25 de març de 2024: Dilluns Sant

SETMANA SANTA

DILLUNS SANT

Lectura primera Is 42,1-7

No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers

Lectura del llibre d'Isaïes

Açò diu el Senyor:

«Ací teniu el meu servent, que jo sostinc,

el meu elegit, que té tot el meu favor.

He posat en ell el meu Esperit;

porta el dret a les nacions.

No crida ni alça la veu,

no es fa sentir pels carrers; 

no trenca la canya que es bada,

no apaga la flama que vacil·la;

porta el dret amb veritat,

sense dubtar ni flaquejar,

fins que l'haurà implantat en la terra,

i les illes esperen les seues decisions».

Déu, el Senyor,

que ha creat el cel i l'ha desplegat,

que fixa la terra amb la seua vegetació,

que dona el respir a la gent que l'habita,

i l'esperit als qui la recorren,

declara açò:

«Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament,

t'he pres per la mà, t'he format

i et designe aliança del poble,

llum de les nacions,

per a tornar la vista als cegos,

per a traure de la presó els captius

i, del calabós, els qui viuen en la foscor».

Salm responsorial 26,1.2.3.13-14 (R.: 1a)

El Senyor m'il·lumina i em salva:

¿qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que em defén.

¿Qui em pot espantar?

R. El Senyor m'il·lumina i em salva.

Quan m'assalten els malvats

per a devorar-me sencer,

ells, enemics i rivals,

entropessen i cauen. R.

Si un exèrcit acampa contra mi,

el meu cor no tremola;

si em declaren la guerra,

em quede tranquil. R.

Segur que en la terra dels vius

voré la bondat del Senyor.

¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!

¡Que el teu cor no flaquege!

¡Espera en el Senyor! R.

Vers abans de l'evangeli

Salve, Rei nostre;

només vós heu tingut pietat de nosaltres.

Evangeli Jo 12,1-11

Deixeu-la en pau; ella l'havia guardat per al dia que m'hauran d'amortallar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allí li oferiren un sopar. Marta servia, i u dels qui compartien taula amb ell, era Llàtzer. Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic, prou car, va ungir els peus de Jesús i li'ls va eixugar amb els cabells. Tota la casa es va omplir de l'aroma d'aquell perfum.

U dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui l'havia d'entregar, va dir: «¿Per què no s'ha venut este perfum per tres-cents denaris i els han donat als pobres?» Açò ho va dir, no perquè li importaren els pobres, sinó perquè era un lladre; ell guardava la caixa i cisava els diners que hi posaven.

Jesús li va dir: «Deixeu-la en pau. Ella l'havia guardat per al dia que m'hauran d'amortallar. De pobres, sempre en tindreu entre vosaltres, però a mi, no em tindreu sempre».

Un grup molt gran dels jueus saberen que Jesús estava allí, i hi acudiren, no només per ell, sinó també per a vore a Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Els grans sacerdots decidiren matar també a Llàtzer, perquè molts jueus, per causa d'ell, s'apartaven d'ells i creien en Jesús. 

* * * * *

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Casimir López Llorente, bisbe de Sogorb-Castelló (2001)

Aniversari del naiximent de mossén Manuel Betí Bonfill, historiador (Sant Mateu, 1864)

Dia Internacional per al Reconeiximent Paritari de les Dones en l'Església Catòlica

Sant Isaac, patriarca, fill d'Abraham

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 25 de març

2. Commemoració del sant lladre [Dimes], que en la creu va reconéixer Crist i d'Ell va meréixer sentir: «Hui estaràs amb mi en el Paradís». (s. I)

3. A Nicomèdia, a l'actual Turquia, sant Dula, màrtir. (s. inc.)

4. A Roma, al cementeri de Poncià, a la via Portuense, sant Quirí, màrtir. (s. inc.)

5. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, a la Grècia actual, santa Madrona, màrtir, que, sent esclava d'una hebrea, mentres donava culte secretament a Crist, va ser descoberta per la seua senyora i castigada amb molts suplicis. Finalment, condemnada a mort, va confessar la seua fe en Crist i va entregar a Déu el seu esperit incorrupte. (s. inc.)

6. A Milà, a la regió italiana de Transpadana, sant Mona, bisbe. (c. 300)

7. A l'illa d'Indre, prop de Nantes, a França, sant Hermeland, qui, després de servir en la cort reial, es va fer monjo de l'abadia de Fontenelle i finalment va ser designat primer abat del lloc. (c. 720)

8. A Mammola, prop de Gerace, a Calàbria, a l'actual Itàlia, sant Nicodem, eremita, que va ser mestre de vida monàstica, cèlebre per l'austeritat i per les seues virtuts. (990)

9. A Sàzava, a Bohèmia, hui Txèquia, sant Procopi, que, deixant dona i fill, va abraçar la vida eremítica, i després va fundar en aquell lloc un monestir que va presidir ell mateix, on celebrava les divines lloances en ritu grec i en llengua eslava. (1053)

10. A Schaffhausen, ciutat de Suàbia, a l'actual Alemanya, beat Everad, que, sent comte de Nellenburg, va abraçar la vida monàstica en el cenobi de Tots Sants (Allerheiligen), construït amb el seu esforç. (1078)

11. Al costat de Costacciaro, a la regió italiana de l'Úmbria, beat Tomàs, ermità, que durant seixanta-cinc anys va practicar la vida d'anacoreta i va ensenyar a uns altres a viure-la. (1337)

12. A York, a Anglaterra, santa Margarida Clitherow, màrtir, que, amb el consentiment del seu marit, va abraçar la fe catòlica, en la qual va educar també els seus fills, i es va preocupar d'ocultar a sa casa sacerdots que eren perseguits, per la qual cosa va ser detinguda diverses vegades durant el regnat d'Isabel I. Finalment, i després de refusar que la seua causa fora portada davant del tribunal, perquè els ànims dels consellers del jutge no carregaren amb la responsabilitat de la seua sentència a mort, per la seua fe en Crist va ser asfixiada sota un enorme pes fins a morir. (1586)

13. A Winchester, també a Anglaterra, beat Jaume Bird, màrtir, que en temps de la mateixa reina Isabel I, a dèneu anys, convertit des de poc temps abans al catolicisme, va rebutjar participar en una litúrgia herètica, per la qual cosa va meréixer arribar a la celebració del culte celestial. (1592)

14. A Montefiascone, lloc de Toscana, a Itàlia, santa Llúcia Filippini, fundadora de l'Institut de Mestres Pies, per a promoure l'ensenyament cristià de jóvens i dones, especialment les mancades de recursos. (1732)

15. Beata Maria Rosa (Margarida) Flesch (Niederwenigern, Alemanya 1826-1906). Religiosa i fundadora de les Religioses Franciscanes de Santa Maria dels Àngels.

16. A Roma, al costat de Sant Pau, a la via Ostiense, beat Plàcid Riccardi, prevere de l'Orde de Sant Benet, qui, malgrat sentir-se afectat per febres contínues, malalties i paràlisis, va abraçar incansablement l'observança de la Regla i l'oració. (1915)

17. Al lloc de Chervonohrad, al costat de Lwiw, a Ucraïna, beata Josafata (Miquelina) Hordáshevska, verge, que va fundar l'Institut de Germanes Esclaves de Maria Immaculada i es va dedicar a fer el bé on fora major la necessitat. (1919)

18. Santa Maria Alfonsina Danil Ghattas (1843- Ain Karim 1927). Religiosa palestina, cofundadora de la Congregació de les Germanes Dominiques del Santíssim Rosari de Jerusalem. Canonitzada en 2015.

19. A la ciutat de Majdanek, a Polònia, beat Emilià Kovc, prevere i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim hostil va ser deportat a un camp de concentració, on, pel combat de la fe, va aconseguir la vida eterna. (1944)

20. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Hilari Januszewski, prevere de l'Orde de Carmelites Descalços i màrtir, que, en temps de guerra, per confessar a Crist, va ser deportat des de Polònia a esta presó, on va morir contagiat del tifus per assistir els malalts, i va deixar un bell testimoniatge de fe i caritat. (1945)