DEDICACIÓ DE LA SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL
BASÍLICA METROPOLITANA DE VALÈNCIA
Solemnitat a la catedral: Lectures.Porta dels Apòstols de la Seu
de València (1886)- Festa a la ciutat i diòcesi de València: Lectures.
- Vicent Sorribes: Dedicació de l'Església Catedral de València (1951)
- J.M. Bausset: La Dedicació de la Catedral de València (2015)
Nou d'Octubre, dia de la Comunitat Valenciana
- Josep Maria Cases, bisbe de Sogorb-Castelló: Homilia en el VII centenari de la mort del rei Jaume I (1976)
- Josep Maria Cases, bisbe de Sogorb-Castelló: Valencians, cristians, ciutadans (1988)
- Ramon Arnau: Sentit cristià del 9 d'Octubre
- J.V. Gómez Bayarri: La festivitat del 9 d'Octubre a través de les cròniques (2015)
- Paraula del dia: senyera (AVL)
DIJOUS DE LA SETMANA XXVII / I
Lectura primera Ml 3,13-20a
Vindrà aquell dia abrasidor com un fornLectura de la profecia de MalaquiesDiu el Senyor: Això que dieu contra mi és molt fort. I encara em pregunteu: «¿Què diem contra vós?» Sí, dieu que no val la pena servir a Déu. Dieu: «¿Què n'hem tret de complir el que ell mana i de lamentar-nos davant del Senyor de l'univers? Solem considerar feliços els insolents: veem que als qui fan el mal tot els va bé; ¡provoquen a Déu i no els passa res!»Per això els qui creuen en el Senyor s'ho parlaren entre ells. El Senyor els escoltà amb atenció i ho va fer constar en el llibre que recorda els qui creuen en ell i honren el seu nom.El Senyor de l'univers diu: El dia que jo intervindré els prendré com a possessió meua: seré indulgent amb ells com un pare és indulgent amb el fill que el servix fidelment, i voreu la diferència entre justs i injusts, entre el qui és fidel a Déu i el qui no li és fidel. Vindrà aquell dia abrasidor com un forn. Tots els orgullosos i els qui fan el mal seran igual que brossa, i aquell dia quan arribe, els cremarà, no en deixarà ni l'arrel ni la tija, diu el Senyor de l'univers.En canvi, per a vosaltres, que venereu el meu nom, brillarà el sol de la salvació, i els seus rajos seran saludables.
Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)
Feliç aquell que no es guia pels consells dels malvats,ni el veus pels camins dels pecadors,ni s'entaula amb els descreguts.Té el seu amor en la llei del Senyor,la medita nit i diaR. Feliç aquell que confia en el Senyor.Serà com un arbre plantat vora l'aigua:dona fruit quan li arriba el temps,les fulles no li cauen mai,totes les seues obres acaben bé. R.Eixa no serà la sort dels injusts;seran com la palla escampada pel vent.El Senyor guarda els camins dels justs,i els dels malvats, acaben mal. R.
Al·leluia Cf. Fets 16,14b
Obriu, Senyor, el nostre corper a que escoltem atentamentles paraules del vostre Fill.
Evangeli Lc 11,5-13
Demaneu i vos donaran᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si algú té un amic, i eixe va a buscar-lo a mitjanit i li diu: "Amic deixa'm tres pans, que acaba d'arribar de viatge un amic meu i no tinc res per a oferir-li", segur que no li respondrà des de dins: "No em molestes; la porta ja està tancada, i tant jo com els meus fills ja estem gitats; no em puc alçar a donar-te'ls." Vos assegure que, si no s'alcà per a fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquell l'obligarà a alçar-se per a donar-li tots els pans que necessita. I jo vos dic: demaneu i vos donaran, busqueu i trobareu, toqueu i vos obriran; perquè qui demana obté, qui busca troba i a qui toca li obrin. Si el fill demana un peix a son pare, ¿qui de vosaltres li donaria una serp en comptes del peix? I si li demana un ou, ¿qui de vosaltres li donaria un alacrà? Penseu, per tant, que si vosaltres, que sou roïns, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui li'l demanen».
* * * * *
Dia Mundial del Correu
Instaurat per primera vegada l’any 1969, la UPU (Unió Postal Universal) va declarar el 9 d’octubre com a Dia Mundial del Correu. Esta institució, establida en 1874 i la seu de la qual es troba a Berna, Suïssa, és la segona organització internacional més antiga en l’àmbit mundial.
Santoral
Sant Donís [o Dionís o Dionisi], bisbe, i companys, màrtirs (mem. ll). Segons la tradició. Dionisi, enviat pel Romà Pontífex a la Gàl·lia, va ser el primer bisbe de París, i allí, juntament amb el prevere Rústic i el diaca Eleuteri, van patir tots als afores de la ciutat. (s. III).
Sant Donís és titular d'una església parroquial a València. A la ciutat de València i la redor se celebra amb la mocadorada, perquè hui és el dia dels enamorats valencians.
- Capella de Sant Donís i Santa Margarida (Seu de València)
Sant Joan Leonardi, prevere, que va deixar la ciutat de Lucca, a la regió italiana de Toscana, on exercia com a farmacèutic, per a arribar a ser sacerdot, i amb la finalitat d'ensenyar als xiquets la doctrina cristiana, restaurar la vida apostòlica del clero i propagar la fe cristiana, va instituir l'Orde de Clergues Regulars, més tard dits de la Mare de Déu, la qual cosa el va portar a patir per això moltes contradiccions. També va iniciar el Col·legi de Propaganda Fide, en el qual, esgotat pels treballs, va descansar piadosament. (1609)
Commemoració de sant Abraham, patriarca i pare de tots els creients, que, cridat per Déu, va eixir de la seua pàtria, la ciutat d'Ur de Caldea, i va peregrinar per la terra que l'Altíssim li havia promés a ell i als seus descendents. Va manifestar tota la seua fe en Déu, esperant contra tota esperança perquè no va negar-se a oferir en sacrifici el fill unigènit, Isaac, que el Senyor li havia donat, ja ancià, de la seua esposa Sara.
Passió dels sants Diodor, Diomedes i Dídim. (Laodicea, a Síria, s. inc.)
Sant Domí, màrtir. (Fidenza, al territori de Parma, a la Itàlia actual, en la via Clàudia, s. IV)
Commemoració de santa Públia, qui, en morir el seu marit, va entrar en un monestir. En este lloc, mentres cantava amb les seues companyes vèrgens les paraules del salm «els ídols dels gentils són or i plata» i «siguen semblants els que els fan», van ser escoltades per l'emperador Julià l'Apòstata, que passava per allí, qui va ordenar que la bufetejaren i reprengueren amb aspror. (Antioquia de Síria, hui Turquia, s. IV)
Sant Sabí de Bigorra, eremita, que va il·lustrar la vida monàstica a Aquitània. (regió de Bigorra, als peus de les muntanyes Pirinenques franceses, s. V)
Sant Domní, eremita. (Città di Castello, al costat del Tíber, a la regió d'Úmbria, a la Itàlia actual, 610)
Sant Gislé, que va viure com a monjo en una cel·la que ell mateix s'havia construït. (Al territori d'Hainaut, a Austràsia, hui Alemanya, s. VII)
Sant Deusdedit, abat, que va ser empresonat pel tirà Sicard i, consumit per la fam i les privacions, va entregar el seu esperit a Déu. (Al monestir de Montecassino, a Itàlia, 834)
Sant Gunter de Brevnov, eremita, qui, després d'abandonar els béns de la terra, va abraçar la vida monàstica i després es va retirar a la soledat dels boscos entre Baviera i Bohèmia, on va viure i va morir deslligat de tot, però al mateix temps molt unit a Déu i als hòmens. (Al monestir de Brevnov, a Bohèmia, hui Txèquia, 1045)
Sant Bernat de Rodez, abat dels canonges regulars d'eixe cenobi. (En el monestir de Montsalvy, a França, 1110)
Sant Lluís Bertrán, prevere de l'Orde de Predicadors, qui, a Amèrica meridional, va predicar l'evangeli de Crist i va defendre diversos pobles indígenes. (València, 1581) Se'n feu memòria ahir a l'arxidiòcesi de València.
Sants màrtirs Innocenci de la Immaculada (Manuel) Canoura Arnau, prevere de la Congregació de la Passió, i huit companys* dels Germans de les Escoles Cristianes, que durant la revolució van ser assassinats sense judici previ, i van aconseguir així la victòria. (Turón, al Principat d'Astúries, 1934)
* Els noms són: sants Ciril Bertran (Josep) Sanz Tejidor, Marcià Josep (Filomé) López López, Victorià Pius (Claudi) Bernabé Cano, Julià Alfred (Vilfrid) Fernández Zapico, Benjamí Julià (Vicent) Alonso Andrés, August Andreu (Romà ) Martín Fernández, Benet de Jesús (Hèctor) Valdivieso Sáez i Anicet Adolf (Manuel) Seco Gutiérrez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada