12 de novembre de 2025, dimecres XXXII

DIMECRES DE LA SETMANA XXXII DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera Sa 6,1-11

Escolteu, reis, per a aprendre la saviesa

Lectura del llibre de la Saviesa

Escolteu, reis, i mediteu-ho,

apreneu, governants de la terra.

Estigueu atents, dominadors de pobles,

que esteu orgullosos de manar sobre moltes nacions.

El Senyor és qui vos ha donat el poder,

tota sobirania ve de l'Altíssim;

ell vigila les vostres obres

i examina les vostres intencions.

Vosaltres, que sou ministres del seu regne,

no heu governat com cal,

no heu guardat les lleis,

no vos heu ajustat al seu voler.

Es llançarà veloç i atroç contra vosaltres,

perquè el seu juí és sever per als de dalt.

Els de baix, per pietat, tenen fàcil el perdó,

però examinarà amb rigor els potentats.

El Senyor de l'univers no recula davant de ningú:

la grandesa no l'impressiona ni poc ni molt,

perquè ell ha creat els menuts i els grans,

i a tots proveïx per igual,

però mirarà els poderosos amb més rigor.

Vos parle, per tant, a vosaltres, sobirans,

per a que aprengau la saviesa i no vos desvieu.

Els qui guarden santament les lleis santes

seran tinguts per sants,

i els qui les han apreses tindran defensa davant d'ell.

Anheleu, per tant, les meues paraules,

estimeu-les i aprendreu.

Salm responsorial 81,3-4.6-7 (R.: 8a)

«Auxilieu el dèbil i l'orfe:

feu justícia a l'humil i al pobre,

rescateu el pobre i el dèbil,

allibereu-los de les mans dels culpables».

R. Déu meu, alceu-vos a jutjar la terra.

Jo declare: «Encara que sigau déus

o que sigau tots fills de l'Altíssim,

morireu com moren els hòmens,

caureu com cauen els prínceps». R.

Al·leluia 1Te 5,18

Doneu gràcies en tota ocasió.

Açò és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

Evangeli Lc 17,11-19

¿Només este estranger ha tornat per a donar glòria a Déu?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dia Jesús, caminant cap a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. 

A l'entrada d'un poblet li eixiren a l'encontre deu leprosos, que es quedaren a una certa distància i alçaren la veu per a dir-li: «¡Jesús, mestre, tingueu pietat de nosaltres!» En vore'ls, Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentres anaven de camí, quedaren nets, i un d'ells, quan va vore que s'havia curat, tornà arrere glorificant a Déu amb grans crits, i es va prosternar als peus de Jesús per a donar-li gràcies. Aquell home era un samarità. 

Jesús preguntà: «¿No eren deu els qui han quedat nets? ¿On estan els altres nou? ¿No n'hi ha hagut cap que tornara per a donar glòria a Déu tret d'este estranger?» I li digué: «Alça't i ves-te'n. La teua fe t'ha salvat».

Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica

Papa Francesc: Homilia, 13 d'octubre de 2019

És bonic vore que aquell home curat, que era un samarità, expressa l'alegria amb tot el seu ser: lloa a Déu a crits, es prostra, agraïx (cf. vv. 15-16). El cim del camí de fe és viure donant gràcies. Podem preguntar-nos: els que tenim fe, ¿vivim les jornades com un pes a carregar o com una lloança a oferir? ¿Estem centrats en nosaltres mateixos en espera de demanar la pròxima gràcia o trobem la nostra alegria en donar gràcies? Quan agraïm, el Pare es commou i escampa sobre nosaltres l'Esperit Sant. Agrair no és qüestió de cortesia, d'etiqueta, és qüestió de fe. Un cor que agraïx sempre és jove. Dir: "Gràcies, Senyor" en despertar, durant el dia, abans de ficar-se al llit és l'antídot a l'envelliment del cor, perquè el cor envellix i es malacostuma. Així també en família, entre esposos: recordar-se de dir gràcies. Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica.

* * * * *

Sant Josafat de Lituània

Sant Josafat, bisbe i màrtir.

Memòria de sant Josafat (Joan) Kuncewič,  bisbe de Polotsk, a Rutènia, i màrtir, que amb ardor incessant va impulsar el seu poble cap a la unitat catòlica, va cultivar amb piadosa dedicació el ritu bizantí-eslau a Vítsiebsk, a Bielorússia, que llavors estava sota la jurisdicció de Polònia, i, cruelment perseguit per una xusma enemiga, va morir per la unitat de l'Església i la defensa de la veritat catòlica. (1623)

• J.M. Bausset: Sant Josafat, bisbe i màrtir (2015)

Martirologi Romà

2. A Ankara, a Galàcia, hui Turquia, sant Nil el Vell, abat, que, considerat deixeble de sant Joan Crisòstom, va estar al capdavant del seu monestir molt de temps i va difondre en els seus escrits la doctrina ascètica. (340)

3. A l'illa de Mull, a Escòcia, sant Macari, bisbe, oriünd d'Irlanda, a qui se'l considera deixeble de sant Columba i fundador d'esta Església. (s. VI)

4. A Viena del Delfinat [Vienne], a la regió de Burgúndia, actual França, sant Hesiqui [o Isici], bisbe, promogut des de la dignitat de senador a l'episcopal. Els seus fills van ser sant Apol·linar, bisbe de l'Església de Valença [Valence, França], i Avit, que el va succeir en la seu de Vienne. (552)

5. En les muntanyes de la regió de la Cogolla, no lluny de la ciutat de Logronyo, sant Emilià, prevere, que, després de portar vida eremítica i clerical va abraçar la monàstica, i es va fer famós per la seua generositat envers els pobres i el do de profecia. (574)

6. A Colònia, a Austràsia, Alemanya en l'actualitat, sant Cunibert, bisbe, que després de les invasions dels bàrbars va renovar a la ciutat i en tots els pobles la vida de l'Església i la pietat dels fidels. (663)

7. A Deventer, lloc de Frísia, hui a Holanda, sant Lebuí, prevere i monjo, procedent d'Anglaterra, que es va dedicar a procurar la pau i salvació de Crist a tots els habitants de la regió. (650)

8. A Kazimierz, al costat del riu Varta, a Polònia, sants Benet, Joan, Mateu i Isaac, màrtirs, que, enviats a propagar la fe en terres d'aquell país, van ser degollats una nit pels lladres. Amb ells es commemora també a Cristià, el seu criat, penjat vora la capella. (1005)

9. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Joan Cini, cognomenat "de la Pau", que va passar del servici militar al servici de Déu en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (1335)

Sant Dídac d'Alcalà

10. A Alcalá de Henares, a Espanya, sant Dídac [o Diego], religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va distingir tant a les illes Canàries com en el cenobi de Santa Maria d'Araceli, a Roma, per la seua humilitat i caritat en la cura dels malalts. (1463)

Sant Dídac [o Diego] d'Alcalà és titular de l'església parroquial de Llocnou d'en Fenollet i cotitular de l'església parroquial de Rafelcofer. 

• J.M. Bausset: Sant Dídac d'Alcalà (2014)

11. A Tuliman, a Mèxic, sant Margarit Flores, prevere i màrtir, que, en la gran persecució contra l'Església, a causa de la seua condició de sacerdot, va obtindre la glòria del martiri en ser empresonat i afusellat. (1927)

12. A l'Alcúdia, a la Ribera Alta, beat valencià Josep Medes i Ferris, casat, màrtir. (1936) (memòria a Algemesí).