Cap d'Any de 2024, dilluns: Mare de Déu

Dia 1 de gener

OCTAVA DE NADAL

SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU


Solemnitat de Santa María, Mare de Déu, en l'octava de la Nativitat del Senyor i en el dia de la seua Circumcisió. Els Pares del Concili d'Efes la van aclamar com a Theotokos, perquè en ella la Paraula es va fer carn, i va acampar entre els hòmens el Fill de Déu, príncep de la pau, el nom del qual està per damunt de tot altre nom.

Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, titular de l'església parroquial de la Coma (Paterna) i d'una d'Elx. 

LECTURES DE LA MISSA (AVL)

Lectura primera Nm 6,22-27

Invocaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès:
«Digues a Aaron i als seus fills: Beneïu el poble d'Israel amb estes paraules:
"Que el Senyor et beneïsca i et guarde,
que et faça vore la claror de la seua mirada
i s'apiade de tu;
que el Senyor gire cap a tu la mirada
i et done la pau".
Així invocaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré».

Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a)

Que Déu tinga pietat i ens beneïsca,
que ens faça vore la claror de la seua mirada.
La terra coneixerà els vostres camins,
tots els pobles, la vostra salvació.

R. Que Déu tinga pietat i ens beneïsca.

Que s'alegren els pobles i criden de goig.
Vós regiu les nacions amb rectitud
i guieu els pobles de la terra. R.

Que vos alaben els pobles, Déu nostre,
que vos alaben tots els pobles.
Que Déu ens beneïsca, i el veneren
d'un extrem a l'altre de la terra. R.

Lectura segona Ga 4,4-7

Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, quan el temps arribà a la seua plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sotmés a la Llei, per a rescatar els qui vivien sotmesos a la Llei, a fi que obtinguérem ja la condició de fills. 
I la prova que som fills és que Déu ha enviat l'Esperit del seu Fill, que crida en els nostres cors: «!Abbà, Pare!». 
Per tant, ja no eres esclau, sinó fill; i si eres fill, també eres hereu, per gràcia de Déu.

Al·leluia He 1,1-2

Déu antigament havia parlat als pares
per boca dels profetes,
però ara ens ha parlat a nosaltres
en la persona del Fill.

Evangeli Lc 2,16-21

Els pastors trobaren a Maria i Josep amb el xiquet. Passats huit dies, li posaren el nom de Jesús

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els pastors anaren corrents a Betlem i trobaren a Maria i Josep, amb el xiquet en el pesebre. Havent-ho vist amb els propis ulls, contaren les coses que els havien dit d'aquell infant, i tots els qui ho sentien es meravellaven del que deien els pastors. Maria guardava totes estes coses en el seu cor i les meditava.
Després els pastors se'n tornaren, glorificant a Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit. Ho trobaren tot com els ho havien anunciat.
Passats huit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús, tal com ho havia indicat l'àngel abans que el concebera sa mare. 
 
Buscar la pau a redós de la benedicció de Déu és el desig de la benedicció que llegim en la primera lectura. Una benedicció que busca la claror de la mirada del Déu bondadós que il·lumina la nostra existència. Responem a esta benedicció amb el Salm fent així nostra la petició que tots coneguen la bondat de Déu. Sant Pau ens parla de l'enviament de part de Déu del seu Fill, nascut d'una dona, perquè poguérem cridar a Déu «Pare». L'Evangeli ens presenta l'escena de Jesús en el pesebre, el Fill de Déu, el «príncep de la pau». La maternitat virginal de Maria, mare de Jesús i mare de l'Església, «guardava totes estes coses en el seu cor i les meditava».

A Santa Maria en la solemnitat de la seua maternitat divina

Gràcies, oh Santa Mare del Fill de Déu, Jesús,
Santa Mare de Déu!

Gràcies per la vostra humilitat
que ha atret la mirada de Déu;
gràcies per la fe
amb la qual heu acollit la seua Paraula;
gràcies pel coratge
amb què vàreu dir "ací em teniu",
oblidant-vos de vós,
fascinada per l'Amor Sant,
feta tota una amb la seua esperança.

Gràcies, oh Santa Mare de Déu!
pregueu per nosaltres, pelegrins en el temps;
ajudeu-nos a caminar pel camí de la pau.

Amén.

Papa Francesc


Aniversari del naiximent de sant Lluís Bertran (València 1526)
Beat valencià Andrés Gómez Sáez, prevere salesià, màrtir (1937) (memòria a Bicorb).

LVII Jornada Mundial de la Pau

2. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, mort de sant Basili, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. (379)

3. A Itàlia, commemoració de sant Justí, que va ser bisbe il·lustre pel seu zel i defensa dels cristians. (s. IV)

4. A Roma, sant Almaqui [o Telèmac], que, havent-se oposat a les lluites de gladiadors, per orde d'Alipi, prefecte de la ciutat, va ser mort per ells i comptat entre els màrtirs vencedors. (391)

5. A les muntanyes del Jura, a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, commemoració de sant Eugend, abat de Condat, que des de la seua adolescència va viure en esta abadia, on va promoure la vida comuna dels monjos. (516)

6. A Ruspe, ciutat de Bizacena, hui Tunísia, sant Fulgenci, bisbe, qui, després d'haver sigut procurador d'eixe lloc, va abraçar la vida monàstica i va ser constituït bisbe. En la persecució desencadenada pels vàndals, va patir molt a causa dels arrians i, exiliat a Sardenya pel rei Trasamund, va poder a la fi tornar a Ruspe, on va dedicar la resta de la seua vida a alimentar els seus fidels amb paraules de gràcia i de veritat. (c. 632)

7. A Viena del Delfinat [Vienne], a Borgonya, actualment França, sant Clar, abat del monestir de Sant Marcel, que va deixar als seus monjos un exemple de perfecció religiosa. (660/670)

8. A Troyes, ciutat de Nèustria, també hui França, sant Frodobert [o Frobert], fundador i primer abat del monestir de La Celle. (c. 667)

9. Al monestir de Fécamp, a Normandia, igualment a l'actual França, mort de sant Guillem, abat de Sant Benigne de Dijon, que al final de la seua vida va dirigir amb fermesa i prudència molts monjos, distribuïts en quaranta monestirs. (1031)

10. A Souvigny, ciutat de Borgonya, de nou a França, mort de sant Odiló, abat de Cluny, que va ser sever amb si mateix, però dolç i misericordiós amb els altres. Va establir treves entre els qui estaven en lluita, i en temps de fam va ajudar els necessitats amb totes les seues forces. Va ser el primer a establir en els seus monestirs la Commemoració de tots els fidels difunts, fixant-la per a l'endemà a la Solemnitat de Tots Sants. (1049)

11. A Gablonné, a Bohèmia, hui Txèquia, santa Zdislava, mare de família, que va prestar consol als afligits. (1252)

12. Al lloc de Gualdo Cattaneo, a la regió hui italiana d'Úmbria, beat Hugolí, que va viure com a anacoreta. (s. XIV)

13. A Roma, sant Josep Maria Tomasi, prevere de l'Orde de Clergues Regulars Teatins i cardenal, qui, desitjant ardentment la instauració del culte diví, es va dedicar amb tenacitat a la investigació i publicació de textos i documents litúrgics més antics, així com a la catequesi de xiquets. (1713)

14. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, beats Joan i Renat Lego, preveres i màrtirs, que van ser degollats durant la Revolució Francesa per haver-se negat a pronunciar l'execrable jurament imposat al clergat. (1794)

15. A Roma, sant Vicent Maria Strambi, bisbe de Macerata i Tolentino, de la Congregació de la Passió de Jesucrist, que va governar santament les diòcesis que tenia encomanades, i per la seua fidelitat al Romà Pontífex va ser desterrat. (1824)

16. A la ciutat de Hasselt, prop de Maastricht, a Bèlgica, beat Valentí Paquay, prevere de l'Orde dels Germans Menors, qui es va distingir, per l'admirable exemple de la seua caritat cristiana, en la predicació, en el ministeri de la reconciliació i en fomentar la devoció al Rosari, aconseguint, en el seu esperit d'humilitat, una sublim santedat. (1905)

17. A Lvov, ciutat d'Ucraïna, beat Segimon Gorazdowski, prevere, originari de Polònia, que es va distingir pel seu amor al proïsme, per ser precursor en l'obstinació de protegir la vida i per fundar l'Institut de Germanes de Sant Josep, dedicat a l'atenció dels pobres i abandonats. (1920)

18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Marià Konopinski, prevere i màrtir, el qual, polonés d'origen, va morir en la pau de Crist a causa de les atrocitats que li van infligir els metges d'aquell lloc. (1943)

19. Beat Lojze Grozde (1923- Mirna, Eslovènia 1943). Laic catòlic d'Eslovènia, membre de l'Acció Catòlica. Va ser torturat i assassinat per partisans iugoslaus.
at
Labels: , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

entrada destacada

23 de novembre de 2024, dissabte XXXIII

DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 11,4-12 Estos dos profetes eren un turment constant per als habitants de la terra Lect...

entrades populars