DIJOUS DE LA SETMANA I D'ADVENT
Sant Ambròs [o Ambrosi] de Milà, bisbe i doctor de l'Església (memòria ob.), patró d'Aín (la Plana Baixa).
Se celebra hui la memòria de sant Ambrosi, bisbe i doctor de l'Església. Va nàixer a Trèveris, cap a l'any 340. Quan encara era catecumen, va ser elegit bisbe per aclamació popular per a presidir l'Església de Milà, ciutat de la qual havia sigut governador. L'Església d'Occident el venera com a pare per la seua activitat pastoral, pels seus escrits i per la seua defensa de la recta doctrina contra els arrians. També el recorda l'Església per la seua llibertat d'esperit i per la seua fortalesa d'ànim quan va haver d'enfrontar-se a l'emperador Teodosi, la participació del qual en la reunió eucarística va haver d'impedir, a causa de l'escàndol que suposava la duríssima repressió que este governant cristià havia ordenat contra algunes ciutats revoltades de l'imperi.
Martirologi Romà
Elogis del 7 de desembre
Memòria de sant Ambròs, bisbe de Milà, a Itàlia, i doctor de l'Església, que va descansar en el Senyor el dia 4 d'abril, data que en aquell any coincidia amb la vigília pasqual, però que és venerat en el dia de hui, en el qual, sent encara catecumen va ser elegit per a governar aquella cèlebre seu, mentres exercia l'ofici de Prefecte de la ciutat. Verdader pastor i doctor dels fidels, va exercir preferentment la caritat cap a tots, va defendre valerosament la llibertat de l'Església i la recta doctrina de la fe en contra dels arrians, i catequitzà el poble amb els comentaris i la composició d'himnes. (397)
2. A Spoleto, lloc de l'Úmbria, també a l'actual Itàlia,
sant Sabí, on és venerat com a
bisbe i màrtir.
(c. 300)
3. A Síria, sant Antenodor, màrtir, que, segons la tradició, conten, va ser torturat pel foc i altres suplicis en temps de l'emperador Dioclecià i el prefecte Eleusi, i condemnat després a la pena capital, en fallar el botxí ningú es va atrevir a degollar-lo, per la qual cosa es va adormir en el Senyor enmig de l'oració. (c. 304)
4. Al lloc de Teano, a l'actual regió italiana de Campània, sant Urbà, bisbe. (s. IV)
5. A Palestina,
sant Joan el Silenciós [o Silenciari] o Hesicasta, el qual, havent renunciat a l'episcopat de Colònia a Armènia, va viure com a
monjo a la laura de Sant Sabas, en humil servici als germans i en austera soledat i silenci.
(558)
6. A
Faremoutiers, a la regió de Meaux, a la Gàl·lia, actual França,
santa Fara, abadessa, la qual, havent governat durant molts anys el monestir, va ser agregada al grup de les vèrgens que seguixen el Corder de Déu.
(657)
7. A la regió d'Ontario, al Canadà,
passió de sant Carles Garnier, prevere de la Companyia de Jesús
i màrtir, que, mentres batejava catecúmens, fou greument ferit per uns pagans que van irrompre violentament, i va morir a colps de destral. La seua memòria se celebra el dia 19 d'octubre, juntament amb altres companys.
(1649)
8. A Savona, a Itàlia,
santa Maria Josepa (Beneta) Rossello, verge, que va fundar la Congregació de la Mare de Déu de la Misericòrdia i, confiant solament en Déu, es va entregar amb tot l'afany a procurar la salvació de les ànimes.
(1880)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada