsia, actual Iraq, els sants màrtirs Joan, bisbe, i Jaume, prevere, que van ser empresonats durant el regnat de Sapor [o Xapur] II i al cap d'un any van consumar la seua lluita morts a espasa. (344)

4. A Antioquia de Síria, sant Teodoret, prevere i màrtir, que, segons narra la tradició, va ser capturat per Julià l'Apòstata, regent d'Orient i, per persistir en la confessió de la fe cristiana, va ser martiritzat. (c. 362)

5. A la ciutat de Colònia, a Germània, Alemanya actualment, commemoració de sant Severí, bisbe, digne de lloança per les seues virtuts. (c. 400)

6. A Pavia, a l'actual regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Severí Boeci, màrtir, insigne per la seua ciència i els seus escrits, que estant empresonat va compondre un tractat sobre la consolació de la filosofia, i va servir a Déu amb fidelitat fins a la mort que li va infligir el rei Teodoric. (524)

7. A Siracusa, a la regió de Sicília, també a Itàlia, sant Joan, bisbe, de qui el papa sant Gregori el Gran  va alabar els costums, la justícia, la saviesa, la manera d'aconsellar i la cura dels béns de l'Església. (c. 609)

8. A Roan [Rouen], a Nèustria, actual França, sant Romà, bisbe, que va abatre els símbols dels pagans que eren encara venerats a la seua ciutat, va convéncer els bons a millorar i els malvats a abandonar la seua conducta. (c. 644)

9. A la regió d'Herbauges, prop de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, també França actualment, sant Benet, prevere. (a. s. IX)

10. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Ignasi, bisbe, que, per haver représ el cèsar Bardas pel repudi de la seua legítima esposa, va ser objecte d'injúries i desterrat. Restituït a la seua seu per intervenció del papa sant Nicolau I, va descansar en la pau del Senyor. (877)

11. A Ramsey, a Anglaterra, santa Etelfleda, que, encara adolescent, es va consagrar al Senyor en el monestir fundat per son pare Etelwod i, elegida abadessa, el va governar durant molts anys fins a la seua mort. (s. X)

12. A Campugliano, lloc de Toscana, a Itàlia, sant Al·luci, pacífic faedor de bé als pobres i pelegrins i alliberador de captius. (1134)

Beat Joan Bono

13. A Màntua, a la regió de Llombardia, també a la Itàlia actual, beat Joan Bono, eremita, que, sent jove va abandonar sa mare i va vagar per diverses parts d'Itàlia, fent de malabarista i comediant. A quaranta anys, amb motiu d'una malaltia, va prometre a Déu abandonar el món per a donar-se a Crist i a l'Església en l'amor i la penitència; per això va fundar una congregació a la qual va donar la Regla de sant Agustí. (1249)

14. A Milà, de nou a Llombardia, beat Joan Àngel Porro, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que, sent prior del convent, cada dia festiu era a la porta de l'església, o recorria els carrers, per a reunir els xiquets i ensenyar-los la doctrina cristiana. (1505)

15. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Thwing, prevere i màrtir, que, acusat falsament de conspiració, va aconseguir la palma del martiri en ser penjat i esquarterat, per orde del rei Carles II. (1680)

16. A Valenciennes, a França, beates Maria Clotilde Àngela de Sant Francesc de Borja (Clotilde Josepa) Paillot i les seues cinc companyes, vèrgens i màrtirs, que durant la Revolució Francesa, per estar consagrades a Déu van ser condemnades a mort i, en presència del poble van pujar al patíbul serenament. (1794)

*Els noms són: Beates Maria Escolàstica Josepa de Sant Jaume (Maria Margarida Josepa) Leroux i Maria Còrdula Josepa de Sant Doménec (Joana Lluïsa) Barré, de l'Orde de les Ursulines; Josefina (Anna Josepa) Leroux, de l'Orde de les Clarisses; Maria Francesca (Maria Lievina) Lacroix i Anna Maria (Maria Augustina) Erraux, de l'Orde de Santa Brígida.

17. A la localitat de Tho-Duc, a Annam, hui Vietnam, sant Pau Tong Viet Buong, màrtir, que, sent soldat, va patir la mort per Crist en temps de l'emperador Minh Mang. (1833)

18. A Reims, a França, beat Arnold (Julià Nicolau) Rèche, germà de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, que, dòcil a l'acció de l'Esperit Sant, es va entregar per complet a la formació dels jóvens en la seua condició de mestre, mostrant-se igualment assidu a l'oració. (1890)

19. A Ciudad Real, beats màrtirs Ildefons Garcia Nozal i Justinià Cuesta Redondo, preveres, i Eufrasi de Celis Santos, Honorí Carracedo Ramos, Tomàs Cuartero Gascón i Josep Maria Cuartero Gascón, religiosos de la Congregació de la Passió. (1936)

20. Al Saler, beat Leonard Olivera Buera, prevere i màrtir. (1936)

21. A Benimaclet, beats Ambrosi Lleó (Pere) Lorente Vicente, Florenci Martí (Àlvar) Ibáñez Lázaro i Honorat (Andreu) Zorraquino Herrero, religiosos de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes i màrtirs. (1936)