12 de desembre de 2023, dimarts II d'Advent

DIMARTS DE LA SETMANA II D'ADVENT

Lectura primera Is 40,1-11

Déu consola el seu poble

«Consoleu, consoleu el meu poble»,

diu el vostre Déu.

«Parleu amorosament a Jerusalem,

crideu i digueu-li

que s'ha acabat la seua servitud,

que ha sigut perdonada la seua culpa:

ha rebut de mans del Senyor

doble pena per tots els seus pecats».

Escolteu una veu que crida:

«Obriu en el desert una ruta al Senyor,

aplaneu en l'estepa un camí per al nostre Déu.

S'alçaran les valls

i s'abaixaran les muntanyes i els tossals,

els camins sinuosos s'adreçaran

i els terrenys escabrosos s'aplanaran.

Llavors apareixerà la glòria del Senyor

i la voran tots alhora.

La boca del Senyor ho ha dit».

Sent una veu que em diu: «Crida!»

Jo li pregunte:  «Què he de cridar?»

Els hòmens són tots com l'herba,

la seua bondat és com la flor del prat:

només bufa l'alé del Senyor

l'herba s'asseca i la flor se sema.

Ben cert: els pobles són com l'herba.

L'herba s'asseca i la flor se sema,

però la paraula del nostre Déu dura per sempre.

¡Puja a una muntanya ben alta,

missatger que anuncies a Sió la bona nova!

¡Tu que portes bones noves a Jerusalem,

alça ben fort el teu crit,

alça'l ben fort, no tingues por!

Digues a les viles de Judà:

«¡Ací teniu el vostre Déu!

El Senyor Déu arriba amb poder,

el seu braç domina tota cosa,

l'acompanya el fruit de la seua victòria,

el precedixen els seus trofeus;

vetla com un pastor pel ramat,

el reunix amb el seu braç,

porta al si els corders,

acompanya les ovelles que crien».

Salm responsorial 95,1-2.3 i 10ac.11-12.13 (R.: Is 40,9-10)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor, tota la terra,

canteu al Senyor, beneïu el seu nom,

anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.

R. El Senyor, el nostre Déu,

arriba amb poder.

Conteu a les nacions la seua glòria,

conteu a tots els pobles els seus prodigis.

Digau a tots els pobles: «¡El Senyor és rei!»

Sentencia amb raó les causes dels pobles. R.

El cel se n'alegra, la terra ho celebra,

brama el mar amb tot el que conté,

exulten els camps amb tot el que hi ha,

fan festa els arbres del bosc. R.

En vore que ve el Senyor,

que ve a jutjar la terra;

jutjarà tot el món amb justícia,

tots els pobles amb la seua veritat. R.

Al·leluia

El dia del Senyor s'acosta,

ja ve a salvar-nos.

Evangeli Mt 18,12-14

Déu no vol que es perden ni els més menuts

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«Què vos sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'extravia una, ¿no deixa les noranta-nou per la muntanya i va a buscar l'extraviada? Vos dic amb tota veritat que, si la troba, tindrà més alegria per esta que per les noranta-nou que no s'havien extraviat. Igualment el vostre Pare del cel no vol que es perda ni un d'estos menuts».

Paraula del dia (AVL): Arquebisbe

Martirologi Romà

 1. Benaurada Mare de Déu de Guadalupe a Mèxic, el gran maternal auxili de la qual implora amb humilitat el poble al pujol de Tepeyac, prop de la ciutat de Mèxic, on va aparéixer. Ella brilla com una estrella que convida a l'evangelització dels pobles i és invocada com a protectora dels indígenes i dels pobres.

• J.M. Bausset: La Mare de Déu de Guadalupe (2015)

2. Commemoració dels sants màrtirs d'Alexandria d'Egipte Epímac i Alexandre, que en temps de l'emperador Deci, després de llarga presó i molts turments, van ser cremats per la seua fe en Crist. Amb ells van sofrir el martiri les santes Ammonària, verge, Mercúria, Dionísia i altres, a les quals, avergonyit el jutge en vore's vençut per les dones, i tement ser vençut també per la constància que mostraven resistint els inaudits turments que els infligia, finalment va fer decapitar. (250)

3. A l'illa de Xipre, sant Espiridó, bisbe, autèntic pastor de les seues ovelles, les gestes admirables del qual estaven en boca de tots. (c. 348)

4. A Clonard, lloc d’Hibèrnia, actual Irlanda, sant Finià, abat, que va fundar molts monestirs i va ser pare i mestre d'una ingent multitud de monjos. (549)

5. A Quimper, a la Bretanya Menor, hui França, sant Corentí, venerat com el primer bisbe d'esta ciutat. (s. VII/VIII)

6. A Le Daurat, al territori de Llemotges, a Aquitània, també França en l'actualitat, sant Israel, prevere i canonge regular, que va ser de gran ajuda al bisbe en la predicació de la Paraula de Déu. (1014)

7. A Neumünster, a la regió de Holstein, a Alemanya, mort de sant Vicelí, bisbe d’Oldenburg, el qual es va dedicar amb interés a l'evangelització dels eslaus. (1154)

8. Prop de Celloli, lloc de Toscana, a Itàlia, beat Bertol Buonpedoni, prevere, que, atacat de lepra a seixanta anys, va deixar la cura parroquial i, vestint l'hàbit del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, reclòs en un hospici va atendre pacientment a tots. (1300)

9. Al territori de Bastia, pròxim a Assís, a l'Úmbria, també a Itàlia, beat Conrad d’Offida, prevere de l'Orde de Germans Menors, el qual va estimar i va buscar la humilitat i la primitiva pobresa de l'Orde. (1306)

10. A Nàpols, a la regió de Campània, de nou a Itàlia, commemoració del beat Jaume Capocci, bisbe, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va regir l'església de Benevent i després la de Nàpols, il·luminant-les amb saviesa, doctrina i prudència. (1308)

11. A Hué, d’Annam, hui Vietnam, sant Simó Phan Dác Hòa, màrtir, el qual, sent metge i pare de família eximi en caritat, regnant l'emperador Minh Mang va ser capturat per haver allotjat uns missioners, i va consumar el martiri amb la decapitació després d'haver suportat presons i flagel·lació. (1840)

12. Prop de Cracòvia, a Polònia, beat Pius Bartosik, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que quan Polònia va estar sotmesa a un règim estranger hostil a Déu, va consumar el martiri al camp de concentració d'Auschwitz. (1941)