22 d'octubre de 2025, dimecres XXIX

DIMECRES DE LA SETMANA XXIX / I

Sant Joan Pau II, papa

Oració col·lecta

Oh Déu, ric en misericòrdia, 

que volguéreu que sant Joan Pau, papa, 

presidira la vostra Església; 

concediu-nos que, instruïts pels seus ensenyaments, 

obrim confiadament el cor a la gràcia salvadora de Crist, 

l’únic Redemptor de l’home.

Lectura primera Rm 6,12-18

Oferiu-vos a Déu, ara que heu passat de la mort a la vida

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, no deixeu regnar el pecat en el vostre cos mortal seguint els seus desigs; i no presenteu els vostres membres al pecat com a armes al servici de la injustícia; més bé oferiu-vos a Déu com qui ha tornat a la vida des de la mort; oferiu-li tot els vostres membres com a armes per a la justícia. El pecat ja no tindrà cap domini sobre vosaltres, perquè no viviu sotmesos a la Llei, sinó sotmesos a la gràcia.

I per tant, com que ja no vivim sotmesos a la Llei, sinó sotmesos a la gràcia, ¿podem cometre pecats? Mai de la vida! Sabeu bé que si es poseu al servici d'un amo, es feu esclaus d'aquell a qui serviu. Si vos feu, per tant, esclaus del pecat, aneu a la mort; si vos poseu al servici de Déu, sereu justs. 

Donem gràcies a Déu, perquè éreu esclaus del pecat, però vos heu posat de tot cor al servici del model de doctrina que vos han confiat. D'esta manera heu quedat lliures del pecat i heu entrat al servici de la justícia.

Salm responsorial 123,1-3.4-6.7-8 (R.: 8a)

Si el Senyor no haguera estat al nostre favor

—que responga el poble d'Israel—,

si el Senyor no haguera estat al nostre favor,

quan els hòmens intentaven assaltar-nos,

ens haurien engolit ben vius:

tan gran era la fúria que portaven.

R. El nostre auxili és el nom del Senyor.

Se'ns haurien emportat les aigües;

la riuada ja ens passava més amunt del coll,

més amunt del coll ens passava

l'aigua impetuosa.

Beneït siga el Senyor,

que no ens deixa caure en les seues dents. R.

Hem salvat la vida com l'ocell que fuig

del llaç dels caçadors.

S'ha trencat el llaç, i tots hem fugit.

El nostre auxili és el nom del Senyor,

del Senyor que ha fet el cel i la terra. R.

Al·leluia Mt 24,42a.44

Vetleu, estigueu a punt,

que el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu.

Evangeli Lc 12,39-48

A qui molt li donen molt, molt li demanaran

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Tingueu present que, si l’amo de casa sabera a quina hora de la nit arribarà el lladre, no el deixaria entrar en casa. Estigau a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu». 

Pere li preguntà: «Senyor, ¿dieu esta paràbola per a nosaltres o per a tot el món?» 

El Senyor li respongué: «¿Què passa amb l'administrador fidel i prudent, a qui l'amo ha confiat la gent de sa casa per a que els done el menjar a l’hora que toca? Feliç este servidor si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: segur que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensa: "El meu amo tarda a vindre", i comença a maltractar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, l’amo tornarà el dia que ell no s’espera i a l'hora que no pensa; el castigarà i li reservarà la sort dels qui no són fidels. El criat que, coneixent la voluntat de l’amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conéixer-la, s'ha fet mereixedor d'assots, en rebrà pocs. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li confien, li exigiran encara més». 

 

* * * * *

Sant Joan Pau II, papa (mem. ll.).

Aniversari de l'adopció del Credo de Calcedònia, en què es reconeix la doble naturalesa, humana i divina, de Jesucrist, en el marc del concili de Calcedònia (451)

"Seguint els sants Pares, tots unànimement confessem un sol i un mateix Fill, Nostre Senyor Jesucrist, complet en la seua divinitat, complet en la humanitat, Déu verdader i home verdader amb una ànima racional i amb un cos; consubstancial al Pare segons la seua divinitat i alhora consubstancial a nosaltres en la humanitat; en tot semblant a nosaltres, llevat del pecat; abans del segles engendrat del Pare segons la divinitat, però segons la humanitat [engendrat] els darrers dies per nosaltres i per la nostra salvació de la verge Maria, Mare de Déu. Un sol Crist, Fill, Senyor, unigènit, que té dos naturaleses sense mescla ni transformació, sense divisió i sense separació [ἐν δύο φύσεσιν ἀσυγχύτως, ἀτρέπτως, ἀδιαιρέτως, ἀχωρίστως - en duabus Naturis inconfuse, immutabiliter, indivise, inseparabiliter], car la unió no ha suprimit la distinció de les naturaleses, cadascuna ha conservat les seues propietats i s'ha trobat amb l'altra en una sola persona o hipòstasi. Igualment Jesucrist no ha estat dividit o separat en dos persones, sinó que només hi ha un únic Fill, unigènit, Déu Verb, Senyor Jesucrist". 

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Marc, bisbe de Jerusalem, que va ser el primer bisbe procedent dels gentils que va ocupar la seu de l'Església de la Ciutat Santa, i va treballar amb fe i zel per a reunir els seus fidels dispersats per la guerra. (s. II)

2. A Hieràpolis, a Frígia, hui Turquia, sant Aberci, bisbe, deixeble de Crist, bon Pastor, del qual es conta que va peregrinar per diverses regions anunciant la fe, i fou alimentat amb una mística menja. (s. III)

3. A Adrianópolis, a Tràcia, actual Edirne a Turquia, sants màrtirs Felip, bisbe d'Heraclea, i Hermetes, diaca. El primer d'ells, Felip, en demanar el prefecte Justí, durant la persecució sota l'emperador Dioclecià, que tancara l'església, entregara els vasos sagrats i mostrara els llibres litúrgics, li va respondre que no podia donar estes coses ni ell rebre-les, per la qual cosa, després de ser empresonats i assotats, van ser cremats vius. (303)

4. A Roan [Rouen], de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Meló de Cardiff, bisbe, que és considerat com a primer apòstol de la fe cristiana en esta ciutat i iniciador de la seu episcopal. (s. IV)

5. Al territori de Besançon, a la Gàl·lia, també a l'actual França, sant Valeri, diaca de l'església de Langres, al qual van donar mort uns pagans. (s. IV)

6. A la regió de Châlons, a Nèustria, de nou a la França actual, sant Llupenci de Javols, abat de la basílica de Sant Privat de Javols, que després d'haver rebut injustament moltes injúries de part d'Innocenci, comte de la ciutat, va ser decapitat. (c. 684)

7. A Aush [Ausch], a Aquitània, així mateix a França, sant Leotad, bisbe. (s. VII)

8. Al monestir de Berceto, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Moderà [o Morand], abat, abans bisbe de Rennes, a la Gàl·lia, insigne pel seu amor a la soledat i la devoció als llocs sants. (c. 720)

9. Al territori de Nantes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Benet, que va portar vida eremítica a Massérac. (s. IX)

Santes Nunilo i Alòdia

10. A Osca, santes Nunilo [o Nunilona] i Alòdia, vèrgens i màrtirs, que filles de pare no cristià, però educades en la fe cristiana per sa mare, com que no volien renegar de Crist, van ser degollades, després un llarg empresonament, per disposició del rei de Còrdova, Abd ar-Rahman II. (851)

11. A Fiesole, lloc de Toscana, sant Donat d'Escòcia, bisbe, insigne per la seua erudició i la seua pietat, oriünd d'Irlanda i peregrinant cap a Roma, va ser elegit bisbe d'esta ciutat. (c. 875)