16 de novembre de 2025, diumenge XXXIII: Jornada Mundial dels Pobres

DIUMENGE XXXIII DURANT L'ANY / Cicle C

Lectura primera Ml 3,19-20a

Per a vosaltres brillarà el sol de la salvació

Lectura de la profecia de Malaquies

Ja arriba aquell dia que abrasix com un forn. Tots els insolents i els qui fan el mal seran com palla; aquell dia, que ja s’acosta, els cremarà i no en quedarà ni l’arrel ni un brot. Vos ho dic jo, el Senyor de l’univers. En canvi, per a vosaltres, que venereu el meu nom, brillarà el sol de la salvació, i els seus rajos vos curaran.

Salm responsorial 97,5-6.7-9b.9cd (R.: 9)

Canteu al Senyor les vostres melodies,

canteu-les al so de les cítares;

aclameu el rei, que és el Senyor,

amb trompetes i clarins.

R. El Senyor ve a jutjar els pobles amb rectitud.

Brama el mar i tot el que conté,

el món i els qui l'habiten;

tots els rius aplaudixen,

i aclamen les muntanyes,

davant del Senyor, que ve a jutjar la terra. R.

Jutjarà el món amb justícia

i els pobles amb rectitud. R.

Lectura segona 2Te 3,7-12

Qui no vullga treballar, que no menge

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar el nostre exemple. Entre vosaltres no vivíem mai sense fer res, ni demanàvem debades el pa que menjàvem, sinó que amb penes i fatigues treballàvem nit i dia, per a no ser-vos una càrrega. No és que no tingam dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple a imitar. De fet, quan estàvem entre vosaltres, vos repetíem esta norma: «Qui no vullga treballar, que no menge». És que sentim dir que alguns de vosaltres viuen sense treballar i ficant-se on no els criden. A tots eixos, els manem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballen en pau per a guanyar-se el pa que mengen.

Al·leluia Lc 21,38

Alceu el cap ben alt

perquè molt prompte sereu alliberats.

Evangeli Lc 21,5-19

Amb el vostre aguant, salvareu la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, alguns parlaven del temple i de com estava adornat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús va dir: «Açò que contempleu, vindrà un dia que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». I li preguntaren: «Mestre, ¿quan passarà això?, ¿i quin senyal anunciarà que està a punt de passar?» Jesús va respondre: «Aneu a espai, no vos deixeu enganyar, perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Soc jo", i també: "El temps s’acosta". No aneu darrere d'ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no vos alarmeu, que això ha de passar primer, però el final no és imminent». I va afegir: «S'alçarà poble contra poble i regne contra regne, hi haurà grans terratrémols, i fams i pestes en tots els llocs, i hi hauran fets espantosos i grans senyals en el cel.

Però abans de tot això vos posaran les mans damunt, vos perseguiran, vos portaran a les sinagogues i a les presons, vos faran comparéixer davant de reis i governadors a causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu propòsit de no preparar-vos la defensa, perquè jo vos donaré una eloqüència i un coneiximent que no podrà resistir ni contradir cap dels vostres adversaris. Vos denunciaran també els pares, els germans, els parents i els amics, i en mataran alguns de vosaltres; tots vos odiaran per causa del meu nom, però no es perdrà ni un cabell del vostre cap. Amb el vostre aguant, salvareu la vida». 

 

A. La litúrgia de la Paraula hui ens orienta cap al juí de Déu, especialment el final i definitiu. La irrevocable sentència es descriu com un foc devorador per a tots els que hagen comés injustícia i, per contra, com a sol de justícia per als quals hagen donat el verdader culte a Déu (cf. 1 lect.). En eixe context, se situa com a element de fons la destrucció del temple de Jerusalem (Ev.). Jerusalem era el símbol de la religió i de les institucions de l'Antic Testament. La profecia indica la superació del vell món i de l'Antiga Aliança i la inauguració d'un orde nou i d'una Nova Aliança. El preanunci de guerres, revolucions i cataclismes còsmics i de persecucions descriu de manera expressiva la maduració difícil i patida del regne de Déu, destinat a aconseguir, al final, la seua plenitud.

B. També hui hi ha qui mira l'Església només des dels seus temples i institucions, i pondera la seua grandesa i la seua permanència en el temps. Esta és una mirada superficial i autocomplaent, a vegades envoltada d'ideologia més que de fe. No veu a Jesús on ell es fa present i s'obstina a vore'l on no està. Jesús ens demana trobar-lo en les nostres proves, també en les persecucions. Jesús ens demana que el mirem a ell, que és la bellesa que ens salva. La nostra perseverança i la nostra paciència miren cap a ell, totes les altres coses són relatives. Alguns marginats en els quals Jesús es fa present ens ensenyen precisament a reconéixer eixa fragilitat.

• Missa d'À Punt: Oh, Déu, vetleu per nosaltres (Sant Agustí)
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Joan Baptista Almela i Hijalva: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Dilexi te, i III (2025, novembre 12)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Dilexi te, II (2025, novembre 5)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Dilexi te, I (2025, novembre 5

* * * * *

JORNADA MUNDIAL DELS POBRES

• Papa Francesc: Missatge per a la VIII Jornada Mundial dels Pobres (2024

  Memòries

  

  Santa Margarida d'Escòcia

  Santa Margarida d'Escòcia.
  

  Fem memòria hui de santa Margarida, nascuda a Hongria cap a l'any 1046. Casada amb el rei d'Escòcia, va donar a llum huit fills i va ser summament sol·lícita pel bé del regne i de l'Església; a la pregària i als dejunis afegia la generositat envers els pobres, i fou exemple d'esposa, mare i reina. Va morir a Edimburg l'any 1093.

  Santa Gertrudis la Gran.
  
  

  Santa Gertrudis, cognomenada "Magna", verge, que entregada des de la seua infància, amb molt de fervor i decisió, a la soledat i a l'estudi de les lletres, i convertida totalment a Déu, va ingressar en el monestir cistercenc de Helfta, prop d'Eisleben, a Saxònia, a l'actual Alemanya, on va progressar de manera admirable pel camí de perfecció, consagrant-se a l'oració i contemplació de Crist crucificat. Va morir el dia dèsset. (1301/1302)

  • J.M. Bausset: Santa Gertrudis la Gran (2015)

  
  

  Dia Internacional per a la Tolerància

  
  

  Tota classe d'intolerància fonamentalista danya les relacions entre persones, grups i pobles. Esforcem-nos per a viure i ensenyar el valor del respecte, l'amor capaç d'assumir les diferències, la prioritat de la dignitat humana. (Papa Francesc: twit del 16 de novembre de 2020).

  
  

  Aniversari de l'assassinat d'Ignasi Ellacuría, prevere i teòleg (San Salvador, 1989)

  
  

  Sant Alfric d'Abigdon, bisbe de Canterbury (1005)

  
  

  Martirologi Romà

  
  
  3. A Càpua, lloc de Campània, sants Agustí i Felicitat, màrtirs, que, segons la tradició, van patir en temps de l'imperi de Deci. (c. 250)
  
  

  4. A Déols, al territori de Bourges, a la Gàl·lia, hui França, commemoració dels sants Leocadi i Ludre [o Lusor], el primer dels quals, sent senador de les Gàl·lies i encara pagà, va rebre els primers pregoners de la fe en este territori i va convertir en església la seua pròpia casa; del segon, fill seu, es diu que va morir quan encara portava les vestidures blanques del baptisme. (s. IV)
  
  

  5. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Euqueri, de l'orde senatorial, que primer es va retirar amb la seua família a la vida ascètica en una illa al costat de Lerins, i després, elegit bisbe de Lió, va consignar per escrit moltes passions de sants màrtirs. (449)
  
  

  6. A la regió d'Helvècia, actual Suïssa, sant Otmar, abat, que al costat de la cel·la construïda per sant Gal va fundar un xicotet hospital per a leprosos i un cenobi sota l'observança de la Regla de sant Benet, i per defendre els seus drets, va ser deportat per veïns poderosos a una illa del Rin, on va morir. (759)
  
  

  7. Al monestir de Cava de' Tirreni, a Campània, regió de l'actual Itàlia, beat Simeó, abat. (1141)
  
  

  

  Santa Ainés d'Assís

  8. A la vila de Soisy-Bouy, a França, mort de sant Edmund [o Edmon] Rich d'Abigdon, bisbe de Canterbury, que, deportat per defendre els drets de l'Església, va portar una vida santa entre els monjos cistercencs de Pontigny. (1240)
  
  9. A Assís, població de l'Úmbria, a Itàlia, al convent de sant Damià, santa Ainés [o Agnés], verge, que en la flor de la joventut, seguint la seua germana santa Clara, es va abraçar de tot cor a la pobresa, sota la direcció de sant Francesc. (1253)
  Agnés [o Ainés] de Faverone nasqué a Assís l’any 1197. El seu nom de baptisme era Caterina. El 1212 seguí la seua germana Clara i abraçà la seua vida de pobresa. Fou enviada a fundar un nou monestir a Florència. Després va tornar a Assís, on va morir poc temps després de la seua germana, probablement el 27 d’agost de 1253.

  
  
  • J.M. Bausset: Santa Agnés d'Assís (2015)
  10. A York, a Anglaterra, beat Eduard Osbaldeston, prevere de Lancaster i màrtir, el qual, alumne del Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a Anglaterra com a sacerdot va ser condemnat a mort i penjat, en temps de la reina Isabel I. (1594)