5 de novembre de 2025, dimecres XXXI

DIMECRES DE LA SETMANA XXXI / I

Santa Àngela de la Creu

Oració col·lecta

Oh Déu, que il·luminàreu santa Àngela, verge, 

amb la saviesa de la Creu, 

per a que reconeguera a Crist, el vostre Fill, 

en els pobres i els malalts, 

i els servira com a humil serventa; 

concediu-nos que, imitant l’exemple de la seua caritat, 

pugam arribar a vós, juntament amb els nostres germans.

Lectura primera Rm 13,8-10

Amar és tota la Llei

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 

 

Germans, no quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que vos deveu els uns als altres; perquè qui ama, ha complit la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, es troba en estes paraules: Ama els altres com a tu mateix. Qui ama no fa cap mal als altres. Amar és tota la Llei. 

 

Salm responsorial 111,1-2.4-5.9 (R.: 5a)

Feliç aquell que venera el Senyor

i estima de cor els seus preceptes.

La seua descendència serà gran en el país,

serà beneït el llinatge dels justos.

R. Feliç aquell que s'apiada i presta.

Apunta com una llum en la foscor

el qui és compassiu, piadós i just,

Feliç aquell que s'apiada i presta,

i administra els seus béns amb justícia. R.

Repartix almoina als pobres,

la seua bondat dura per sempre,

pot alçar el front amb dignitat. R.

Al·leluia 1Pe 4,14

Feliços vosaltres si algú vos retrau el nom de cristians:

vol dir que l'Esperit de Déu reposa sobre vosaltres.

Evangeli Lc 14,25-33

Ningú de vosaltres pot ser deixeble meu

si no renuncia a tot allò que té

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, una multitud de gent anava amb Jesús; i ell es girà i els va dir: «Si algú ve cap a mi i no m’estima més que a son pare i sa mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot més que a la pròpia vida, no pot ser el meu deixeble. 

Qui no carrega la seua creu i em seguix, no pot ser deixeble meu. 

¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’assentarà primer a calcular el gasto i vore si té recursos per a acabar-la? Perquè si, després de posar els fonaments, no poguera acabar l’obra, tots els qui ho vorien començarien a burlar-se d’ell dient: “Este home començà a construir, però no ha pogut acabar”. 

O bé, ¿quin rei, si va a la guerra a lluitar contra un altre rei, no s’assenta primer a decidir si amb deu mil hòmens podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no pot, quan aquell encara està lluny, li enviarà una ambaixada per a demanar la pau. 

Igualment, ningú de vosaltres pot ser deixeble meu si no renuncia a tot allò que té».

Per a meditar l'evangeli

Papa Francesc: Homilia a Antananarivo (Madagascar, 8 de setembre de 2019)

La Paraula de Déu que hem escoltat ens convida a reprendre el camí i a atrevir-nos a fer eixe salt qualitatiu i adoptar esta saviesa del despreniment personal com la base per a la justícia i per a la vida de cada u de nosaltres: perquè junts podem donar batalla a totes eixes idolatries que porten a posar el centre de la nostra atenció en les seguretats enganyoses del poder, de la carrera i dels diners i en la búsqueda patològica de glòries humanes.

Les exigències que indica Jesús deixen de ser pesades quan comencem a assaborir l'alegria de la vida nova que ell mateix ens proposa: l'alegria que naix de saber que Ell és el primer a eixir a buscar-nos a l'encreuament de camins, també quan estàvem perduts com aquella ovella o eixe fill pròdig. Que este humil realisme –és un realisme, un realisme cristià– ens impulse a assumir grans desafiaments, i vos done les ganes de fer del vostre bell país un lloc on l'Evangeli es faça vida, i la vida siga per a major glòria de Déu.

Santa Àngela de la Creu

Sor Àngela de la Creu

Santa Àngela de la Creu

Celebrem hui santa Àngela de la Creu, verge, que va nàixer a Sevilla en 1846. Amb una escassa formació i una salut dèbil, no va aconseguir entrar en aquelles congregacions religioses que van rebre la seua petició. Durant cinc anys va estar madurant el seu projecte fundacional alhora que experimentava en la seua vida la crida a fer-se pobra amb els pobres, a ajudar els pobres des de dins, sent ella rigorosament pobra. Anys més tard va fundar l'institut de la Companyia de la Creu, el carisma de la qual és donar testimoni evangèlic des de dins de la pobresa, la necessitat i la renúncia. Va morir en 1932, ja anciana, envoltada de l'afecte de la ciutat on va nàixer. Va ser canonitzada per sant Joan Pau II el 4 de maig de 2003. 

• J.M. Bausset: Santa Àngela de la Creu (2015)

Aniversari de l'ordenació episcopal d'Antoni Deig i Clotet (1977), que havia sigut secretari de monsenyor Josep Pont i Gol.

Martirologi Romà

1. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Domní, màrtir, jove metge, que al començament de la persecució sota l'emperador Dioclecià el van condemnar a les mines de Fanènsia, on, després de patir cruels vexacions, per orde del prefecte Urbà el van entregar al foc, l'any cinqué de la persecució, en haver-se mantingut ferm en la confessió de la fe. (307)

2. A la mateixa ciutat, memòria dels sants Teòtim, Filoteu i Timoteu, màrtirs, que, sent encara jóvens, van ser destinats als jocs del circ per a diversió de la plebs i se'ls va entregar a les bèsties, igual que sant Ausenci, que era ja ancià. (307)

3. A la regió de la Pulla, a la Itàlia actual, sant Marc, bisbe d'Eca, hui Troia. (s. V)

4. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Fibici, bisbe. (500)

5. A la Bretanya Menor, França en l'actualitat, sant Guetnoci [o Venec, Venoc, Guenoc, etc], venerat com a germà dels sants Guenolé i Jacut. (s. VI)

6. Al cenobi de Chelles, al costat de Meaux, a la Gàl·lia Lugdunense, també a França, santa Bertila, la seua primera abadessa. (s. VI)

7. A Besiers [Béziers], a la Gàl·lia Narbonesa, de nou a França, sant Guerau [o Gerald o Guerald o Girald], bisbe, home d'admirable honradesa i senzillesa, al qual sent canonge regular se'l va obligar a acceptar l'episcopat, en la dignitat del qual va ser encara més humil. (1123)

8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, beat Gòmides Keumurdjan (Cosme de Carboniano), prevere i màrtir, que sent pare de família, nascut i ordenat a l'Església d'Armènia, per mantindre amb fermesa i propagar la fe catòlica professada en el Concili de Calcedònia, va patir enormement i al final va morir decapitat mentre recitava el símbol nicé. (1707)

9. Prop del riu Hung Ien, a Tonkín, hui Vietnam, sant Doménec Mau, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en la persecució sota l'emperador Tu Duc, per exhortar els cristians a la professió de la fe portant el rosari, mostrant la seua fidelitat a Crist, va ser conduït al patíbul per a ser decapitat, amb les mans juntes, com per a pujar a l'altar. (1858)

10. A Parma, ciutat d'Itàlia, beat Guiu Maria Conforti, bisbe i bon pastor, sempre vetlant per la defensa de l'Església i de la fe del seu poble; mogut per l'anhel de l'evangelització dels pobles, va fundar els Missioners Xaverians. (1931)

11. A Madrid, a Espanya, beat Joan Antoni Burró Más, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, màrtir. (1936)

12. Al Saler, prop de València, beata valenciana Maria del Carme Viel Ferrando, verge i màrtir. (1936) [memòria a Sueca]

13. Al llogaret de Hof, a Alemanya, beat Bernat Lichtenberg, prevere i màrtir, que, en veure xafada la dignitat de Déu i dels hòmens, no cessava de resar en públic pels jueus inhumanament torturats i detinguts i, per això, va ser també capturat i destinat al camp de concentració de Dachau, on, destrossat pels maltractaments, però impàvid, va donar la seua vida per Crist. (1943)

14. Al camp de concentració de la ciutat d'Abez, a la regió russa de Sibèria, beat Gregori Lakota, bisbe de Przemysl i màrtir, que, en veure menyspreada la fe de la seua pàtria pels perseguidors, va superar els turments corporals en morir intrèpidament per Crist. (1950)