DIJOUS DE LA SETMANA II D'ADVENT
Lectura primera Is 41,13-20
Jo, el Sant d'Israel, soc el teu redemptorLectura del llibre d'IsaïesJo soc el Senyor, el teu Déu,que et done la mài et dic: «No tingues por,soc jo qui t'ajuda.No tinguis por, Jacob, pobre cuc,gent d'Israel,soc jo qui t'ajuda», diu el Senyor,el teu redemptor, el Sant d'Israel.T'he convertit en un trill tallant,nou, armat de dents:trillaràs les muntanyes i les trinxaràs,els tossals es tornaran palla fina.Els aventaràs i l'aire els alçarà,el terbolí els dispersarà.I tu t'alegraràs en el Senyor,et gloriaràs del Sant d'Israel.Pobres i humils busquen aigua i no en troben,la set els resseca la llengua.Però jo, el Senyor, els escolte,jo, Déu d'Israel, no els abandone:faig nàixer rius en els tossals pelatsi fonts enmig de les valls;mude els deserts en estanys,els sequerals en fontanars.En el desert plantaré cedres,acàcies, murtes i oliveres;en l'estepa posaré avets,al costat d'oms i xiprers.Que tota la gent veja i sàpia,note i senta alhoraque la mà del Senyor ho ha fet,que el Sant d'Israel ho ha creat.
Salm responsorial 144, 1 i 9.10-11.12-13ab (R.: 8)
Vos exalçaré, Déu meu i rei meu,beneiré el vostre nom per sempre.El Senyor és bo amb tots,estima entranyablementtotes les seues criatures.R. El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, gran en l'amor.Que vos exalcen, Senyor, totes les criatures,que vos celebren els fidels;que proclamen la glòria del vostre regnat,que parlen del vostre poder. R.Que recorden a tot el món les vostres gestes,la glòria i l'esplendor del vostre regnat.El vostre regnat s'estén a tots els segles,el vostre imperi, a totes les generacions. R.
Al·leluia Is 45,8
Cel, deixa caure la rosada;que la bondat ploga dels núvols,que la terra s'òbrigaper a fer brotar la salvació.
Evangeli Mt 11,11-15
No hi ha hagut ningú més gran que Joan Baptiste᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús deia a la gent:«Vos ho dic de veres: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut ningú més gran que Joan Baptiste; però el més menut en el Regne del cel és més gran que ell.Des dels dies de Joan Baptiste fins ara, el Regne del cel patix violència, i gent violenta se'n vol apoderar.Tots els profetes i la Llei eren profecia fins que ha arribat Joan, i ell, accepteu-ho si voleu, és Elies, el qui, segons les profecies, havia de vindre. Qui tinga orelles, que escolte».
* * * * *
Sant Joan de la Creu, prevere i doctor de l'Església (memòria ob.).
- Memòria de sant Joan de la Creu, prevere de l'Orde dels Carmelites i doctor de l'Església, el qual, per consell de santa Teresa, va ser el primer dels germans que va emprendre la reforma de l'Orde, obstinació que va sostindre amb molts treballs, obres i dures tribulacions, i, com demostren els seus escrits, «buscando una vida escondida en Cristo y quemado por la llama de su amor, subió al monte de Dios por la noche oscura». Descansà finalment en el Senyor a Úbeda (Jaén). (1591)
- J.M. Bausset: Sant Joan de la Creu (2014).
Sant Venanci Fortunat |
- Alguns poemes en versió original (The Latin Library).
- Quem terra, pontus (Sant Venanci Fortunat, s. VI - Llibre d'hores de Morella, s. XIV)
- O gloriosa Domina (Sant Venanci Fortunat, s. VI - Llibre d'hores de Morella, s. XIV)
Vexilla regis (Venanci Fortunat)
Martirologi Romà
2. A Alexandria d'Egipte, commemoració dels sants Heró, Ateu i Isidor, així com el xiquet de dotze anys Diòscor, màrtirs tots durant la persecució sota Deci. Quan el jutge va vore els tres primers forts en la fe i destrossats per repetits turments, els va manar cremar, però a sant Diòscor, flagel·lat, li va ajornar la mort. (250)
3. A Apol·lònia [Sozòpolis], a Bitínia, hui Turquia, sants Tirs, Leuci, Calínic i companys, màrtirs, els quals, segons es diu, també en temps de l'emperador Deci van patir el sacrifici. (c. 250)
4. A Antioquia de Síria, també a l'actual Turquia, santa Dròside, màrtir, que, com ens diu sant Joan Crisòstom, va ser cremada viva per confirmar la seua fe cristiana. (s. III/IV)
5. A Ascaló, població de Palestina, actualment a Israel, sants Ares, Prom i Elies, màrtirs, els quals, en voler marxar d'Egipte a Cilícia per a visitar i ajudar els confessors de Crist en la persecució desencadenada per l'emperador Maximí, van ser capturats a Cesarea, on els van maltractar els ulls i els peus, i portats després a Ascaló per mandat del prefecte Firmilià, van consumar el seu martiri en ser Ares cremat viu i els altres dos decapitats. (308/309)
6. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Pompeu, bisbe, que durant pocs però pacífics anys va succeir sant Cir, i després va descansar en el Senyor. (s. IV)
7. A Reims, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, passió de sant Nicasi, bisbe, que davant la porta de la basílica que havia edificat va ser assassinat, juntament amb la seua germana Eutròpia, verge consagrada a Crist, Florenci, diaca, i Jocund, per uns pagans que hi van irrompre violentament. (407)
8. A Nàpols, a la regió de Campània, a l'actual Itàlia, sant Agnel [o Anyell], abat del monestir de sant Gaudiós. (c. 596)
9. A Peiteu [Poitiers], al territori d'Aquitània, hui França, sant Venanci Fortunat, bisbe, que va escriure les gestes de molts sants i amb elegants himnes va honrar la santa Creu. (610)
10. Al territori de Thérouanne, a la Gàl·lia septentrional, també a França, sant Folcuí, bisbe de Thérouanne. (855)
11. A Orvieto, lloc de l'Úmbria, a Itàlia, beat Bonaventura Bonaccorsi, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, el qual, commogut per la predicació de sant Felip Benizi, el va ajudar a pacificar les faccions a les ciutats d'Itàlia. (c. 1315)
12. Al lloc anomenat Kfifane, al Líban, sant Nimatullah al-Hardini (Josep) Kassab, prevere de l'Orde Libanesa Maronita, dedicat als estudis teològics i a la pastoral entre els jóvens, i eminent pel seu esperit d'oració i penitència. (1858)
13. A Aquisgrà, a Alemanya, beata Francesca Schervier, verge, que va ser sol·lícita en la cura dels indigents, malalts i afligits a la ciutat, i va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes dels Pobres, per a subvindre a les necessitats dels necessitosos. (1876)
14. A Barcelona, beat Protasi (Antoni) Cubells Minguell, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada