DILLUNS DE LA SETMANA XXXIII DEL TEMPS ORDINARI / I
Santa Isabel d'Hongria
Oració col·lecta
Oh Déu, que heu concedit a santa Isabel d’Hongriareconéixer i venerar a Crist en els indigents;doneu-nos, per la seua intercessió,que pugam servir els pobres i els afligitsamb una caritat incansable.
Lectura primera 1M 1,10-15.41-43.54-57.62-64
La ira que va caure sobre el poble d'Israel va ser immensa
Lectura del primer llibre dels Macabeus
En aquells dies, dels successors d'Alexandre, rei de Macedònia, en va eixir un rebrot pervers, Antíoc Epífanes, fill del rei Antíoc, educat a Roma com a captiu. Va ser rei des de l'any cent trenta-set de l'era dels grecs.
Per aquells mateixos dies van sorgir del poble d'Israel uns jueus infidels que convencien a molta gent dient: «Convé que fem tractes amb els pobles veïns: des que ens hem separat d'ells, ens han sobrevingut molts mals».
Molts trobaren bona esta proposta i, sense pensar-s'ho més, alguns del poble acudiren al rei. El rei els va autoritzar a adoptar els costums dels no jueus. Ells construïren a Jerusalem un camp de joc a l'estil dels altres pobles, es feren dissimular la circumcisió, apostataren de l'aliança santa, s'emparentaren amb els que no eren jueus i es vengueren a la maldat.
El rei Antíoc decretà que tots els habitants del regne formaren un sol poble i que cada u abandonara els costums particulars. Tots els pobles acataren l'orde del rei Antíoc, i molts del poble d'Israel adoptaren de bona gana el seu culte: oferiren sacrificis als ídols i profanaren el dissabte.
L'any cent quaranta-cinc de l'era dels grecs, el dia quinze de mes de quislev, el rei va fer posar l'abominació de la desolació damunt de l'altar dels sacrificis. Per totes les poblacions de Judà construïren altars; a les portes de les cases i en les places cremaven encens. Tots els llibres de la Llei que trobaven, els esgarraven i els tiraven al foc. El decret del rei condemnava a mort tot aquell que guardara en casa un llibre de l'Aliança o que observara la Llei de Moisés.
Però, molts israelites es mantingueren ferms i es resistiren a menjar aliments impurs. S'estimaven més morir que tacar-se amb menjars prohibits i profanar l'aliança santa. I, de fet, van morir. La ira que va caure sobre el poble d'Israel va ser immensa.
Salm responsorial 118,53.61.134.150.155.158 (R.: cf. 88)
M'encenc d'indignació contra els malvatsque abandonen la vostra llei.R. Salveu-me la vida, Senyor,i guardaré el vostre pacte.Els paranys dels malvats em rodegen,però jo no oblide la vostra llei. R.Allibereu-me de la humana violència,que puga guardar els vostres preceptes. R.S'acosten uns que seguixen el mal,els que s'han apartat de la vostra llei. R.La salvació s'aparta dels malvats,perquè no mediten els vostres decrets. R.Em dol vore els qui han renegat de vós:no han fet cas de les promeses. R.
Al·leluia Jo 8,12
Jo soc la llum del món,diu el Senyor;el qui em seguix tindrà la llum de la vida.
Evangeli Lc 18,35-43
¿Què vols que faça per tu? Que recobre la vista, Senyor᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús va arribar prop de Jericó. Vora el camí hi havia un cego, demanant almoina. Al sentir que passava gent, va preguntar què era tot allò, i li explicaren que passava Jesús de Natzaret. I ell va cridar: «Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi». La gent que anava davant el reprenia per a fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi».
Jesús es va detindre i va manar que li portaren el cego i, quan ja el tenia prop, li va preguntar: «¿Què vols que faça per tu?» Ell va respondre: «Que recobre la vista, Senyor». Jesús li digué: «Recobra la vista; la teua fe t'ha salvat». A l'instant va recobrar la vista, i seguia a Jesús glorificant a Déu; i tot el poble, que ho havia vist, també alabava a Déu.
Santa Isabel d'Hongria
Elisabet o Isabel, filla del rei Andreu d’Hongria, nasqué l’any 1207, i fou promesa com a esposa a un duc de Turíngia (Alemanya), Lluís, amb qui es casà a catorze anys i de qui tingué tres fills. Vivia tota donada a la meditació de les coses del cel. Després de la mort prematura del seu marit, abraçà la vida de pobresa, com a penitent franciscana. A l’hospital que erigí, ella mateixa servia els malalts. Morí el 1231 a Marburg.
- J.M. Bausset: Santa Isabel d'Hongria (2014)
Martirologi Romà
2. A Neocesarea, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Gregori, bisbe, que sent encara adolescent va abraçar la fe cristiana, va anar progressant en les ciències divines i humanes, i, ordenat bisbe, va brillar per la seua doctrina, virtuts i treballs apostòlics. Pels incomptables miracles que va realitzar, fou anomenat "Taumaturg". (270)
3. A Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, sants Alfeu i Zaqueu, màrtirs, que per confessar amb totes les seues forces a Déu i a Jesucrist Rei, després de molts turments van ser condemnats a mort, en el primer any de la persecució ordenada per l'emperador Dioclecià. (303)
L'any 303, en temps dels emperadors Dioclecià i el seu amic Maximilià, el pretor Dió manava sobre la ciutat de Còrdova, que ja tenia nombrosos fidels cristians. Els dos germans Iscle i Victòria eren coneguts per la seua gran caritat i lliurament als pobres i marginats. El governador els va denunciar per rebels a les lleis imperials, i els van tancar al calabós per a interrogar-los. Després d'esqueixar-los els peus, els van llançar al foc. Com que Victòria cridava, li van tallar la llengua, i a Iscle li van tallar el coll. Van ser els primers màrtirs de Còrdova, i en són patrons. La força del seu coratge els va ser donada gràcies a la pregària en comú. [font]
5. A Orleans, de la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Anià, bisbe, que, confiant només en Déu, l'auxili del qual no cessava de demanar amb oracions i llàgrimes, va alliberar la seua ciutat, assetjada pels huns. (c. 453)
6. A Viena del Delfinat (Vienne), a la regió de Burgúndia, també a França, sant Namaci, bisbe, que va exercir rectament oficis civils, i que va regir i va honrar la seu episcopal. (599)
 |
| Santa Hilda de Whitby, per Archibald Keightley Nicholson - Bradford (Anglaterra) |
12. A Lincoln, a Anglaterra, sant Hug, bisbe, que era monjo cartoixà en veure's cridat a regir l'església d'esta ciutat, on va fer un treball excel·lent, igual en la defensa de les llibertats de l'Església que a arrancar els jueus de les mans dels seus enemics. (1200)
13. Prop de Cracòvia, a Polònia, beata Salomé, reina de Halicz (Galítsia), que, mort el seu espòs, el rei Colomà, va professar la Regla de les Clarisses i va exercir santament el càrrec d'abadessa en un monestir fundat per ella mateixa. (1268)
14. A Helfta, a la rodalia d'Eisleben, a Saxònia, actual Alemanya, aniversari de la mort de santa Gertrudis, verge, la memòria de la qual se celebrà el dia d'ahir. (1301/1302)
15. A Asunción, a Paraguai, sant Joan del Castillo, prevere de l'Ordre de la Companyia de Jesús i màrtir, que, al poblat de les reduccions fundat aquell mateix any per sant Roc González i encomanat a les seues cures, per instigació d'un individu aficionat a arts màgiques, va ser maltractat amb cruels suplicis i finalment apedregat, cosa que el va portar a la mort donant testimoniatge de Crist. (1628)
16. A Nagasaki, del Japó, sants Jordà (Jacint) Ansalone i Tomàs Hioji Rokuzayemon Nishi, preveres dominics i màrtirs. El primer va treballar intrèpidament per l'Evangeli a les illes Filipines abans de passar al Japó, i el segon, primer a l'illa de Formosa, i després, en els seus últims anys i en la seua mateixa pàtria, va ser un incansable propagador de la fe a la regió de Nagasaki, fins que tots dos, amb ànim invicte, per ordre del governador Tokugawa Yemitsu, van ser sotmesos durant set dies als cruels turments de la forca i del tancament en una fossa, fins a entregar la seua vida. (1634)
17. En la mar, davant de Rochefort, a França, beat Llop Sebastià Hunot, prevere de Sens i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una vella nau allí ancorada, on va patir tota la duresa de la captivitat i va completar el martiri víctima de les febres. (1794)
18. A la localitat de Capaivca, al territori de Kíiv, a Ucraïna, beat Josafat Kocylovskyj, bisbe de Przemyśl i màrtir, que, durant l'opressió a la seua pàtria per un règim enemic de Déu, va entregar la seua ànima com a deixeble fidel de Crist. (1947)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada