19 de novembre de 2025, dimecres XXXIII

DIMECRES DE LA SETMANA XXXIII DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera 2M 7,1.20-31

El creador del món vos retornarà l'esperit i la vida

Lectura del segon llibre dels Macabeus

En aquells dies, set germans van ser detinguts amb sa mare. El rei els volia obligar a menjar carn de porc, que la Llei de Moisés prohibia, i per este motiu els va torturar amb assots i tralles.

Més que tots ells és admirable aquella mare, digna de ser recordada. En l'espai d'un sol dia va contemplar com morien els set fills, i per la seua esperança en el Senyor, ho va suportar animosament. Plena de sentiments generosos, unint una valentia d'home a les seues reflexions de mare, els consolava un per un en la llengua dels seus pares i els deia: «Jo no sé com vau aparéixer en les meues entranyes, ni soc jo qui vos va donar l'esperit i la vida, o va formar l'organisme de cada u de vosaltres. El creador del món és el qui modela l'home abans de nàixer i sap com s'ha format cada u; ell vos retornarà bondadosament l'esperit i la vida, recordant que ara, per amor a les seues lleis, no ploreu per vosaltres mateixos».

Antíoc va creure que aquelles paraules de la mare eren de menyspreu i va sospitar que no feia sinó malparlar d'ell. Com que quedava encara en vida el més menut de tots, el rei va intentar persuadir-lo ell mateix amb bones paraules, i també li prometia amb jurament que l'enriquiria i el faria molt feliç, que l'educaria fora dels costums dels seus pares, el tindria per amic i li confiaria càrrecs importants. Veent que el xiquet no en feia cas, el rei va cridar la mare i li demanava que l'aconsellara per a salvar-li la vida. Tant li va insistir, que finalment ella va accedir a parlar al seu fill. Es va inclinar cap a ell, i, burlant-se del tirà cruel, li va dir en la seua llengua: «Fill meu, compadix-te de mi, que durant nou mesos et vaig portar en les meues entranyes, et vaig donar el pit durant tres anys i t'he criat i alimentat fins a l'edat que ara tens. Et pregue, fill meu, que mires el cel i la terra i, quan veges tot el que hi ha, reconeix que Déu ho ha creat tot del no-res, i que també el llinatge humà s'ha fet de la mateixa manera. No tingues por d'este executor. Fes-te digne dels teus germans i accepta com ells la mort. D'esta forma et podre recobrar junt amb ells quan Déu manifestarà la seua misericòrdia».

Encara parlava la mare, que el xiquet va dir: «Què espereu? No obeiré els manaments del rei, sinó només els de la Llei de Déu que Moisés va donar als nostres pares. Però tu, inventor de tota classe de maldats contra els hebreus, no t'escaparàs de les mans de Déu».

Salm responsorial 16,1.5-6.8 i 15 (R.: 15b)

Escolteu, Senyor, una causa justa,

atén el meu clamor;

estigueu atent a la meua pregària:

ix de llavis que no enganyen.

R. Quan em desvetle,

vos contemplaré fins a assaciar-me'n, Senyor.

Els meus passos seguixen les teues rutes,

els meus peus es mantenen segurs.

Vos invoque, Déu meu, i sé que em respondreu;

estigueu atent, escolteu les meues paraules. R.

Guardeu-me com la nineta dels ulls,

amagueu-me a l'ombra de les vostres ales.

Vinc a vore-vos demanant justícia.

Quan em desvetle

vos contemplaré fins a assaciar-me'n. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit

per a confiar-vos la missió d'anar per totes parts 

i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.

Evangeli Lc 19,11-28

¿Per què no has posat en el banc els meus diners?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús estava prop de Jerusalem, i els qui l'escoltaven es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de forma imminent. Per això els va dir esta paràbola: 

«Un noble se'n va anar a un país llunyà per a rebre la investidura reial i tornar-se’n. Va cridar deu dels seus servidors i va confiar a cada u una lliura de plata, dient-los que la negociaren mentres estava fora.

Mentrestant els seus ciutadans, que l'odiaven, enviaren una ambaixada declarant que no el volien com a rei.

Quan va tornar, investit de la dignitat reial, va fer cridar aquells servidors a qui havia donat diners per a saber què havia guanyat cada u. Es presentà el primer i va dir: "Senyor, la teua lliura n'ha produït deu". I li va dir: "Molt bé, eres un bon administrador; com que has sigut fidel en poca cosa, ara et confiaré el govern de deu ciutats".

Va vindre després el segon i li va dir: "Senyor, la teua lliura n'han produït cinc". També li va dir: "A tu, igualment, et confie el govern de cinc ciutats". 

Però se'n va presentar un altre que va dir: "Senyor, ací teniu la vostra lliura: la tenia ben guardada en un mocador; tenia por de vós, perquè sou un home exigent, que reclameu allò que no heu entregat i voleu segar on no heu sembrat". El Senyor li va respondre: "Les teues mateixes paraules et condemnen, mal servidor! Tu sabies que soc un home exigent, que reclame allò que no he entregat i vullc segar on no he sembrat. ¿Per què no has posat en el banc els meus diners, i ara jo els podria recobrar amb interessos?"

I va dir als presents: "Lleveu-li la lliura i doneu-li-la a qui en té deu".

Ells li contestaren: "¡Senyor, si ja en té moltes!"

Però ell va insistir: "Vos ho assegure: a qui té, li donaran, però a qui no té, li llevaran també allò que té. I els qui no em volien com a rei, porteu-los ací i executeu-los davant de mi"».

Una vegada Jesús va dir això, va continuar davant d'ells, pujant cap a Jerusalem.

* * * * *

Santa Ainés d'Assís

Santa Agnés [o Ainés] d'Assís, clarissa (mem. ob. franciscans; elog. mart. romà, 16 de novembre).

• J.M. Bausset: Santa Agnés d'Assís (2015)

Pregària a Santa Ainés d'Assís

Oh Déu, vós heu donat santa Ainés d’Assís, com a exemple de perfecció seràfica per a moltes altres vèrgens; concediu-nos que, imitant la seua virtut en la terra, fruïm amb ella de les delícies del cel.

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Abdies, profeta, que, després de l'exili del poble d'Israel, va anunciar la ira del Senyor contra les gents enemigues.

El llibre d'Abdies és el més curt dels llibres profètics. A part de les discussions entre exegetes, sembla que la vida i l'escrit d'Abdies se situen en el segle V abans de Crist. Esta profecia es desenvolupa en dos plànols: el càstig d'Edom i el triomf d'Israel en el dia de Jahvé, que, com és sabut, és el dia apocalíptic de la justícia de Déu. No cal dir que els edomites són els enemics d'Israel que han aprofitat la ruïna de Jerusalem i han envaït la Judea meridional. Contra la seua supèrbia, despotisme i envaniment dirà el Totpoderós: «Ni que t'enlairares com l'àguila i feres el niu a les estrelles, d'allà te'n faré caure […...], quedaràs avergonyit i eliminat per sempre» (Ab 1, 4.10). Tot el llibre és un crit apassionat de venjança que enaltix la justícia terrible i el poder de Jahvé. [font]

2. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Màxim, corepíscopus [corbisbe] i màrtir. (255)

3. Al llogaret de Brennier, al costat de Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants Severí, Exsuperi i Felicià, màrtirs. (170)

4. A Antioquia de Síria, a Turquia actualment, sant Barlaam, màrtir, el qual, encara que rústic i ignorant, però enfortit per la saviesa de Crist, amb una invicta constància en la fe va rebutjar el foc i l'encens que li posaven a les mans perquè sacrificara als ídols, i per la ferocitat del tirà va obtindre la palma del martiri. (304)

5. A Heraclea, a Tràcia, hui a Turquia, quaranta santes dones, vèrgens, viudes i màrtirs. (s. IV)

6. A la regió de Velai, a Aquitània, actual França, sant Eudó, abat. (c. 720)

7. A la muntanya de Mercuri, a Calàbria, regió de la Itàlia actual, sant Simó, eremita. (s. X)

8. Al monestir de Helfta, a Saxònia, actual Alemanya, santa Matilde de Hackeborn, verge, que va ser dona d'exquisida doctrina i humilitat, il·lustrada amb el do celest de la contemplació mística. (1298) [No confondre amb Mechtilde o Matilde de Magdeburg]

Matilde de Hackeborn (1241-1298) va ser una de les representants de la mística renana. Pertanyent a una família aristocràtica del centre d’Alemanya, quan tenia set anys va ser enviada a un monestir cistercenc de Suïssa, on va rebre la millor educació de l’època. Més tard, la comunitat es va traslladar a la localitat alemanya de Helfta, on el monestir va conéixer una gran esplendor.

La jove Matilde aviat va destacar en la vida espi­ritual i intel·lectual, i va ser nomenada mestra de novícies i directora del cor. La santa cistercenca va ser especialment coneguda per les seues visions místiques, que va recollir en l’anomenat Llibre de la Gràcia Especial. La seua espiritualitat va marcar fortament tota la comunitat, de la qual durant molts anys van eixir diverses autores místiques. [font]

9. A Màntua, població de la regió italiana de Llombardia, beat Jaume Benfatti, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que a més d'apaivagar les dissensions a la ciutat, va socórrer el poble assolat per la pesta i la fam. (1332)

10. A les costes de Garraf, prop de la ciutat de Barcelona, beats màrtirs Eliseu Garcia Garcia, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales, i Alexandre Planas Saurí. (1936)

11. Beata Armida Barelli (1882- Marzio, Varese, Itàlia 1952). Va contribuir a fundar amb la seua activitat apostòlica a favor de l'Església i la societat italiana tres realitats: l'Acció Catòlica Italiana(ACI), l'institut secular de les Missioneres de la Reialesa de Crist (ISM) i la Universitat Catòlica del Sacro Cuore (UCSC).