22 de novembre de 2025, dissabte XXXIII: Santa Cecília

DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII DEL TEMPS ORDINARI/ I

Santa Cecília

Oració

Acolliu, Senyor, les nostres supliques

i escolteu-nos, bondadós,

per la intercessió de santa Cecília.

Lectura primera 1M 6,1-13

Per les maldats comeses a Jerusalem

he de morir d'enyorança

Lectura del primer llibre dels Macabeus

En aquells dies, el rei Antíoc, mentres recorria les regions del nord, va sentir dir que la ciutat d'Elimaida, a Pèrsia, era cèlebre per la seua riquesa en plata i or. Tenia un temple sumptuós, on Alexandre, fill de Filip, rei de Macedònia i primer rei dels grecs, havia deixat armes, escuts i altres armadures d'or.

Hi va anar, per tant, amb l'intent d'apoderar-se de la ciutat i saquejar-la, però no va poder, perquè els de la ciutat ho saberen i eixiren a combatre contra ell. Antíoc hagué d'emprendre la retirada i amb una gran pena se'n tornà cap a Babilònia. Estant encara a Pèrsia, li arribà un missatger amb la notícia que les tropes enviades per a ocupar el país de Judà estaven en plena retirada: Lísies, que hi havia entrat al front d'un gran exèrcit, s'havia vist obligat a retrocedir; els jueus eren cada dia més poderosos, els seus exèrcits creixien i estaven ben armats i equipats, gràcies a les quantitats de botí preses a les tropes vençudes; havien derrocat l'abominació de la desolació que ell havia fet posar damunt de l'altar del temple de Jerusalem, havien protegit amb altes muralles el santuari, tal com era abans, i igual havien fet a la plaça forta reial de Betsur.

Quan el rei va sentir estes noves, no s'ho podia creure, i trasbalsat profundament s'hagué de posar al llit, malalt de la pena de vore que res li havia eixit com ell desitjava. Es va quedar molts dies al llit, afonat en una profunda tristesa, fins que finalment creia que es moria. Per això va cridar tots els seus amics i els va dir: 

«La son s'ha allunyat dels meus ulls i les preocupacions m'han deixat afonat. Jo pensava dins de mi: ¡quin muntó de desgràcies em passa per damunt, a mi, que era un home bondadós i estimat per tots durant el temps que he governat! Però ara em ve el record de les maldats comeses a Jerusalem: em vaig endur d'allà tots els objectes de plata i d'or, i sense cap motiu vaig enviar tropes per a despoblar el país de Judà. Reconec que tots estos mals m'han vingut per culpa d'això i ara he de morir d'enyorança en terra estranya».

Salm responsorial 9,2-3.4 i 6.16 i 19 (R.: 15b)

Vos done gràcies, Senyor, amb tot el cor,

contaré totes les vostres meravelles,

saltaré de goig i ho celebraré,

cantaré al vostre nom, oh Altíssim.

R. Celebraré la vostra victòria, Senyor.

Els enemics tornaran arrere

i cauran vençuts davant vostre.

Heu reprimit els descreguts

i exterminat els malvats,

heu eliminat els noms per sempre més. R.

Els pobles s'han afonat en la fossa que han obert,

han quedat agarrats en la trampa que havien parat.

Però els pobres no cauran mai en l'oblit,

els humils no perdran mai l'esperança. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Lc 20,27-40

Déu no és Déu de morts, sinó de vius

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, uns saduceus s’acostaren a Jesús. Els saduceus neguen que hi haja resurrecció; per això li proposaren este cas: 

«Mestre, Moisés ens va deixar escrit que si un home casat mor sense fills, el germà ha de casar-se amb la viuda, per a donar descendència al seu germà. Això eren set germans: el primer es va casar i va morir sense fills; també el segon i el tercer es casaren amb aquella dona, i igualment tots els altres: tots moriren sense deixar fills. Finalment la dona també va morir. Per tant, quan arribe la resurrecció, ¿de quin dels set serà muller si amb els set va estar casada?». 

Jesús els respongué: 

«Els fills d’este món es casen, elles i ells, però els qui seran dignes de tindre part en el món futur i en la resurrecció dels morts no es casaran; i tampoc poden morir, ja que són com els àngels i fills de Déu, perquè són fills de la resurrecció. I que els morts ressusciten, Moisés mateix ho indica clarament en el passatge de l'albarzer que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen». 

Alguns dels mestres de la Llei li digueren: «Has parlat molt bé, mestre». I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.

• Paraula del dia (AVL): saduceu. 

* * * * *

Santa Cecília entre sant Valerià
i sant Tiburci, de Francesco
Botticini (Museu Tyssen-
Bornemisza, Madrid)

Santa Cecília, verge i màrtir, titular d'una església parroquial a València i a Quart de Poblet, patrona de la Música. 

Santa Cecília, verge i màrtir, segons la tradició, va aconseguir la doble palma per amor a Jesucrist, al cementeri de Calixt, a la via Àpia de Roma. El títol d'una església al Trastevere porta des d'antic el seu nom (s. inc.).

• J.M. Bausset: Santa Cecília (2014)
• Manuel Tomàs: El miracle de Santa Cecília (2018)

Dia Internacional de la Música

La música crea ponts

Papa Francesc: Discurs a les Scholae Cantorum de l'Associació Italiana Santa Cecília (28 de setembre de 2018).

La música sacra també exercix una altra tasca, la de soldar la història cristiana: en la Litúrgia ressonen el cant gregorià, la polifonia, la música popular i la música contemporània. És com si en eixe moment totes les generacions passades i presents alabaren a Déu, cadascuna amb la seua pròpia sensibilitat. No sols: la música sacra ―i la música en general― crea ponts, acosta les persones, fins i tot els més distants; no coneix barreres de nacionalitat, ètnia, color de pell, sinó que embolcalla a tots en un llenguatge superior, i aconseguix sempre sintonitzar persones i grups de molt diferents procedències. La música sacra acurta les distàncies, també amb aquells germans i germanes que a vegades no sentim pròxims.

Martirologi Romà

2. Commemoració de sant Filemó, de Colosses, a l'actual Turquia, de l'amor a Crist Jesús del qual s'alegra l'apòstol sant Pau, i que rep culte al costat de santa Àpia, la seua esposa. (s. I)

3. A Arbela [Irbil], lloc de Pèrsia, hui l'Iran, sant Ananies, màrtir, que, en temps de la persecució sota el rei Sapor II, per mandat del arximag Ardisag va ser fet presoner; tres vegades el van apallissar amb tanta crueltat, que els botxins, creient que ja havia mort, el van deixar tirat a la plaça, però a la nit els cristians el van portar a sa casa, on finalment, va exhalar el seu esperit. (345)

4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Benigne, bisbe, que en la contesa provocada per les invasions va dirigir, amb gran tenacitat i religiositat, l'Església a ell encomanada. (c. 470)

5. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Pragmaci, bisbe. (c. 517)

6. Al costat del riu Zihun, prop de la ciutat de Maraix, a Cilícia, hui territori de la moderna Turquia, beats Salvador Lillo, prevere de l'Orde dels Germans Menors, Joan, fill de Balzi, i uns altres sis companys de família armènia*, tots màrtirs, que, davant la imposició dels soldats otomans de renegar de Crist, per no accedir a trair la seua fe, van emigrar al regne etern llancejats. (1895)

* Heus ací els noms: beats K´adir, fill de Xodianin; Cerun, fill de K´urazi; Vardavar, fill Dimbalac; Pau, fill de Jeremies; David i Teodor, germans, fills de David.

7. Al llogaret de Triora, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beat Tomàs Reggio, bisbe de Gènova, qui a l'austeritat de vida va saber unir una admirable mansuetud, va aconseguir mantindre la concòrdia entre els ciutadans i va atendre de mil maneres els necessitats, fent fora mida per a solucionar les dificultats de la convivència humana. (1901)

8. A la ciutat de Teocaltitlán, a Mèxic, sant Pere Esqueda Ramírez, prevere i màrtir, que, per ser sacerdot, durant la Revolució mexicana, va ser empresonat i afusellat. (1927)

9. A Paterna, beats Elies (Julià) Torrijo Sánchez i Bertran (Francesc) Lahoz Moliner, religiosos de l'Institut de Germans de les Escoles Cristianes i màrtirs. (1936)