11 de desembre de 2023, dilluns II d'Advent

DILLUNS DE LA SETMANA II D'ADVENT


Lectura primera Is 35,1-10

Déu mateix ve a salvar-vos

Lectura del llibre d'Isaïes

La terra eixuta i el desert estan de festa,
l'estepa florix d'alegria,
s'ompli de flors primerenques,
s'engalana i exulta:
Se li han donat la glòria del Líban,
les gales del Carmel i de Saron.
Tots voran la glòria del Senyor,
la majestat del nostre Déu.
Enfortiu les mans cansades,
sostingueu els genolls insegurs.
Digueu als febles de cor:
«¡Sigueu valents, no tingueu por!
Ací teniu el vostre Déu,
que ve a fer justícia;
la paga de Déu està ací,
és ell mateix qui ve a salvar-vos».
En eixe moment s'obriran els ulls dels cegos,
i les orelles dels sords es destaparan;
el coix botarà com un cérvol
i la llengua del mut cridarà de goig,
perquè l'aigua ha brollat en l'estepa,
han nascut torrents en el desert;
la terra ardent ara és un estany,
el país de la set està ple de fonts;
on habitaven els xacals
ara creixen canyes i joncs.
Allí s'obrirà camí i ruta,
i s'anomenarà Via Santa:
cap impur la xafarà.
Se'ls obrirà un camí tan fàcil
que no es perdran els poc desperts.
No s'hi troba cap lleó,
ni l'assalta cap bèstia feroç.
Serà el camí dels alliberats,
per on tornaran els que el Senyor ha rescatat;
entraran a Sió cridant de goig
i una alegria eterna coronarà els seus caps.
Hi haurà festes i alegria,
i fugiran les penes i els gemecs.

Salm responsorial 84,9ab i 10.11-12.13-14 (R.: Is 35,4d)

Jo escolte què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau
al seu poble i als qui l'estimen.
La salvació està prop dels seus fidels,
i la seua glòria habitarà en el nostre país.

R. El nostre Déu ve a salvar-nos.

La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la justícia i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la justícia mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La justícia anirà davant d'ell,
encaminarà els seus passos. R.

Al·leluia

Vindrà el Rei, Senyor de la terra,
i ens llevarà el jou de la captivitat.

Evangeli Lc 5,17-26

Hui hem vist coses increïbles

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns mestres de la Llei, vinguts de diverses poblacions de Galilea o de Judea i de la ciutat de Jerusalem, estaven allí acomodats. El Senyor amb el seu poder movia Jesús a curar els malalts. Uns hòmens portaven un paralític en una llitera, i buscaven la manera d'entrar per a posar-lo davant d'ell, però hi havia tanta gent que no sabien per on fer-'ho. Pujaren, per tant, a la teulada, alçaren les teules i el baixaren amb la llitera al mig, davant de Jesús. Ell, en vore aquella fe, va dir: «Els teus pecats et queden perdonats».
Els mestres de la Llei i els fariseus començaren de pensar: «¿Qui és este per a dir estes blasfèmies? ¿És que algú fora de Déu pot perdonar els pecats?» Jesús va conéixer els seus pensaments i els va dir: «¿Per què penseu això dins de vosaltres? ¿Què és més fàcil, dir-li que els seus pecats li queden perdonats o dir-li que s'alce i camine? Doncs, ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats ací en la terra». I en seguida va dir al paralític: «Alça't, carrega't la llitera i ves-te'n a casa». Immediatament ell es va alçar davant de tots, es va carregar la llitera i se'n va anar a sa casa alabant a Déu. Tots alabaven a Déu i quedaren molt sorpresos. Plens de respecte, deien: «Hui hem vist coses increïbles».

 

Per a meditar l'evangeli


Papa Francesc, Homilia en Santa Marta, 10 de desembre de 2018.

La fe infon valentia i és el camí per a tocar el cor de Jesús. Hem demanat la fe en el misteri de Déu fet home. La fe també hui, en l'Evangeli, fa vore com toca el cor del Senyor. El Senyor, sempre que torna a la catequesi de la fe, insistix. "En vore aquella fe", diu l'Evangeli. Jesús va vore aquella fe, perquè fa falta valor per a fer un forat en el sostre i despenjar una llitera amb el malalt..., fa falta valor. Eixa gent tenia fe! Sabien que si el malalt arribava davant de Jesús, seria curat.

Pregaria per a beneir el Jesuset


Déu, Pare nostre,
tu has estimat tant els hòmens
que ens has enviat el teu Fill únic Jesús,
nascut de la Mare de Déu,
per a salvar-nos i guiar-nos de nou a tu.
Et demanem que, amb la teua benedicció,
estes imàtgens de Jesús,
que està a punt de vindre a nosaltres,
siguen en les nostres llars
signe de la teua presència i del teu amor.
Pare bo,
beneïx-nos també a nosaltres,
els nostres pares,
les nostres famílies i els nostres amics.
Obri el nostre cor,
perquè rebem a Jesús amb alegria,
perquè fem sempre el que ell ens demana
i el vegem en tots
els que necessiten el nostre amor.
T'ho demanem en nom de Jesús,
el teu Fill estimat,
que ve per a donar al món la pau.
Ell viu i regna pels segles dels segles.
Amén.

(Benet XVI, Àngelus, 2008, desembre 14)


Sant Damas
Memòries


Sant Damas I, papa (mem. ll).

Recordem hui sant Damas I, papa, d'origen ibèric. nascut cap a l'any 305. La seua memòria perdura en l'Església pel seu magisteri en defensa de la fe contra cismes i heretgies, pels epitafis que va compondre per a venerar els sepulcres dels màrtirs de Roma i, sobretot, per la decisió de traduir al llatí les Sagrades Escriptures i les oracions de la litúrgia, de manera que foren més comprensibles per al poble, que ja no comprenia el grec. La traducció de la Sagrada Escriptura, li la va confiar al seu gran amic i expert, sant Jeroni. Va morir l'any 384.

Beata valenciana Pilar Villalonga i Villalba, verge seglar i màrtir (memòria a Sant Esteve de València).

Martirologi Romà


2. Sants Victoric i Fuscià, màrtirs. (c. s. III)


3. Sant Sabí de Piacenza, bisbe, que va defendre enèrgicament la fe nicena. (c. s. IV)


4. A Constantinoble, sant Daniel, anomenat “Estilita”, prevere, que, després de viure al cenobi i patir molts treballs, segons el costum i exemple de sant Simeó, romangué dalt d’una columna fins a la seua mort, durant trenta-tres anys i tres mesos. (493)


5. Al monestir de Himmerod, prop de Trèveris, a Alemanya, beat David, monjo, el qual, encara que dèbil de cos, fou acceptat a Claravall per sant Bernat, qui després l’envià a Alemannya per a fundar un monestir. (1179)


6. A Siena, beat Francesc Lippi, ermità de l’Orde dels Carmelites, cèlebre per l’austeritat de la seua vida. (1292)


7. Beat Hugolí Magalotti, ermità del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (1373)


8. A Sant'Angelo in Vado, al Picé, beat Jeroni Ranuzzi, prevere de l’Orde dels Servents de Maria. (c. 1466)


9. A Nagasaki, al Japó, beats Martí de Sant Nicolau Lumbreras Peralta i Melcior de Sant Agustí Sánchez Pérez, preveres de l’Orde de Sant Agustí i màrtirs. (1632)


10. A Londres, beat Artur Bell, prevere de l’Orde dels Germans Menors i màrtir, que durant el regnat de Carles I, només per ser sacerdot fou condemnat a la pena capital i sofrí el patíbul a Tyburn. (1643)


11. Al Saler, beata Maria del Pilar Villalonga i Villalba, verge i màrtir. (1936)


12. Al monestir de La Aldehuela, a la regió de Madrid, santa Maria Meravelles de Jesús Pidal y Chico de Guzmán, verge de l’Orde de Carmelites Descalces, que fundà molts monestirs a Espanya i a l’Índia. (1974)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

18 de setembre de 2024, dimecres XXIV

Enric Benavent, arquebisbe de València:  L'oració, un desafiament a superar  (2024, setembre 11) DIMECRES DE LA SETMANA XXIV / II Lectur...

entrades populars