DIJOUS DE LA SETMANA I D'ADVENT
Lectura primera Is 26,1-6
Entrarà un poble just,que guarda la fidelitatLectura del llibre d'IsaïesAquell dia, al país de Judà, cantaran este càntic:«Tenim una ciutat fortificada,amb muralles i baluards que la salven.Obriu les portesi entrarà un poble just,que guarda la fidelitati manté ferm el seu cor.Vós el guardeu en pau,perquè confia en vós.Confieu sempre en el Senyor,que és la roca eterna.Ell abat els qui habiten dalt,arrasa la ciutat inaccessible,la tira a terra,l'abaixa fins a la pols.La xafen els peus dels pobres,els passos dels humils».
Salm responsorial 117,1 i 8-9.19-21.25-27a (R.: 26a)
Enaltiu el Senyor, que és molt bo,perdura eternament el seu amor.Més val emparar-se en el Senyor,que confiar en els hòmens.Més val emparar-se en el Senyor,que fiar-se dels poderosos.R. Beneït el qui ve en nom del Senyor.Obriu-me les portes de la salvació;entraré a donar gràcies al Senyor.Este és el portal del Senyor,per on entraran els justos.Gràcies, perquè m'heu escoltati heu vingut a salvar-me. R.Senyor, doneu-nos la victòria!Senyor, doneu-nos prosperitat!Beneït el qui ve en nom del Senyor.Vos beneïm des de la casa del Senyor.El Senyor és Déu, i ell ens il·lumina. R.
Al·leluia Is 55,6
Busqueu el Senyor, ara que es deixa trobar;invoqueu-lo, ara que s'acosta.
Evangeli Mt 7,21.24-27
Els qui complixen la voluntat del Pare entraran en el Regne del cel᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús digué als seus deixebles«No tot el qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà en el Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel.Per això, tot el qui escolta estes paraules meues i les complix, se sembla a un home sensat que va construir sa casa sobre roca. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va afonar, perquè tenia els fonaments sobre la roca.En canvi, tot aquell que escolta estes paraules meues i no les complix, se sembla a un home insensat que va construir sa casa damunt de l'arena. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, la casa s'afonà: la seua ruïna fou completa».
* * * * *
Sant Ambròs [o Ambrosi] de Milà, bisbe i doctor de l'Església (memòria ob.), patró d'Aín (la Plana Baixa).
Se celebra hui la memòria de sant Ambrosi, bisbe i doctor de l'Església. Va nàixer a Trèveris, cap a l'any 340. Quan encara era catecumen, va ser elegit bisbe per aclamació popular per a presidir l'Església de Milà, ciutat de la qual havia sigut governador. L'Església d'Occident el venera com a pare per la seua activitat pastoral, pels seus escrits i per la seua defensa de la recta doctrina contra els arrians. També el recorda l'Església per la seua llibertat d'esperit i per la seua fortalesa d'ànim quan va haver d'enfrontar-se a l'emperador Teodosi, la participació del qual en la reunió eucarística va haver d'impedir, a causa de l'escàndol que suposava la duríssima repressió que este governant cristià havia ordenat contra algunes ciutats revoltades de l'imperi.
- J.M. Bausset: Sant Ambròs (2014)
- Daniel Climent i Carles Martín: L'inici de l'any litúrgic, l'advent i sant Ambròs de Milà (2020)
Martirologi Romà
Elogis del 7 de desembre
Memòria de sant Ambròs, bisbe de Milà, a Itàlia, i doctor de l'Església, que va descansar en el Senyor el dia 4 d'abril, data que en aquell any coincidia amb la vigília pasqual, però que és venerat en el dia de hui, en el qual, sent encara catecumen va ser elegit per a governar aquella cèlebre seu, mentres exercia l'ofici de Prefecte de la ciutat. Verdader pastor i doctor dels fidels, va exercir preferentment la caritat cap a tots, va defendre valerosament la llibertat de l'Església i la recta doctrina de la fe en contra dels arrians, i catequitzà el poble amb els comentaris i la composició d'himnes. (397)
2. A Spoleto, lloc de l'Úmbria, també a l'actual Itàlia, sant Sabí, on és venerat com a bisbe i màrtir. (c. 300)
3. A Síria, sant Antenodor, màrtir, que, segons la tradició, conten, va ser torturat pel foc i altres suplicis en temps de l'emperador Dioclecià i el prefecte Eleusi, i condemnat després a la pena capital, en fallar el botxí ningú es va atrevir a degollar-lo, per la qual cosa es va adormir en el Senyor enmig de l'oració. (c. 304)
4. Al lloc de Teano, a l'actual regió italiana de Campània, sant Urbà, bisbe. (s. IV)
5. A Palestina, sant Joan el Silenciós [o Silenciari] o Hesicasta, el qual, havent renunciat a l'episcopat de Colònia a Armènia, va viure com a monjo a la laura de Sant Sabas, en humil servici als germans i en austera soledat i silenci. (558)
6. A Faremoutiers, a la regió de Meaux, a la Gàl·lia, actual França, santa Fara, abadessa, la qual, havent governat durant molts anys el monestir, va ser agregada al grup de les vèrgens que seguixen el Corder de Déu. (657)
7. A la regió d'Ontario, al Canadà, passió de sant Carles Garnier, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que, mentres batejava catecúmens, fou greument ferit per uns pagans que van irrompre violentament, i va morir a colps de destral. La seua memòria se celebra el dia 19 d'octubre, juntament amb altres companys. (1649)
8. A Savona, a Itàlia, santa Maria Josepa (Beneta) Rossello, verge, que va fundar la Congregació de la Mare de Déu de la Misericòrdia i, confiant solament en Déu, es va entregar amb tot l'afany a procurar la salvació de les ànimes. (1880)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada