15 de desembre de 2023, divendres II d'Advent

DIVENDRES DE LA SETMANA II D'ADVENT

Lectura primera Is 48,17-19

Si hagueres fet cas dels meus manaments!

Lectura del llibre d'Isaïes

Açò diu el Senyor,

el teu redemptor, el Sant d'Israel:

Jo, el Senyor, el teu Déu, t'ensenye per al teu bé

i et guie pel camí que has de seguir. 

Si hagueres fet cas dels meus manaments,

la teua pau fluiria com un riu,

el teu benestar com les ones de la mar;

el teu llinatge creixeria com l'arena,

els fills del teu ventre com els seus grans.

I no seria mai esborrat ni oblidat

el teu nom davant de mi.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: cf. Jo 8,12)

Feliç aquell que no es guia

pels consells dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els descreguts.

Té el seu amor en la llei del Senyor,

la medita nit i dia.

R. El qui vos seguix, Senyor,

tindrà la llum de la vida.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps

i no li cauen mai les fulles;

totes les seues obres acaben bé. R.

Eixa no serà la sort dels injustos;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda els camins dels justos,

i els dels malvats acaben mal. R.

Al·leluia

El Senyor vindrà.

Eixiu a rebre'l,

és el Príncep de la pau.

Evangeli Mt 11,16-19

No fan cas ni de Joan, ni del Fill de l'home

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús deia a la gent:

«¿A qui podria comparar jo la gent del nostre temps? Són com els xiquets que, jugant a la plaça, criden als seus companys: "Si toquem la flauta, no voleu ballar, i si cantem complantes, no voleu fer senyals de dol".

Quan va vindre Joan, que no era amic de menjar ni de beure, deien que tenia el dimoni, però ara que ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, diuen: "Mireu quin home més fartó i bevedor; és l'amic dels publicans i dels pecadors".

Però les obres acrediten l'autèntica saviesa».

Per a meditar

Sant Joan Crisòstom, Homiliae in Matthaeum, hom. 37, 3.

Ve el Senyor. Açò equival a dir: "Joan i jo hem vingut per camins diferents i hem fet el mateix, de la mateixa manera que uns caçadors que, per a caure sobre un sol animal, l'acaçaren per camins diferents". Tots s'admiren del dejuni i de la vida penitent de Joan i perquè va voler des dels seus primers anys alimentar-se d'esta manera. No va ser un altre el seu objecte: que tots dispensaren confiança a les seues paraules. També va marxar el Senyor per este camí quan va dejunar quaranta dies. Però no obstant això, es va valdre d'un altre mitjà per a atraure el poble a la seua fe. Perquè era més digne que Joan, que havia caminat per este camí, en donara testimoniatge, i no que el Senyor mateix el fera. Joan no fa més que manifestar dos coses: la vida i la justícia. Crist té el testimoniatge dels seus miracles. Deixà, doncs, que brillara Joan en el dejuni, però Ell va seguir un altre camí, assistint a la taula dels publicans, menjant i bevent amb ells.

* * * * *

Sant Urbici de Nocito, prevere (ca. 703-802)

Martirologi Romà

1. Commemoració de Sant Valerià, bisbe i màrtir.

Durant la persecució dels arrians a l’Àfrica del Nord, en negar-se a lliurar-los el patrimoni litúrgic de la seua Església, que li demanava el rei Genseric, el bisbe Valerià, de noranta anys, va ser obligat a eixir de la ciutat, amb la rigorosa prohibició que ningú no l'acollira a sa casa ni li donara menjar. Després d'estar molt de temps sense cap ajut i a l’aire lliure, va morir l’any 457.

2. A la regió d'Orleans, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Maximí [o Mesmí], prevere, considerat com a primer abat de Micy. (s. VI)

3. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a l'actual regió italiana de Campània, beat Marí, abat, admirable per la seua fidelitat al Romà Pontífex. (1170)

4. A Gènova, a la regió també italiana de Ligúria, beata Maria Victòria Fornari, que havent quedat viuda, va fundar l'Orde de Germanetes de l'Anunciació. (1617)

5. A la mateixa ciutat, santa Virgínia Centurione Bracelli, viuda, la qual, dedicant-se al servici del Senyor, va socórrer de moltes maneres els pobres, va ajudar les esglésies rurals i va fundar i va regir l'Obra de les Senyores Auxiliars de la Misericòrdia. (1651)

Filla del dux de Gènova, el cap de la República, Virgínia Centurione va rebre una educació privilegiada i una bona formació espiritual. Tanmateix, per la seua posició social, la jove va haver d’acceptar quan només tenia quinze anys un casament concertat, en contra de la seua vocació religiosa. El matrimoni no va ser feliç, perquè el marit va resultar ser un addicte a l’alcohol i al joc. A causa de l’addicció la salut del marit va anar empitjorant i amb només vint anys Virgínia va enviudar.

Quan ja les filles es van fer grans decidí fer de sa casa un refugi per a òrfens i malalts, i va fundar dos congregacions religioses: les Germanes de la Mare de Déu del Refugi i les Filles de la Mare de Déu del Mont Calvari. Dona de pau, va fer de mediadora entre famílies nobles enfrontades i va ajudar a la reconciliació entre l’Església i la República de Gènova. Morí a Gènova el 1651 i fou canonitzada el 2003 pel papa Joan Pau II. [font]

6. A Brescia, a la regió de Llombardia, de nou a Itàlia, santa Maria Crucificada de Rosa, verge, que va gastar les seues riqueses, i es va entregar ella mateixa, per la salut de l'ànima i del cos del proïsme, per a això també va fundar l'Institut d'Esclaves de la Caritat. (1855)

7. A Verona, a la regió del Vèneto, igualment a Itàlia, beat Carles Steeb, prevere, nascut a Tubinga, que va abraçar la fe catòlica a Verona i, ordenat sacerdot, va fundar l'Institut de Germanes de la Misericòrdia, per a ajuda dels afligits, pobres i malalts. (1856)

8. Beates Maria Júlia, en el segle Kata Ivanišević, i quatre companyes* (Gorazde, al cantó de Podrinje Bosnio, hui Bòsnia i Herzegovina 1941). Vèrgens de la Congregació de la Divina Caritat i màrtirs, mortes per la fe, en la fidelitat als vots religiosos. Conegudes com les màrtirs de Drina.

* Maria Bernadeta (Terezija Banja), Maria Crescència (Josepa Bojanc), Maria Antònia (Josepa Fabjan) i Maria Berchmana (Carolina Anna Leidenix).

9. Beat János Brenner (1931- Rabakethely, Hongria 1957). Sacerdot diocesà; assassinat per odi a la fe.